tA PBBLI CITAT CONFERENCIES PREMSA ASSOCIADA : CORRESPONSALS : Les sessions parlamenlàrics CONGRES S'obro la sessiú a dos quarts 'de quatre, sota la presidisneia del eomle do Bugallal. Al banc blau, el ministre de la Govamaoió. S'apri ' la dc la sessiA anterior. PRECS I PREGUNTES El senyor Ventosa recorda que fa més d'ún any la Mancomunitat dc Catalunya sol·licità que se li atorgués l'explotaciú de les estacions dc ta xarxa telefònica urbana a mesura que anessin caducant les concessions alorgadea per l'Estat. Han caducat ja tes de Barcelona i Matard i res s'ha contestat pel fiovern. En vista d'això anuncia una in^crpel-laciú sobre rassumpto. F.I ministre de la Oovernaoti l'acceptn per a. quan la Mesa assenyali data. El senyor Igleslaa anuncia altra interpel·lació sobre les relacions do l'Ajuntament dc Barcelona amb l'empresa de les obres del Metropolità, i altra sobre l'expedicnl d'aigües, dlaqucsta població, que va ja dos anys sense rel·soldre'S· El ministre de la Dovarnaoló l'accepta ipualmenl^ oferint posar-se d'acord amb la Mesa per assenyalar data. El senyor Borofa reconeix que no hi ha manera reglamentària de reproduir el dehal sobre el prujecle de llei de recompenses que ^hir vespre fou aprovat quasi pci Eorpresa; però li convé fer constar que anit tingué necessitat de sortir de la Cambra a les Ret i no podia suposar que s'aprovés amb tanta rapidesa. Com que tè el temor de què aquest, projecte, sí arriba a ésser llei, doní resultats contraris als que es proposa el Govren, i fou acceptada una esmena seva, amb modiltcacions, ha dc manifestar que Ini cem s'acceplà i havenUse rebutjat altra esmena també seva, no res)\;nen al seu pensament els tprnies in què quedà incorporada al deita "nen. Alír't diputats formulen precs d'esi'ï interès, C"i.fimin la intrrpel-laeió del scnvi·r Bosteiro subre ordre públic. El mlnlatra as la Uovornaoló segvelx ül eeo inlerromput discurs. Segueix examinant l'actuacirt de la policia 1 diu que pot afirmar un.' un sols no hi ha hagut impunitat en els delictes, sinó qno la policia ha tingut constants èxiK. Aquí linc fets que ho comproven : i-fibaiori a la vfdna de Bertran i l!^?ilu ((írans rialles), el díï la r:\*!i (b'ls ducs d'Andria, el d'uns llilirn" de TAcadèmia de la Història, atc. A I^s 48 hores eatavtífi dclingnie els essenyalata corn a autors. Eis que aquí formulen certes denúneies Incorraiien cn respongabilitat al no acudir a facilitar facció d* les autorilals goveniatives. Després es refereix ai famós assumpte du les mulles. El «enyer marquès de Villabràjitua, aportava una prova negativa; dones jo finí la prova negativa vaig a aportar. Sap S. S. que l'import d'aquestes multes ingreRsa al Tresor 1 la iarcera pari va al col·legi d'orfena de la policia. Doncs, en l'últim any ha arribat l'import de mult^s eu tota Espanya a 8a,95i pesseter-, i ):i tercera part d'això ha ingressat al Cul.legi d'Orfenï. Cri'U íiIkú que lots els policies són uns ninívoti", doncs lots havien d'ealar d'acord per a reülar atpu'tt iriKi'ès al C'ül.legl d'ür- Jil Mi-nyor Serrndall: I aquesla ien!1? (Moviment dc decepció.) era la prova n'galiva? Kl ministre ït* la Oovernacló segueix rensuranl que es portin aquí, sense prova, dcnóncies que després desprestigieu l'honor del cos. El Iribot de dos rals per taverna és absòtutament fals. La policia espanyola nu ha fet mai aquestes r.oses. Si PS. bagités fel aquestes manifestaoions per la seva paraula "de cavaller ja eeria una altra e.ot.i( però les fa recollint reíeràneioa. Kl marquis da VlllabriJIma: Nu he ri·i'.ollil referències, sinó lue he comprovat fets. Jo no lic lvotft i eu la lliberal hl han vuit signatures i 4eu «ois. Descriu els danys quc'l desastre do Melilla ha causat a la riquesa d'Espanya, a la Hisenda pública i al prastigi it lexèrcil. Detalla la situació del territori do Melilla, i pren peu del que s'exposa a l'sxpedient Picasso per a Judicar ia conducta dJIs governants. A una Interrupció d'En Laoierva li diu que les RR. 00 que dicià són una pedreta comparades amb tes