DIsMfeU, 17 d* f·fer·r d* 1B23 LA PUBLICITAT Parallelismcs Lluny del frenètic viure de iiolat, en un forçat ropós, agafava els passats dics un d'aquests üibros que són la glòria del país que els posseeii, l'eslu'di de Gihrr^í ïlanotaux sobre Joana d'Arc, i heu's aquí que per un paral.lélisme del qual ol llagiJor no ea pol sostraure, és de ían viva actualitat, que sembla sfieril amb ni ira t es armes se'n diu fe. enlustasme, nitidesa d'inlenOié. sentiment de la bondat pròpia, sacrifici, perfídia en la rectitud, on l'entusíasme i on el rcnuo.ujnui nt, [luiesa, aquella puresa iii!*g'. a! que la feu batejar amb r\ aom euprem de la "Poncello'*. Joana d'Aro no fa un sol mirjcltí, no fa més que predicar ■ Bah l'exempie; Hanotaux, en una observació finíssima remarca que la bullia de canonització, no 1» can miua pel seu martiri; KEsglesia no l'ha col·locada sobro ■ Valtar per la seva mort, sinó per la seva vida, que és essencialment això: santa, ardidesa, rectitud, fe i sacrifici, L'efecto fou ten gran, que el poble la saludà amb aquell inimitable vers: L'an mil 4uA(r«ccM vïnxt et neaf liepri'" a luirc le soldi... En aparèixer, l'esclat de lluïsor, posà tolos Ics buidcdala en evidència, tot el corcat va Lronlollar, l'empenta de la disbauxa i de la podridura quedè impotent; la resistència tou lan inútil que en pocs mesos, contra la voluntat de luthom, dol rei als últims pescadors, d'aigua bruta, acomplí el que s'havia proposat, sonso que ningú pegués deturaria. Passats ois primers moments d'atuiment, tota la faramalla de lartificialisma que destruïa es volgué redreçar; la vcnalítal. les jerarquies, la immoralitat, cs convertireu cn escarafalls, en sofismes, en hipocresia; generals, jutges, cavallers, doctors", es confahuiaron, li feren fallar la geni i ca:gué presonera de guerra d'nna handeria; sa la van vendre a preu de diner comptant, i s'apresaren a consliluir un alt tribunal per condemnar-la. L'n cardenal de l'Església en cisma, onze titulats bisbes, més de doscenls entre doctors, advocats, c'·-rgues, catedràtics i homes Qualificats, el formaren; tols els iníerçssats on ofegar la seva veu; armats de silogismes. de postulats, de relèriques de tota mena, la torturaren durant mesos; ds tota la seva gesta, ol pas mé3 admirable es aquest: sola i sense més ciència que la de la seva rectilud. la seva fe i el seu joiós esperit de sacrifici fa dansar jníges, advocats i dignataris, els mareja, els abruma, i els mata a la fi, sense pretendre-iío, innocenlauienl, amb la mort airosa del ridícul. Quan fou consumada ja la se. va execució, el que la presidia féu apariar tota resta de foc, perquè el poble veiés que del seu cos no en quedaven sinó cendres i foren llanoadcs per ell mateix ai nu. La força oficial, los coses consliluïdus havien triomfat amb el major triomf; però no s'adinaren qua cl vençut era un missatger; les armes amb les quals lluitava los havia deixades escam pades aicreu i !i:s víctimes de la disbauxa, constituïdes en poder, les empraren i venceren. El miracle de la salvació nacional. I bavia fet un abrandament d'aqueixes virtuts elementals que són foc que crema les noses més ben consolidades, i Contra les quals res hi valen les organilzaciíir.s ni ets exercits. La seva potencialitat es tan enorme, que avui l'Anglaterra, la que actua material ment d'eneluiga seva, li vol aixecar un padró do reconeixement; el seu sentit politic ha vist que la grandesa de l'imperi britànic, i la seva begemoisia, les féu ella, matant-li els seus