A;Vï M-V ELE DE CB BARCELONA, dimarts, 2 de sener de 1923 . . TALLERS D·IÍÏPJIKMTA CAMM DE DARMRA. 11 1 13. — TÍLLf. !JH E O I T O R I \ L Cuis d'historià per ais nobles j 0. i -Hïí' ■laslv.i ti El 4id at i« L "Unió lun.va, 'i ; de la qual hauria ol m »«l ■»<-». sentmena! Ni . trayor -nt,;.,, j hirigr·iÍKjflí. l'i c a Vr a ..• a la Waí ■^o P: ' nobles re m\U üadriti ' - ■ «ta noble» d'escr tura C') ■ u cap neceüfiiai i!' tna que ^ran majoria d"c: noi u.. (jg davajJanU au'-"lanes t,n '«K^iren íjurs títoL esdc • . utB histór. Si r v-'jtes catalawü Moaií-Huk|| Nacional" 'de Catad'csfLí;- "Unió Anticatalana", és ■.neiicií. Ens han. dit que és vm o oli F' '-'ta un nora il·lustre en hu v pensar eu la conveniènun c- d'história per als no- no (iot 1 VideJ • íwne i • avjrío liin.'! del aesír, sab' . ... t.^. i. ■_ N... ■ ". l'a »?r veocií dOlB, l'j antl rata CaUJ ■ ^asaf < Wac-id. va, ..;>; us, fets 'a des de la "Gaceta de Itórèlt i incara fresc de la pin- .bcr si passat de la nostra pàrui e1í i1 ria res. Volem, reíeriri d*a lles nobles coses catas bia m, l'espasa i la sang, rüstfa ació. sgu^gin la histèria de Cata- ssti -ubia ei pa[ iti tinguareo llurs antepaaúts, . a ui a pKstení . lóblicarasnt com a enemics de •V -lat catalana. U' ■ amblari* que dels vells pergaos f iraüials .. i.-i veus Je els recriminen i els eSs acusen ijni ic<.b!eraent. i Sentmenat.. Ss .ic'is hc ic la història de Català tervtm i<5 dei,- ' w jr.atP en alguns l'ets cabdals pljriós'.' ila1 . . 1 e ■ tn;; que no. Perquè, ai ho lüdrlí presidir ï'orgirufxntàé tel ■ Vi .n vuv i 1» '-y V - k- ri:i:r • .iics ;( uf incrur*. K ' hi íj .-ti * :o'.'.it a loiliom. ■■ei i>i í : 'L^ .ia pvl braç i i v „ , l't-mu! ^i; ha na v a c' nostn sre- u . cunictàiaut, Us CíLcan.-.- ^ ■.!:•! • I<"ï djl fisc, i dü la MàgUtruturà, Il-s (« h ntut'íLU'J 1- iuí ■..o ï irobo ii R bo ' ' .-j? No, OC "i i cl ■.ojL'ctivuiíir.U. des? I ü prejudicis d ;Uí- :rr? /-.bu eu d<:l voj- ■ <>! op.^uriï sub .t'fiïs. No. S^m ho1 h.m. . ' ini p'-k. tduia jí- vj'.cn '■ c.cnrc— ..■io:a d'S'.Ucjii ípOCS •i.Ú! M iisi, a cwa va m i tiviblti 0'.- rjiil m o tcóco res qiw vçwç ' .:i i'as'..ò Iia utccj^Kt cíí lï^ai * d propicien bati j caha «npaiOiT díi postal 1 ta jnssat qui. j »üva Uu ha úirtít iui jou . d 11 i (Mí Vi q lis fíxh in- . -íic pïe 'tiutftl j >, Mírt) i . ; ítai i.l dcsenll^ que t: . ; it qi c rcUuca. Jo, ■ . ca lin dos. Cadaim c' ■ a cinc peaubtí per ua pm L ' ;J darrera, aigua iibit ^ tbrei Krut comptar-hi ct I»' ' a&eu quan cu treuciu H ^«u setaota rínc jx-ssclCï c1^ t «cUàta dnç puittèi 'j [ks i provat dc d^lotjar eb ulli»- Pcró debades. No íi nua cusa s n-i justícia a'jUtifiU? No veleu «uc Iii ha al món gentcla més (iropicíaria ? ■ hi ha molls Dogatcrs fiuc pr«^icUt tcncií 'ina aiii■ ■pjclafí— vaig rcipu itlrc amb . -'.Ungia, ^perv-A una v^iitía raea c >m U malií nitat juga a 1« üfij, ell julge: í Ics rr.iíIUi*"* - >n ütui; d pnpütaci; aleshores 1111 ■ e .icgaie/f aproüicn l'avt.rr exerdr [g$ ma'cj arU d. lí ISfr larït. I-.-.íi cl t . . :! !