146 La Renaixensa. 1 — Pero iquc no te res que fer Turiddu, lo fill de la Nuncia? — deyan los vehins — que 's passa las vetlUs cantant com un aucell anyoradís? Al cap y al últim se trobà per etzar ab la Dolors que tornava del aplech de la Mare de Deu del Perill, y, al véurcl, no 's va tornar ni groga ni vermella com si may hagués tingut res que veure ab ell. — iDitxosos los ulls que 'i poden veure! — li va dir. — jOla! Turiddu, ja m' havían dit que havías tornat no fa gayre. — També à mí m' han dit una altra cosa! — respongué ell. — ^Donchs que es cert que t' has casat ab l' Alfí, lo carreter? — Veuràs. . iha sigut la voluntat de Deu! — contestà la Dolors lligantse més fort las duas puntas del mocador sota la barba. — La voluntat de Deu la feu vosaltres, com lo tiva y afluixa segons us te més compte! ^La voluntat de Deu ha sigut que havia jo de tornar desde tan lluny pera tan bonàs noticias, oy Dolors?— Lo pobre xicot encara tractava de ferse :1 valent, pero se li havia enronquit la veu, y anava al darrera de la xicota tintinejant, à compàs de la borleta de la gorra cuanelera que li ballava d' una espatlla à l' altra. Ab tot se veya que à n' ella li donava molla llàstima '1 véurel aixís ab la cara tan llarga, pero li mancava esperit pera afalagarlo ab bonàs paraulas. — Escolta, Turiddu — li va dir al últim — déixam ajuntarme ab mas companyas. iQué dirían al poble si 'm veyan ab tú? — Just! — respongué Turiddu — ara que ets casada ab lo Alfí, que te dos parells de mulas al estable, convé no donar que dir à la gent. En cambi, la meva pobreta mare va tenir de malvendre la nostra mula tordilla y aquell trosset de vinya propera al camí, per lo temps que vaig ésser soldat. Ha passat aquell temps en que la Berta filava, y ja no te 'n recordas de quan parlavam per la finestra del corral y 'm regalares aquell mocador, avans d' anàrmen; que prou sab Deu quantas de llàgrimas he plorat per dintre al anàrmen lluny que s perdia lo nom de nostre país. Ara adeu. Dolors, y, mirat, fem pensament que ía sol y que 'ns posém à V ombra y lo que ha sigut ha sigut.