Any t Barcelona 1 de Febrer de 1871. Núm. 1. LA RENAXENSA. PERIODICH DE LITERATURA, CIENCIAS Y ARTS SURT LOS DIAS 1 Y 15 DE CADA MES. Preus de **u*cripuif>. Tres mesos 6 Al estranger, tres mesos. . 9 Un número sol 1 Rals. Redacció y «dmliílntració. Carrer de Ripo'I, n." 22, pis segon. • Los suscpipto's, p« ratlli». . li' Ral. : Los ho suscnptors, per id. .1 » : Pt-ssant de 10 ratllas ft preus conven- La Benaienia : per la flídocw.— C irta Lileraria; per Inaguim íli'raii Btrtran.—Lo Parlament (Poesia)i per F. Cback v t'i 'ï"^.— Ln epissodi de la antig^i'i Borni; per /oa» s.mW.— La cirereta de Pastor; per f. Masp'iiiM y l.ibrn>.—Lo vent del segle (Poesia); por Ang-l Ouim-ni.—La rata y lo pogres (Faula persa); per Juan Uond-rr.ií y Archi.—L·· ajre; per l'rr' Al·iiir'rt.—LBL mújica catalana; per M-il Vida .— A U memòria del eaiinent actor Bu Julià Romea, L- última il-lusió (Poe«ía); per frtií'ricft So/rr.— Hiatoria deia Jueus.— Nou Fra Anselm; per ./•>$eph dt l'nlau y dt llugwl — Te itra Gal·li; per /) . A. y /•.— AnacreónUca ( Poesia) ; per Jiiu/hi- ftumoii 1/ l'n/d/í". -Curiositats.— Consistori dels Juchs Florals de Barcelona.— No vas.— Feclams. . Senaxensa. ^Que no diu lo mot aquest à lots los que senten córrer per llurs venas sanch catalana? Símbol d' una gran idea, la del nou conreu de la literatura pàtria, nos ha semblat lo nom mes propi per una publicació destinada pura y senzillament à son major Uuhimeut y desarrollo> Ecstasiats al contemplar lo magich camp que de dia en dia va prenent lo nou moviment literari, axis en Catalunya com en las provincias del Mitjorn de França, nos condol sobremanera que no vagin tols los esíbrsos que per ell aquí se fasseu à convergir lots à un mateix centre. Si eezislis aquest, no *n resultaria benefici per la causa? ;Perqiié, donchs, aquest buyt hont se perden tolas las aspiracions mes nobles , tols los trevalls, tot lo que 's puga fer per la malexa ? Anem com los rossinyols cantant de branca en branca, no pensant en demi y ecsposals al cerler tir d' arma enemiga. ^,No seria millor fer com las aus que, al emigrar, sejuntan tenint sempre '1 guayte que vigila per la conservació de tolas ellas? Una publicació catalana es lo que fa fàlla. Una publi -ació que, representant los interessos de lots los qne parlan y escrihuen la dolsa llengua de Serafí y d' Ausias March, vetllo per ella. jSerà la nostra la que tal distinció oblinga? j,Ho lograrém, quant allras provas fetas al propi objecte han sortit falli Jas? Tals pregunlas nos hem fet mil voltas ans d' empendrer tal trevall. Desanimals hem abandonat altres mil la nostra ilea. Sens nom en la república de las Uetras , nos hem dit, sons la reputació que tal pensament requereix, i podém esperar merexer la confiansa de tols aquells que en català eacrihuen? Y axis, hem caigut altre cop en la mes gran postració, pla iventnos de que Deu no 'ns hagués dat talents mes clars per portarlo é cima. Mes i no treballóm lots per un mateix fi? i Es posible repulsió per part de germans nostres? hem tornat à preguntarnos No, no seran sòrts à nostres prechs. Ans alenlaràn nostra fé, nos aj idaran y contestaran camplidameul à noslras intencions, concentradas tolas ellas en l* amor per la Mare Pàtria y per sa llengua. Couvensuls de que sols mort un idioma quant tols los que '1 parlan moren també, y sent axó del tol impossible, nosdirigirém, abl' ajuda de tols, à que arribi al últim grau de perfecció. Lo quo deu eezislir necessàriament, no deu arrastrar vida fatigosa. L' idioma que en los segles catorze y quinze tant brillà , fins à ésser dels mes estudials , no 's deu quedar enzera, sols per haver tristament cambial la sort del poble que '1 parla. Per sa perfecció bregarém sempre, y si ó ella coolribuhiïn ^no haurém probal axis nostre amor à la llengua catalana? Registrant nostra historia , nos hem embadalit a la vista de sa no interrompuda sèrie de fets gloriosos. Per ferlas conexer trevallaré W . i I ' I ■ f ■ > i .Is i