-4( -2-27 sense qu' ell se n' adonús, ja eslava asseguda sobre la mula en son silló, com una reyna en sòn trono, signanlnos ií n' En Tia y à mí que no diguessem res. — Quant sòn oncle la vegé, inútil es dirvos la manera ab que censura l' imprudència de la xicota , referint un fet pera que 's penadís de sòn pecat. — Després volgué que jo muntiís I' euga, dient que mès tart, quant hagués estiradas un pocli las pernas , ell hi pujaria. Jo no '1 contradigui y comensarem a marxar camí avall. Era la segona vegada que jo anava à cavall, y ensempsque me 'n dava milja vergonya, haguera volgut que m' hagués vist la gent. Lo sòl perdia ja aquell color de foch ardent ab que nax; alguns nuvolets se desfeyan ó escampavan còm si , alegrats de véurens , ielguessen fernos fúger tot rezel de pluja. L' estany estava , còm de costum, quiet y tranquil, enmirallant lo blau firmament y las peladas montanyas del costat ab llurs caselas , axis còm lo poble de Porqueras ab sòn antich campanar bizanti, (aquest nom lo sè p' En Ramon) sòn castell senyorial, sas alegras casas blanquejant entre 'Is pochs, però frondosos arbres. L' aucellada feya sentir son cant, sempre vell pèl sentit y tostemps nou pèl cor. Alguna qu' altra xemeneya comensava a traure fum , prop del que volava un esbart de coloms èxits de las torretas de la vila. Esta era hermosa, còm sempre, ab sòs dos campanars tant desiguals y tant bells per llur matexa desigualtat, y ab sòs molins esparramats fora del verdader cos de la població, còm si, envanescuts de llur grandor y potencia, no volguessen ésser confosos ab las casas d' un pis, y al que mès de dos, que constituhexen la vila. Quan fórem part-de-vall del putx trobarem gent a peu , a cavall y ab carros , que se n' anava a mercat , vestida tantost tota ella de cada festa , car era un dimecres lo dia de que vinch parlantvos. — iVeyeu — digué En Roch girantse tot rodó — veyeu còm los condempnats rodons, per mès que fassan no podran may res contra nosaltres?... Nostra església fou en aquell temps un fortíssim castell ab tòls los ets y uts; afermat damunt una muralla de deu pams d' amplaria. D' aqui 's veu bé, axis còm lo fosso a P entorn fondo y mòlt ben disposat, las cinch torras de resguart, còm cinch gegants