> .. fl UJ ver' tl'SCà- UíO- giques XXXVU1 «i r.i eii la scVa vida cmItidiaua, tLi\ Pçp Vettlura sors rncvhn':! íhles de scaràcia. w ai parà^riíi, exemple d'ua trcqüeatís&im cn cl calom cs :ïrc^i!'iia per Què i ilcposal al verb {ftcoUU) t adverbial ai h seva vida qufttidhiUií com (jue l'emt aqucií coniptcment mitrbi hi. Ko tíideviuant cap c q'.ic justíi'iqui l'aiuïci.ylcincin Ldsxrbial, hom no la part d'un bon cscripli iia reductai el dit pa'Sciiibla com ai En Pep 'i, cu U ieva vida cmidiaua, irciors incxKauri■n i dt; gràcia**, tda llengua ■•.n ordre sri' ncjidL'ix la sucesstó dels proposició. Qnan l'ordre iqideixeo Ics idees i\q cuüquest ordr; gramatical, t nodiíic;!, dc ul manera, ne d lU&Jectl duna prün'ii'a, encara ^uc pocser ■inrrtr a acudir a )a nosjer ai:ià d^ixa d'apuciíccr [jrupaj'ició, davaní cJ seu ^;rtr (jue cua cs p'.r'ih'i d'alterar . g gramatical dels mil.; t.'í oaBfh ,uc 1 vrdre ;;ramalic.i] í:xi^<-j>; da.; . ! . i'j, put aulLpüiir-s'iii, peró cj sü.'j i.;cjíli.í de k-r-fiíi <;i;;iii amb i bvcrsíò cí cerca dc prodiúr un dcMiiiiut efecte; estilístic. Avui, a C'ata:üiiya, .'.lí-'.sia inversió jurilia esdevenir cua eonstrucciA. normal, cl cuniplemeut advorblai s'anteposa massa sovíut al verb svri-e cap rjó ti'ordrf: csií!íi!.íc, i perdeqj un niiíjà preciói d'emía: - --lo. com és la seva .niícpüsícíó cx* c pt^ataJ. i '. - dc 'l": 'i j rcalimú tli trobar tan sovu. , ca cl cavlà d'avui, proposi^on-i començades ..n» compka<t advtrj.ials, •.Is í|\iíiIs -o,1 -jV.í. ü1 conifiiçanacnt dc !o proiio-'ició, :iü iutcncioil^danlcnt, comr ments que l'autor na ha pretès, evif ntment, cm/asítzar, I després, encai, cU üorfrú escriptors seien reputir com.ilcn-.eut per nulià d'algun dels adverbis hi o en. . «'Qui. trobant diïloeat un complement advcrlual i encara després expretatuna segona vegada, ou creurà que ha tfat la intenció de l'autar d'emfasitzar - ifi Per qui si aquoU àaguíj 1^14 rgat- Disfresse^encaielttVÍBtrcanpS" ÍB TOfflàS fi8íCflS Diuen — íiTmcnyA ho díil MSrk Twain — ijiic do tot hi ha col.i cio^iislcs, i Jeu íisser verital, perquè ftns jo que soc l'iiomii del rtjsordrc, hc fet una ooI.IWb ciú fi'anmtció i prníipcclns disfr»(als. Vull dir irauumíis que linguin ■j'cspecial'lal dc [tosíiv cu i-ídrícui al seu aulnf p.er haví-r-sc enipenyal. en ■p"sl;lr cn Cfpnnyol, i-' que havia ifesoriui-c s« oata&· Es una colJeccid recomairebH als jhèioiuüi qu.- vulguin po» sPir-no una, amí» poc csíori'. P'-rijuè (43 cxe.-nplars abn/iden i-om (is bolcls. , Ara male.s, fi \m sc^lü' fa dies que a la porta d'un magatzem del carrex de Claris lli lia m. HeLrRrel qi)c val on ímii.ji'i. i diu; ■'l?allur( aprenànles". Al i-.nrei' úa Ha Llana lii ha uii allre ròlol lot liistoriai i|:ie dm airi: ^BaMpiyUps", fent inv reclam de no sahi-r de què va h l'autor i al vrMieilor, qii.- es nio!possible que haurlsn quedat millor anunciat MiUziU.uiie.ut que venien neuler, ^'ic t"í> ja sai'.*»! qu6 són. Hi ha uns masatzenun. uns grAUí magatzems, lambé d'un narrer de l inleriur, qu^ dt.*s iic fa temps. I1ate.11 ett reeitz-if d'aqre^-a rnetja d1- vliihie.'ons. 'AiMjn^en (lassadeí tarades, perd com qúe eneara eserjEieo -s^ií .-"^'le Xl\. ho fan en Gspunyoí, po-;in(-lii ur1 cartell que diu: "Mani as laradas". Segons la magna autoritat 'l'la R·'al Aeadefma Ksparu ola. espanyol, la roia tararia es cosa pesada i oosa que Mo-nesa tant com bfauria de, pesar. >> • aianera. flue el cartell, cl que anuncia, lis un article- difereni d.