LA PU·tlCfT&T Eífrtrla, • de geil·lr #e ainLrs la ecaiuaitat de llencnft íjiio és nn dels sijnea mòs segurs Se comunilaL nacional. AtrDflsla frsdkiò va ésser inifcinís pT lira corrintia dc la diSnital ofcM deis calatans per necs pstutiIfs ÍTlEllUflTlH. Ba PCfnil aquesls darrers irïTB i taií; concrelnmcnL cn cl que acaha ilo lrat>sí6rrrr, la -reii* nio d'injuíls i d ' ' Però ftars i!i£.u!ls wna r>S»Pdníí i íoía ells SL'rn-i awidrtS qüaa "^"ora viir.\\ gloriosa 'a ilcn<íi'a rnla'ana., Sr^B'm fio solarníTit una »?ptTarüS !>aci^al. síró '.nrr·bí el parrnnl utiivfrsa! dels lomps prescat?: vrsil»l ilí Heagüf1?, íniposant el r^^oocl? a totes elles, arribanl, oer tmmpht els fi^rnen^s a írjor.ifsir Cji 9a ítamonquilzaciú de !a üníversital J2 GanC. La Soriefat de les -Xa.-ions, l'organisjse esscncialme;'.! oficial, iffiposa els tractats ds pau i pecMnana amb ca prec çiii> hauria d-és?rr un manament als altres EsíjjU íuj siguin respeclarics itinlrri d'ells tes HengOifS di Ics uiisionalüats q1.!^ rniopreneo. I ecs trobem a CstaSnnya encara amb a^iKíl dr.'l p.T r'·coTlüí'ïer. Es més ssperanf aíor, ji'rb. •qt):! el roconeixemanl pngai ésser fel per l3nvr;r-lo guanyat amb cl noi-Iro esferr, i és, <'" aquest asP"- •• (íu; o.-·J·m prer.'n'.ar fets a ! t amen 1« oplimisle s . A les !?rres rt« ^■a3^^^:,^ vei-líi ror.i <"=. r.'.Tir^ 'a r.ji.r-rir.V.'.at d'eneà ile l'ar.y passat, cn !a seva DipnbeiiJ i aiil jnaleli irr1b:in nsaiia '.a ll;ng\va t rral en els Ajiiiilaraenls do les principals chiíals i vilrs de Mallorca. A d'ntre Ga'alunj·a voiera forn !a 7; ri . : r.i ile^gna g-r.-.y.a -lla en dio míi icrrorv en (cíes ics m^^ir^-lTc'er.? Je !.i vi.ía. A'erïn'orn COToRament aiuesl ís les rorpr.rac'oPí i cnlílals del nr-'rc i.lioaia com finica esferança ileis >'s!a!av.* per a Ui nosira victòria, E! senyor i-Vpinosa que tan beües coses In contai Jc 1 = terres de Vaièrcia, diu qn 1 ells saben ísícr per danrr.ir.t tia 'mi vaIcnci.·ns; yo )i di; qire íiosallre3, com a nacionaïs, no som res anís ] les allrès regions ra'.-.làeíf. no a^ilj 'les terres que menyspreen allò ç;>e 1'? per n<*a!- plaudimenls.1! aquegia vella en dia uo lUi:lC>ría üc Cata- tr ."s n.'"'? preal . ( . Desitgem que nan B'jgiii senllr nyà el crit dc vi lunya. Meatreatanl fonamonlcni cl nostra verb nacional, que consliluois ia g-aranlía niés ferma dJ inJeTieTiiUneia espiritual de L-.;it-lar;-», La^a indíspeiifaíd·! i'-" UAn iljl«erls!. -'Líarg* ípitoJ;laenLs.) EL SENYOR RUSZ PCSYA En nom rte l'AsEociaciíS Prolec(ora de l'EiisCnyança Caialana. ]]'íge'x yie quartilles cl ^e:^y:.