I ■ -«( 254 )*- d' En Vilajuich , ii dispararen un tret ó dos y '1 travessaren de la cuxa. Emperò ell, revestinlse d' heróich coratge , tapa la ilaga ab un mocador que duya y, tant depressa que pogué, evita la persecució y ana fent cami vers la rectoria de Las Fonts. Detrús sèu li anava a la frega un Vilajuiquench ab la carrabina calada. Se n' adòna I' estudiant y dexa ferlo , més notant que 1' altre s' atura , s' atura també ell; se gira del tòt, veu que I' altre s' amanex apuntanllo ben bè pera no errar lo tret; llavors se trau una pistola y traboca ab ella a I' altra vida a son perseguidor. — Valgam Deu!... si no los pecat casi bè me n' alegraria! — Ja veunis. — Los dos germans, que ja s' bo tenian pactat, arrivaren tantost a 1' hora a la dita rectoria de Las Fonts. Inmcdiatament s' afermaren portas, balcó y lincstras y, assegurat tòt, pujaren al campanar. AI cap d' un quart escàs, arriva al poble En Vilajuich ab los séus, més encesos que may, puix, referinlse al mort, sens duple vist per ells , cridavan irats: t — Mort per mort primer; després los cremarém y trafollarém y 'ns menjarém las cendras d' els infames!... » Debades fou que 'I senyor Rector y alguna gent sensata de Las Fonts los amonestàs: eran folls, y las amonestacions encenian mes encara llur follia. Emperò 'Is dos germans estavan mòlt bèn situats, y gran casualitat havia d' ésser que cap bala 'Is dany;ls per gola, gota de previsió que linguessen. j Y tal si 'n tenian ! Las campanas eran un escut hont botian tòlas las balas. — No passava axis à llurs adversaris: altre d' ells amagat darrera un blal-de-moret , caygué ferit de mort ; dos més (oren també mòlt mal parats per dos cops de pedra. Mès d' una hora duré '1 petit combat: petit dich, atenent al nombre dels lluytadors , nó a I' encoratjament ab que 's bateren. — Y després? — Déxam axugar un podi la suor del front y seguiré. — Després de comensada la lluyla, no 's retiraren los d' En Vilajuich, ans cridavan que calarian foch à I' església y a la rectoria , hont estavan amparats los germans Fosch. — Y ho féren? — A punt eslava ja sòn esferchimeiil, quant la divinal misericoi-