-l ' qn ■ vol auuncisr, i rje pas^aita, qui --i: aquella casa ppefsreixen fer eCOSCs Tua! jeies i .Ml '--p .]!V i', que Iven f^les i en c.jihWi. I rx.» que fundadora. gerÈnís, rlcp*-nilants i clienia sàn calatans. t'n aifre hoínn'-r n-> zaíí dies of.'j-.j al públic la seva jgnorílnc'a ren;;ei;nt tia pT •-jíi-e' ict el qual es llegia: "N'artic. radio, nadic, pif-l.» liacer la nmilenria en esta casa porque lione los preciós dòbajp de los fljns*. t una casa mol séiia. tan gtria que es dedica a córrer eí-qu--les morhíórie- i recordalnris, ■", una tarja ' tota oqoaotn.c i ben ar^^slada, fa saher a] póhlic qo ■ oblé "Gran rebaja a lodos lon p-- riódicos", Xv< nu : laai .v-p c'al, perquè garacileix -ine Ics esqui;Ics que Fe ii contiin snrliran en espanyol peró sense sintaxi. L'n comerciant d --l carrer del Carme, no t.i gaire, comanioava en íírans earL^IU cl aepiïenl: X faquí c.1 nom Jel Indisuer1 agradecido s\i dislinsruida (ílienlola regal, i'à ilesde el dia..." En un carrer dc (íràcia hi ha un "Llongucts i-alienle»1', que trenca el «-or. Slés s, anava exbiblnl la colleeció perdria lot el seu mirit; un ram hi ha. peni, que, per l'acttialitat d'aquesls d;e.= nadalencs, mereix unes ratlles e\pvel comj'lnda. Potser en els couicïiçaincn;^ d'atiuest .des - vetllainciit Ics cançunclcri encara feien un cerlefecU, üuan va sortir et "Uail^c del Llobregat' deïegirala vingueren una 'ena dC gaiters i trobadurs i timbalers i amhoríters i rossinyols i psssarella,de tots ois rius i riuets i torrents de Catalunya. Debptís tu liagué un grau poeta líric, que se'ls va empassar a lots i que va lograr eafóndir les seves cançons fins ü feutranya del poble. Aquest poi'ta, com poíru snpo. ai1, fon Mo.siin Cinto. Després de Mo-.^i'-a Coiio, eo Maragall, però amb en Maragall ja foren figues ii'nn al're nauer. Maligrat que en' iota la Qosla Hrava els mariners ^antin aíi.iélla gran sardana que es diu t't-ànpor i,'!, ui ha molts i aiol·lis senyors de liaroeiona que tenen bqliga parada i raó sjeial í no saben o no han llegit ni una unia de b lfrica d'Iin Murai;,..!. f)«gprés d'En Maragall nn en parlem, els que t'cm versos ^om qna- ■ ■ re (je.-;ii| per, ; ic la yeiïl que a estima i qit* íhi ...là per brocs eis tractin a fun\ de saba^ls, copi es diu, parlant ■■n ala a. -Tu lic 1,1 .íul oeaiió. font dc jural de Jocs Florals i anant pels noMea seguint aquestes nobles festes dc poesia, in veure la quan lital enorma de ralllei cui tes que s'escriï m :i la nostra terra; senyor, qm' fan ver-oí i fan poesies, n'hi ha per dar i per ventre i perquè íollioni quedí eon"enl, Ai*:ri sí, de pallarofa línqo. dem.