^i■ lluiï Poiia. Ara que ens trobem — díy — al cometis de la vielória definitiva de )?. Ití'i'.gua catalana, cal el desen - luiíaéni dc l'cí»peril català n-i"rebé ei cop aírGiilúsc del decret dc "Xova Planta" i del 1714 em. i ens arriba conisanlifient d'Espanv-i j eici ída de .''od1, 1 duem ül r"!l les eaJcnes no dei càstig. íIí-ó de la venjana. Any* ejirera, presidint fa vidi d" Caíalonj-a fi'Ennc Prat do la JliUa, l'Acadèmia de U lieriíjufl espacTola 3lc:;ipíà contra lu llengua catat-i;:'au essenl coïtteslat el - afae ;■'■( Coccclf dc Ja Maiicümwniíal amb nn dí>cuineiil memorable. Sense recordar Ics raons llavors aJ.legades, ara e):s cnrnbalen Bovamenl de la premsa estant aieti eflnsíderaeions mesquínea, Peiísejn què fora la cn'larfa Cíïlaluna si d^.s diníanííí e':s fos a tots dunal l'ensenya ment en la llenerua materna, C^itfilens. (uisktnin fe: t'mejdciit d'nna batalla favorable v.ilgué a Portugal la seva independència mentre una batalla edversa valia la submissió a Catalunya. ÏHireii e:i els mo treni» n'-fnats com han caífrut els grans imperis n ert ce es redrecen arreu Ics pelite? nar'nnnliials. Es fíicil d'ima^innr qw'i faria un f;i)vcrn nnsíre si mirem el què ba realil/at fins ara Ja Ma neiim unitat i la «randesa i encert dels sens penjecíes de reconstituci'' neciíínal. Fxi un recompte passador de la caíiílanilat de b'S ent;l.ais i instltneions diri'cteres do la vida ca(alanni de la col.laboraciú, imporianl dc iotes Ics regions catalanes i els catalans d'Amèrica. N'o tinguem, dunes, temença; hem perdut 1 perdrem potser encaro algunes batalles, perd CatnJunya gnanyari la guerra. El. 6ENYOR VALLÈS 1 P·JJU.S Fer na horr.eaal jc i la t'-jngna prípia é» fer- lo a la pròpia pír- Llengua Catal»:ia va' UbI esm (er4o a Catainaya. Diu el Qtnevsi ^ne «n un principi toVs ela lunnefí fa ia lerra parlaven una sola llengua. I veu's aqut Que Dtu ela dtsperíà. eonfoo«nt eís ■««1 Mcnjuu'peí, lío llavors ínçà toi». ela pobles s'aíerren per a la «eva conservscid a ia prdpia llengua. Aixi mateix la Hci*:ua ha eal ifl' •'!<^3:l.m ïíoreixenl lon sc^'s d'ï cara a ia mar i d'esquena a Hadri.1: digiwu-íi • li cal mirnr avant aítia vedada per i^scr ai! rn cop cl qnc fou. Si |a l'e. ' ::a fen iní ïí,i salya 1 la pidríc, cl a-- a r 11, .-.c-rui també l'esfcn; d-. 1U (ors il.luslrea que n'han r-*al les columnes en el triíJiscairs dv-:s ye- Cim ci) ur( : roàjiea cavalcada, veie-n passar snara Aribai-i, Verdagaer i JLiragíll i Cosi'a i f.la. a. que h«n detxsi Ja el mófl dels vius pels atributs -l? la íaaniprtalllal, i amb ella encara hi va un pocla viü entre aOíaltrca, La tiuiincrà. L'í úHimes paraníe» u'c l'a -aclor són rt-budea amb apiauJimcnls. Ml j.r ■■/ ;,..;:! doiii fer aeal,a\ l'actc. L èiil du ia lli ! ia d ' la LI -nçs.a Cnfalàoa denguaii}' ía reniarcable. a glacis Bi·i·t.i··.l/·slnia rc--díà la \ lía^la qao l'entitaí "GerínanOf Catalanista ■■, detiificia, urgai.il- /à p ;i pr^+ppass^t dinnieíjpe, MJa 7. cn e<;l(-!irncnj de la Diada de la Llengua Catalana. La -al ( d'a -ies d'aeuc-lal enlitut s-ujnplf de gom a guia dc ieiccla concurrència, Eieciilnren, amb gran mestria triades peces de conecrl, la scayore-ia eTteseta Vila i'Jes gern m-'s senyoretea l'écca in la Feijcn'e; eauiar'-ti, a'i.a a.i.d'. s^-n(;'!.