Dlumafla*. 10 ttWMnhN ife 1922 LA PÜBLieiTAT ÇO N FERENCIES PREMSA ASSOCIADA : CORRESPONSALS • EL CONSELL DE. MINISTRES S'han nomenat els alts càrrecs i els nous governadors ' A ún quart it set han qnedil rennils íls miaistrts per a «Icbrar l'anundit Conïcll. Han «uifirmat dl conatellrs que conliruaricn tractant dels alts càrrecs, asíuiLipít que quedarà resolt avui mateix. El mlaistre dc Fínaaccs ha anunciat cuc portava un expedient autoritunt l'execnrió d'obres al Jmernlifc de Grena(I .. Ea clar Que no tenia seguretat que hi ha^oét tempa de teKtir d'aquest ass\imf le. FJ ministre d'Iusíruccifi pública ha mundal a.'í repòrters que demà publicarà la GàCita una Rieal oedre dispokíU l'obertura de la Univ^uitat de Mati id cl dilluns vinent. Com es recordarà, (du clausurada amb motiu dels recents f 'cçssoí eshidiantils. El senyor Sslvatella h^ afegit que f! manlmdri la fi^rt de la dlíposicià del ^i, :i .tclccessnr relativa a la pròrroga del curs durant tants dics" com ha dur.it ia ebusurí. El minïiíre del Treball i i — -^ilfestit C'je havia celebrat una e^ , íec^icia amS ek represcnl;iiití dr les Cím^ny'ici elèr. trií^ics madrilenyes sohrc el $ oblenia del pr e i la inícflíílat del fluid iícílríc Els reprcs^ntasSí de ks Companyies— i::! afegit — m'han ass^urat que lu mïoraf quelcom eí submirn'^rre del ffníd i r ■- faran te-tí els esforçoò pollssihlej perquè en un termini hreu euedi namiaIC'nda la situació. -Xfglprat aí-nS. els he trohst molt ben u-pnsa'? per a resoldre ^.'l'-factQriarncnt 3'iiiest ültcressani assumpte. !ri cemie de Rr^uani""^- ha manifeííaí qne portava al Consell expedients d'indult, El senyor Alba s'ha limitat a dir a l'enIrada del Consell : —No hi ha re?, senyor?: ni noticies ni frases. Kls úhims cn arrpigr al Consell h-in es+at el president i el mirisrre de la Cov mació. c, je havien estat con f ere-nciant pj r a l'acoblament dels nniis govcrriailorï. ELS MOMEMAWEMTS Al Consell han estat aprovats cn aquesta forma els uqc han d'L-xcrrir els alls cà- rt^es : Presidíneia del Consol ;!T5(at ; Miquel Villanueva. S ■-.secret:!--: de la Pre.-idè.'icta, Eu-er.i Rarro_.o. Fiscal del Trihtinal dc Comptes, Romero Civaníos. Sots-secretari de Gràcia i Jttstícia, Azpcitia. Dircelcir dt: ricííílres. Cavífàn. Director dc Penals, jo^n li-muerdo. Solc-sccrec-ji d'Hisenda : Leopold Palacios. S^ts-secretari dc Governació. Alonso Gtdton. Director de Corrnis. Pérez Crespo. Dirçctcr d'Administració, Manuel Uev-rla, S^ís-secratari d'Initru^c; j públics, An£■■'■:. ílïrccV'r rle Primera E:isen;,>Tlna, Nà- cher. Director dc Belles Arts. Cobiin. Sots-secretari de Foment, Alfons £■, nm. Director d'OHreí públiciies. Nicolau, Sois-fccrclarí del TreLall, Ramon dc Castro. Drr··ctnr rlT .'-dístlca. TTila. Directors d'Asscgu.-ances. Benítez dc Í.-.CO. Director d^ ròsits, Martíneí de Vc- fasco. Director d'Attriceillura, Ro.{ri(fàoe7. Tamfc*- fou aprovada la següent Hissi de governadors : D'- Madrid. Navarro Reverter. D'Alava, Sahagún. Alhacet. Tcrrcguisa. A'.fcart. Montero Reguera, .