pjvtndresi 18 do fabror 1923 tX PUBLICITAT CON FE REN Cl ES PREMSA ASSOCIADA : CORRESPONSALS : D'ESPANYA Problemes econòmics ^Tn^rytjyo [fi 9 un Eí tractat comercial amb Alemanya i B C TWiTila què d 2S d'ftque«t me* test* ^ termini d* prtSTrosa del mo^M fílVtiA rtmlj AUnxac^a, i diu que KcoUa a>l»*aía uació t»a fet gtstioua prop del (fama ttp·üyol por aatwr si està dispost a ix'fociar uu tiactfit comertíai defin tin. «obre dos puots essencial*: supreat;: dc l'absurd roofideDt di> monedu dcH«dà^ ami' luè actualment os Mmela drets aranjwlarií, i tracte fav*^ nUr a Ics iadàstríot. de les quaií ^10 hi TiMÏ5a raiiuables tots doa evírema, ptjfj do deu ^u^ en els dVa que queden de U rt-r putfui íionoi·rttï-·e el tractat, i aíe(íij, tiesprís dc conüanu la pasaivital dtl Ü iriícíat ewne»,rucntíi industrials / nierraütils per la fonua dracotn .in^ vu què p-atJÍiqu(.'D [es sauüoas rrÜCves a t'iiopost d'atíJitAU. A li protftíta dc Cfirtagítin ha eepiit L «j- Sarecoaiia ,1a Cauibru dc Comerç la qual roiiTOcà per tliir ona a;soiu-' Y i, ordenant^ en?enï«. el linçamcut ú·-tiibiiax·uis íi la tarda. També pemMa (;tie tractarà d'tqoeet l«jumpie el CunseÜ SupttlOr de C«:uIrr^ de Comerç t-n la seva piúiíma r«l ■'. N'i s.'"ian eonst'^uH els jiir-jU d'müiper codcÍïít de lea a!"'l.íacioas en l.i mnjoria de les poblacions ni s'Iia pvil .it el Reclameat per a l'splicacló de fa tM. Ea aqncstes pireumgliitteSeí i 8«ise In Beces^iría pn-paraf iíl p«r part del (joníTÍ^ülcnt, no cs p>t procedir amb ud excésrigar. Peus Ingressis i po; Icsltimanieat exif.r un mnj «acrin^i ol rv.nir l.nií-nt, yí1r' iia ixi una reslat^ncia c.''.'vtt"n'fl, néi ■ ! gue la Enatelxa defraU'iaeió. l'-r cíïú n ■^■•ií.'.il di; S:iragn>s:i, pvr .i príitt;>t;;r ^ l'txacció dc l'impost d'tttiliUfs. UNA CONFtRKWCÍA D'EW BERCAMJN Ac ;--! vcípre ha doinit una conferèna l'Escola Superior dc Comerç. En ^rgamín sobre "L'aranzel i cïs Iracdc Ccmcrç", exposant al començ la rteccssitai que ds poiilci Icncn de rclaCic-r-ar-sc. com passa ali individus, per r Mer viure. i Els pobles poden ^sser considerats com 1 productors i com a cansumidorj. Les nacions mai complcbcen al peu de ta lletra les Hcís naturals, sinó que les capgiren, i per això les relaciona inter* nacionals, en lloc de regular-je atr Uck ' naíurajs i i&nfimiqfits^ w 1^: Jer líèi* especials que tenen caràcter de contracte, i d'aquí jftjiv U necessitat deia trae- . tats - de fcomérç. Si su4s fossin dos els països que havien dc relacionar-se, seria difícil la relació; peró essent molts, ve la concurrència í es facilita la contractació. Per a anar a rquesta tenim cl règim aranzclari. L'aranzel té tres punts de vista i oíerei?c en cada un els mitjana d'obteair avematges al contractar. Espanya es un pais qual producció ge* neralmcnt no abasta & lea necesaitatj' del oonsurn- Sí es fixa Tateoció sobre totes les produccions nadonalsj s'ohservarà que aoh una part dc nostra Agricultura ï de nQstrt indústria minera dóna prou per ' aV.nieTc* ítítíoiüï " '■'■■" El restant no omph, ï per aixó en nostra producció hi han dues tendèndej que engendren lluites d'intefessòs. Llnduslrial és lliurecanvista i en cantí cl ccrealiÉta ia proteecionieta, perquè tem La coreurrencia estrangera. 