• •ut. unes boniques cançun! calallanes, les senyoretes Teresa Cort i M. Sílí, acorapanyaaes .\ piano per la senyorela Cloliid 1 .-■•-}]<::■ i el |.;[)..·r seuj··.·r r.a ll.ui.uu, acompanyat al piano pe! seu p.Of.-.-.ir E-i 1-iuis Cnva', cl .;U-j lamtiO "xecuta a piano, ú'zv:.: manera unpecabte, una Senat 1 río Bcclliy.ea. JD'sucren fora. ■■ses pecoieí d.; caic::; paíriól :<■, lyjf m-rrelïereii sardoroscs apiandimenf.-, la senyoreta Carme Pcrdigué, nen Jusep Soler i s'.'nyura fl. He,", J. Carrera, 1'. ijuiieern, M. Ile.ii.·e·, J. ll-bas, D. Marliíici. .1 Serra 1 L. liiera. Coronà lan formosa veí llana ii·i M'n-an! i patriòtic parlament ciri doctor En Jcsi p Hi. ra i P«nU, dc i'Associaeaj protectora de lEnscnyança. Català, cl qual, d" la manera pulcra i P'gosa que li Ca peculiar, glossà les excel.lÈoetes del nostre verb com a nirvt supreni dc la reivindicació dits drets ce la nos (ca raça. i'oren dunsatíes pel noiuhrds jovent que assistí a In festa, enes quanlos sordanes coïn it íi do festa, rlesfiliïnt lutlicm a'.lanient saíi.- fet. ELS TEATRES LKCU.— "FGUat'- Goui:nd na va «wer, ni nio't menya. músic de tifla su(icíni< per hnjrc-sc-í^s aob un poema com cl * Faust " do Goctbe. Els gustos dc h «va ipaa, ben pec atents a la manera dc seuur i interpretar Its obres literàries, reduïdes, fliolstvulga gnc fos h Rnr «lor, a ua insiínífiant "Iftrrtto d'njieta'', feren fluï el fatnis cnraposi'or francès no truris eicrúpols de cjp tr-ni p-r poiar múslcik q iin« obra (un ai.ipna. Goiinrd, peró, pesseta uea Inspiració nvlàdica ciivcÍ5t)le, i -ïi tota la pari filcsnlira del peena (prrda comnleiata-at «llimaria, cem 51 710 existís, no ebitant ctí amorj dc Fansl i Margneriria (millnr ksma cSat per aquest tniisic, considerant cl caricter fcndrirnl do la seca iüvcaii-ra, ctcollir els de línracu i Jnlicta) i^n crser espreísats àrab tmà sincera emocia, qaad bí ingínna. pero sínipre çimpàïica. per més ija? dc tar.l m tant sigui a l'aEn^it cn .tl jardí dels o*ianior.-if 5 un alírc cbíilc Un execraí>!c çen Mcíistófcle, cl xr Sarebc carcà ïa part dc "Valerai" -rr.b cxcílldil cs'il: sc Vaplrratl, i-iclmcat, cn tl: mamems culMinants. í^c íanihc ol tener senyor Pintucci, però cerra teiaiéaci.1 a A-afiííar desllai ca atgjsnes eierncs la «na tasca. Li senyora Lusci (SicfKÜ i restants i-v'-prtíí c: raauíía-ajrrea cn aa terms díicrrt HI nv-sírc Padovarri íou tr![>:t ?pla'J■jil jra: ea:1) els ari;::; e-menlatí. E. M. F. Dabut d'Er- AOAOA DE SORTIR VINT CANÇONS PER TOMÀS 0ARCE9 Preue 3 pessetes De venda a LA PUBLICFTAT, a la Llibreria Nacional Catalana (Corts, 6i3) 1 a les liibrcrie» més impoiv Unta mctla .Zrascnl, amb "La nicria civifí1' ds ataBaaaattl No cai llir que u::a gran oxpec'aeuj s'havia apoderat dol pvildii de ïlotr.ea. -liir nit. al acabar-si el priiner ac;e de "La mor te eivi; re''. Tothom tenia g:nnes de veure 'a esta de En Zsecoi. cscnltar li seva veu. i apreciar lev seves 'fa•ul'ais. Els que 11, avien vist altres vegades volien ar-sabenl-ar-so le aquell gran Zncconi encara .