— 238 — I son avi conegut en Reus per I.v. Marian de las figuras, A causa d' una coleccioneta de figuras de cera que l" home enginyós s' havia composta. En Fortuny no conegué, per tant, pare ni mare; es à dir, no conegué la estimació, y aixó sens dubte li engendrà una lleugeríssima aspró ó més bè independència de caràcter qu' alguns esperits miserables s' afercussan en posar de relléu traduiutla per orgull y despotisme, passions qu' estigueren sempre bén lluny del cor d' en Fortuny. Revelantse en èll désde la edat més tendre una inclinació estraordinaria al dibuix y à la pintura, aprofità són avi algun viatje à Barcelona per dur algunas obras del petit geni, qu' aquí foren apreciadas no tant com s' ho mereixian. Portadas en fí per pura casualitat à mans del reputat escultor Sr. Talarn y veyenthi en ellas alguna cosa més que disposició, recomenà en Fortuny à tres sacerdots posseedors llavors d' una dàdiva que devia esmersarse en obras de caritat. Convensuts de que la obra de caritat més justa y potser més noble era donar instrucció y medis à qui semblava ja cridat per representar un gran paper en la humanitat, cridaren en Fortuny à Barcelona. Sentim vers aquestos cuatre personas lo més entussiasta agrahiment, pero no volem creurer com alguns absolutistes, que sense aquesta protecció en Fortuny hagués passat per la terra sense deixarhi rastre. No; ho dihém sense passió; pero la Iliada, 1' Quijote, l' sistema planetari de üalileo, las doctrinas de Jesu-Christ, totas aquestas obras, orgull Uegitim de la humanitat, s' han realisat sense protecció avans rodejadas de las majors privacions y persecucions. Trasplantat en Fortuny [à la Acadèmia de Barcelona en 1852 assistí à las classes de dibuix baix la direcció de don Claudi Lorenzale, y de composició baix la de D. Pau Milà; en aquesta sobre tot fòu hont més aviat sobressurtí y hont més aviat se conquisti un nom. De las composicions que, uoy encare, eczecutà durant sa assistència en aquesta classe, tenim present la de Sant Pau que molts pintors de fama universal no deurian desdenyar com à principal de las sévas. La imaginació y la mà d' en Fortuny eran incansables, y quant la mà no podia trevallar, era L' ull que no estava en vaga per no perdre un sol detall de l's que à cada pas la