S2 La %cimixema senta? Perqu' es d' advertir, qu' ells no donan decididament per fills ó per nebots d' un subjecte, als subjectes respecte dels cuals no consta ben clarament quin d' aquestos graus de parentiu tenian y aixis no asseguran sino lo molt probable y verosímil. Las escripturas de la Grassa dels anys 870, 8Q9 y 908, per lo relatiu al- compte Wifredo cambiador de Lec ab Fredold, poden considerarse com anteriors al any 870, I' acta de consagració de Formiguera es anterior al 876; mes no es tan clar que '1 compte Wifredo d' aquestos documens sia lo Pilós, com ho es en las actas de San Joan de las Abadessas. Aixis podem sostenir, que 'Is primers documens indubitables de Wifredo lo Pilós son dels anys 875 y 87. J. NARCÍS ROCA. NOTAS (1) l.o castell d' Arria ó de Ria era <> es encara en la vall de Conflent prop del riu la Tet & Lalet. Las Valls de Conflent comprenen, diu En Pujades, desde 'I coll de Terranera que las separa del Roselló al coll de la Pertxa que las separa de la Cerdanya, estenentse per espay de vuit lleguas per 'I llarch y altras tantas d' amplada entre Catalunya y Fransa, tot entr' altas monlanyas. Y 's veu lo pelitet y pobre castell en un lloch un poch alttr qu' hi ha en una planura xica que besan las aiguas de la Tel, tocant al camí ral que va baixant del comptat de Cerdanya al del Rosselló, en la fal da d' una ala de montanya. Dcsd' allí 's domina lo pàs del Rosselló j Catalunya, se veu gran part de las planuras rosselloncsas y un tant nus amunt, s' oviran las costas d' aqueix comptat. Segons lo descriu En Pujades, habia sigut reedificat posteriorment al sigle IX y un abad de Cuxíi I habia fet reparar y habitable. (2) La gran Húloire getierale du Languedoc, impresa i Paris I' any 1730 y següents, es deguda à V iniciativa de M. de Beichère arquebisbe de Nar bana, que I' any 1709 proposa als Kstats generals ó Corts d' aquella regió 6 provircia natural de Franst, la redacció d' una tal obra per compte úç. 4