612 JOVENTUT La primera exposició d'en Rusifiol va ser una sotregada pera l'ambient artislich de Barcelona. En Casas y ell van exposar una serie de notas de Paris, de Sitjes, de Montjuich y dels Toros. A ca'n Parés tothóm reya. Es clar: aquells noys feyan las sombras blavas, no retallavan las figuras, ni semblavan de porcellana'ls caps que, uns cops, destacantse per obscur devant d'un fondo de sol, eran de color violeta, y altres rebian batiments de claror que'ls convertia un tros de cabells en nimbo daurat... Y aquellas plassas de toros mitja grisa y mitja groga, y que en el tendido no mCs hi havia que puntets de colors vius com Humánelas! Y aquellas figuras d'en Rusiñol vestidas de llustrina en comptes de sati com las feya'l senyor Masriera!... Alió no podia anar!... Ba! Modernistas! Impresionistas! Gris!. ..y Deu sab quàntas etiquetas més en sense solta! Algunas temporadas després ja no feyan tant fàstich las exposicions d'en Casas y d'en Rusiñol... Alió de las sombras blavas ja ho feyan els altres y també feyan el sol ab cadmi um y esparramavan la claror amorosint las siluetas que quedavan mitj disfumadas .á voltas... Ademés, els joves que comensavan à pintar ¡a hi veyan més clar que'ls deixebles del senyor Caba, y com cstudiavan més en el natural qu'entre las quatre parets de Llotja, leyan més lo que veyan que lo que'ls hi deya'l mestre... Y la gent ja comensava á acostumarse á n'aquell modernisme, ó impresionisme, ó lo que vulguin; y ja no feya ganyotas devant d'aquells quadros. Per aquella época en Casas va exposar lo millor qu'ha pintat (el ball del Moulin de ¡a Galelte, un retrato, en Satie, aquella ^igo/e/Ze del cos vermell y'l puro à la mà), y efectivament: casi ningú va trobar qu'estés bé... En Rusiñol exposà llaveras art de debó: no ja notas de color qu'havia prodigat bastant, com ho eran els patis de Sitjes. Y tothóm tranquil. Solzament els joves y alguns que'ls dcyan exagerats ho trobavan art serio... Als que'n feyan elogis ningú'ls escoltava, passat d'una quinzena que tots ens coneixiam... Manava'l senyor Miquel y Badia ! Peró'l senyor Miquel y Badia, que parlant seriamenl no era un home vulgar, ni molt menos, sinó senzillament antiquat, y que s'interessa\a per l'art, va comensar a veure be- llesas en aquellas manifestacions que, pel contrast ab lo que tenia per costúm veure, l'havian enlluhernat no deixantlo judicar fredament^ comensà a aplaudir, encara que ab certas reservas. Magister dixil! El públich, que ab la costúm ja no feya ganyotas, va comensar à fer cara de Pasquas, y feya fredat lo qu'alashoras se sentia dir... Una vegada en Casas y en Tomàs Sans van fer un mateix estudi à Badalona y van cambiàrsel, es à dir, en Sans va firmar el d'en Casas y en Casas el d'en Sans... Tothóm va trobar cent voltas millor el que duya la firma d'en Casas. Y'l bon xicot d'en Sans se trencava de riure, naturalment! Aixó del modernisme s'anava fent de moda. En Casas y en Rusiñol no'n feyan cap cas, y continuavan trevaliant de bona fe com sempre, avansant en Santiago extraordinàriament à cada nova exposició, posanthi en cada nou quadro més del seu millor fondo, encertant cada vegada més à exteriorisar en las sevas obras la seva ànima de poeta... Y va ser alashoras que van comensar à exposar cada hú à solas en Casas y en Rusifiol, coincidint ab la invasió del modernisme recargolat. Alguns anuncis inglesos, tres ó quatre revistas francesas y alemanyas d'art decoratiu, y uns quants cortinatjes, inglesos també, van fer el miracle... Y Mare de Deu Santíssima, quina cullita de lliris .blaus, y de fullas llargarudas y moradas, y de senyoras ab el perfil resseguit y'ls cabells fent giravoltasl El públich va tirarshi de cap à n'els cargoHilos. Ho trobava estrany, es cert, peró era moda y devia estar molt bé... De lo quera de debó y verament artistich d'aquest género, no'n coneixia casi res, y si ho coneixia, com per exemple lo d'en Vogeler.que fa poch exposaren en Riquer y JOVENTUT à ca'n Parés, no'n feya cas... Peró vaja, va servir pera que ja's mirés ab respecte lo d'en Rusiñol, qu'era com sempre sincer y no d'aquell género tant decoratiu, y perquè s'engresqués ab lo d'en Casas... Y va errarho també'l bon burgès barceloní! El pobre burgès hi es desgraciat ab aixó del art! L'home's va engrescar ab las dugas ó tres últimas exposicions d'en Casas perquè ara ja's creya entendreho, y ara precisament es quan no devia engrescarshi tant...