8» La Renaixensa ■ que te una literatura bellíssima y molt rica, y '1 llibre de don Francisco Maspons, encar que petit, bastaria d probarho. Conté sis llcgendas ab notas históricas: Lo fort Farelh La dona d' aigua; La llegenda del drach-, las encantadas de Vallderús; Lo salt de la núvia; Sant Miquel del Fay. La literatura catalana, especialment d' algun temps ensa, se troba en plena renaixensa, y per poch que tots los qui 's posen d la devantera del gran moviment literari que al present se produhcix, sian escriptors de talent, com don Francisco Maspons, pot contarse que la renaixensa serd brillant y gloriosa per I' antich principat de Barcelona. » Per la nostra part, agrahint aqueixas mostras d'estima envers nostra literatura, ne donem trasllat d alguns periúdichs nacionals, en particular de Madrit, que si 's dignan parlarnc alguna vegada, ho fan com de cosa de poca Importància, y seguint en son error voluntari ó involuntari de calilicar de dialecte la que es verdadera yantigua llengua. Lo propi Sr. Maspons ha trames à son amich lo Dr. Pitrc de Palermo, ab motiu de son casament, com ho han fet altres literats, un opúscul en català en que descriu ab una forma altament pintoresca un casament català d montanya. S' ha publicat la nova obra dels senyors J. Coroleu y J. Pella y Forgas, que anunciarem, ab lo títol de Lo sometent, noticias históricas y juridicas de sa organisació, formant un tomo de 128 pdginas en quart. D' ella nc parlarem en altre número; avuy debém fer d saber que una regular edició de esta obra s' cs agotada y en prova d' aixó que en cap llibreria se ven aquest llibre. Lo distingit autor de la Historia popular del Languedoc, el poeta francós Lluis X. do Ricard, y 'I jovejescriptor mallorquí en Joan B. Ensenyat, formaren fa algun temps, lo bell projecte d' unir ab estrets llassos d tots los escriptors lliberals de rassa llatina, fundant una publicació anual, que contingués traballs en vers y prosa redactats en l' idioma propi de cada un dels seus autors , y acompanyats de la traducció en francès, essent considerada esta llengua com la mes generalment coneguda. Fou, en efecte, fundat un almanach, ab lo títol de La Lauseto; y