^'m-r:::. Si rrano Ramos. Avita. Pere O^tos. Padajoí. Lópeí Iíuíe. Brdears, SimmaUÍn. Burgos, Bedda. Caceres, Salvadores. ' Cid», Scmpnm. Castelló de la Plana, Gómez Valdiyb. , Ciutat Reial, Prida i Jorro, Còrdova, Ruiz Guerra. Conaiya, Garcia Moranto, Cuenca, Sanjuan. Grenada, Porrer. Girona. Luejc Guadalajara, Ruiz del ArboL Guipúscoa, Mesoow Húcuauoj, Huelva, Spíoola. Osca, Otero. Jaén, XI ur. Lleó, Varela. LIcyda, Trevilla. Lc^ronyo. Garcia Calalàn. Lugo, L·islrea. Màlaga, Ducipo del Llano, Múrcia, laabaL Navarra, Casa. Orense, Romano. Oviedo, Novcl. Palència, LandriJ, Pontevedra, Heredia. Salamanca, Varela Radio. Santander, Alon o López. Segòvia, Cazorla. Sevilla. Fernàndet Giménez: Sòria, Mesa de la Pena. Tarragona, Feliu. Teruel. Cristòfol deCastro. Toledo, Pàrreffa. València, Cabello La Píedra. Valladolid, Leopold Coriioa. • Biscaia, Ledesma. Zamora, Contreras. i Zaragossa, Gómez Lohos. NOTA OriCIOSA ! El Consell de miniírcs Jia acabat a Ics nou dc la r.it, donant-sc del seu rcsultal aquesta no'a oficiosa: "El micistre del Treball donà compte de la seva presa dc possessió, d'assistència dc lots els representats obrers, i de la conferencia .que havia celebrat amb els directors dc les societat» dïstribnidores dc l'Energia F.lèctrica de Madrid. El ministre de la Guerra manifestà les noticies satisfactòries qnc li comunica l'Alt Comissari. S'aprovaren aquests expedients; financis. — Abonament de l'expropiació dc les fimmes afccíacles per l'estany del Príncep Alfons. Execució dc la subhr.sía per a Ics oorcs del Gcneralie. Giitrra. — Llibertat condicional d'on condeonal pel fur de guerra. " AmPUAOIO DEL CONSELL ! En eí Conseil celebrat, l'Alcalà Zamora i l'Alba Hic donat compte dels telegrames de contesta de l'Alt Comissari a les consultes que ahir varen fcr-If. Són molí satisfactòries per al Govern, peirquc cl general Buryuele, amb una perfecta comprensió dc ta doctrina sostinguda pels lliberals cn matèria de polílica africana, cs mostra de conformitat amb Ics indicacions que li ormülarcn ris mlnislres d'Estat i dc la Guerra, i Un cop verificat l'anunciat viatge del Rei a Al aería, al qual acompanyarà el ministre dc la Guerra, vindrà a Madrid, per a consultar amb cl Govern l'Alt Conissari d'Espanya al Marroc. S'aprovaren després en el Consell ela nomenaments d'alts cürrcca. EL NOU DIRECTOR D'ORDRE i PUBLIC El nen director general d'Ordre públic; En Carles lilanco. ha exercit durant diversos anys un ah càrrec a la policia, a la que passà co msegop cap quan cs féu la reforma. La seva gestió fou intel^'e'nt i recta, ja que col. laborà amb En Méndez Alani ■ a la reorBaniuaciò dc la mateixa. Separat voluntàriament, per díerèneies amb Eu Millàn, iuu nomenat inspeclor contra el contraban a la regió Sor dc la Fcnínsula, càrrec que fa poc dimití. Pertany al Cos Juridíc Milil^r, cn cl qual té alta categoria. COMENTARIS DC LA PRCÉÉUI La Accióm, referínt-sc a la carta que Eo La Cierva ha publicat} sobre l'iatçidenf amb En Cambò, diu tul: *Fcl mateix que havçin mpectat canpre a £a 'LalüCicm i ^llixvcai defensat moltes vegades, havem de dir que un home dc la seva significació social i poll'tíca nD té dret a mantenir l'equívoc ea assumpte tan delicat SI va caure cn error deu confessar-hi), que aquestes confessions enalteixen i no rebaixen. j Si creu que eslà en el cert, deu dtrho amb tota claietat i provar-ho. Parlem així perquè ens sembla pcrlUosissim l'exemple quan ve dc persona de qualitat'* TREBALLS DELS MOUS MINISTRES A primera hora de la tard^Jia rebut els periodistes el nou mii>istro del Treball, senyor Chapaprieta, manlfestant-loa que a dos quarts de dotze del matí havia pres possessió del seu càrrec. —Jo soc enemic de discursos — ha dit el senyor Chapaprlela — peró com a l'acte do possessió hi han^ssislit representacions dels organismes que depenen d'aquest departament, i enlre Ics quals n'hi havia de