ANY XLV 10 CÈNTIMS Núm. 15,541 LA PUBLICITAT REDACCIÓ I OFICINES rA a ésser la d'un tinent coronel espanyol. Els francesos 11 troben, demés Ha griícia d'ésser amic de França, Gom remarca amb raó Auguslo Gauvain al "Journal des Débats", la designació del nou califa éa un altre acta de la política kemalisla, que t?ndeii a aprofitar en un stiitit nacionaH turc els sentiments islàmics. Darrera del cailifa hi haurà el Govern turc, i aquest se servirà d'&quell per a ajudar la pol·llica turca. Aizd cx. plica que els liomss d'Angora, molls dels quala són ateua, es preocupin de la qüestió del calital. Fa ja moll dò temps que cl eallfa ha esdevingut una ombra. Peró aquesta ombra aiicapa Ió prestigi i iníluència en els països musulmans, A. IIOVIIU 1 VTHG1LI VOS, lUOIOMLISTA, qiM ua beu lamentat da la pooa premaa oataUna, que han enyorat anya esgulta un diari (ntagralmenl naotonallsta, M SOU 8UBS0IIIT A "LA PUBUCITaT'í Dies enrera publicaven sis diaris la noticia sensacional de la desaparició ofleial de la llengua espanyola cn l'arxipeUag flllpí í la consegüent substitució per la llengua anglesa. lleu's aquí un tema quo vindrà com l'anell al dit per a inlroduír-nos a tafanejar en Ics coses du Neculàndia un preloxl per ft prü'logac ims quants ríuortatgca sobre aquesta terra holandesa que por a la majoria dels catalans és tan desconeguda com la Groenlíindia ç la Corea, maJgral la seva relativa proximilat, malgrat la facilitat de comunicacions que 4a mar hauria de proporclonap jnlrc aquells famosus ports i els nostres, malgrat la paritat i pareatlu do scutimeuls que, entre altres mí'a disscmblables, faisonaren de segles ha l'ànima holandesa i l'ànima catalana. Un hoilandiis no concep aquesta imposició do la llengua anglesa als (l'iipins, ni l'anterior imposició de la liengua espanyola. L'ilolanda és un pals tminentment colonitzador; la colonització holandesa és una de les móa súíidcs i avnnlaíjades que as coneixen: ells sabran, doncs, els holandesos, de quin pa fan rosegons cn cscandalilzar-sc davant d'aquestes imposicions de la IUdgua metropolitana a les colònies. I.cs colònies principals do l'Holanda, són les oceàniques, conegudes par índies -Neeriandcsea. D'aquest grandiós arxipèlag, cl tcrr.tori més important per la sïva riquesa natural i per altres raons també nnlurals. és la illa de Java. A la illa de Java, ni a Borneo, ni a la immensa Suma-' Ira, ni a cap altra colònia hoiandesa del PaoÜfe ni de es marí americanes mai la llengua holandesa ha cslat llengua oflcial. L'oQcialilal ha estat sempre la llengua, aborigen, per bàrbara que fós; d'aquest barbarisme la metròpoli ha cuidal sempre i aviat dc treure-la, ja gramatilzanl-Ia i polint-la quan es tractava d'innala barbàrie, ja revifant-la, com ha fet a Java i a Sumatra, quan la llcnpr.a snfria solament de decadénna. lín aquest cas, recopilava c;Is clàssics a punt de ríesnpareixer, investigava subre els desapareguts, revisava i polia Ics nm'iílrades tradicions orals i eís textos lingcnerals, cn fi, tornava als indians ú.i la seva Oceania no solament una poesia, una draniàt'.ca. una filosofia, \!na història purifleades, sinó àdhuc una completa civilització oblioada, Sobri- c) punt particular de la ll^üsua es dóna cn aquest cas el fet per a nosaltres paradóxie de que l'ollcialilat de la llengua holandesa no s'imposi als javanesos mentre ila Ibmgua. o rn^-s ben dil, Ics qualre llengües javane^ s.'s són imposades olinaltnent pi·l Govern holandès a Iota mena dc funcionari holandòs que vagi n treballar a Java, sia adminislraliu, mililar o cinntíllc, modest o cabdal. I aquosfa imposició és lan ineludible que cap funcionari haurà el càrrec sonse haver tingut aprovats "quatre anys" d'oslurfis de Ics llengües javaacses, do l'etnologia i altres futegas concernents al país on vol anar a treballar. I anc.ara això no és lot el que exigeix cl Govrrn liolandús mls funcionaris colonials. Si aquests tenen càrrec relacionat amb el conviure slnioojavaaès, indu-javanès o nipo-Javanés, el funcionari estarà obligat a continuar durant dus anys m^s els sous estudis etnològics i lingüístics a