mm 262 A Santa Pau hi ha un famós castell, hont habitavan los qui 's deyan senyors feudals, gent poderosa llavors mollas vegadas mès que 'I matex dret. Posschia dit castell un Marqués tant vil y pervers còm orgullós y cobarl, segons a demostrarte passo d' una manera inconIradible. — Dit poble, còm tòts los altres, en temps de las passadas guerras contra Feliph d' Anjou, mès tart Feliph V, era mòlt vexat de las tropas francesas, que res perdonavan à sòn pas ; axis es que 's fèu una talla pera tot lo poble que a ningú, inclòs lo senyor Marqués, eezimia del pagament. En un principi tothom se n' aconhorta còm pogué, que si dolorós era lo sacrifici mès dolorós haguera eslat refugirlo; pero poch a poch s' ana recargant las espalllas d' alguns mès que las d' altres, y axó indigna molt al pare de 1' amo, Felicia, que fòu una de tantas victimas. Mès, còm se sabia moure, logra ab mollas diligencias y fatichs provar, per medi d' ecsperts, que tòt lo mès de sis diners per lliura que se li xuglava era una injustissima eezigencia. Tant ditxós resultat mogué la vivor de molls, injustament la d' alguns, atenent al pago y res més, pero ab sobrada justicia la de tòts, considerant l' enredo y confusió ocasionats pèl senyor Marqués. Havia saliut, en efecte, aquest aprofilarse y mercadejar tant bè ab los homes que governavan llavors la població, que hi jugava còm ab trompitxos. Eran los lals homes diferents pagesos que, creyenlse tant inteligenls còm eran tous, interessats y presumits, cap d' ells volia donar un bri de senyoria a 1' altre, ab lo qual feyan mès insufribles llurs ximplesas. Tòt assó resultava en dany del pobre comú, y en alegria y satisfacció del senyor Marqués, encara que recordas la trempada manera còm En Felicia Horlaler havia sabut espolsarse la roba, — Si, fdl mèu, sí: aquells homes no eran Regidor, Batlle y Veguer del poble, sino del senyor del Castell qui , aydantlos cada jorn ab mès fort empenyo, los hi estalviava tòt pagament y sacrifici. A tant arrivaren los abusos, que mès de quatre regidors a fi de goijar dila injusta franquícia, se delenian llurs faxas d' un any per l" altre de la manera mès iniqua y descarada. Un de passo n' era transcorregut des qu' En Felicia havia sabut fer patents sos drets y lliurarse de la general arbitrarietat; mès esta era dirigida pèl Marqués y debia prevaldré a despil de tòU rahó. —