«'aguantava; els que no i 'havien vi.-l mai. eaterats de l'èxit 1 el U-k^Bif de Zaccoui a París, encara çsíaveu niíís neguitoses. Avyi lla a l·ln Zaeaoni se l'ha consigral com el primer a,e'or d'Mil a, com i'tioiiie de la precisió del diloíl i dc la pilerprct aciú perfecta í iníeligenf, ['nit gran gentada acudí al leaIrc Romea. Rl bo 1 inHIor de la nosti'a societat, ocupava les llct.-•es i cl pati. Cua ovaciú formidable va esciaiar al moment d'ajjarè'xcr Zncconi a eoceua. Durant la represonlacid fou iulerrompuda la seva paraula i cl seu gesl per aplaudtweiitg d'enlnsiasiro i al riual dc eada acte i aí final tic l'obra la ovació de ta1 cl públic fou imponent. I aiïd qne tutliotn deia: ilast'ina d'obra; malcguanyat, autor per nna cosa coui "La morte dvlle*. Pero En Zacconi supera la nieu i s'arriba a imposar i arriba a prodeir l'em ,c;ó i l'hi.·rrw. L'es cena dc l'envenenanieal, que tot . ham espera aanb un ai al cor, fou resolia d'una mani ra brulalaic-ul realista, perd moll digne, sense íi.'eadrc /ii eanrc raai cl j;iütr-c. Za'cconi és el gran Zscconi do sempre; benvingut a Barcelona f a \r.t ta-ales del nostre teatre I AJ «Qsal nacicnan&fa·· dc la Barceloneta Discurs d'En Cambó Universitat de Barcelona . fil Heclor ha delegat al düclor En Magi Fàbrega, vice-roctor de la Universitat perquà assisteixi en nom seu al banquet qua tindrií lloc avui, a les nou, a l'Hotel Itltz, eu honor dc la Comissiíi de l'Ex potíeió Americana, organitzat por l'Ajuntament. » — El ftector ha rebut ela títols do Síelges de guàrdia de l llutpital Clínic do l'Universïlal a favor dels senyors En Miquel Torelló Cendra, Eu Joan Calrccases Animí, M'Ernest Bellran BarcoJú, En Juan Mas Oliver, En Pere llas Oliver, En Pérei i Ilosalns i En Catullu Minguell. S'Iian rebut tambí al lltctorat els tlluls dc ascens del personal subaltern de la Laiiversitat. — Per Reial ordro ha estat modificat rarranjainent Decolar incoat per rAjunlanicnl de Sani Esteve do ia Sarga cn cl sontil de eonslilulr al d'Alzaniora una Escola mixta n cttrrcc d'un mestres i una altra Escola, tamN mizlii, a càrrec d'una mc.>\Jrees!i, • Btot Batcvg de la Sarga. Abans d'ahir, aí Casal Naelo naltsta dc la Barceloneia, amb motiu de la inauguració del local, ceh·hrà dhersea acles: un hanquel, audició de sardanes, hlssamcnl de la bandera nova 1 i:n xampany d'honor. El que adquirí mía relleu fou el de 1» lardn, a base do la conferènr·a qup hi dnnind "Irarter" dc la Lliga Itegionalisia, En Francesa Cambó. A l'hora anunciada — tes dnò do la tarda — la sala d'aclca dei Casn) Nacionalista, d'ena cabuda dc ciac a sis cenlcs persones, erri només ocupada eu Ica seves dues terceres parts; acabaul-se d'omplir del tot en el ninmcnl que cl senyor Cambó cs posi a parlar. Era cap a dos quarts de sis. L'cnlrada del