456 JOVENTUT chel, de Tremiet; el darrer grupo abocelat de Falqui6re, LAon el ¡.ionnes, de Valton; La Terre, de Boucher; Les Lutteurs. de Charpentier;yo¿>, de Desruelles^eanne tP:Aré. de Mercié; y las térras y bronzes de Carries, Dalou y altres qu'en aquest moment no recordo. Els esculptors extrangers, «n conjunt, resultan, artísticament parlant , més magres que'ls francesos. No obstant, hi ha veritables artistas. Recordo de moment un princep rus, Troubetrkai, que hi té retratos y figuretasen bronze que, si al primer cop d'ull semblan abocetadas, després se veu que tenen lo que hi ha d'haver. Son fetas dintre d'aqueixa mandra de veure que 'prescindeix de detalls; peró es tan just lo que hi ha, es tan à lloch tot, que no hi falta ni hi sobra res; y al mateix temps d'ésser tan ben encaixat de forma y tan trobat dc moviment, hi ha un no sé qué qu'atráu, com La mére et Cenfanl, que dona gust de mirar. Fan venir desitjós d'ésser rich pera comprarho. Mennier, un belga quinas obras son senzills motius, hi té un alt rclléu La mpisson, la Ierre, dintre del género velat y tapant obscurs. Las figuras están composadas ab bon gust y plenas de sentiment y sabor de la terra. També hi ha trucs dels qu'engrescan al poble, cosas que son de reclàm, y que un mitj esculptor pot fer. LaqOestió es trobarcl motiu, y l'ha ben trobat un italià, Biondi, ab un colossal grupo en bronze. Finís Roma. Es una troballa, una d'aquellas obras quedesegur recordarán tots els qu'han estat á la Exposició. Mirant las 1519 esculpturas del Palàu de Bellas Arts, se veu que casi totas son fetas per bons esculptors; peró ¿son artistas tots aquests esculptors? Aixó ja es diferent. D'aquesta lluyta, ab la febre de fer alguna cosa pera conquistarse un nom, endevinant darrera de cada estatua sufriments y engunias apilotadas, no hi ha dubte que també'n surt art de debò, fill de la excitacióydel esfors dels esculptors que trevallan sense cap preocupació, no pensant en si té d'ésser velat ó cantellut, de si es millor modelar ab esponja ó ab els dits, sense cap d'aqueixas manias que penso no deuhen preocupar al verdadcr artista, qui, en concepte meu, té de prescindir d'ésser original, pera ser sencer en la manera de fer, sense pretendre conquistar el món ab las trompetas de la fama. L'artista fa l'o¬ bra, y aquesta surt com surt; y si l'enteniment .es clar, las obras son ben concebudas, rabonadas, ben agrupadas. dibuixadas y construhidas; en una paraula, els artistas primer son bons esculptors, després fan lo que senten, deixant imprès á l'obra acabada un gust refinat, un xich de sentiment y un tros de cor. Y aixis surten obras de las que quedan. Després que'l cedàs del temps tinga ben garbelladas tots aquells centenars d'esculpturas que neixen com per encant, ellas quedarán com á bona mostra de la esculplura d'aquest sigle. Unas quantas ratllas à la esculptura espanyola, als esculptors de casa... Aquests no son pas dels qu'ho fan més malament, y comparats abels de las altras nacions, deixant Fransa apart, perquè Fransa es la primera, se las donan de poch, y fins poden cridar. Y hem de tenir en compte qu'à Espanya'l esfors ha d'ésser més gros, fent menos. Y aixó que, descartant els poquets que viuhen del element oficial — vuy dir els esculptors que'l govern té, com si diguéssim, de plantilla — els altres, ademés de no tenir academias, ni muséus (perdonin), ni muséus de debò, ni la protecció del govern, se veuhen casi oblidats del particular (perquè una flor no fa estiu), d'aquest particular que, creyentse inteligent, fa com aquells que si están malalts no volen metje y creuhen ab el curandero, y no van á buscar l'esculptor pera fer una estatua, sinó al marmolista, y á n'aqueixos marmolistas fins algún periódich els hi diu artistas. No sé si creu el particular que'l marmolista ho fa més barato; lo que si sé es que ho pagan més ó tant, sent més mal fet. Vegis sinó'L Cementiri Nou de Barcelona: obras d'artistas n'hi ha ben pocas, y de las altras n'está ple, demostrant el poch gust de molts richs y privant que'l Cementiri sigui un bonich y interessant muséu d'obras deis artistas d'aquesta época. Ara, apart de pocas cosas, el contractista hi fa'l seu agost fent estatuas com qui fa carreteras. Donchs, disposant de tan pochs clements, els artistas espanyols, y més que tots els catalans, degut sols al propi esfors material y moral, han fet un galán paper en el Certamen Universal d'enguany. Enkich Clarassò.