deliris dominadors i circuiuscrivmt-Ia al seu territori propi, salvà els seus propis opressors. Heu's aquí el mirall, cn el qual s'hi veuen encara resplendents de vigoria, immaculades i invencibles, armes que estan a l'abast de tots, un per un i a tothora. Joan Bsstar El monument a En Pep Ventura gr*a festival iwt qotUftcar'K el QT» '.a Oaa&atò OrgauiDuidora prepara per al và#al dímm'aíe, íJia 4 ik üatç, ni utíit, tü teatra Ciiíofado, amb el fi de rtcíy.ir 'ítifLs iwt al nx-miiiKiit. Kl pr^ra nin < .li'iIil tjue í^rà inícressantíssim l'lira ia -ü:1.! "l^i l'riü iitul Uel Caiuji", «Jc Vali.-í, !í irjfll s'hn or<'rt pii(rÍ6li'·amçiif, w ■ ji [ï'n; la Comisiiú ba viiital a un Dtrisbl· :< iiur i a «na tentU i ujtla'i''.i-ia cauintriíi. cU qtutU K'hau pOMti Sftlantt*-n;. íj ,ü wtvjí di.-' posició. 'J'uuilií SeL·y·jT Í\i*C\t UuAMUljrula Ull «oJít vl tiUa 'Li riHíni^la". ; ClfUí, OT-O; M, Iíil»rn!, 0'». .íiüu Mür.llltir V., '1\ Mori:i Monlíor, í; pm AeCAT^ 1: Attur lüías. I; p- Prunís, l; Aiüflul MarïJ. 2; IVrc CekRntt i AmbtÍM, I; Jxumf C-filals^ M. ArdudiM Kt t; Josa Mai t-, Klmm Vidal, 1. Taul pwMtas, 21, IJíitíe ni'uM-rn OIS. — Pumf!! de Jorcn^'t "N'iva Anhadn" Il.nrprïun.1 : 1*0pMi 4^ j ->cpva Anbnda'', 5 p··K.i'tvx; quidi Rovira, 5; Ricard Ribalta, 2; Ferran Gat«est£ny, 2; Joan Muntanyoli, I; Jospjj Müria Muntanyola, 1; Valt-aií t.,p Fvrrei·. !; Jo sí-i) PonUFCS, J ; Domcucc Juui^luJlu Xl Jtisfii; J^üfií, 1; J.lu:.-; C'übo-ila'iy, 3; RL card T-iJï·a, 1; t'ratiwtc Paré, 0. Total pf Mnfft 5J Els l'oiatlla de Joventut Cital·irtya vsn r'::-; -iiL-ut taiuLi?. a nii-ia Cc lir.ri* torns, l/a d'inUs'ió Lé uovia 'juï ci •.-•m* tren la V^nt afjllida Qjt aíiu-·s'a juvení.iï ií aior^a, Sabmi íjut> l'weiaif'e ftlu I'ü' i-ii^ J'Ok'f, or^-i>ii[/í!.i un» tat* w.r dsiUt'-i s profit del inounmcut f^ri tm-tat per molta altie* l'onitlla dc diíerenu comarruea de Ottatnnya. El t'orr.pnt du U SftidallÉ dt Sabatiell tarnM prj-;iar,i ^rnns festes n profit i bor-ii'iMfi; ■ i'nvi l'ep, Us f|ii:tl3 ela aardanistis .-".';,.j^'Je',l·,:irH fs pro^^s^u ttvpsiirles dt1 ia major «iletcnitat. Són asseayaJadpK pf-ïs lïiiíü 15 i 20 de iï:.irg i sernbJa (l .l^ !' Ajii;il;liij"[it il';ii|nc-lla cl·iíat cnü dt>- narà el ■:p-''i psbRmatÇB, luf^rniít-hi aíxl [ii:Umï lotíj^t ï^a tïititalfl p.T.friótiyui·s i ciiUur.ils de la caiiitrj del Vallis. J,a l'ii-rnsn hi^iipíi prusfanl el jeu v*hi'itU^m coiuurs. Ivi cl üen díurer nfldito, f\ per'Ad^' nncitíUBlísEa del PuUe Nou Icüria yariotfalhfa hi dídici un artiri,*. en ol íjnaíi$t3, ai qual prenàrm pari represextonis de la Federació Demjcràíicü Nacioiuúis!a, dei selm ^nari La TralJa, de la Unió Catalanista i el diputat a Corts. En Francesc MaeiL· FOMENT AUTONOMISTA CATAL·l El ConseU directiu cel Foment Attkh ttomisia CoJaiò lé acordada fa celcbraeíA d'una tanda de eonferèneiet de caràclcr polític i culiurcl, per tal Qtte els elemcr.U q'tc hi cvmórr.·n pv.'jutn CSCól' far la paraula de les diverses representacions dels partits i organitzacions patrióliqucs de Catalunya. i.a primera d: ics csmeniadet conferencies anirà ú currec dei regidor nariónaliila del nostre Ajvntaaneni En Josep Barbey. qui dïssertz* i StAfi el tema "L'obra de cultera de rAJt&íiamenf. Relacions snire ïescolz privada i l'escola púllica". Aqufsl acte tüuirà lloc dissabie :-nmf/ dia a Us deu del Vttpft, EL CBN TRE NACÍONA' USTAi "SANG NOVA" En la darrera assemblea eelebfcda pel Centre Njcicmalista Sar.g Nopa foren elegits per unanimitat, per a formar el Consell dirceíiu, e!.