-r eu, quan troben una i: ira de iiia ui3 ta un ,-alt. ei '-or. Amb -^.nsia, pa·.sa corn amt> Iotes les cos"», Is e.enl cada dia va iiies venuda. Trobeu ninots dc vint anys que os ensenyen uns versos, en aquells versos hl i^s tol menys eils vint anys de Hi perfiona. Vull tir que h\ hi haguessin els vjnl anys. hl hauria alguna cosa viva i de dehó, Poro molta canalla es posa a escriure com si ja fossin una mòmia I per medi d'un aparell la mà de 1a mòmia anés enfilant un bc dc Dnu de retòrica rància iens» una goteta de sang per animar-la. Per ai.MÓ quan un es troba amb quatre versos clars i nets, que s'onlenen i que són vius i que eanten a l'orella i canten al cor, un diu: San ta paraula I Gràcies a Déu que encara bi ha algú que té scntmicnts naturals, i veu les coses amb els ulls de la cara, i jap parlar clar i català, que, fel i fet, és la manera de parlar millor-" I tol aquest peàmbul, l'hc fel por revelar als meus lectors una gran nova, i aquesta nova és que un poeta jove acaba dc pubdícar el seu primer llibre, ique' aquest lli. bre oi podeu llegir amb tota contianca. Es diu "-Vint cançons' i els meus l-eclors poden estar segurs que l'autor no els enreda, ni e| títol és cap enganyifa, perquè, efectivament, a dintre bl ha vint caijçoD.1 de debò, no Vint bestieaas, com sol passar an molta deU casos. Vint cançons que no sabríem ben bò quina triar, perquè totes estan escrites amb el asnlirnont, d'una manera bum*, sense voler falsejar la veritat de la joventut que porten. I oom que els sentiments d'uaa persona gairebé sempre solon ser «I» mateixos, en aquestes vint oançona bl ha vint estats sonllmenlais germana l'un de l'altre, vestiu amb vint robes que, ai edn diferents, sdn totes de la mateixa tela i cosides p«r Us mateixes mans. Obriu aquest llibret dc les Vint canocas d'Ha Tomit Quota t la pagina que volgueu, i llegiu al vers que valgueu, i eu «I vora i en la pàgina hi hauri sempre aquestes coMS. ÜB planj d'amor ttmtà acat« im salta te l'anyoramcnt, i fa com ol cant do ta cogulladn. El cant dc i& cogullada és aspra i suau alhora, té un punt de tendresa, i isi hi apunta ralegrta sempre va velat p»r unes notes de tristor. Adrméa d'àquest amor que apunta, barrejat amb ies angúnies i els | nnyoramenlg, bi bo. s oada vers | una comprensió purlssima i inteUigenl del paisatge. Sense ahan donar se mat a d'enlusiasme ni a la gran conl.emptafitó. el paisatge és com l'oli, que amoroseix i lliga els senl-imenls, sempre «om una nota, com una pinzellailela de color, ée un paisuge i» delallels quo evoquen tol un gran espat, i que acompanya sempre els tamins, aradoloçs, ara amrgants, de l'ànima ifnnsible. 1 en això el vers d'aquftsles cançons també fa com ul oanl de la «ogullada. No hi ba duble que «1 rossinyol i la merifl i la bnsquela, tenen un eanlar mes ric que la oflijullada: perd el cant d'aquell* altraa ocells sembla que es deslligui de les coses per obeir a una forta passió 0 a unu ^ran inspiració prépia, és Un cant més «ubjeeliu. Enean'vi la cogullada senibla que canti d-esinteresaduninni. per subra'.Ilar sempre, per comentar la verdor deils blats tendres o la leistesa dels rostolls, i ai aentin el cant de la cogullada i acluíju-ni els ulls, aquella mena de música insisteni i monétnna, us anirà dient tots els rfeíallefs del paisatge. Així passa -en els versos d'Kn Tomàs Cüarcós, els ^eus motius de color i de forma, 1 -s herbes, els arbres, ics cuques de llum, la mica del marge, el cueul enyoradís, són témes que es van repetint, "ntre sospir i sospir, i. sense que vosaltres Us en adoneu, us porteu üc cop i volia dinlrc del marc d'un d'aquests paisatges de Catalunya, que són els paisal-jes més bonics