Amor d' àngels. 3gi sima persona, y may sense por d' embrutar la neu del seu cor, y^de baix en baix han murmurat vergonyosameni mos llabis una cosa que no sé dir en alta veu, per semblarme íins una profanació. — iLlàstima de dona per monja!... Han passat vuyt anys d' aquella fetxa, qu' ab lletras buydadas pel foch porto escrita en mon cor. Lo temps tot ho esborra y oblida y ell ha estat qui ab mà crudel ha pellat las feridas qu' en mon jónech cor va deixar aquell amor d' àngel. Mes no es aixís. Avuy, més que may, sento embadalit l'éxtassis sublim d' aquella dona que va crehuar per 1' horitzó de mos primers somnis en la primavera de ma vida. Avuy, més que may, 1' estimo y 1' estimaré sempre més, mentres visca aquesta vida terrenal y després à 1' eternitat ab aquest amor ideal, pur, idílich, sublim y etern. Sols sento un embràs pera correspondre obertament y ab tota llibertat al seu amor cast y sant; me sobra'l cos pera ferho y al meu esperit li fan falta alas pera llensarse com auraneta en las regións del infinit. Ahir aquella dona moria pel mon, ja que per ell no vivia. Avuy ha mort pel cos, ja qu' en esperit n' estava separada dia y jorn volant pura com la neu al cel. Era un àngel, y un àngel es!... Per xó Deu la volia!... VI La profecia d' aquella santa s' ha complert. Avuy estimo à altre dona angelical; estich foll per ella, hi penso de dia, la somnio de nit y sempre constanment estich al seu costat. Si sa vida s' apagués, no podria sobrevíurela. Sens la mirada de sos blaus ulls, qué trist que fora lo mon pera mí!