-*( 225 )*- Era precis tenir tota 1' estranyesa de geni qu' En Uoch tenia , pera censurar acció tant carinyosa. En íi , lo nom li esqueya mòlt bè còm heu ja pogut compendre. Tot lo indispensable pera '1 romiaije era ja amanit pél matex Roch des de la vigilia, consistent en lo ciri llarch y vermell d' un extrem , col·locat entre tres canyas, una bona espatlla de xay tendre, un pollastre viu pera regalar al Rector, enciam, Ilangonissa y vellanas y una bona bolellada dc vi. — Férem un petit Irago y En Roch digué: — Ala, ala enllestim: lo mosso, fa ja (aqui torna à 'guaylar son relotge y après lo de la paret), fa ja prop d' un quart que deu tenir enselladas y a punt I' euga y la mula. — Perel, agafa tu 'I cistell, lu, Agneta, 'I ciri y jo... ^qué hi ha mes pera pendre? — Axò — digué la noya', posanlli la barretina dc que ell, en sòn atareyament, s' oblidava. — Just; — respongué col-locànlsela à gust — y ademès lo gambeto. Espereume un xich, que tòt seguit baxo. Aquí fa calor, pero alia... ja ho sentirém a dir. L' Agneta y jo 'ns asseguérem. Eslava ella bonica còm may P hagués vista: la malexa son, que li apagava un poch la brillantor dels ulls, davali un encis especial. Jo la contempli en aquell moment còm may ho havia fel. Vaig posar esment, ab incsplicable frenesi, en sòs cabells ( que 'm permetia veure lo mocadorel dexal anar) lligats, formant una mata preciosa; en sòn front blanch cóm la llei, en sa boca d' àngel , en sas mans, en sòs peus, y fins en la més xica anliqiiela de sòn mocadorel del coll , y en lo més insignificant plech de sas faldillas. Ella de lant en tant també 'm guaylava a mi , y 's passava la ma pel front , adobanlse algun cabell esquerp , y rient. — Lo silenci era amohinós per un y altre. Jo 'I trenqui, dient: — Pubilleta , sembla que se 'ns prepara bona diada. — Axis ho veig — respongué ella . alsanl la corlineta del vidre. Dit axó , jo no sabia per quin cap tirar y , veycnt qu' En Roch no baxava encara : — Sembla impossible — digui tossint un poch pera que 'm passàs lo rugall; — sembla impossible que Déu haje posada tant lluny «na Mare de Déu lanl miraculosa! 29 I