47 Mantells de fullas, tendres brots, poncellas y frescos tapys, en tots los brandis reviuhen, y atravessan los prats joves parellas qu' abellidas d' amor cantan y riuhen. Tant sols un arbre en mitx la plana hermosa, com si fos del hivern trista despulla, s' aixeca trisl, ab sa brancada ossosa sense un brot, sense un niu, sense una fulla; No 'n trau lo vent olors, sols ays de pena; las aus al véurel' Irencan la volada y la brisa lleugera se li enmena la úitimn fulla que hi restà assecada. Y es qu' en sa tendre y jovincela soca hi porla, ben reblat per ma enemiga, acerat clau, qu' al fons del cor li toca y la sava gelanlli lo mustiga. La ma que \ ha ferit, à deslraladas per qué ferma y (ranquila no I1 aterra? iPer qué un llamp no 1' abranda mil vegadas converlintlo de colp en pols y terra? joaquim CARRERAS.