38 8 La Renaixensa. dre ü fons, y per fí haguí de declararme vensut y estiniürla o morir de anyorament. Una ocasió, tímida é indiscretament vaig declarar, ignocent, lo que dintre del meu cor sentia, en lo més íntim de mon ser, y ella correspongué ab aquell mutisme t^ue traduhit en paraules deuria volguér dir:.... — M' ho pensava!... Sentia, com iú, fa molt temps, mes ma condició de dona era la d' esperar que explotés ta passió v m'ho confessessis ingènuament. — ^Nos habiam comprés?... No ho sé!... Sos llavis quedaren muts y sellats, com los d'una estàtua de marbre, son pensament absort, sa mirada humil fixada à terra y sa s galta s encesas com las flors del magraner... II Passaren dias y més dias, mesos y més mesos; jo no sé pas quants. Mon estatera frenétich, trist, abatut. Era un nàufrech dei dupte que lluvtava ab las amargantas onas de mon esperit. Molt esperava, molt estimava, més res ne sabia... Després de mil caviiacions me llensí per fer 1' últim esfors. Agafi-la ploma entre mos tremolosos dits y vaig escriure la següent lletra: «Srta. D." P. de D. de F. Barcelona Senyoreta P.: Un secret que pera vostè ja no ho es, y que fà molt temps guardo dins mon cor, m'empeny a pendre la ploma y à escríureli aquestas respectuosas ratllas. Si jo T estimo, perquè à la fí cal confessarho, tinch també coratje per assegurarli qu' es ab tota bona intenció del home honrat quan tracta ab una senyoreta virtuosa, com en tant alt grau es vostè y tota sa farnilia. Ja vaig manitestarli un jorn lo meu cor y sap també quins son los bens de fortuna que possthiré un dia, essent cridat hereu per mon senyor pare. Dignis, donchs, contestarme y dir-