la Xina, a la índia anglesa, al Japó. La Universitat de Lelden éí famosa cn ej món per aquestes ensenyances, les. quals no es limiten a Ics índies Ncerlandescs sinó que indtspensabtement, a manera de complement, comprenen l'estudi de lot l'Orient i de l'EiIrcra Orient. Par això aquesta Universitat és freqüentada per estudiants do tols els paisoe, ultra els hoAandesns i oceanians, Amsterdam té cursos de sola etnologia Jn l'inslllul Coloniul que ara eslà cn oaiat d'eedevonir una Institució formidable, extensa, completa, pràctica i (uxosa; els arquitectes i paletes ja hi treballen i ol Govern ha votat ja molla milions per a los obres. 6c parla tambe de fundar una Universitat a Java on Ja s'hi troben nombrosos Instituts javanesos de segona ensenyança, demés ds milers (fcacolei. Tol aquest treball que exigeix dels funcionari* eolonials cl Govern d'Holanda el paga prou bé perquè sempre hi hagi cua de soUicIlatits, Demés de bea pagar-lo «1 graliflea amb uo cspíèn- I did ralir als vint anys improrrogables do servei, per manera que tot funcionari colonial, als quaranta anys, pot rapalriar-sc 1 viure amb la renda del sol retir. Això fa que cl funcionnrisme colonial sigui sempre Jove i en plena força. Ara que som n les colònies hoIsvndonses podftm anar reportanl all!Hia coses curioses i cdiAcanls, P''Jèmi per exemple, donar un cpn d'ull ràpid al canvi demogràfic que la higienitzarió holandesa ha portat a les seves colònies. Holanda és un dels . paisos do raéa densitat demogràflea; Un pelila com és. Holanda posseeix sot milions d'habüanls. Doncs, bé: ta seva prmcipail Cjnlònia, ami tot i trobar-se enclavada en la ions de les fortos calors constants, ha arribat a tènyer una densitat igual; només ía Illa do Java avui en dia manté "trcntacino milions cfhnbitanls", delís quals sols doscents mil habitanla són holandesos, i mig milió xinesos I mcsUssos. En oominçar «I s-igla XIX Java comptava tan sols "cinc milions d'habitants". Aquesta densitat ha fet pensar ja en ("emigració, I per tant ol Govern honandès la facilita i ('encamina cap ai Sud de Sumatra, oferint terres, cin-as de pagès, llavors, etc, gratuilamenl — l els javanesos s'encaminen xanoxano cap al Sud de la despoblada Sumatra, Altres coses més edifleants i més curiosas havem d'afagir sohre la qüestió colonitzadora dels holandesos, coses que a nosaltres éls catalans han de plaure, que ens han d'estimular a alçar la veu, per manera quj cada dia siguem més i més ben avinguts a «lidar: Qui mana a can Ilíbotl . JOAN SACS Des de París Dscom s'ensenya a França !a Hisfària de Catalunya La secció històrica de l'Inslilut d'Estudis Catalans faria bé, cn opinió nostra, dc recórrer cl capítol vuitè dc la "Ififiloirc Moderne", de L'Albert Malel, publicada por a ús de la segona cnscnyam.a als Liceus d'ací i oferila als esludiants did penúllim curs de batxillerat. Aixt mateix faria bé, creiem, d'assenyalar al ministre d'Instrucció pública ric França les inexactituds que M Irobi, fi'nse passar, clar, per la humiliació qüe suposa la via diplomàtica per a nosaltres cataInus. Kls fols són els scgilenls: En el dit caplloil cinquè es llegeix això: "La marca d'Espanya Csdcvií'.^uda comiat do Barcelona, devia, pol contrari, romandre part integrant dol reialme dc França fins a la trelzona centúria i fins a Sant Lluís." Segons els hisloriadors catalans, Borrell It. a darreries del segle desí!, reconquerí el territori català als serrains ( es constituí cn sobirà d'una nació que ja no devia obeir més als reia de França; i cs proclamà independent dc fet, sinó de dret. Estem, doncs, lluny del IretzRcenls. En Malel afirma més endavant: "A mitjans del segle XV, Espanya, reconquerida gairebé totalment pels cristians, però més trossejada que en el segle desè, comprenia cinc Estats. Eren Portugal, amb Lisboa per capital; Navarra, capital Pamplona; Castella, capital ToScdo; Aratfó, capital Bareeldna." Tol això va IMustral amb mapes que ofereixen, sota el nom ben clarament dibuixat d'Aragó, cl terrílori do Catalunya i València, amb tol el seu litoral. De la oonfederaoió de Catalunya i Aragó, no se'n