La Diputació Catalana i6fj niada Constitució de P any 12, admetent al article 10 las provincias naturals y encara dividint Castella en Nova y ^'ella y 1' Andalusia en cuatre, posant los anys 12, i3, 14, 20 y 21, una diputació per provincià històrica, previngué al article 1 1 que "s fés altra divisió del territori espanyol y 1" any 2 1 la feren las Corts. Aquestas varen cometrer contra T esprit provincial, I1 erro de fer las provincias artificials ó petitas que establiren , separadas ó independents entr' ellas, dependents sols de Madrid y 1' any 33 ó 34 al restablir ab algunas modificacions la divisió de I' any 21, lo gobern absolut va incórrer en lo mateix erro contra I' esprit provincial, en que habia caigut lo gobern de la Constitució. Y no volem repetir ara aquí lo que tenim dit moltas vegadas los anys passats en altres publicacions periódicas, qu' aixó va ser fet espressament per matar T esprit provincial, com i Fransa I' any 91 ó 92 ab los departaments. Alguna cosa vol dir que tots los goberns francesos y espanyols, desde 'Is vermells als blaus y als blatichs, hagen conservat la divisió pulverisadora de sas respectivas nacions. Deixant estar las provincias actuals modernas ó petitas, las de Barcelona, Gerona, Tarragona y Lleyda a Catalunya, ab sas Diputacions y Comissions, sos Consells y Gobernadors civils y tots sos empleats y oficinas, deixantlos tots los poders, atribucions y facultats que 'Is dongui la lley provincial vigent a tota la nació a cualsevol temps, deuria la mateixa legislació general establir a cada una de las 9. 10 ú 11 provincias naturals ó históricas 5 una Diputació general. Aixís tindriam a Catalunya , per exemple, las quatre actuals y la general, principal, regional ó territorial ; lo mateix a Aragó, Valencià, Galicia. Castella, etc. Donada una lley provincial, central isadora ó descentralisadora y no volent disminuir las facultats ó atribucions que dongui a las Diputacions provincials de las petitas rd' ahont treuriam los poders de las Diputacions generalsr Dc cap manera d' abaix ó de sota. de cap manera de la