aMissa de Rèquiem de G: Verdi Lo mostre \rerdi h;i fet gala J' un inmcns travall instrumental, donantnos una prova dc lo que ha avansat en lo coneixement de 'Is instruments; ha deixat aquella escola rutinària y gastada que tan lliga al compositor, y qu' en totas sas obras anteriors al Don Carlos, quina mes ó menys, s' en dol, y entra ab péu ferm y valenta mirada en lo terreno de la la música veritat. Be es cert que cultivant lo nou genre de música no 's crearà un estil propi, com se1! ha creat ab la música italiana. Verdi no cs V home del ruido que sols se inspira en lo metall com equivocadament se li diu, sino que fent cantar una sola véu, acompanyantla ab la corda, sab produhir efectes tan magnífichs, tan grans com es en lo Dominc Jesii, quan diu: Hoslias et preces tibi, Domine. ;Se vol mes senzillesa? ;Se vol mes seguretat, en lo que "s fa, de ferho bé ? Mirémlo mes gran en el AglttU Dei, fent cantar dos véus, (soprano y mezzo soprano,) una infinitat dc compassos al uníssono. Es un efecte que 's sent, no s' esplica. Lo exessivament delicat s' atmira; si 's toca se descompon. ^•Y tindrem que mencionar tot quan de bo te la missa? Si aixó fos la nostra tasca molt aviat finida seria, dihent: tota, desde '1 primer compàs fins l' últim es de lo millor qu' ha fet el mestre Verdi. La música tan profana com religiosa, cs una centtnuada y vertadera melopea. La inspiració canta ara grave, ara alegre, ara melancólica, seguint estrictament V esperit dc la lletra; la ciència armónica, pas à pas segueix sos mes petits detalls, fent, d' eix modo, filosòfica la part poètica. j Podia, "1 mestre Verdi, darnos V Agnus ab una melodia brillant y temps de wals? ;Qué dirian sos criticadors, si per dir Rèquiem ceternam ho fes allegro y ab una melodia jovial? Rèquiem ceternam dona eis Domine: et lux perpetua luceat eis. Lo descans etern donàuloshi joh Senyor! y la perpetua llum brilli per ells. 5? ■ ■ ■ aní