I I y liti LA RENAXENSA. Só com lo poeta ; Is homens li deuhen llurs me.< dolsas fruissions, las ilusions mes encisadoras, y ell es llur primera víctima. LA ROSA. BALADA, ALEMANA DE HERDER. «Jo veig desfullarse y morir totas las flors que 'm rodejan. y, no obstant, de mi sola diuhen los homens que prompte ;m marcexo y que 'm càich ab facilitat. ; Ingrats! i No' us faig prou agradosa ma curta eczistencia? Y encara desprès de ma mort ^no dexo una tomba rublerta de dolsa flayre, medecinas y bàlsams plens de vida y salut? T à pesar d' axó sento cantar incessantment à mon entorn: \Aj\ que prompte s marceix y pòrt sas fullas la rosa.»— AxI 's planyia la reyna de las flors dosde son trono, tal volt? sentint per primera vegada lo efímero de sa hermosura. Una nineta, sentintho, li digué: — «No t' incomodes axis ab nosaltres, hermosa flor, ni anomenes ingratitut à lo que es un eccés d' amor, lo desitg de nostra mes tendre solicitut. Nosaltres, una per una, veyem morir totas las flors que'ns rodejan y ho considerem com lo fat de totas ellas; mes ft tú, llur regina, te desitgem y pera tú aclamem l1 honor de l' inmortalitat. Per ço, quan veyem nostras ilusions desvancscudas, pronunciem una quexa ab la qual 'ns planyem per tú y en tú. Tota la jovenesa, l' hermosura y T alegria de nostra vida las comparem ab ta eczistencia, y quan, com tú, las mirem desaparexer, cantem tot suspirant: «iAh! jqué prompte 's marceix y pért sas fullas la rosa!» A. T. de C. ALS ROMANS (D. Quo , qno , scelestl . mltls? iQué feu,qué fei^malvats'ÀPerqué la destra torna à oprimir V acer? j No estàn encar sadolls de sang llatina mar y terra? No es per h que 1 Romà embolque ab flamas los murs altius de la envejosa Cartago, ni per à que "1 Rrità incólum devalle engrillonat la sacra via (2) Alegrat, Parth: la ciutat caurà als colps dels seus mateixos. May, may, ni 1 llop ni 1 lleó ferotge devoran llurs espècies. (1) S' ignora la època precisa cn que fou escrita aquesta entonada composició, ni quina es de las guerras civils que en lacpocad' Horaci registra la historia romana, la que dona son argument. Segons Dacier, va endressada à Scxtus Pompejus, fill de Pompejus Magnus. y :i sos soldats, que havian romput lo tracte fet ab August. Segons altres, se tracta de la guerra entre Antoni y Octavi, y altres crehuen que de la sublevaeióde BrutusyCassius.despresde las proscripcions del triumvirat. Sia com se vulla, la composició es digna del assumpto : mes ho fora sens lo rasflro fatalista que la termina, y no es aixó un ckrrech per al hrich, qui escribia com a home de son temps. (2 César havia ja fet una algraradaen terras britànicas, pero "Is britans no foren subjutratailnsal emperador Claudi. jEs fúria cega la que vos empeny, es una força in. vencible 6 bè son vostras culpas? Digueu... Callan,v Uvida blancor pinta llur cara y 1' estupor s' ampaia de llur ànim confós. ; Ah si ! un fat malestruch arrastra als Romans: h sang ignoscenta de Remus pesa dessobre 'Is derreinets del fratricida. Trad. do Joax Sardà. NOVAS. Ab molt de goig vegerem en V últim número de Li Revista Balear ressenyada la reunió que, baix i-, presidència del Governador d' aquella provincià, cp lebraren en Palma gran nombre de viticultors, vinyaters, comerciants y naugers, à fi de pressemr l' illa de la terrible malaltia que ataca las vinyas de Fransn y alli nomenan : Phylloxera Vastatrix. Creyem que 'Is hisendats y pagesos de Catalunya j principalment l' Institut Agrícola de s:b*lor, « * irt.-lf: ■ m 1111 I f':'; S I