4 Aquestes dues tendències demanen l'ajut dels ^ovenunts, i aquests han d'e»- ■ íar previnguis per a no deuor-se vèncer per l'IiUcrès particular. Nostre arauzd s'establi per ima llei de Bàscs que permet modificacions en un terme de cinc anyx, de conformitat amb els ensenyaments de la realiUL En aquest terme testava l'any 20. Explica com era l'estat ids productes d'aquella època, pt.r a deduir que ía inestabilitat dc les valors no permetia fer res definiíivament en ma'-èria aranxelària. A més, els pobles que estaven en gTierra havien acudit al crWit, de ta! nuncra que donaven general inestabililat al valor de*- de la seva moneda fi-v duciària. Aiïó era aítre iiiconvenicnt per 3. in tm aranzel definiíiu. Adverteix la prictica de les nacion*, que encara cs fa avui, dc retenir or i ardent cn el territori per aíiançar la validtsa dc Ics seves divises monetàries, I fins Alemanya, la qual divisa monetària es dc tal mena* que no hi ha esperança dc qui mal pugoï CnTJlT-Stf. seE:ic\x Comentant la re va exportació í dificulta la importació dels productes ci'rangcr?. Malgrat IcS dificultats existents, era tan necessari tenir un aranzel, que ningú censurà que s'csliiblis. El que cs va censurar ícti la formi cn què cs féu. S inspirà cn un regím prolJCíor, po!*cr exagerat péró crec que E 'establí la txaÍTí-r^cíii a conse^L-ència di'l que Cs feia mirant cb tractats al comerç. Mes Quan s'exàmliíii bi cs vai4 !a Mm.possibilitat de què a.'iih la fc-^ona t.irifa ps po^.iís nop'o^i.ir. i cl ma'.^íx CLinibtj pr^senlíl unn propòsit' ió l!»4: p··r a ouloritzar ta rebaixa d'un vO per 100 aquesta segona tarifa. En aquest projecte, qu« téu sau el Gov.'i-n tjue el s-rcuf, es cercava un arma per a iraelar i. al mal «: it temps, !p. facilitat de que ois traclats de comerg o> ratifiquessin sense oécessiíat de llei especial. Amb aquell insífument, ^1 Govern féu cinc ira^lats i sols han esial díseulila eh concernent 3 amb Fraü'^ i An^htlerra. Alal·a lo supro^ifi del principi de naci una ampla, amnistia per tleliclea polítics f Süciíils. El president del Consell acollí amb simpatia la demanda i va prometre dc fer quan estigui a la seva mü per sati^fcr-la. ELS ANDALUSSOS A MADRID S'ha constituït recentment la Casa d'Andalusia, la qual fomentari la cultura i ta prosperitat de la regió, mantindrà exposicions permanents d'art i manufactures, celebrarà festes regionals depurades de formes de caricatura i lluitarà noblement per a realitzar los seves aspirackma. , La qflestió dd Marroc tendó del Tinent Sanz Melilla — Es coneixen detalla de l'ovaald del tinent Sanz : Andreu. La nit de la fugida, a les dol*e. el comandant militar de la presó, oapilà senyor Fernàndez Arleaga, parlà bretunent amb al pres, sense advertir en all res d'anormal, ■Po» després degué efectuarse l'evasid, daspenjanl-se el UDent Sani des d'una finestra per una oontb, car aquesta ta estat trobada s sola, encara que no s'explioa oom-va poder arrenoarU.' Quaa el oapit-à Arteaga, avisat pei sentinella, entrà al calabds, trobà el llit perfectament arranjat i damunt la cadira totes les robes de l'uniforme. Ni ela oíioíals ni els senllneUes sentiren cap