6j4- La Renaixensa. del joch; esberladas, botarudas, escarransidas... sens que se 'n veja en cap aplech ní un parell sisquera de parionas!... Si en Pau ó en Ton ressuscitessen... ay, Senyorl... ans que jugar ab semblants trastos las rebatarían contra muralla!... Llavors, en aquell temps d' en Met, del Llarch, d' en Flores, del Xacolater, dels Rajolers y d' en Mans de plata, per no citarne d' altres, es quan lo joch de botxas tenia que veure!... Jo hi anava ab l' avi. Després de la mitj-diada s'endressava un xich — per no variar, paltó cafè ab llet y barret de copa dels de mollas ab un mocador de cuadros dintre — arreplegava '1 bastó de crossa arrimat al raconet de las ventallas y, allargantme ó prenentme la mà, que ara ja no puch precisarho: «Cap ahont anirém?» — me deya. Com lo meu vot, ara pel vent, ara pel sol, era nulo, 'm deixava conduhir dret ahont ell volia — que de pich ó de retop era à la esplanada — acontentantme ab preguntarli: «Y pera brenar, que menjaré, avi?...» — Ja 'n trobarém... ja 'n trobarém...»— Ell me responia, tot passant la vidriera. Tiravam avail, cap al moll; compravam tarorjas ó xuflas à la Riba, que posava dins son mocador de cuadros, després de la barretada à la venedora; resseguíem lo Jardí del General entretenintnos ab las ocas una estoneta y... a\ passeyo. Al passeyo hi trobava algun amich ab lo qui havia fet la guerra del any vuyt y, després d' espolsar lo banch y d' assentarshi, sempre d' esquena al passeig, entaulavan sa conversa... Sa conversa era la de cada dia; los /rancesoí... /' any vuyt!... lo pas del Llobregat .. /' assaltament de la muralla... Girona... Esparraguera... epissodis que relatavan ab calor, ab enardiment, perlejantlos los ulls, com si s' hi trobessen, quins plans de batalla o posicions describian demunt T arena ab la virolla de sas respectivas crossasl... L' avi, que era '1 més aficionat à las botxas, se coll-girava de tant en quant vers la explanada. Mes, encara era dejorn... Lo sol hi queya de plà, à dret fil, convertintla en un inmens mirall, en un llach de foch, limitat pel passeig y la Ciutadela, per una part, y pel portal de Sant Carles y 'l Bogatell, per V altra; llach de foch, quina sorna clapavan arreu, espurnanthi com à trencadissa de vidre, 'Is escardots, ortigas y llet de bruixa dels marges... Cap ensé, à 1' ombra dels arbres, arredossats pel talús que formava una claveguera, s' hi veyan al Grabat y al Ros, ab sas familias; 1' aygua y anís del carretonet, lo