conferenciant., acompanyat Je la Junia i gairebé iots els parlamcnlaris dc la "Lliga" fou acollida amb ur.a ovació. Obert l'act", preaunciarei, breus paraules cl dudor AJomav, president del Casat Macionai'sla, i En ílainton d'Ahadal, president, de la Lliga Regionalista. Darrera d'aquesís breus parlantcn's, N'Agustí Granada llegí tina memòria i les adhesions a l'acíe, entre les qnei.'s no manri la dc l'ex-regidor santanderí En Rufl Pclayo. , Seguidament, En Francesc Cambó comeneà ei S"u discurs, que fou de molla duracó. Per via d'exhordi, l'orador e-mítò de rExposicid dol Moble, la carta -del dinar eslava oacrita a una cara en castellà i a l'altro cn calalü. Aquests industrials dcmoatíaren ua 9»UL itc) triollsme superior al de ía Rtiat Acadèmia do la LlMigaia, disposant que cl seu diccionari cs difui de la "Llengua Espanyola". Tinc de dir als meus amics d'allf, que són molts i els estimo molt, hMò procurin no retrenre'na els aranzels. En cas d'una separació, l'economia catalana patiria, f.eró més patirien los economies dels pob'es cnrealislea i ramaders. Awnafar emb els aranfla és d'un elceie cimlraprndnenf. perquò Calalnnya, en la història, ha estat mís aviat un poble da caps calents. ïfo serva tx ja per reduir l'ànima rafalana la creació do potlties indígenes, ni pertorbar la pau social, ni estimular vantiats. Hi ha una rcalilal gcogràfíci que ens diu que a Espanya heui d'estar units, perd tarulié Iti h» una altra realitat que acusa l'eTistència de diverseg personalitats a la Península. La fórmula 4iS 3a dc l'Estat carapost federatiu, que no resultaria una cosa freda, com un Consell d'administració, sinó'una cosa viva. Sento una solidarital llatina, com sento una solidaritat ibèrica, I els danys sens paretals reporcuteixen en mi. EI món marra avui cap cl rcccnci.Tement dl totes les pcrsonaíilata naturals. L'actunciú brdlaTit del grun selecte d'Acció Catc.Scna no té rcí il'ig:.'a; amb le, altres dissidències que s'han produït dttranl l'actnació de la I.íiga. T.a majoria dels seus homes no ens abandonaren ni per enveja ni per vanitat, sinó enduts per una concepció distinta. La justícia m'obliga a retre'l; aquesl himcnalge. ?'o ch.slant, crec que llar concepció no ós una cnnvícció. si na nn sentiment, fill d'un dasengany. Do íoíes les rcona que aJ.l!gnen eit^ hon'ics d'Acsiió Catalana ca llars campanyes, la niés impressi.anant és la que la nostra actuació ha fracassat. Partai-ne del fracàs nostre, del fracàs do Ja tiiga". Ti ema anys enrera, ela ea'.alanisi. s ére.n una minoria insignificant, un petit fcníicle a Barcelona, amb un individu a cada comarca. .V totes les socieía's í corporíicions cs padlnva en castellà. El canvi í]ue s'observa das de fa vint anys l'Item realiUat nosuilfc.