36 JOVENTUT magistral. Més novetat, si no en l'assumpto, en sa exposició, més facilitat en el desenrotllo, més humanitat en els . protagonistes y en els sentiments, no's poden pas exigir. Les eternes trítton de la dóna borda, mare amantissima d'un fill hagut de son amor foll ab un miserable que la deixa abandonada, y les punyenles vergonyes y amargures que mare y fill tenen de soportar a conseqüència dels injustos rigors ab que'l món fa purgar als fills les faltes comeses pels pares, nan inspirat a n'en Fuentes una serie d'episodis qu'ha sabut interpretar y escriure d'una manera inimitable. Però si ben sentits y calçats resulten els dos tipos principals de la novela, els dos tipos desventurats de la Rosa y en Rafel, hi ha un altre tipo, el del honrat y pacifich Miquel, el del cumplidor y fidel obrer barceloní, qu'en nostre concepte resulta tan arrodonit com els dos primers. Els dubtes y les vacilacions amoroses de la fadrina de qui el fill de la borda s"enamora bojament, les sensacions y els pensaments qu exposa l'autor en les planes finals y al descriure'l trajecte nocturn d'en Rafel pel carrer d'Aragó, la ruptura de ses relacions ab la Carmela, la descripció de les desgracies de la Rosa avans d'ésser mare, són pàgines que, com la de la visió del pla de Barcelona desde les serralades del Tibidabo, honren veritablement la nostra literatura catalana. Del humanisme y la força del llenguatge intentarém darne una idea copiant el següent fragment: Si ell fos un mal home y l'hagués deshonrada, li haurien fel casar per força baldamenl fos bort: donchs, ¿per què l'havien de rebutjar essent honrat? Ell lo que volia era casarshi y que'ls Ml- d'ells poguessin tenir la sòrt d'anar ah llur pare a tot arreu. ¿Que serien diferentes de les altres les seves criatures? L'afront de la mare d'ell; la maldat dels pares de llur avia, DO les podia pas tacar; no naixerien pas negres com la gent de l'Africa, de Fernando Poo, d'aquella terra cap ahont ell havia enviat tants fardos. Fernando Pool Que vegades hi havia pensat en aquella illa y en el comerç que hi feyen els amos d'elll Quànts cops se li havia acudit fugir de Barcelona, enduhentsen sa mare, y anar atrevallar allà, en aquella terra de negres, ahont no s'ha de tenir por del dir de la gtnll Els tcgresl Si els fills dels malvats nasquesain negres, quànts se'n veurfenl Y si hi nasquessin els horts, Déu els estalviaria la vergonya de tenir de conlessar un dia o altre aquella desgracia, y la gent que no hi volgués tractes no s'hi acostaria, y ells no se'n farien may d.'ilusions, y no l'haurien de patir el dolor del desengany. Els horts deurien duria » la cara la negror de llur naixença Que n'hi déu haver de horts al món! ¡Per què no se junten tols ells, y fan un poble ahont no hi puguin entrar els que fan pagar als fills els pecats dels pares? Nostra enhorabona més incondicional a l'Enrich de Fuentes, qui ab sa derrera y her mosissima obra sembla que hagi volgut unir la seva valiosissima protesta en favor de la literatura ciutadana, en pro de quin genre apar que està iniciantse una saludable y encoratjadora reacció per part d'algúns de nostres més celebrats novelistes. BASTIDES Y. PEDRUSCALL, per /. Plana y Dotca. — Fidel Giró, impressor, tgo/f. Els versos que'l senyor Plana y Dorca presenta en aquest llibre, si bé són correctes y de forma ben cuydada, adoieixen d'un defecte capdal, puigen tots ells s'hi nota certa falla d'inspiració. Més que d'un poeta, són obra d'un erudit. Sentiriam en l'ànima que'l senyor Plana volgués veure en aquesta observació que li fem, la més mínima intenció de censurarlo en absolut. No, els versos de dit senyor són mult més perfectes y fins més inspirats que'ls de la major part d'aqueix estol de pneles rúslichs y urbans, que pel sol fet d'ésser de la junta de qualsevulga agrupació catalanista o per haver tingut la sort de/trobar uns quants companys de causa que'ls ftssin la propaganda, atropellen inconscientment els ufanosos y delicats jardins de la literatura catalana: res d'aixó. Els versos del senyor Plana, si bé DO revelen un esperit poètich de primera força, se'ns presenten al menyscom frtiyts originals d'una inteligencia ilustrada y observadora, que sens dubte lluhird molt més ses brillants condicions- fent conèixer al públich ses idees y ses observacions filosóliquesy socials en prosa corrent, que no pas empenyantse ert donàrleshi un fons y una forma poética que ni poden tenir elles, ni pot tampoch donàrleshi la inspiració del senyor Plana. ESTRUCTURA MENTAL Y SIGNIFICACIÓ FILOSÒFICA OE BALMES, per Frederich Glasear, prébere. — Vich, Estampa de la Viuda Anglada. Ab el mul precedent ha publicat el senyor Glasear un llibiet que contéT discurs que va llegir en una sessió solemne ab que'ls catalanistes de "Catalunya Vella» varen commemorar el LVI aniversari del filosop vigatà. Es un estudi seiio y fet a conciencia, en que l'autor analisa'l carácter d'en Balmes y l'esprit de les seves obres. Y si bé no podém aplaudir per cap concepte algunes de les afirmacions que fa'l senyor Clascar, com per exemple'ls atachs que dirigeix al eximi Taine, en cambi l'anàlisis que fa de I íromsme y de l'escepticisme cristians de Balmes y del seu socialisme dogmálich. com l'estudi que fa de la superioritat del pensador vigatà sobre'ls tradicionalismes de Reid y d'Hamilton entré is escocesos de Bonald y De Maistrea França y Donoso Cortés a Espanya, són un trevall eruditissim y revelador d'un critc-