20 L·i l·tf'·iixv^isu. jerrals, horraljos sens saber Feréslechs honl comcnsar sa tasca y ensumanl raslrea honl primer fer presa lo monaslir recorren. Re 'Is detura, assedegats de sauch, buscan esverats honl prímé enfonsar I' eina per abear&rshi. Corren y saltan ab infernal cridòria. Ja ho han troval al fi. Las portas de las celdas esbotzadas cedeixen, llensantsbi a dins aquella turba sanguinària. jQuina feyna! ioh Dea! Qui més dret al cor apunta més mereix que se :l festeji, cridant, ab brincos y ab la sanch marcantlo qu" en las eynas corra. Regarons de sanch fumejant en la terra 's marcan y 'Is jays! de mori ab las salànicas rialladas se confonan. Quantas viclimas ignocents inmoladas al nom de la santa llibertat qu' aquells assessins tan infamement deshonraban. La primera fou un monjo vellel ab olor de sanletal qu' ab sort en santa meditació l sorprengueren essent lo més venerat y respectat de tota la comunitat. Ab mals modos 1' insultaren y arrossegantlo, ja que caminar ab prou feyuas podia, als claustres lo dugueren. Allí ab blasfemias I' humiliaren mentres ell, ab angelical somríurer, a Deu pregava que 'Is perdonés. Un nin que prop seu hi havia, ab infantil curiositat ho contemplava. Lo vellet monjo se adonà y girantse vers ell li digué: — Tu els a\uy un nin encare, mes Deu no pot permetre qu' una obra santa desapareixi. Tal volta lú veuràs encare la restauració del 'Monestir. No pogué dir rés més. Lo punyal enfonsat per tres voltas en lo cor del sant monjo trencà lo fil de sa existència y ab grans rialladas celebrant la festa los miquelets allí 'I deixaren. Uns tornaren al convent hont sos compinys continuaban sas criminals proesas. Ud pilot d' ells anaren en la casa honl hi havia lo nin en lo llindar, buscaren afanyosos I' amo, lo pare del nin, qui segons digueren la nit avans cedint à cruels amenassas los prometé revelalshi lo secret d' honl tenian los monjos sas riquesas amagadas per ser gran amich d' ells. No trovanllo en lloch per haver fu^it aquella malinaila, ab cruel sanya 'a cebaren ab sa esposa y son fill arrosseganllos y à cops de culata drel lo carrer. Ja los canons de las escopetas apuniavan cerleramenl las ignocents viclimas, quant los plors y 'Is ays desgarradors que lleasavan, lograren, per un voler de Deu, conmourer aquells cors de hiénas, com si Salàn un cop se recordés de que sigué un àngel. Avergonyits sens duple de lo que anavan à fer, fugireu esverats dret lo conveni à reunirse ab sos companys.