-, Val més aquest cala' de consciàp.cta catalana que ceu* lleis d'autonoinia. T'n dels homes rnés íl. lustres d'Acció Catalana, que mai no ha vsíat de la Lliga, En Rovira i Virgili, afirma que, si eís deu milions que s'han ^aalal c-n eleccions s beriucssiu invertit eu escoles, aília fóra l'estat de Catalunya. S'ha dc contestar que, gràcies n les eleccions, ús possible la ta.-ca ipie es ve fent — principalment per homes d'Acció Catalana — a rAjuntamenl de Barcelona i a la Mancomunitaí dc Catalunya. A .Madrid, la nostra acció ha eviíüt Ics escomeses contra lu Mancomunitat de Catalunya 1 rAjunlncrrcnl de Barcelona. Lu concessions quu l'any ISu7 ens feien amb el projecte d'Administració local i l'any 1919, amb la Comissió extrapartanaentària fracassaren, cn virtut de l'oposició deia «xtnanismea catalans. Jo us dic que Castella, que ara sembla un poble sense ànima, en al moinent que es planlejós el problema de la sepa^ai-ió dc Ca talunya s'aïraria com un sol hc - me, disposada a donar la seva sang amb més patriotisme i anto més fennesa que Catalanya. La separació de Catalunya és, pei tant, un absurd. Si vingués ua momriU do desfeia g.·j.erttl a Espanya, dc ta qual per Inhacle un sorUssiai in Jcniacs. i cad.unà oc lu» feste je la inílcpeadincia baurSom ò'organiUur el país 1 el primer pro. iyien.a tara si a 'havia d '«rK niar la nostra vida cap a l'Ehic o d'esquena a l'Ebre. ;,Greieu que uu i>aís de tres inihona d'b^bilants pot governar a.nb amb una capi laliliU d'nn mil.ud. tor'.uia'., mé.gran que nosallreí, n'és un c.vcmple, i Bíïó que la slluítlS natural de Lisboa éa sup.riur a la Je Barcelona. Dlcgcix En Cambó l'artiílc d'Ei Prat dc ía itiba sobra l-on7.e ac sclcmbrc cn cl qual, parlant fle les equivocacions hiblónljucs, diu que hem d'admirar cis màrtirs dels segles XVII i XVüI, peró no Liuítur llurs fracassos. Scv.nirctn la mateixa política que fins ara ha Seguit la Lliga 1. si aSguii dia ens convcncein del seu fracàs definitiu, no perlorbarem l'acció de ningú i ens d*dicarem n enfortir respitilualtlat calalana. La situació actual uo ca po" ^erllüiv.ar. O vindran couccssiün> a vindrà una rcp.cssló. Si vdm'u conatijtons, Jes aaocptarcni tutes, per peiil avanç que representiu per a Calulunya. Acabà dient que sí vingués la rcpref.aió i el convidaven ets de Madrid a combatre el separatisme, ho farta només en el cas que es reconegués el dret do Calailuaya a la seva autonomia. Al final, el senyar Cambó fou ovacionat. No ea caularaa §la Segadors, GOVERN CIVIL HomenfctgA al govtrnub» Ahir, a dos quarís d'tota dc fa üfda, «na caairsiió d'atc^--^ del disJr! v etccíoral de d» Salvador Rarcatà», ui aí G&vcra icívjl a fcr-Jí ofrena d'ia magnífic baító d: maffHWaott í'J* ^ galcn cmn bofli;ast^ els dits atcaklci del districte. Kl hnsíò porta aiu^ïa i^cripció: Bi í/i'tír-ío de Diinii a d™ Safcaiiór Raventós. Kl govn-nsdor r^rirreia Ul oíerrracr!^ pr.rlaní ía dHnocricra, de don Josep Canah-jas. d'-l seu tíijírititc cl^cïoril i d'alíïiínss cos^- mí.ï. Després cK obsequià inj 3~ ipaí Cl ]Oei F.i seriTor Ravcr*«^ r^.rat cJ permíi do i-x a rnrprcü J.1 "Uon d'Or". Les cu&iBl&noha Tj Ccini.