grana responsabilitats per lo «sdívingul a Annuat. Na és possible deixar sl criteri de' l'Alt comissari si s'ha d'onar b no a l'ocupació d'Alliuo6r mes, on no as podia anar sense un pi. militar. El senyor Sànohez Qustra l'intarremp dient -que Ics -seves notícies no justifiquen ds temors de l'orador. El senyor Aloalà Zamora: $a senyoria ha d'ésser oportú en fes interrupcions ja que no m'he roUrit a cap fet d'ara. EU senyor Sànchez Guerra: Justament anava a disoulpar-me p«r haver estat mal informat. El senyor Aloalk Zamora diu : ■ ■ ra. El sols-sccrcUri do lu Presidència, per <;iicàrpao del president, féu aquestes manifestacions : — Uem vist que aignns .periòdics han- incorregut en un error da fet al comentar e| discurs que abir féu cl president, ja que es deilueii quo aquest tanca el camí per a les peticions formulades a l'ulijucle d'exigir lea rcaponsabilitat.s dc la catàstrofe de Melilla. No hi ha res d'aixó. Kl quo el prosident dignà és quo les responsabilitats deuen exigir-se constitucionalment, nor mal ment i legalment; ço és, que es donessin garanties perquè ells es puguin defensar; i que sj volien podlo formar-se un Comissió parlamentària que examinés les responsabilitats en que haguessin incorregut dls Governs des de 1909. Els íieriodlsles prejuntareu a f,i\ Marfil} —lli haurà avui Consell de mlnisires al Congrés f — No; no lenim onlro d'oaviur [ej invitaoions. — A llavors si passa res surà al Congrésf — Això és: cl que passi serà a les corts. Per la sevo part, cn el referent al programa potílio d'nvul, fio iguals declaracions d minis Ira de la Governació. Va dir que no sabia si so eelebraria avui Consell, i qua sl hi havia -quelcom d'imporlàiicia eeria al Parlament. UN OOMELL IMPREVIST A la Cambra popular l'animació era la dels momenls ^'expectació. Ifi ban acudit dos do primera hora els diputats 1 gran nombre de senadors per g presenciar il desenrotllament del programa d'avui, veritablement temptador per ala aficionats a les emocions polítiques. Els discursos dols penyora Os iorio j Oallardo, sobre la gestió del director do Seguretat, i Alcalà Zamora sobre les responsabilitats, eren pis que sV,speraven amb intaris. Pel demés, es deien mil coses que no recollim, per uo tenir al lm> funamanl dua la fantasia dels jeu* propagadora. l·'expeclaoió fia pujat dg f anl quan a pesar do les negatives oficials els ministres s'han reunit al despatx del Congrés per a eelebrar Consell. A les quatre menys cino minuts ban quedat reunits dls ministres qno no tanion uecessiUL (fassiatir a laa «saaions do Ics dues Cam*re». En ser preguntat «I présld^nt sabre aquesta reunió, ba dit: — Realment na in ha Consell, puix falten alguns ministres que hnn d'assistir a les sessions. Serà més aviat un canvi d'impressions sobra aquests assumptes {>endsnls. DESPRÈS DEL CONSELL Mentre se celebrava el Consell a'ba parlat muil sobre le» causes deusmiinaui^ de ta »«unió. Alguns les relacionaven amb l'atao inicial abir peis cabiïenys contra la i^slció d'Ai'rau, suposant-se que el fel ha fogut ésser greu. Et Consell de ministres ha acabat a les cinc. Quan el cap del Govern sortia dd despatx i s'ba vial voltat de periodistes, ha dit: — Havem canviat impressions sobre ia situació universitària l s'ha acordat l'adopció dc mesures que upurtunamenl es faran públiques. Després ha sortit En Bergamln. , — VosUS ens pot informar be del Consell. — Wo ba estat Consell, sinó 'Consejito', i no dic ■Consejillo" perquè aixó revela certa qualifieaoió daspreciativa. Així, dancs, ha estat un 'Consejito'. Havem parlat del plet universitari i ta quadat «1 ministre d'Inslrnotió facultat per a pendra aquelles mesures que siguin nesessàries. segons bo precisin les circuraBtàncies.