soroll. Es creu que el tinent Sani An,dreu es troba amagat en algun aduar. — S'han rebut noticies d'haTor eslat detingut el tinont de 'policia indígena Ricard Sanz Andreu, que fa uns dies fugi del fort de Maria Cristina, on estava pre», per -trebar-se incura eo reaponsabUitat ne estar en la poSlcld de Zaromar, quan aquest es rendí durant els esdeveniments de Juliol de 1921. Sa suposa qne el linent Sanz «ert portat a Melilla. El. CON1UNIOAT Zana- oriental. — Ahir fou bostllítíada l'av.inçiideta do Tizai-Alma, amb bastant tiroteig per part de l'onoiuic, arribant alguns d'ells fins aprop dels filats (Jo forro, resultant lleument contusionats cl tinent d'enginyer» Clraarro i cl soldat del mateix ous Claudi Gómez, essent batut l'enemic per dispars da canti de la posició Nord i per ametralladorea, íusellevia i granades do mà, des de Tizzí-AIraa, Han qucclal acabats ela treballs tic refon; do l'ayanlpit de la posició Bcniíez i la construc ció di1! dipòsit d'aigües do la dita posició. i'o; tos de! Gum feren un reconoixeiucnt en direcció a Darcuaj, ileteninl a quatre iinligenca ladocunientais i recollint una carabina Màuser. l'oixes tle policia també feren reeoíifjxejnenls ai Ouri't, c^p a Midas, tornant sense novetat. Han arribat a fa plaça, cn virtut iH pla de descans urdenal, els halalluns d.; Guadalajara, Albuera i Burgos, una Laleria del gi u|i a cavaíi, altre dol lerccr de muntanya, una companyia del quart regimeiit dc Salpadora, la companyia expedicionària de la quinta com&nd&ncia d'Intcdòricia i l'anibuISmcia do muntanya re M.a IcsIsl&ctO drl retir ebMt a EoSopa' l'adrocat i pnblidaía borMlsnf •enyor Francesc "Hosiencli. " t.'ex-Pegidor naclonaÜKtti-repuiïIiri doetar Pere Darrnfet té enlïeítíí > a punt da fer^ae remesa al Centre do" Lectura .au «atàlcj dels llibres Im^rreo* M Tona Ventura'* exibtents a Pcsnjüntada entitat «mknro:. qne són uns 8^500 toiunisde diferents l]«ogÜ«»s. Entre aquwta volums u'tu ba de vcritablo vàlua, com fe una arUniètica catalana de l'anj 1560 d'l·hi VdBtayol (cn la Futbol Va anj"*. quan HaíünA'i'UÍ /nfrofuir Btodificadoni iti rciíúu és lea apótldom nutnrínU, rstodlaots Valenciana i·ivnpierao una part activa on «quoli movi- inoot. Ar» HCunuttWt no se u'bau adonat l resten cooipU'tnnu'-ut trumiDlL·i d;kvauc d'.' la prflrima uodiOcscld d»-! Raclamoat Nitifnïilj qne algallicn PhoaUadQ l més do totes iquallBa pLiltes miKnmtia. No oboUint, i r.'i. :ii qne do sçrà caln diííul que ea toriii:; u íutewssiír t u aquíít l·I. r. CoMísí XoCnríal. cn culivi, soiuMt i^ísíiiíihiiíi w •ni'iúí· uctiviííi; -jI ea íiqui'iíífl qüí^íiA. fi'iit f\^lnt a Cutnliinyrt. IV- ís verltnt qui1 cl ücu punt tle vlstl na té un tíoniit nactonaliatai piro, afaitun.id/jiiN'uf, ruiíuidi^i en bnm part niu^ Iw ri'ivinilicaí'it'iis dtí les t-ntitiUs eflta,laiu'ft i hr.111 uicfura una Ottiituiú Hemblniit ii Oïtaliifiyn i Valènela. laii Jovenlul Valoní-iaiiístu lia inidat ja in pntatfa io·trad· contm lw kao ciona e«p^nj,ülii'iL'9 del Nutariat Aiir adnçi il M^itent tol·iBUia: "Mínlslm de (Jràda 1 Jusílcta.— Xíodrtd. Joventut VaUnHanlst^ davant notfdcn n'forma pftfUTtf^f notarial pré^idi tlncol plovent per damunt cgoíKmes cjawe, tfl^ p!rA