paria mai. Aqueixa història d'En Malel, amb tol i comprendre la cronologia dels esdeveniment» fins 1715, no esmenta un sol moment el nom de Catalunya en els fets corresponents a les seves relaciona amb Franca; cosa que és de sorprendre per un bistoriador escolar. Només es pol explicar per la consigna oficial da passar et nom dc la nostra terra ben amada sota ol silenci, per por, diria's a reivindicacions que poguessin aixecar-se del costat del Rosselló. Com estranyar, doncs, que un poble inici. ligent com el francès, sobre tot quan ca tracta de qüestions ric cultura nacional, sigui tan ignorant «obre tot niló que pertoca a l'eslrangert J, PEIIEZ-JOUDA Bl viatge de M. Clemencean a Amèrica La primera Conferència a New York :: L'ex 'primer" francès jutja durament el americà poble Nova York, Ï2. — Més d» cinc mil persones reunides a la Metropolitan Opera han arribat a la primera conferència donada per M, Clemenceau, cS quel fou saludat amb aclamacions entussiastes als acords dc lla "Marsellosa" i d2l "Star and spangíed banner", himne dels Estats Unils. Wr. John, cx-ambaixador a Londres, presentà a la concorrèn eia al senyor Clemenceau, declarant que cap home feu més que ell ï>;r n aconsseguir la victòria. M, Clemenceau prengué la paraula declarant que no venia a perseguir fins do política personal ni a mafleir a Alemanya, sinó solament a refutar 4os calumnies quo representen a França com un poUe uiililarisla. Recordà Ics dues invasions successives de França a la qual ningú acusaba do militarista quan els sous soldats calen en els camps de batalla. L'orador declarà que no volia la destrucció d'Alemanya, la quní tornaria a ésser la gran neciò d'abans, sinó impediria que porti a cap d desmembrament de França. M. Clemenceau altrma que França és incapaç- de desconèixer el seu deute, però demana que desapareguin eUs obstacles que li impidoixen de pagar. Fa constar després que Amèrica i Anglaterra posseeixen les millors fronteres del mon, mentres que França té les pitjors, i en son prova les duos invassions que ha sofert en un pcj'ode de cinquanta anys. Eu el que es refereix a Ics garanties obtingudes com conseqüència de ila guerra, M. Clemenceau diu que Anglaterra i Amèrica les trobaren cxceLtanta; respectivament, en ja -destrucció de la' fltílfl' alemanya i en la supressió de ("aliança nnglo-japoncsa, menlrcs que França s'iia hagut d'acontentar fins avui amb vagues promeses i reparar amb els seus propis recursos toies Ics devastacions d'una guerra qu? tingué el ?cu territori com propi tijalrc. L'urador invila dcspr/i.ar als Estats Unils amb emocionants paraules a col·laborar ru cl retorn dc la cnnllnofa a Europa i no tancar els ulls davant [funa Ailomanya que prepara amb lola evidència la seva revonja. Ilccorda li, Clemenceau les pro m^ses no manlingudcs per Anglaterra i els Estats Unils, d^ garantiria seguretat d1 França, preconitzant desprès la represa dc 1c? converses anplo-francoanicriraiKis per tal ilc rr.-UahlIr a Europa los condicions dc normalliat. Si exislissin Ics garanties necessàries relatives a la vostra ajuda 0 Intervenció, cl restabliment de Ics condicions normals estaria assegurat cn moll poc temps. Alemanya no ens atacaria ni nosaltres atacaríem tampoc a Converses filològiques Quan a la fi d'una rallb cal dividir un mot i la divisió afecta un gmp formal per dues vocals separadei per una s doble, fem anar la primtra i amb la vocal pre«dcnl i la segona s mb la vocal Sfíicnl ; Im mol com í/)r;vn/ era dividit així: cariar. íPct qui aixó que fem amb ta jj no ho {em amb la rr? Abans ho fèiem: un mot com corre ni era divdit així : correnl. Peró aixó era quan l'espanyol, cn fi de nia. desfeia el digni rr fem passar solsunoil la segona r a la ratlla wgücr.l (cor-rir). Ha Instat que l'etpanyvl decidís de practicar la divisió -rr en lloc de la divisió r-r, perquè els nostres tipògrafs adoptessin, àdhuc per al calali, la primera divisió cn lloc de la segona. Així, inconscientment, des de la tipognfia fins a ta sintaxi i a l'estil, en els pobles condemnats al bilingüisme va operant-se l'acostament de Ics dues