^A més. bsvsàk oanviat imprassiont, sobre els debats parlainenlarie. —I no han parlat de l'atao dels moros a la posició d'A frau f — Sl; havem parlat d'Afrnu, pcró aquesta posioió ja està lliure de lot perill. Les noticies són aalisfaetdries i al moment difícil ja ha passat, almenys per ara. — Es donaren auxilis per mar> • >— Jo creo qua ban estat «ik avions. Peró, en fi, aixó ha acabat i ara anem al saló a veure el que fan amb nosaltres els senyors lliberals· Bé; lliberals "aoi disanf, perquè hl han molls, jo un d'ells, que som més lliberals. Bl que pas sa és qrae ona ho diuen, i altrea bo practiquen, que són dues coses diferents, encara que semblin el mateix. — Allavors. vosld «erà romanonistaf El eomle diu que practica la llibertat... — Jo soc romanonlsln — ■Tia d:t En Bergamín — per afecte al cap. pcró no d'altra manera, perquè jo crec quo el comte de Romanones al meu costat ds un reaccionari. Segons han manifestat els altres ministres, cn cl Consell timbé s'han aprovat alguns expedrsnts de llibertat condicional. !f FI (errorisme a Barcelona Una conferència ü'jc.d Pestana A l'Ateneu tia donat aqoesra tarda nua oouforència sobre "El sindicalisme 1 et terrorisme en els últims anys", el sindicalista An^el Pestafia. £1 saló d'actes estava complstament pila molt abans do l'hora nnunoiada per una escollida concurrència, entre la que bi havien molles dames. Comença En Pestaüa ta seva conferència, dient qne el terrorisme a Barcelona es divideix en dues èpoques: una des dc 1017 a 1920 i altra des de aquesta duda fins a l'aelualital. La primera es la en que més eomunment s'atribueix el terrori^me als slfidicoilistcs, I ;i la maieixa moll especialment es referirà. Diu quo al presenlar-so a t'Atoneu ai seu principal objecte es restablir la veritat cn moltes coses. Roeorda que amb motiu de la vaga tèxtil de 1013 la olassu patronal, confabulada amb l'inspeotor de policia Martorell, intenta la formaold d'un escamot que es dediqués por lots els modis a la destrucció de les orgar.Kzacions sindicalistes. Fracassà aquest Intenl allavors, i tan del Intent com dol fracàs dóna testimoni EpIUíl Cases, qne més tord va pertànyer h la famosa "banda" que dirigien ol baró de Kooning i -Brabo Portillo. Al esclatar ta guerra europea fou Barcelona un focus d'csplonatge i cement a el terrorisme. Dcf primer alemplat fou víalima ol metulúrglc senyor Daiiet, que, rom ds sapigul, treballava pols aliats. Malgrat de 10 fàeü f|ue era precisar els autors del atemptat, trobaren més senzill les autoritats atribuir- lo ala alndiualistn». Emperò, aquestos no sostenien sap Hulla amb *t senyor Banatt nl Unien d'all eap. queixa, Kq saga qui ^ cindicikisUs hem eomés exessos. En la noi* tra organiliacló hi ban ajalUt*. oom en lots els sectors, I hi ba que reconèixer que al recórrer, a le violència no bo feren nostres amlos més qua per a defensar-se data c tassó patronal, la qual, atuparada, defensaVa i ajudada per les autorftals, pagava una banda ds piBiolers per a qne assassinés, als sindiealiatee més coneguts. Es refereix a la repressió portada a cap pels governadors civils comte de flalvatlarr* i Martinet Anido I «I eap i» policia general Arlo^ii, i din que ela mateixos organismes qne ela defensaven en la seva campanya eontra el sindicalisme, procuraven després alraure'g als sindicalíeles reservadamint per a lograr el» seus fins parlisulars. Entra aquestos organismes figuren la Lliea Regionalista, la Dnió Mn. nàrquiea Nacional i inclús les Juntes do Defensa. Parta de V bimaralitat regnanl a Barcelona rturanl el comandament d'En Martínez Anido i diu que d'ella e'aproMava la ünió Monàrquica Nacional, fent eleccions mersès en bona pari do Ics 500.000 pessetes mensuals que en el Govern civil de Barcelona «s recaudaven pels permisos del joc Acaba En Pestsfia la seva «on-- • ferincla insistint en que ei els srndicallales reenrrèixen alguna vegada a la violència fou únicament i exclusiva per la necessitat qua tenien de defensar- ne. En Pestaila ha estat molt aplaudit. L'MITAOiO ESCOLAR A BAORID fs TELEGRAMES EN PRO I EM CONTRA El sots-aecretari de la Preatdència ba dit que a'havia rebut un telegrama d'Oviedo, signat per Manuel Dlai Gay, en num de diversos pares de família, en el qual «s diu: "La generalitat de l'opinió scn-i : sata, que paguem tols els impostos qu crea l'Estat per a atendre lea de-vesea