i-o La T^enaixcnsa disminució dels que tingan las Diputacions provincials: sino de dalt, de sobre, de la disminució dels poders que tíiiga T Estat ab la lley que posi ó establesca. Es dir, las facultats ó poders del Estat, del Gobern central, sobre las Diputacions provincials qu' hi ha ara, las repartiriam entre I' Estat y las Diputacions generals de las provincias históricas y aixís cap perjudici donariam à las provincias modernas ni a sas capitals, ans bé las favoririam; perquè més fàcil fora acudir y enllestir los assumptos à Barcelona, Saragossa, Valencià, la Coruiía, Valladolid etc, que a Madrid, ahont van d parar tots. En cuant à las Diputacions de las Vascongadas, las Balears, las Canarias, Asturias y Navarra, provincias históricas qu1 han permanescut y que per petitas no han sigut pulverisadas, corresponent la provincià històrica ab la moderna, deurian tenir las facultats de las Diputacions generals, puig son provincias naturals, encara que ménos grans que las altres, tant naturals com Castella, Galicia ó Catalunya, etc. No es de creurer que ningú pensi sériament formar ai nostre temps las Diputacions generals que proposém com las dels sigles xm al xvm, ab canonges, abats, hisendats y nobles, ab divisió de classes socials y sens representació de la major part d' aquestas. Es de creurer que ja 's compren que las Diputacions generals serian nombradas per'ls electors com las provincials que tenim y com los ajuntaments, fos més ó ménos estreta la lley electoral. La cuestió pot ser en si cada provincià moderna ó artificial tindria a la Diputació general de sa respectiva provincià històrica una representació proporcionada al número d" habitants ó si tanta representació hi tindria la més populosa, com la que ménos ho fos. jDeuria ser la territorial ó la de població la basa sobre la que s" clegissen las Diputacions generals? A la de Catalunya, per exemple, hi tindria la matciva representació la provincià de Lleyda ab trescents mil y pico d' habitants, com la de Barcelona ab set cents mil y pico?