i56 La Tienaixensa Diable que 'm porta al Infern, y despues tants defunts, quan jo estava en lo Infern, no me '1 pugueren fer perdrer, jo confio que ni la gent de Tordera ni de tot lo mon me '1 podran fer perdrer; perquè jo sé que dich veritat y despues de dinar se veurà. » Quan foren tocadas las dotze horas del mitjdia, Pere Porter se 'n ana a casa del Batlle de Tordera, y li prega molt encaridament que pues havia feta assistència en la execució li havian feta en vendrer los bens, fés plaher de assistir y veurer com trobarian la cscancellació del acte de debitori, en virtut del qual lo havian executat, y que ell no debia cosa alguna, ni entenia com li havian fetas malament las despesas y venuts los bens. Lo Batlle li digué: que era content, que ahont havian de anar. — Dit Porter digué: que à Hostalrich. Encontinent lo Batlle, ab alguns que estavan desitjosos de veurer lo succés, se posaren a cavall, y dit Porter ab ells, y per lo camí, quan encontrava ab algú que fos amich, fill ó parent de alguns que havia vist en lo Infern, aquí mateix ho deya y tots se posaven à riurer. Al entrar en la Vila de Hostalrich, com havian oidas algunas cosas de dit Porter, alborotas la gent y acudian a borbollons 1 y alguns lo interrogavan de sos parents, pares, fills, etc, yà alguns tornava resposta y deya com los havia vistos tots al Infern. Y la gent al ohir assó, reya dient: que era orat y loco y que lo portassen al Hospital y lo traguessen de la Vila. Dit Pere Porter los responia: «Dins pocas horas ho veuréu si jo só orat y loco, y si dich veritat: deixaume traurer lo acte de excancellació que )o vos prometo que nunca ó pocas vegadas entraré en dita Vila.» — A les hores tots se posaren a riurer, dient: «Guardause del home que es entrat y eixit del Infern.» — Yohint Pere Porter estas paraulas, digué: "Encare en dit Uoch jo i 1795. I.ucgo, al instant, fou albirotada la Vile y la gent de Hostalrich. (Probablement lo copista 's deixa en lo tinter tot lo passatjc, un dels mes animats y més ben teta de la llegenda.)