í'Inslilut do Reformes Socials, m'he cregui «u cas do parlar, per a exposar breument els extrems principals del programa del Govor(n en matèria social, — ■ El ministre d'Eslat ha passat lot el matf rebenlinnombrab!es visites al seu despatx oficial. A migdia ha confcrcncial extensament amb el comte do Jimeno. representant d'Espanya a la Societat de les Nacions. — El ministre dc la Guerra ha tinptil aquest matf despatx amb el llei, rebent desprès al seu despatx la visita otloial del Suprem de Guerra, Direcció de la Guàrdia civil i carrabiners i de tols el centres militars que depenen del minisíeri de la Guerra, Aquesta tarda rebrà, abans del Consell, tes roprcscnlacons dc tots els cósos de la guarnició. — El minislre d'Instrucció Pública, senyor Salvalella, ha manifeslal que era críleri del Govern un facilitar ia llisla dels ftlfs càrecs. inclòs la dels governadors, fins a la sorlida del Consell que s'efeçturà artuesta tarda. — El minisfró de Foment, senyor Gasset, en rebre aquesta tarda els periodisfes. ha dil qna treballa per a esbrinar 'les exís^ tències de blal que bi ha «nma<< giLteinades a Espanya. Ha afegit que facilitarà als agricnllors el que pugui podar blal des de l'Interior als ports del litoral. Per aixó ofereix els vagons necessaris. No consenlirà que enlri a Es-, panya un sol gra de blal eslranger, UN CANDIDAT DE GKVERHUOOR Un dd-s noms que amb més insislència sonen per a governador de Barcelona, és cl senyor Sànchez Apido, amic del senyor Garcia Prieto, que ja exercí aquest càrrec. LA QOESTIO DEL MARROC l_A HANIFESTAOIO PRO-RESPONSAB ILITATS A juljar pels anuncis de Sa Premsa, la manifestació de demà revestirà cxlraordinària importància. Nombroses enlilals de diversos matisoa. tant polítiques oom ago^ nes! a la polílica, inviten llurs associat.s i correligionaris a prendre part en la manifestació. Entre les més significades entitals hi figuren eü grup feminista atenoisU, la Comissld pro-aUtberament de presoners, La Unli Oeneral de Treballadors, eia oomunistes, l'anomenada Lliga Na-, oional, sfs fodoraü i «1 grup radi-, càl. El nou parlil de polKica |(M ciad , ha p)iblia«t una convoeald < rla, que firmen, entre altres, el comte de Vallellano i Calvo Solelo* dient . que t s'adhereixen a la manifeslaoló en ot sentit daireolamar les responsabilitats dins de les normes conaliluolooals vU gents. , Ei comte de Romanones ha manifestat que deixa en llibertat als eeus correligionaris perquè hl assisteixin o no, afegint que ell no hi assistirà perquè és minis-i tre. L'ei-mlnistre Burgos Maio ha dirigit una carta al preBÍdenl ds l'Ateneu adherint-se a la manl-i feslaoió, peró fent ^onsíar que ^eria un absurdp concrojar Tes rcaponsabilitals a duea o trea persones d'un sol partit, perquè slïó prodjslria en l'opinió el pitjor efecte.: Recorda que ja féu fa un any la dcdlaració que si a ell se'l con,: siderava resfonsablo dels mals del Marroo eslava disposat a reaj tiliar cl sacrifici que fos neceas sarl en ares de la justícia. Entre les adhesions que s'han rebut de províncies figuren Monistrol, Palma do Mallorca i ^ran nombra d'entilats do Barceilona. EN BERENGUER I LA SEVA DEFENSA En Ics exculpacions que avui publica el general Berenguer a La Acc\6n explica perquè no va pogucr socórrer a Moute-Arruit. Exposa ropiciò dels generals, contrària a t'enviament d'una columna^ que suava al segur írancàs. Allavors En Derengucr posà cl càrrec a disposició del Govern. Exposa les dificultats que