llengües, sempre en perjudici de la llengua materna. Els tipògrafs adopten la divisió -rr,' els versificadors fan monosítlab ifUN, dissll.lab orient; els lexicògrafs consagren grafies com varií, midiir, rrvtiiiar; prrvakr, fiworir reculen davant frrvatfijrcr, iavoriïsrr: es gcnenliticn les pronúncies titidia, eiliiprn, construccions com ttnïr qae amr-tii. frases feies com no hí ha àrrí ; són atribuídes als mots catalans gosar, aterrar, curar. eviJar, alroprllar, «metre, tes Bgniiicadnu delí mots espanyols gosar, aterrar, curar, cuidar, alropeUar, remitír; i, dc la llengua dominadora, fins en copiem les errades. kj-í .-il en lloc de n íliil. nsarar (aísarar I) ta lloc de aramr (jal&ar). f. FABRA Alemanya por no exposar-nos al perill do perdre la supremacia adquirida. L'orador afegeix que no tri fò en la Socielal de Nacions, péro quo creu que ella consliluirà, no obstant, un mitjà d'evitar lea guerres, valenl-ae de converjes que desfacin los hostilitats, fent arribar a un acord, tal com ba ocorregut a Alta Silisía i om ara ho està fent par remeiar la siluació enguniosa perquè travesn sa l'Austria. Succeeixi el que Eucneetxi — afegeix— la Intervenció d'Anièri-í ca ha de fer-se en aquest aentiU. Proclamareu — diu després — amb cl tractat de pau, qu» allíberaricu cl món. I jo pregunto ara: Féreu la guerra por salvaguardar o ajudar a salvaguardar la democràcia? Fins a quin punt ho aconseguí-" reu? No us demandem satisfac-i «ions, excepte cn la segurclat qu» volgueu guardar entre les nacions el gran llos que per dues vegadea ocupàreu. íii torneu a ocupar-lo, apurt.n reu amb la vostra actitud lalli-i boració del món. Sí us abstenia, a nosaltres ens amenaçarà un esdevenidor fosc, però estigueu se-i gus quo no ho sofrirem senso haver fet tol el possible per a evitar-lo. M. Clemenceau fou calorosa-· ment interromput en cl seu discurs por aclamacions sorolloses dels concorrents, inclòs en aquells paràgrafs en què l'ora-; dor es mostra quelcom sever per judicar la política dels Es lata Units. Els membres del Comitè de re-» lacions exteriors felicitaren molt efusivament al ex-president del Consell de ministres dc França, — Havas, EL GOVERN A3IERICA I EL DIS^ CURS DE CLEMENCEAU Washington, 22. — Els membríi del Govern s'han nitrat cn absolut a fer den'aracions sobre sl discurs dic M. Clemeaceau. Ès diu que cl senador Eorah s'ba cncarrr^al íic cont'slar a Clemenceau. — Itadio. CLEIVIEniCEBU REB UN AKCNIIH Xova York, 22. — Clemenceau h,\ rebut una .aarla amei^^nWto de mort, cn la qual se li din: "Tingcu compte en parlar miw-a de Ics costs del nostre uaU > rt**! Icmanya." La caria va signada: "l'n ve» terit de ila Gran Guerra." El Govern aim'cicíi hn ordenat quf) cs redobli la vigilància al voltant dc la patSQna dc GlcmenH cean. — Radio, La íabor de la S. de N. L'emprèstit austrinc Ginebra, 22. — Segons informe! rebuls pel secretariat de la Socielats dc les Nacions, procndivilfl ric t'icTia, la pi nicra evissiò d> bons del "ÍT'Mt a sis mcsoi d^'a, prevista en cl programa rejaclal a Cl ebra per a fer front a !e? neessitats de la Ircsorcria aus-< trfaca, sense recórrer a noves inflacions, començarà aquesta setmana. El primer anlicip de deu mU Homs, ll-urat pels bancs en divi-i ses estrangeres, ha estat ja raco-. Ull. i;ilor;ormfint es faran nov-^a p.r.lssl·ijs. AMn.tsIs crèdits, d'ïï··r ' • v «I tenril:.!; són r·emb'^'íaWei «a* hro rtel producie iji:! príslei- dl gir.ii'.r.s — -Uavas. _ Dinamarca ratifica els convenis de la Conferència de Barcelona Ginebra, 82. — El minlsire da It'.iainarya a Ucrm. acaba d« rametrp al secrelariít general <»a la Soeielsl de Nlwrtoni vf* im»l'titrenls de ratiflom'iA, p«r pnrl dc Dh. amarra, do lo cj lr< -o.ivoni·ions adoptades a la C"nr"rbn» .■'■i rt* ^rnnsil de Barcrliníi, ca* l·-'l·r^i'n 1 1! ril de IBÏI, A^ui M". dcniímenN íón; ;i ota* víticí I (iilulul sobro Ihhir'.ll t'j «•.v.l; t\ protocol adtcion il d'ai .iqucsln ipnveneiò; l'sil» -v ••>ii-c «; 'üeni de vi u nav^tjabls» .IViíprí» iiiíernneior. i', i, , r * l >ik la rt. eiaració r lativa aU iL—u dnU Estats daivrovilli da UVónU tiarium,— Hc\m<,,