'74 JOVENTUT repulsiu catalanista renegat en la Diputació provincial, y desde'l vaniíós ab pretensions de Papinianp que's califica a si mateix d'intelectual del partit, fins al mangonejador de societats obreras en l'Ajuntament, tots són iguals: castellans, o catalans descastats, són la viva encarnació d'aquest poble absorbent que'ns aclapara y ens empobreix. Xuclan la nostra sang, enganyan al nostre poble, viuhen a nostras costas y renegan de nosaltres, se burlan de nostre idioma y maleheixen de nostra terra, aquesta terra catalana quinas contribucions recaudan, quin ayre respiran y quin pa menjan. ARNAU MARTÍNEZ Y SBRIÑA LLEGENDA ORIENTAL PER [. TURGUENBFF (I) ¿Qui a Bagdad no coneix al gran Giaffar, el sól del Univers? Un jorn, fa temps d'això, Giaffar, en plena joventut encara, 's passejava pels voltants de Bagdad. De sobte sas orellas foren feridas per un crit desgarrador: algú demanava socors ab veu desesperada. Giaffar se distingia entre tots els joves de sa edat per sa prudencia y discreció; però tenia'l cor compassiu y, a més, confiansa en sa forsa. Va corre al crit, y atalayà un vell decrèpit a qui dos foragils havian empès contra un mur y estavan a punt de saquejar. Giaffar tregüé son sabre y atacà als miserables; matà al us y posà al altre en fuita. El vell deslliurat caygué als peus de són deslliurador, y haventli besat la falda de la túnica, exclamà: —Jove coratjós, ta generositat no restará sense recompensa! Tinch l'ayre d'un pobre mendicant, però no'n tinch sinó l'ayre. Jo no soch pas un home com els altres. Sigas al punt de la matinada al gran basar. Jo t'hi esperaré prop de la font, y't podràs convence de la veritat de mas páranlas. — Giaffar pensà: «Tot es possible en aquest món: ¿per què no probarho?» y respongué: — Està bé, l'home: hi aniré. — El vell el mirà fit a fit y s'allunyà. Al sentdemà, a la primera Uuhissordel dia, Giaffar anà al basar. El vell ja l'esperava, recolzat sobre'l marbrench piló de la font. Prengué sense dir paraula la mà de Giaffar, y el conduhi à un jardinet envoltat per tols costals d'una alta muralla. Al bell mitj del jardi, sobre la verda molsa, creixia un arbre d'un aspecte extraordinari. Semblava un xiprer; solzament que'l séu fullatge era d'un blau clar. Tres fruytas, tres pomas peniavan de sas brancas finas y enlayradas: 1 una d'uu lamahy mitjà, llargaruda, blanca com la llei; l'altra grossa, rodona, d'un roig viu; la tersa, peiiteta, arrugada, d'un gris groguench. Tot l'arbre brunzia lleugerament, ablot y que no feya oratge; un lintineig fi y planyivol s'aixecava de las brancas, com si hagués sigut de vidre. Semblava que l'arbre sentia l'aproximació de Giaffar. — Jove — digué'l vell: — cull d'aquestas fruytas la que vulguis, y sàpigas llur virtut. Si. culls y menjas la poma blanca, tindràs més ingeni que lots els altres homes. Si culls y menjas la poma roja, seràs rich com l'israelita Rothschild. Si culls y menjas la poma groga, agradaràs a las donas vellas. Decideixte sense trigar, perquè avans d'una hora'ls fruyts se marciràn, y l'arbre entrarà en las silenciosas profondilais de la terra. — » Giaffar ajupi el cap y's posà a rumiar. «¿Qué vas a fer? — se digué a mitja veu com consullanlse a si mateix. — Si tens massa ingeni, potser no voldràs viure més. Si esdevens més rich que tots els altres homes, tots els altres homes t'envejaràn. Val més que cullis la pometa arrugada.» La prengué. El vell feu una rialla esdentegada y digué: — Oh, el més sabi dels jovesl Has ben escullitl ¿Tens per ventura necessitat de la poma blanca? Si tens ja més ingeni que Salomó! La poma roja t'es també del tot inútil: tu esdevindràs rich sens ella, y a més, ningú t'envejarà ta riquesa. — Ensenyam, l'home, — digué Giaffar aixecantse — ahónt viu la respectable mare de nostre Califa, que Deu guardi! — El vell, després d'ajupir el front fins a terra, ensenyà al jove'l cami del palau.... {Qui, a Bagdad, no coneix pas al sól del Univers, al gran y totpoderós Giaffar? Traducció de • F. PtijuU Y VALLÈS (I) Tinch l'honor de dedicar «questa traducció, qu'ei d'aciualilai, als ambiciosos de Barcelona. ¿Que per qui es d'actualitat? Homes, vostès dirànl