de! món. I ara mireu; Kn (larcés, p"" aquesta manera leadra i humida de manifeslar iris seus acntimente. Iria sempre un paisatge que sigui a la vora do la mar, t de vegades el seu lirisme agafa un to tan fresc i tan a1a>, que no eu té prou amb la terra que tora a l'aigua, sinó que necesaHa entrar mar endins, i mirar la vela inflada pel vent, i sentir H batec del cor de la barca i els aallirons de 'a proa dintre Ja blavor de l'aigua, I quan ss mar endins l'amor es torna enyorament de la ierra. ■ Ouan a^afa aquest to de ro^a marinera «s quan En Garcés és més ell, i tuian la seva poesia es va lo.-nanl lloenta i preciosa", n si no tlei:iu aquella "Balada del mariner", que comanaf aixi: 'Asseguda en un banoal — hi ba una dona que m'espera — . Un dia la vaig deixar— [-erqué em cridaven les valfs — i la nau blanca i la mar — encesa com una verge." La cosa sorprenent d'aquest llibre de cançons, és que l'ànima la manera de senlir i de veure el móu és d'una tendresa i d'una joventut ds primera volada com poques vegades u'hem vist da semblant, i en canvi, la forma, la manera de ser fel el vers, I la gràcia de cada paraula, són cosas perfectament madures, d'una saviesa i una correcció de gran mestre, I el que és emocionant d'aquesta correcció, d'aquesta part d'ofici i d'artista, és que cl vers queda sempre de cançó popular, asiubla fet de miracle, com al els sentimeoU ja li donéssiu la forma precisa, i el poeta hagués anal amb un compte extraordinari pe> no matar la verdor nl el panleig de les paraules vives, dsixant-m tota la grau ingenuïtat d'una cançó del poble dintre la mesura d'una cosa arbitrada fiu? ai oap d'antunl. Jo penso que si Kn Maia- ■ igall fos viu i llegia aquestes vint cançona es tornaria boig d'alogrla- Creieu-me que en un pafs com Catalunya, qus eai l'eotiuMm tar.v 1 tant, l que Voldríem qaa tol ea^ léa bé i lot anés a l'hora, I tenim els llavis a punt d'alabar aieui el que ílgui mentre s'ho mereixi una mica, és ua goig immens «1 que poguem parlar d'un llibre de versos que és de primera. Que és otar que és viu i que és poesia d'or I perles feta per emocionat 1 per fer sentir a tothom- flreieu-me que és uns cosa que do U preu el podar llegir 1 tornar a llegir, vint oan-i qoos de debò quan la majoria d« les cançons que llegim sdn de carquinyoli. 1 encara at fossin de carquínyolil El carquinyoli, al sap i a la 11, és dolç, molles vegades lea oaoçons I les poesies que t» f&u per aquests mone de Déu són di llauna, i allú tl que no bl ba manera ds rosegar-ha. Una mica d'anècdota si us plau Ajuica noslres han insistit darrerament en 'la necessitat d'anipliar ia bibliografia tatalaia amb reneoratjainent de llibres 0-> memòries, viatges i epislolariï . Alguns han donat l'exemple; d'alli'js e» limitin a) recull ppriodiatiu tragmanUrí i ríispcrs del ele menis que faran possibles mé: coordinades empri .