íàii ii SaWiChMÍe> Ha fet algur.c? vUHrs d'i"^":c:ó a fas carabres frijjorl·'i'v·üi, ít-jü-ipí 'ii ^ra"3 p:rlides d'n^ï pasaiíï, í-^^l-iae rminir d« la vsoda, porquà els p^ríó-d Ics puguin aiTítai» a !-s poüaoíona U'·.a comísiió dVímíitiíírsJsrJ àc d* ris bafctloninà vUki liI sim t Ravè»tó* p^r a damn^r-'í q^e slrttressi períjuè ds tre-s r'.-rc'.:.; (ícl mwí que s'mi' pnrtcn els diaris a les diTrrses pobla cíotïç, posiTi ur.s vzg-xw dc nws gtza ezhMfh, js qi:; és un g"-i ptriodid nur-car, ET ^o·.'crTr2ífr>r rcnrté u" MQCfaaÉH al Gnvcrn d'Es^arj-a, fc-rearrMi qns c! ííjçui n fer ç.cr^.z vr^jv- -sr:?:!? d« m;s gr^n catudx EI lector diu... PARADES DE L'AVTOMm£&S Sínsbla que la Coci^ar.jla. gcncnl d'AotSmuilïus, a h^ras ti'ars iamía ver-sc preocupi í ri'aiscr.ralaT ^1 z^juda^ ment ks sc-.-ra í?ar*lts. Fa mesos qua el serrei fimcicHa i encara no .v„bí!ra a qíima Jbaodà ais ciJ «perar i'aiííínJni'j-,':. D;r i'.. ... ... „ <: irt c;íi1o- r.sdaH cs ur.i indiíaciía cxdcsdxsimcjïl vsga. Ens pa.isa iot sovint que ríjpcrcm a ^ bawida d'abaix d'im cïwetjflHKHt i à'a'.yra a la bumàà. 'lult. I viceversa. Cada conductor fa eí qac íi platL * L.Í E'jrè; eia te \\ Coiri-j.-: ; ii ".o acafear sq·j.cst óctSTÚiréi í.í ba agraírt'm totj c!; qu? :m7,'l,íí j.1 ^:\t^ íiVïitcTnní^üï. D. CARLES fèjítes !."c >::GJ?VEircrEs Ha vún^rí j] frci .v.-'-ir 7.z.ccg:ú al Tcalre ï·st·.ji prr la maicïxi enq?rcsa dü Teatre Cii^Ii, AíjBefíi drciiineiàjicia tíi5 ft-ia espirar q^o clj gímncis íori n rtdactaü cn la nnstra 11 rigu.i, peró ar.tb Ji&gist hem vist quo apartüii-Ji cti çipaii/i!. Pcojiit? Si vell 'i tttçt liotníLia'sí: aï çran artí$la, ell havia dc í-r cií ilaíià; íi v^Ha ésser coBsotpíen*, els havia te fer cn ciíaíi Ertcars nies grep, qui: c-iutsi ifliEcamuní, ts d que cemeí d'uoa HHfflSra Sï> remarca rcfliíwesa del Teatre Espanyol \'o sabent ho ji:^?.-. 5,'_ió d l nom tel teatre". Sigüi d rj'Jí siz'.ú, creiem que cp rzc d'ardrj po!::ic, seatknotíw^ ni jopoaoTOica, )us'.i\íca. «jnc uaa em* presa ca!«!ara Q'j: dóna cxcíuíltutieiil 1 ofcrçs tu citala, anunciï t;n espanyol. K o ïktí na eitï» licar - n M ^ po ! af cn-.;;-rc*a ci:ix U seva paradoxal condac'.a ï Valdria ta p:r.j. JOAÏJ GUIN'AP.T Crc nica Social Blndlccl Un:c dU Sim dq Aquest SÜMfccai CünTcca ^ cümpaíXÏ» i ctMBtpsmy-ts q\K pctuiiïía a Va cutiittdò d'equips miíiïara, a la. reunió que jc ctkbrarà avui, a d» qttwu úc litu de la vtilUr aï 1üïu;ï de Í..1 Wtivjl·, pa$it'.g Naciüüü!, 40 (Harcciowta). Et ;ràcLa;à te H aiancra ci'cvltar la rebaixa ésSs prem pe %hsa p^a üa» arj_ i Fets Diversos t^dent tíel trttvall Fíuikcsc Bcrlraa Moya, dc disti anyi, inJjaniuiï a ía imp:-i.ui;j te Joj^p Sula, dd carrer dc València, cú^utü jcú, c» cauià uiu Utid.'. ç.-.rà. a la nià drtU, l;ou carat A tli-^i^ari del lïiilriclc alsè, dfii d'un p^s^j a la Mü'-ua \'üCi> N^iarra. ftlropellal per un aui^ A la P/a