hi havia per a socórrer al general Navarro; i dóna detallat compte de Ics deficiències que tenien Ics forces expedicíonries que les impossibilitava per a tota acció bèl.lica. EL COMIUIIOAT D'ANIT Diu que a les deu del matí han estat hostilitzades Ics posicions dc Ti^i-Aza Nord i Beníte, resultant ferits ris tinent del batalló de Guadalajara Vicens Úbeda i Alamela i Rieard Montoro (greus), el cometa de la companyia d'enginyera Vicens Mucslra (gravíssim) i el sapador de la mateixa companyia AjUoni Sàchcz Romero. Sense novetat als territoris dc Ceuta! iTcluau i Larraix. Aquesta ennduda ao pot ésser ni més insòlita ni més vergonyosa. Cboiurat el Parlameht, no li manquen mitjans al senyor Cierva per a exposar públicament iot el qp calgui referent a ï'aasumpte, tal cou bo hauria hagut d'exposar al Congrés mse cap mena de «obterfogi, si les seastoaa no sluguessin acabat Can sobta^unesL Defuig aquesta, obiieada publiatal? Sabstilueiic-a tes proves la pertinàcia en la insídia i rajonuuncnt indefinit de la declaració ? Doacs amb aixó ja cn tenen prou Ics consciències rectes per desqualiiicar al que procedeix d'aquesta manera. VAPOR ENCALLAT Portvendres, 8. — El vapor correu da la Companyia do Navegació Mixta "Qouvcrnflur Genéral Tlrman", LES EX0ISSIONS DEL PARTIT MAURI Entre les maurins a'acoentuen les eicissions, ja que sembla que enlre el Centro Mauri i la Joventut Maurina. que segueix les inspiracions dol senyor Goicoechca, hi ha grati' discrepància de criteris respecte dels punts que s'hao do traclor a la pròxima asstynblca del partit. Altrament el Grup de Polflioa Social o Partit Popular, alenentse a les suggestions del senyor Maura al Congrés, ha acordfid assisllr a la manireslació de demà i ha enviat la seva adhesió a l'Ateneu. Peró la Joventut Uau^ rina ha arordad no anar-hi, seguint e'l parer del senyor Goicoechea, contrari a que s'exigoixin responsabilitats. EN CAHIBO DE VIATGE . Sant Sebastià, 3. — Amb el ràpid d'aquesta nit ha passat on direcció a França ruï-minístre regionalista senyor Cambó. Evità la presència dels periodistes. MORT D'UN CARDENAL Santiago do Comiioslela, 0. — Ahir a Ics deu del vespre morí el cardenal de Santiago, Dr. Martin de Herrera. "EL DEBATÉ" CONTRA EM CIERVA Diu Cl Díbílí; Ahir retrèiem al senyor Cierva cl see silenci desprís de la greu acusació llançada al Congrés contra cl senyor Cambó, i davant del desmentímeni categòric que significa la carta d'En Maura al cap dels regionalistes . Al mateix temps apareixia a 1VI £ C ta carta del senyor Cierva. Ens sembla que amb aquesta carta encara es col.lçca cn pitjor situació dc la que eslava. Fins ara. els més mal intencionats pogueren donar algun crèdit a l'acusaciò ï els més ingenus pogueren suposar que el Senyor Cierva s'estava preparant per a pro Tarda. Però ara, publicada aquesta arta insidiosa, ningú psxlrà dubtar respecte d'aqucsi assumpte. Un cop iniciada l'acusaciò en ple Congrés, al senyor Cierva no li quedaven sinó dos camins : o declarar noblcmcnt que les seves paraules havien estat mal interpretades, i que no Icnicn cl senlit acusalori qne els fou donat o lic aportar immcdiatamcnl les proves de l'acusació. En lloc d'això, el senyor Cierva ajorna per uns quants dies i mira d'entretenir fets i actituds que deixen eu l'aire, fins í tant que rt reuneixin Ics futures Corts, afirmacions que ofereixen tots els cairea d'una calúmnia procaç. EN HONOR D'UW ARTISTA CATALÀ En el llirccd de D lles Aris s ha