6i8 JOVENTUT SOBRE EN RAMÓN LLULL Mallorca está de festa. La illa daurada podrá veure en dia no llunyà y com à etern testimoni de sa grandesa, la figura excelsa d'en Ramón Llull, clavada al cim de Randa. Al fernos càrrech d'aqueixa nova, no podém menys tots sos admiradors y deixebles d'estremirnos de goig, rendint al mateix temps un tribut d'afecte al gran Rosselló, devant de qui dev¿m descubrirnos respectuosament tots els que sentim entussiasme per l'enaltiment de la ciencia catalana. El nom de Ramón Llull es conegut per tota la terra, perquè sa ciencia es universal. Jamay s'han reunit en un sol home las qualitats d'ell, y foren tan altas sas voladas y tan grans sas concepcions, que d'ell n'ha dit un insigne filosop alemany, que va idear una máquina pera pensar, aixis com Albert el Gran l'havia ideada pera caminar y enrahonar. Nasqué d'elevat liinatje á Palma de Mallorca'l 25 de janer del any 1235; obtingué en sa joventut el càrrech de majordóm del Rey en Jaume II, y en relació ab lo fastuós de sa criansa, fou aquélla llicenciosa en extrém, tenint lloch sa conversió l'any 1266, deguda, segons alguns autors, á la coneguda fantasia (ó realitat) del desenllás de sos amors ab n'Ambrosia de Castelló, y segons la major part, á las repetidas aparicions d'una imatje de Jesuchrist en sa cambra, en ocasió de posarse á escriure uns versos amorosos. Ocorreguda la conversió, sa vida es desd'allavors una continua peregrinació. Primer anà á Montserrat, Santiago de Compostela y altres monastirs per'expiació de sas culpas; després vingué á Barcelona, volent anar a Paris pera instruhirse; mes Sant Ramón de Penyafort el feu desistir de son intent, y Llull tornà á Mallorca, hont aprengué la llengua arábiga d'un eseláu que intentà assessinarlo. A l'any u;; pujà à la montanya de Randa, hont va dedicarse à la vida soli taria, y en ella comensà à ordenar la seva Art pera totas las ciencias (la que no comprengueren sos contemporanis), escribint per'aquest fi uns comentaris sobre la mateixa. D alli passà à Motpeiler, hont el Rey de Mallorca feu examinar sas obras; y alcansá del mateix rey la fundació del colegi de Miramar pera poderhi viure tretze religiosos menors qu'aprenguessin la llengua arábiga, assignátloshi cada any 500 florins, per quin objecte obtingué del Papa Joan XXI una butlla pera la formació d'aquell seminari de la llengua arábiga, de quina fundació no'n fou sortós nostre mestre, donchs quedà dissipada l'any 1295. Desd'aquell temps, sa biografia no es més que un teixit espès de viatjes. En tots ells sa imaginació fecondissima no fa més que produhir llibres y més llibres sobre totas las brancas del saber. Escriu sobre quimica, alquimia, medicina, política, astronomia; y entre sos llibres de filosofia'n produheix alguns dedicats à fuhetejar las doctrinas d'Averroes, son constant enemich. Segueix en sas voladas tota la Europa, part d'Assia y en últim terme'l nort de l'Africà, hont obté la corona del martiri, essent mort à pedradas à Bugia'l dia 29 de juny de 1 3 1 5, à la edat de vuytanta anys. En un dels viatjes que feu à Roma, presentà à la cort pontificia sa doctrina, y'l Papa va ordenarli's trasladés à Paris pera que la universitat de la Sorbona li examinés la seva Art. Quaranta doctors y llicenciats sentiren sa doctrina, y varen donarli la més complerta aprobació per medi d'una sentencia de dita famosa universitat, en la que's diu terminantment que dida Ars seu Scienlia eral bona, ulilis el necessària, et quod in ea nihil eral fidem calholicam: sentencia que sortí de la Sorbona'l mes de febrer del 1309, firmada per quaranta mestres, entre'ls que's troba'l doctor subtil en Joan Duns Escoto. La herencia de nostre enciclopédich fou tan gran, que ab el trevall que representa n'hi ha de sobras per'omplir la existencia d'un sol home, arribant á admirar lo extens de sa producció. En un número de la Revue des deux mondes del any 1840, s'hi troba un extracte fet per en Delecluce de las obras de Ramón Llull, qu'eleva à 476 el nombre de sos tractats; haventhi autors qu'aixamplan molt més el catálech de sas obras. Com à poeta, uneix à una disposició bellissima de la veritat científica y moral, la condempnació d'un modo ara amarch, ara festiu, dels defectes que troba en els que s'oposan a aquella veritat, ó quan no. dels vicis humans en general. Sas composicions poéticas son models de didàctica y de sátira combina