324 La Tienaixensa segles moderns pels titànichs brassos de Colon. Aqueix aterrant Ics columnes del A'om plus ultra y esqueixant la cortina de la Mar Tenebrosa, me semblà la més gentil corona del poema que ab massa coratge gosí empendre. comensantne d' escriure 'Is primers cants . Cent vegades volguí recular, com qui entra en una balma esglayadora d" hont ningú ha escandallat los abismes, cent vegades deixí caure defallit lo mon de mes pobres inspiracions rostos avall y altres cent vegades com Sísifo torní à pujar vers T alterosa cima lo feixuch pes tan mal midat a mes espatlles de poeta. En eixa lluyta terrible en que vensut ó vencedor sempre era jo qui rebia les espurnes, una malaltia "m feu deixar los dolsos ayres de la pàtria per les ones de la mar, no tan amargues per mi d' ensa que bressavan mos Hayrosos somnis y ab cantichs y música nr hi cridavan hermoses visions de jovenesa. Passaren falagueres ó aterradores davant mos ulls enlluernats, y caygudes les barreres de mes montanyes anyorades, mon horisó poétich s' aixampla com un cel que s' esboyra. Vegi a Cadis, la de cent torres de vori, a Àvila y Calpe que semblan dos gegants que acaba de despartir lo Mediterrani, de una arrambada obrintse pas entre llurs peus dc marbre. AI ferreny Mongó y al cap Finisterre demaní ses llegendes mitjoblidades ja com los pobles que les dictaren y al Betis y Guadiana recorts de les terres sumergides per ahont degueren allargar ses argentades cintes; orí davant les sagrades cendres de Colon que desde sa tomba miserable, vergonyosa per nosaltres à qui regalà un continent, sembla guardarnos encara la perla de les illes; vorejí les Azores y altres illes atlàntiques que com à columnes del gran pont romput ensenyan encara "1 front rallat pel llamp de la venjansa divina. Entre ells m' afigurí veure 'Is Atlants alsapremar aquelles roques y esculls, llansantlos contra "1 cel, y ab brams y cridadissa pujar, caure, y ab los bossins de llur peldsgica torre rodolar al abisme de Ics ones: y, no cal dirho, mon poema s" acaba per ell mateix com una d' eixes conquilles que cada dia cansada dc brunyir