JOVENTUT de caure à son temps y sahó, com la fruyia quan está madura. L'esperit de lo que jo penso es que Barcelona ha de millorarse molt y molt pera establir equilibri entre son gust y sa riquesa. Tornant als monuments, deixo la paraula a Schopenhauer (i ): «A la complerta falta de gust d'aquesta ¿poca, pertany també'l qu'en els monuments que s'aixecan als grans homes, se representan aquests ab trajos á la moderna. Perque'l monument s'aixeca a la persona ideal, no à la real, al héroe com á tal, al portador de tal ó qual qualitat, autor de tais obras ó accions, no al home tal com lluyta en el món, impregnat de totas las flaquesas y faltas que van ¡untas á nostra naturalesa; y com aquestas no devian glorificarse, tampoch sa livlta y sos pantalons tal com els portà. Com á home ideal, presentis en figura d'home, vestit solzament segons la costum dels antichs; es a dir, mitj nu. Y únicament aixis està à.la mida de la esculptura, que com à tal, remesa sols à la forma, exigeix la forma humana complerta é indiferent.» El gran Rodin abundava en aquesta opinió quan va fer nua la figura de Víctor Hugo, y, amplament envolta en roba folgada, la superba estatua de Balzac. Crech, ab tol, que's pot fer alguna excepció quan el gran home usava un trajo tipich, com Napoleón I y Goya, ó bé quan pertany a una época en que'l vestit era artistich y tenia amplitut, com passa ab el Dant, Petrarca, Ansias March, etc. Segueix Schopenhauer: «Y ja qu'estich tractant de monuments, vull notar ademés qu'es un visible despropòsit colocar la estatua en un pedestal de molta altura, ahont ningú pot véurela may bé, tant més, quan per regla general es de bronze, y per lo tant negrosa; perqué vista de lluny no es distinta, y si un s'hi acosta s'eleva tant, que té'l cel per fondo y la vista s'enlluhcrna. En las ciutats italianas, sobre tot i Florencia y Roma, hi há infinitat d'estatuas en plassas y carrers, peró totas en molt baixos pedestals, pera que's puguin veure bé; fins els colossos de Monte caballo están sobre pedestals baixos. De modo que també en 315 aixó's manifesta'l bon gust dels italians. Als alemanys, al contrari, els agrada un pedestal de pastisser, ab relleus, pera ilustració del héroe presentat.» Talment sembla que parli pels nostres monuments, qu'obeheixen al patró ab que'ls pastissers fan las monas de Pasqua. A lo dit per Schopenhauer dech afegirhi que cap de las estatuas dels monuments de Barcelona està conforme ab la idea que tenim del personatje. Per exemple en Prim, valent y de caràcter impetuós, arriscat en el perill, decidit y temerari en sas determinacions, està saludant tranquilament com un general de parada. En l'Aribau no hi sé veure al poeta, ni en Clavé al cantor popular que assadollà de poesia'l cor de nostre poble. En Colón no hi sé veure res, perquè està massa amunt. El monument, segons mon gust, deuria ésser la síntesis del carácter del personatje representat, de lo que'l va fer distingir dels altres homes fins al punt de que aquests l'aixequessin per sobre d'ells. Respecte al motiu d'haver citat Ires esculptors, en mon concepte excelents, es pel bon desitj de que lo qu'hem de tenir sempre à la vista ho fassin els millors, convensut com eslich de qu'en' els concursos s'hi cometen injusticias, voluntarias ó no, y no deixan d'haverhi privilegis y distincions. Vostè té rahó: vaig quedarme curt en mon afany de demolició, y es que per aquell dia'm va semblar que ja havia fet prou feyna. A escoltar mon desitj, enderrocaria tota la ciutat nova, perqué soch enemich de las ciutats grans, tant com soch partidari de las grans ciutats. Y per'apoyarme, faré surtir à Nietzschc (1) ab son expressiu paràgraf: «Y un jorn ovirà una filera de casas novas; alashoras s'admirà y digué: ¿Qué significan eixas casas? En veritat cap ànima gran las ha edificadas com á símbol de sí mateixa! ¿Las haurà tret de sa capsa de joguinas un nin idiota? Donchs que las torni á ficar à la capsa un altre nin!» Desseguida que vaig llegir son article vaig compendre que me las havia ab un adversari valent, peró que no ^esdenya ampararse ab las opinions de personas intelTgents y ( 1) Mila/ïma dt lo (l) Aixis farlá '/.aralhutita.