162 LA RENAXENSA. per los catalans, per Catalunya sola, tindriam ja las situacionsdeCatalunya-Estat, de Catalunya— República, de Catalunya separada ó confederada, de cuals situacions parlarém en següents articles. Tindriam lo cas en que se trobarà Catalunya lo dia que per federalisació ó per separació, siga una veritat lo sistema federal à Espanya: Catalunya fent dase, arreglant sas organisacions política, administrativa, judicial, econòmica etc, dins de la Constitució federal espanyola, ó avans d' existir ó d' acceptar dita Constitució (l)íCom se faria la revisió, la modificació dels antichs fors y privilegis de Catalunya per los catalans? Si ho fessen unas Corts formadas & la antiga per bisbes, canonges, nobles, cavallers, advocats é hisendats, podria quedar en peu molta part de ditas lleys ó surtir d' aquellas Corts una legislació aristocràtica, conservadora. Ninguna de las dos cosas seria admesa per Catalunya , ahont la majoria dels habitants es democràtica y progressiva. Aquí remetem lo lector al article Catalunya primlegiada, sobre los inconvenients y la repugnància qu' una organisació com la dels antichs fors y privilegis presentaria per lo major número dels catalans, y sobre la poca confiança que poden inspirar à 1' autonomia de Catalunya las classes allas d' avuy en dia, si fossen, com en lo temps antich , las de mnjor influencia en lo gobern y en lo poder legislatiu de Catalunya. Si la revisió ó modificació de nostres antichs fors y privilegis la fessen unas Corts formadas à estil modern, per sufragi universal ó poch limitat, entranthi, com à las diputacions à Corts de Madrid y provincials, personas de classes mitjana y baixa, la legislació que resultaria per lo dret püblich no fora ja una revisió 6 modificació dels fors y privilegis; fora una legislació y una organisació novas. Cal solament recordarse de las institucions citadas en nostre article anterior com inadmisibles avuy en dia, per compendrer que las classes progressivas de Catalunya, que totas las de nostre país exceptats eclesiàstichs, nobles, y alguns hisendats y jurisconsults, las refugirian. Alguns dels qu' invocan los antichs fors y privilegis de Catalunya donan encara à aquesta invocació un sentit mes restret que lo de revisió, modificació y acomodament de dita legislació; 1' hi donan lo sentit de una simple excepció de Catalunya entre las demés regions de Espanya. Demanan solament que Catalunya estiga lliure de las quintas 6 altres serveys militars forçosos, de certs pagos, com ja ho estava baix los Borbons absoluts, y de algunas altres cargas. En aquet cas no tindrian Catalunya com Estat, ni tan sols com provincià privilegiada; sino com província solament exempta ó exceptuada en algunas cosas. En aquet cas no hi ha bastant motiu , no hi ha rahó ni llógica per invocar per tant poca cosa los fors (l) Avans d' haberhl constltaclO federal & Catalunya, si se declarés Independent y separada avans de fer las Corts do Madrid; son objecte principal, la federallsacló; avans do acceptar 6 rcsonelxér la Constitució federal, sl aquesta ho fos solament de nom, sl fos com lo projecto d1 En Nicolau Salmeron, president do las Corts y BnChao,!" any passat, «na mlstlücacló y Catalunya no la volgué» y passés endevant sens fer cas d1 ella, ul armaria. y privilegis que subsistiren fins V any 1714. En pri. mer lloch, com à simples excepcions, estarian aquestas al arbitri y al capritxo del Estat espanyol, central; un gobern d' ell podria concedirlas, un altre revocarlas; no formarian un cos de dret públich abun poder legislatiu que lo defensés. En segon Uoch aquestas excepcions limitadas à Catalunya, y lo ma^ teix dihem dels fors y privilegis dins V. Estat espanyol únich, farian à Catalunya odiosa à las deméj regions d' Espanya que seguissen centralisadas i subjectes à las cargas de servey general de qu' ella estigués lliure. Aquí entra lo considerar la situació excepcional de Catalunya, ja ab sos antichs forsv privilegis, enters ó modificats , ja ab simples excepcions de servey militar, y altres cargas , als ulls de las demés regions de Espanya. Que Catalunya se separés de Espanya, continnéi aquesta com Estat úuich, unitari, y Catalunya prosperés mes que las altres regions de la Península, arreglant ella sola sas lleys, sa vida; que Catalunya fos un Estat confederat , las demés regions de Espanya ho fossen també y Catalunya aumentés en prosperitat mes que sos Confederats, no exitaria l1 aborriment ni 1 enveja malvolent de Espanya , puig ja se farian càrrech los castellans, andalussos, aragonesos etc, de que si nostre antich Principat entén sos interessos y sos drets millor que las altres regions, no 'n valen aquestas de menos. Pero, que Catalunya no separada ni confederada, sino província del Estat espanyol únich é individit. estigués dintre d' ell ab situació excepcional, ja ab los fors y privilegis (enters ó modificats ) per l' estil que baix la casa d' Àustria, ja solsament exempta 6 exceptuada d' algunas cargas , com baix los Borbons absoluts, aixó mouria 1' odi de las altres regions unificadas, centralisadas, subjectes à ditas cargas, puij? no comprendrian semblants desigualtats baix lo sistema unitari, dintre d' un Estat únich y d' un dret polítich sol. Y sinó jcom se mira casi tota Espanya los fors de las Vascongadas? Mentres los demócratas. y principalment los federalistas, no han dit: aixequem totas las regions de Espanya à tan y mes grau d' autonomia que las Vascas ^qué no han dit ypen sat contra los fors Vascongats la majoria dels espanyols? jCuan no ha dominat, cuan no domina encara V ideya d' abolirlos , y d' igualar la Vasconia ab lo demés remat espanyol ? Ademés, lo passat de Catalunya ens diu lo que seria lo cas d' una situació excepcional. Espanya, parlant lo llenguatje de nostres antichs passats, tingur aborrímentymalvolenta enveja à Catalunya tots los segles XVI y XVII , y fins 1' any 1714, fins à la conquista de Catalunya per Castella y Franca , cuan Catalunya era legalment un Estat soberà desde los segles IX y X , unit ab Espanya sols per la persona del monarca desde Càrlos I y V lo Emperador; n* hi tingué tot lo segle XVIII, part del XIX, cuan Catalunya jamay habia estat subjecte à certes cargas, y tot perquè ab los fors y privilegis, y ab estàs simples excepcions estaba lliure de tals ó cuals cargas qu' pesavan sobre las demés regions. Calculem ab aquestos antecedents y ab l1 exemple de las Vascongadas,