Eduardo Escaïante. 63j Ell và portar à la ecsena nostra geni, la nostra vida, y Valencià es agrahida pera premiar tal faena; pues ihi ha ningú à qui no espante el alcans del seu talent, cuant sentim coniinuament: — «Mà quin tipo d' Escalanie?» El teatro valencià per ell adquirí renom, per ell, que mereix el nom de Aristófanes cristià; ja que no ignora Valencià que en la colecció no escassa de ses obres, may traspassa els llímiïs de la decència. Este poeta inmortal que ara corona el llorer, era fill de este carrer, era fill del Cabanal. Jo, que també en ell nsixquí y conserve sempre viva la fé en la llengua nativa, el salude desde assí, deixant à un altre quecante emplcant forma galana, la glòria més valenciana, Don Eduardo Escaïante. francisco VILANOVA.