I- 244 >- — Ca ! axó pla qu' es tant alt com lú. Aquí s' alsa també ella y posantme tres dits damunt del cap, y après retirantne un, digué: — i Se li manca ben bè dos travessos de dit ! — Donchs digueu que jo he crescut molt ? — ; Borratxo d' aigua! Més que cap espargol. — Si , Susagna ? — Si... Peue si. i Ja , ja !... De segur que 't escauria encara mòlt més bè '1 trajo de militar que à 1' Àngel. — Lo vegereu vestit? — Vaya i Lo vegi a Girona un dia y 'in vingué à fer un saludo , còm si fos jo sòn capità , ab un ayre tant serio que 'm feu esquexar de riure. — i Ja, ja!... — Es de la pell d' En Tireta. Y... ^.saps que anava tant brut? Donchs aquell dia era un mirall de netedat, ab sòn barretet de tres punxas, sa jupa tòta cngalonada , sas calsas blavencas y sos botins. Mentre conversava ab mi... (ca! si es un plaga de la parroquial) feya veure que ja tenia mostatxos y s' estirava '1 llabi. — Axis, eh? — pregunti jo csliranmel. — Just; pero no u feya ab tanta forsa còm tú, que l' has feta conexer mòlt la senyal. — Y... ^creyeu qu' a mi m' escauria be lo trajo de... — Si ho he dit, fill mèu, — me respongué formalisantse — me 'n desdich. Qui se 'n puga estar de provarho, que se n' esliga. Dit axó y quelcom més, la Susagna se n' ana a visitar a la Mare de Déu, y jo ani a contar la mia sort a l' Agneta, à 1' oncle Rochy à lòls, de que n' hagueren gran satis'acció. — No es que vulla retraure la paga de serveys que sols Dèu paga , més de segur que a ma alegransa degueren tia y neboda millor tracte del que sens jo hagueran rebut en lo santuari. Cumplertas las respectivas devocions , vingué la nit y cada hu se n' anà à sa cambra. La destinada à mi era massa gran pera ocuparia jo sol. En Roch dormi a P alcoba darrera d' unas cortinas de color de robell, mòlt bèn planxadas, y jo en un catre. Acabavam d' exir