ceíebral. nn banquet en honor del passalgisla català Mclcior Domjnge, amb mnliu de l'èxil do la seva exposició de quadros que s'ha tancal ara i quo ha merescut nombrosos elogis. Acompanyaven a l'homenatjat els íL·Insíres arlistes Ulaí, Inúrria, Benlliure, Moreno Carbonero, Pulido. Sanlamarla i Perdigón, cl crític Josep Francès i gran aombiw de cttiipalricis i admirador díl pintor, entro ells. ela senyors Caslanar, Aya.la, Grau, Civil, Fapellas. tiernadas, Montserrat, Barlrlna i molts altres que no recordem. Fou una fosta Intima, p'iena d'espontancital í companyia tnbutanl-Sj a En Domenge. una mànifeslació de simpatia i augurant-di molls èxits en la seva lasca artística. PROU GOVERNADORS "MILITARS" Encara no ha estat designat el governador do la "provincià" do Barcelona. El que sí pol asegurar-sc, és que el nomenamenl recaurà en un home oivil. EL TESTAMENT D'EN MILLAN OE PRIEGO En Millan do Priego hs un ordre general oxlraordiiMm de comial al Cossos de Segurelat i Vigilànoia. en la qual bi han aquest s pàragrafs: 'En quan & nií sols vull qua hpreoteu «1 neu >•> Ueeig, la prova del qual us I» dóna al considerar lo qua ér«a itmiicu el 20 d'abril de 1921 , eMue des d'a* leshores fina avui teniu i haveu aconseguit en toia «la concepte* morals í malerialL· sense que amb prou feines bap començat sí realitxarsa ei programa que mar * cava el R. ,D de 1* de juny del mateix any. Afegeix que ei Osl^egi d'orfea queda amb una quanliosa doUu oid i ha aconeegiill jubilacione amb son àdhus de 7R0 pessetea anyals, dolenl-se éi bo haver ífiu gut temps d'aconseguir tota els ' eeus propòsits d'elevar la policia a la perfecció I aliarà que ha d^ ■' tenir. Acaba demanank^los-hi l'efeo-i | te que ell servarà mentre visqui, ala individus dels dos Cossos es^ mentals. LIMITACIONS AL NOU fi ARREO La "Gacela" a ronsempa qua ■ publica els Decrols relatius a la dimissió del Director do Scgura-< fat i nomenamenl del seu sud cessor, insorgeix una Reial or-i 'dre disposant quedin sense efec-i to Iotes les auterilíacions con* cedides als directors g«nera!8 d'aquest departamanl per a 5ig-( nar amb caràcter d« Reial ordre «Is assumptes oerresponenlB al mateix v qu» són alribuils al mi-< nislre per les vlgenia dispost i ciona. A CLASSE PER ORDRE Demà publicarií la "Gacela" un decret ordenant que es re-i prenguin les classes ei próiiïn dilluns. POLÍTICA AfIMZELARIA EL TRACTAT ABM ALEMANYA S'assegura que el senyor Bor-< gamín signà abans de deixar d'ésser ministra d'Eslat, l'auto-i rilazcíú per a reprendre amb Ala manya les negociaeions neoessà-i ries per arribar al concert d'un tractat do comert amb aquella . narió. Un diari indica al Covem Is conveniència que les Cambres dè Comerç i Industrials i Agrícoles, si Círcol de la tínló Mercantil t altres organismes Inlervinguin 00 aquestes negoeiacions i facin 1 arribar al Govern l'expressió sincera, clara i demostrada, da lots aquells quo treballen a Ea-c panya i ccnlritraeixcn amb llur esforr a sosleiiir. Ics.pesades.càr^ regues de l'Eslat,: cbriegint així 1 evilan! els eq^lvacs que solen conduir als ministres en aquestes malèries econòmiques els prejudicis Ilibifsces, quan no la posiliva tgnofànela dels titular* tècnics que els assessoreu en l'i negociacions. EL NOU DIRECTOR QENERAt D'ORDRE 'PUBLIC A la una de la tarda ha prét possessió de] càrrae eí nou direos tor general d'Ordic públic, se-inyor Carles Blanco, Li ha donat ' possessió el director çessant, ge-t nyor Millàn de Priego, sense dis*, cücsm. L'ALCALDIA DE' MADRID A Ics quatre de la tarda s'han reuirlk cl-» rcy;dors r. TAjuntanicnt, per a Uii* lar dc h, provisió dc VAlcaldía. El criltri dels cowscrvadoR, ara coitf sh-.nt. cs cunlrari al Domenaments 4a l'ai-.dde {(pelar, i així bo han mani* (e:!