■ fSf La cRemixcnsa No mes fel, no mes espinas.... Tot un infern de sufrir. La més tendra de las rosas M' enganyava com a un nin. jHermós estel de ma vida: Lo mes hermós del Empir! Ja qu' assí 'm veus cada vespre Gosant ab tú, embadalit, Llençante lays de mon dnima, Y miradas y suspirs Ja que saps que tant t' estimo, Que sens ta llum jo no visch; Ja que sabs que 'm mancan alas Per* pujar al Paradís, Y, d' aprop, dirte mas penas Y 1" amor inmens que 't tinch; Baixa tu: baixa sens treva: Hermós estel: vina ab mi. Com d' una font llunyandana. Com d' un ventitjol subtil Ascoltí una veu que 'm deya, Dins la foscor de la nit: — Ja que se de cert que m' aymas Demà seràs ben felís — A l'endemà, cap al vespre. Ple d' amor mon aymant pit. Al cel, frenétich, ans d' hora. Mirava, de fit à fit Y iots los estels surtíren, Surtíren com cada nit. Menys 1' estel de ma esperança Que per matarm' no surtt. El mes hermós del estels M* enganyava com à un nin. Jo coneixia una nina Mes pura que un serafí. Mes hermosa que 1' aubada. Mes bella que un pom de llirs: