JOVENTUT abatres. Vejas si va ser gran l'aixafament y la foscuria, que fins, segons me va dir. el cantar, trist va tornarse, y l fill del Deu d israel se va morir sobre la Terra. Els més grans dels temps llunyans, estant ab Tu tot m'ho Comunican; no tenen cap secret pera mi, ja qu'estich ab Tu com ells hi cstavan. Si! Ab Tu, la Eterna, qu"aculls á tots els llassats deia existencia, y'ls donas nou alé, y'ls reconfortas. Tu, oh Soletat Reveladora, Tu, m'has revelat la essència de las cosas, al dirmeque tot no es més qu'apariencia, y qu'aquesta es la sola realitat pera nosaltres cognoscible. Tu m'has dit que la Ciencia no troba la Veri, tat, sinó que descubreix, més gran que may €n últim terme, després de la escala de fenómenos més ó menys comprensibles, l'Etern Misteri, que tant quant més recula més s'engrandeix y s'alsa. Estant ab Tu he après á veure que'ls més grans Tirans els poriém dintre. Vensuts aquests, l'Unich vens la Naturalesa, y pot ésser lliure. No hi ha cap llibre que m'hagi fel meditar lo que Tu, Profonda Amioa! Tu m'has fet veure la font de tot -dret y de tot valor sobre la Terra. Tal es la Vida. Y la he vista, com instint sempre creixent de sobrepujarse á si mateixa, com impuls de producció, com evolució perpetua. Y he dit: Avant, y amunt semprel Y avisat per Tu m'he llensat en mitj de la batalla creyentme molt més fort que la .Mort, es dir, invencible, ja que Tu m'havias consagrat, separat dels demés, al ferme l'Unich. Qué n'ets d'HERMOSA, Soletat, quanestich ab Tu á la nit, ab el mantell d'estrellas, puntejat dels Iluhems Sols llunyans, ab el joyell deia Lluna! Sense parlar m'ho dius tot, perquè tot parla per qui sab bé escoltar, en el gran regne de ton gerçnà'l Silenci! Ab Tu he viscut felis: jo vull morir als teus brassos. Aixis no desmentiré ma vida heroica! Pompeyus Gener. 45' tre'ls molts que son mos únichs companys en las horas d'aburriment y soletat. LECTURAS D'ESTIU Le Torrent, drama d'en Maurice Donnay. Pera cumplir ab mos companys de Joventut en aquesta temporada que l'ensopiment de la vida y l'allunyament de la ciutat no'm donan materia per altra cosa,'m proposo parlar dels llibres que més m'impresionin, en- Le Torrent d'en Maurici Donnay, quan fou estrenat á la Comedia Francesa l'any passat, no sigué, a mon entendre, apreciat com se mereix, ni per la critica, ni pe'l públich. Jo tinch á n'en Donnay per el més notable dels autors dramátichs francesos avuy vius, y crech que será ab el temps una de las grans Bguras del teatre modern. En aquesta obra, potser la menos teatral de las sevas, en mitj del estil propi del autor, y de sas filosofías á lo Dumas modernisat, ab tochs psicológichs á lo Bourget, s'hi nota un esperit més ample, una observació més justa y una personalitat més definida. En sa factura recorda las obra^ del teatre italià modern, especialment las d'en Praga y en Giaccosa; peró l'ambent. si bé meridionalisat, es el de cenas produccions de l'Ibsen. Veus aqui'l drama: Julià Versannes, home robust de cos y noble d'ànima, en l'época que la vida de clubman havia endormiscat sos sentiments, se casà à Paris ab la hermosa Carlota, dona superficial y lleugera, sense més ocupació ni preocupació que conservar la bellesa de son cos, per quin objecte renuncia à la maternitat. Al mitj any del seu casament s'insiala Versannes en son poble nadiu pera dirigir una important explotació agrícola qu'ha heretat d'un oncle seu. La vida en plena Naturalesa desperta las energías d'en Versannes, qui, regenerat pel trevall, no tarda á adonarse dc que Carlota^ aquella dona que may l'ha comprés, no es la companya que necessitava en sa nova vida. Prompte ve á omplir el buyt de la seva existencia l'amor que li inspira una vehina seva, Valentina; amor correspost, perquè ella tampoch es ditxosa ab son marit, en Lambert, propietari d'uns molins paperers, home brutal é interessat, que sols ha contret matrimoni pera tenir un fill.^ que després de náixerli un noy y una nova, ja no s ha preocupat més de la seva dona; un tipo que. com lo defineix un deis personaijes del drama, no es altra cosa que « un parvenú ah titul, un representant de la llibertat autoritaria, de la igualtat ambiciosa y de la fraternitat egoista; en una paraula: un burgès.»