í.; als srus cempanyi, Mcuitns i sock-tlistcs han sostingui m li rctil·iò el sen enteri ja cooegtrt, de q'iè den ésser l'Ajuntament cl que atof ■ 4v.t el r·jrr.niament al seu presiden». 1 lli: norr dels Dilicrals conccatrals |iirlà 1 . v'l creas. dient qj»e per estar ets sect caus a.\ f eder. iw podien sumar-se a la frelciisié de maurins I .socialistes, J.t que i tllj nu els correspon, sinó als snu capi, U seluciò d'aquest plet. LÀ PREMSA ESTRANGERA El referèndum rús : tStupidissimo» :: Friburg a TxitxeHlJ Kl perfeccionament de la democràcia no crj desitjable segons els comunistes it líans i ífaneesQS :: La reacció triomfal :: Aplicat a Calalunya .: La servitud estalvia la mort... al preu de ta llibertat, segons Ma urràs :. Bella doctrina que ens cal retenir mlgistre, italià, ha revolucions no es fan par votacions ric majoria i que quan les majories es converteixen ala nous ideals de confiscació i rle destrucció, i'bora de la revolució ha passat. La reacció triomfal, exclamen els socialistes suissos. El fot és quo cl resullat final ha despaasal totes las esperances. Ni un sol canlú no es declarà favorable al projecto; tols, àdhuc aquells qui eomptnn amb molls de aooiallatos, votaren contra. D'ací quo l'-ilumanilé" hagi pogut escriure que "el perfeccionament de la democràcia no és desitjable pcniui retarda l'hora de la revolució". .Cal assenyalar que els electors del cantó de Friburg tramoleren el dia do la derrota socialista un telegrama Tzilseria- redactat aixU „ De Slofani. qual ifís.al de "slopidissirno", l'impost sobre el palrimoni repellit pels suissos en referèndum popdar. I/'liumanihi'', francès, i T'Avant:", ilalià, òrgans del cornunis'ne cr^anst.zat cn aqueixes ducs nacions, han coincidit en apreciar el resullal, que coneixen els nostres lectors — de 725 mil vf.ts adversos al projecte contra 1^7 mil favorables. — Segons r"ltu/naniLó", I en tm pafs de democràcia perfeccionada com Suisaa, un projecte que tendeix a afavorir la majoria dols votants és rebut hostilmcut per aquesta majoria, la prov» de ia demoeràcia dt feia i no cal espe carns ja redempvU del proleUriat. jPer T'AvanU' el referí mtam suli vU-Amai Hàfe·HjHnB.l·.wa le* "A Bon «jcel.lMiela irpyor Tiluenn, cip de la musiú ocis sovieis.I.e rtepilbliea i ramrt dc Frdjarg oipo- stla ilf vostres ps-s;* els 12,004 vots (le majorl* diie nan «.snclonat entre nosaltres U condemnaeiO ilel beljtevlsme. Signat: El pobla frltiurotric". Val a dir que la campanya a favor del Noi propagat cn eco interminable per tot Sniasa, fou intensíssima. Heu's ací el cartell que cs plantà per atreure eíec1,.^ . UKJL· vL LA VOYli liji is.. . ^.oiu;í, mu.s, aiu cl ' ^.orricre delia Serà", és una viotória del bon eeny i del eistemn do vien molt hàbilment oseenyalat discussió pública I oberta. Fa notar l^mbó que la gran majoria d^a 72& mil el^stora que respon-i gueren "no"!, no són contribuents amenaçats per l'impost projoctal. Els autors del qual, segons el "Journal ile Géneve", haúnlcament les fortunes superiors o 80.000 francs, creient qua d'aquesta guisa la majoria dels electors no afectats pursonalincnt per l'operació votarien amb tol entusiasmo. Aquest triomf tic