mm LA RENAXENSA. 30$) mateixa serietat las criaria & n' eüas que àn' ell; pero nosaltres volem aprofitar lo qui mes serveixi per destacar lo nostre tipo y cap com lo noy qu' habia de ser [' heréu y qu' ell habia determinat pujarlo ab tot cuidado nos serviria en tot y per tot pe '1 nostre propòsit. Lo coronel va ser padrí. Lo senyor Ramon n' estaba ennamorat perquè era tant sério y, encara que sense riurer, va estar content de que '1 seu fill pogués tenir ab lo temps un protector de tanta upa. Bé es veritat que 's murmurava y deya lo vehinat si '1 coronel y la séva senyora.... Pero 'I senyor Ramon ferm en que un senyor tant sério com era 'I padrí del noy no podia ser capàs de cosas tan informals, no ho volia creurer y ab tota confiansa se 'n anava deixantio à casa fent caricias sérias à la criatura, ab la séva dona, Ademés lo senyor Ramon deya : Si la meva esposa sab que per una frusieria ja tenim k casa una de Dios es Cristo, quant mes no 's guardarà de fer una cosa qu' ella sab de segur que la mataria. Siga com vulga lo cert es que 'i noy que 's deya Pauei anava creixent y fentse maco com un pom de flors. A n' al senyor Ramon tant se li endonava perquè deya que un home solament siga una mica mes hermós que '1 dimoni, ja a' hi ha prou. Això mereixia tota 1' aprobació del padrí. Era tant lleig com lo pare, y à tots dos importaba qu' aquesta i lea prengués peu y esteueutse pasesseu à ser los mes apreciables los homes mes Uetxos. La criatura comeusà à xampurrar alguna paraula, y com que 'i senyor Ramon havia determinat criailo ab tot rigor no volgué de cap manera que li fessen dir bava, tela, tilit y totas aquestas monadas ab que 's comensa a frassejar, sino àvia, jenmna, aucell, y tot tant ben dit com ho deya eil mateix, ab !o objecte de que la criatura parlés bé y no fés com IqUis las altres que à n' als set anys encara parlan malament per culpa dels pares. Mes com que per las cnaturas la simplificació carinyosa que de las paraulas los fàn las persouas que las estiman vé à ser lo Narro &b que se las ensenya de parlar, resulta que com lo noy del senyor Ramon trovaba mes dificultat en pronunciar lo que sentia va parlar mes malament*y va tardar mes à sab-rno que totas !as altras crhturas que n'aprenen ab l'autich sistema. Com que per ser tant sério s' ha de ser molt tonto, lo senyor Ramon ho era bastant, y aixó unit h la poi'a instrucció qu' havia rebut, feya que quant no sabia fer una suma ó escríurer una carta ben dictada, deya: i Ah! No no! Aixó si que, si Dèu nostre senyor m' ho deixa véurer, no vull que passi »b en Pauet. Ja que sou parc es un burro no vull de cap manera qu' ell ho siga. Estudiarà per advocat y com que si Dèu ho vol quant arribi aquest temps jo ja podré ferho, no vull qu' lii hagi al mòa res per apéndrer que 'I noy no ho sàpiga. Mentrestant la pobra criatura s' anava fent, y, no perquè ell no la estimés com à pare, sino perquè de¬ ya qu' era forsós reprimirse lo carinjo perquè loa noys se crien ab temor y respecte 1' àngel de Dèu va caréixer enterament de tots aquells afalagaments que fan la dolsesade la primera infància. La séva mare tenia órdre de no riurer ab cap de las sévas monadas. A ficarlo al llitet debia auarhi la criada y de cap manera ella perquè després no s' avessés la criatura à no poder dormir sens las justas caricias de la que li havia dat !a vida. ün cop al llit debian deixarlo sol y à las foscas perquè s' avessés à no tenir por. De vegadas plorava. — Ramon ^me deixas pujar à veurer si'l noy tó alguna cosa? deya la pobre mare, ja tremolant d'haberse atrevit à fer proposició com aquella. — jNo li heu posat la post al Iiil?deya lo seu pare. —Si. — Donchs deixéulo estar, ja sabem que no pot càurer, ja sabem qu' ha sopat y que no pot tenir gana, ab aixó que plori. — j Pero com veig que tó un desconsol tant gran ! — i Ni que's reventi ! Si quant es tendre I' arbra no es quant s' adressa. ^com voldràs adressarlo desprès que ja siga dur de soca. jNo veus que es pe '1 bé d' ell? Las criaturas s'han de criar ab rigor y creu que si 'Is meus pares ho haguesseu fet ab mí com debian, no'm trovaria jo ara un burro com me trovo. Y, com aquell ase que 's va morir de fàuí quant ja comensava à avessarse à viurer sense menjar, lo pobre noy se va anar avessant à tot, y ja ni 's queixava ni plorava ni demanava res, perquè comprenia que també era inútil y no trovant correspondència en ningú lo séu tendre carinyo, va fer com fi se li concentrés en lo cor y ab la mes freda indiferència pe'ls que li havian dat la vida obehia com un d'aquets autómatas que quan los tiran lo fil alsan los brassos. Com qu' una criatura, per boua que siga, sempre dóna motiu per castigaria, resultava que jpobret! no tenia cap de las expansions y motius de goig que totas las altras criaturas, no sent tant bonàs com ell, tenian sempre. Arribava lo diumenje de rams y per càstich no tenia palma. Arribava Pascua y per càsthh, lo senyor Ramon demanava al coronel que fes lo favor de no darli mona. Lo coronel que à sas ideas de severa disciplina hi afegia la de que aixis no havia de gastar quartos per compraria; deya que aprobaba lo rigor ab que 's criaba al fillol y ell afegia perquè creya teuirne un deber com à padrí, una sumanda que la pobra criatura quedaba asvaral i y no sab. uthontgirarsepera trovar un consol à tanta injustícia. Arribava lo dia dels rey*: tot esperansàt de bon dematinet corria al balcó ahont la nit antes habia posat la sabateta, y..., una brasa de carbó, ó unas deixupliuas ó be un regle per dar palmetadasera lo que 'I pobre angelet trovaba, en lloch dels clasichs esclopets y encisadoras juguinas que fàn la ditxa de tots los uo\s de la seva edat, en semblant festa La pobra mare trovava injust aquest rigor perquè en Pauet com à criatura 's portava tot lo bè que podia portarse, y així ho feya avinent à n' al féu marit sempre que venia à tom parlarne. ■ ï