mm LO CABO PERILLA mm queix era 'I méu nom de guerra, cuan un orador il-lustre 's va encarrega de ferm" compendre que la filosofia 's podia apendre molt bé sobre las pots dels llits del cuartel. Y aixís era en efecte; perquè vaig filosofar y vaig apendrer més metafísica pràctica en los cuartels que no en los llibres del Estagirita. García — que així 's deya '1 primera — m' ho va indicar ab una frase profunda que va sortir de sos llavis ab motiu de ma gorra de cuartel. Es estreta, — li vaig dí ab candor d' un quinto ó tal vegada ab la profunda intenció d' un estudiant (no me 'n recordo bé). Ada — esclamà ell, acompanyant P acció à la paraula — ella dc por si se ajustarà. Aqui todo ha de venir òieu, quieràs que no. Y tenia rahó que li sobrava. — Al cap d' un cuant temps aquella esquifida gorra de munició queya garbosament sobre la meva orella dreta, y l1 ampla xaqueta s' ajustava de la manera més gaya sobre M méu cos, causant jho diré sense orgull! 1' admiració de las criadas y de las cambreras del mercat de Sant Joscph. ;Oh, poder del temps y de las costums!