-Xs. Aquest desig íauys ,-»rera, com tota els desigs que ban fe', priisp-rs l'alnnidor dol moderi, renaixement català està a pun' de itúhur una realiUacio norma; SemSila, doncs, oportú, enti-e ei lirisme oridador dels projectes . Ia gravelal gairebé ilítúi-^ica d'i primcncers ilc ia cultura amb qu servim les iibrr-s dn la euUura posar una mica ac lleugeresa de manant també r,stfmul que ci.lgui per encoratjar tà pubficaofifl d'aneedotarís, descon^estiona- dors dc la nostra seriositat, ca mi de ia supèrflua mjrcc dc I esperit que oqllaniiniu et malèix ííoetlie i que ja abana havia jn llammit els déus. Arreu (tel món són òopiosta simsd cal Mega de llibres qmexciten ia curiositat i ai nuúeb teuipi socialitzen l'cruaienj i tan amable la perp,;[uilaL t/f' recon dels homes. Ües de ia Botrïííïiai entonació amb què Mie.imiel re treia l'episodi de iiaria d'Heftbe.rt en la vida de Kanl, fins a i . dcnsíLat expressiva dc tícoiv Mooi e o la Heugerés; infél.Kgad i fina de la princesa Paiílina de Mcttr rnicli. més parisenca que la "me ue Hicbeiiu' (per no esmen lar sinó ks luvelats d'iílli ma hora a les llibranes, tols eh estils, tots elj temperaments, totes les vocacions ; totes ;es mi núc'.es de ia intriga i de. ía bana lila1 ;a/il com c;s setr-'ts de b passió i c's slle:tt>is dC l'hcruis me ban trobat el eoçaonlàri entre distret i cordial de l'anèoèe ta que assegura als homes de to. lemps la companyia dels allre .-> homes; això que si no és ben bc la immortalilai s'acosla una mi ca a ésser com una tardor de l'oblit, daurada, neta i foliç, enno blida per la llunyania i actuallit»ad» per la caducilat. Aquells qui a casa nostra hai, tingut amistat amb hom s con. En Picó i Canipamar o Ca Pin . Soler i han lligat i-aiuurarK.-ria amb En Carner, l'Ors o Gaziel no dei xaran de comprendre e! pas enorme que faria la nostra civilitzaciò oH dia que incorporéssim t lla nostra producció literària l'a uecdolari ïal nostre renaixement. Tant, que tiris i tot, potser valdria la pena que per mitjà d'al guna fundació de caràcter per manent fos assegurada la perio dicitat de publicacions d'aques: aire. Diuen quí l'eiaceibadó de? sentit del ridicol endureix Sot, xic la vida dels pobles mgdile rranis. Diuen també que els po bles dol Nord pateixen massa la tirania dels IcUlxisuies sentimeu Ms, Enlre la por do] ridícul i l'ea, pectaclj del soiiUinent seria certament una bona empresa gua nyar el somriure. Un somriure de qualitat, qvportés ala noutres costums so cials do convivència ciutadana In gentilesa de l'auècdola que tro bem en una lletra de Fluuüert r. Qsorge Sand: "Un juurnal de Romeu, Lo No vellisto a relaté voltre visito daus Romeu, si bion que samedt, après vous avoir quitlée, j'ai recontr - plusieurs bourgoois Indignés aon tre mai parcs que ja vou avals pas eihibée. Le plus bea mol m a elé dit per un ancie i sous-préfet: 'Ahl sl nous avions au qu'elle étail là... nous lui ai rioua... nous lui aurions...'; an temps de oloq mlaates il chet ohait la mot; "nous lui aurions- . souri». Craian que si arribem a 1 1 gràcia polida d'aquest somriu, sarlem invencibles. Ja et llar - no seria r«n«mio del ContimanUl ni el Basa? d'objeelei d'esenplo-, ri l'enemio de les llibreries. 1 ae-' gursmenl ens plauria de seure una estona al mIIò d'£n Manv. . Milà i Fontanals a Can Verih.guer de la Rambla més que dubUr de et adquirirem una capsa paper d'escriure o una ploma font a qualsevol d'aquestes botigues, protegides per una insorips tM qui »m adverteixi W Mnpi és or. Sigueu breut J.JLfcQPWPiff' .1Ü I