la "democràcia pcrfccemiiada" ha eslal posal com a exemple per In premsa republicana francesa. El "Qaulois", per exemple, òrgan conservador, escriví fa uns dies que Suïssa es Iroha molt bé en squcsl sistema de consulta pppulur que rnlifica o reforma Ics decisions molt sovint incerles del Parlament. "Ouan una qüestió vital per al pafs, diu. li cs clarament posada, ol poble és més Compelcnt per a resoldre-la que ets electors d'un districte infinita per qiiesllons personals," ■ També aplical n Calaluuj·a en roferéndum poiiylar la resolució del nostro plel nacionttl, bé pndrícin assegurar quo donaria rosullata més sogurs quo les eloocions per districlés amli roprosenlació, sl nn sompro adversa, tot sovint ínccrla i gairebé Ineficaç. L"1Acllon Françalse" no ha oreu ttixl per fi França. Cnr, segons l'òrgan monàrquic, França no ds Suisan, nl és Dnvlera, pogem per eae. La ooDfuilcraoid, l'Eslat fedcrnl suís, sftu ore.iiciona liislòriífues. Son les neccssilula de fet, on l'especulació jurídica galrebd no ha intervingut, que han dut els cantors helvètics, a crear-se llaços comuns Segons r"Afitiün Françaiso". els Estats suïssos iirosontaven dea d'un principi, i cl presenten encara en tina cerla mesura, m\ tipus social moll acostat a una igualtal rcl;\tívaí poques dife.r^noics en los torlunes: indústries semblants, de los quals viu el conjunt de la població. D'altra part Suissn. durant segles, ha proveil de soldats lols els sobirans ï toies fes repúbliques d'Europa, In qual cosa li lia donat l'iiabiuid de la disciplina, hi és natural. També l'esperit cantonal, amb el sentit de. les realítals que imposa, és sempre iiinlt viu i serveix ilo contrapès adiu a les idees deniagógiquea. Segons Miuirràs ha escrit, els cantons suissos no són pos domocràctes, ans patricials, la desDOmposicjó dols quals és moll lenta. Crniem d'interís, ara quo bavom eaiuenlat llaurràs, do reportar uns paràgrafs (jua ha escrit molt rceeul mont comentant unes (loelarne.íoiis de Txllxcrln a Lausana, El delegat rus, referint-se n la qQealió dols Estrats, havia dit quo ol OoVem eociètlo donslderavo com "un aiioina" que toia oombinaoid iniornaoional en eia Eslfats significa puramont j simplement In dumluauió de la polihoia naval més forta en els lislrels i díimunl la hiar Negra. A la anal cosa Maurràs cotisenj en aquests termes: "Axioma, efeelivameiil. I axio-i ma universal. InlernacionaliUar un pridilemn no és resoldre'l, ans siniptement remelre'n la soiuoió a la nas'iò més forta sobre el pnnt donat. La Comissió o ia So-t cielaí lieuefistiària esdevenen el camp clos ilaiminl el qual es con* fnmlcn, es pesen i cs meaurun las fonies, en preüineia. Compte, lan-i mateix, moll aviat l'el. Aquell qui pot, diu eu veu baixa; jo vull. I, com ens Irobem enlre auguris, com que ningú u* sabria eme^ tre eap dubte sabre el seu poder, s'bi guanya de »• haver-ne do fer la iliimostraeií. F.s sabut, de molls segles ençà, que la servitud estalvia la mori. Però al preo de la mort dt la lliherlal, per la prostració general de tota els fe-* hlcs sola d torl, Diguen-ne d'aiïí), si així us plau, justícia. O àdhuc Uibertall O pacifïamo.,. Noi Són Ica duclrinoa de resistència, de j íso i d'dnergia quo, en la me-i sura humana, salvaguarden la pau, l'ordre, la llibertat > cl dret. precisament perquò no creuen quo el drol, la Uibcrlnl, l'ordre. In pau. siguin capaces de dofeo-t sa r-se sols." i Doctrina que h4 «aldrà rete^, nlr, no is venlalT t J..V..FÍÍB.