< senyors següent*! PrcSuimt/ *Ki?\uct Cascr.ovts ; V'ce~ prísident. Benjamí, Velles; tecreieu% Ramon Cainps; l'iee·iejrclari, Açaslí Riqiiè; tAtsorit, Josn Rovira; comptador, Scgismon To freni i bibliotecari^ Màrius Cohet, i forals: Bejict Jmeose.,. Noreis Pli i Carreras, Joan Napan* i Joacaim Ga'lart, LA MUSICA UIQÜEX LLOBKT El reputíit ^nítarTÏ^iü caialà ?»lií]iicl Ltftbei, címv va í^sf-r <"ijíra(.-t:it ptr la mLA\fi Naduniit d'AsBoelacíoiïS de ilftsica" per [ircsLiilar j i f i\ <■".:■, ci-a-t-ns de eoila una do los tuj.:;jt^ inic ia f^mposcu, icabari la seva taomée cmlalana at.ans dc tcancur raii a torirs wpnnj'ülus, en Ics quals tr rwri[ii'jraLíS un fi-an noaïïre de ecu certs. EL» di« 10, 20 i 21 fc] correnl eíectuarà els seus darrera rí'-itals a tes As•odtdoBi de Hflfllca ^ Girona, QrasoUera 1 Olul. rcspciiivB·nr'rit, ris ijiu'.ls, eom els <íue porta efsctvttfl en rAamia* eifi de Wtlsica da Camera, de lín -f-elona, I ABBociarioii» do M^hK-b de í^abiidell. Lleyda, T&lTBfii i Reu-*, ptQmetta tt.·uJtar vcritaiilee eedeveuiments musicals. L'ASSOClACrO DE MUSICA DE cambra Bach, Bcethovcn, Bralim*. són tis KrS grans autors it 'través ÚeH quals ajjieixeretn t'cniincnt violancclJt$tl Dírsn Alcxanian en els concerts íjuc avji, ilssl·ibíc i tl vinent dilluns donarà a l'A»sociació do Música de Cambra, Del primer mestre cimentat executarà la segona "suito" per a vícOouclI, i dc BcctÏ!o\rcn í Brahros les dv/-^ ^'ans sunalcs cn " la maj os " i " fa ma/jt *, respectivament, cn les qu-ils la tíoidca pura dc wrapre, funamtnt musical dzl ni/iírc pianifta Ricard Vives, stra iioa cxccMcnt col·laboració. Unes petites obres de Iforttoi, Valentiaj i Kocheriní. ts prestaran al tluíincnt d'Alexanian ta un art no t-n profund, txrró inexcusable en cU programes deb gran virtuosos. ORFEÓ CKAOENC En cl concerl-rcpàs qire, dt-dicat als sem s&cm protectors donarà demà, diumciigc, l'Orft'ó Gractcnc al sl-u tiratge, començant a fes cinc de la tMrdn, s'exccularfi el scfiücnt proRraina: Primera part.— Voltant la Senyera" Bal&ens; "Serenata". Oilo; "La níl", (àardaïia) Cerstra; "La nina 1 cl moliner* (popular). Perer Moya- "Plan/", (popular) "La sardana Rran*, Morera; "La Marc dc Déu", Nicolau; "La rerema", Lassus. Segona part — Secció d'míanís.—" Salto, miralu", "Si Sant Jwcp ho rol^ 'Plou i ía sol", "Escarabat» bum bum", ,lüim( boml", "Ral ralct", "Mri. arri. cavallet'*, "Obriu que volem entrar I" i "Sol. solct". de Cumcllas Ribà. Tercera part. — Trca secciooj. — * La Gileta (popular) "La fentil Uar^anda", "La filla dd marxant", de Cumdias Ribó; N£t £11 c si f* bona feina : caí!a setmana s'organiUín ballades dc sardanes en un punt o en nn altfe de la banboa; sln celebren, tam^ bé. dc quan en quan. homenatges, vetllades i no sé quants d'actes més de marcat cairuí natkxtaUsta. i també alfim ball dc disfresses. Jo. qm, com he dit, visc es aquesta barriada, no (a molts anys, i que conec una pila de secis d'oaa eq&at cai^latiista, de la qual jo també soc Etci, i que aquests socis, mohs d'ells, tenen estaMnaent cn aquests via d'intcasa circulació, m'esgarrifo en veure vot quasi tots ells exhibeixen cn les portei daquests cslahfitntnti ek programes de les testes que, perióflicainenl, celebren Ics entitats naciaualísle^. redactats cn nasira p^rla, peró ní un d*ells, /w tfít, senyors lt té tíl ròlol de ilur nfgoci en tï noiirc gloriós idi^a. Eslà bé que ka entitats nadonab:tes wjganttafr» actes pairióüci, ve^Usdca, fac4DauUges, sa. dines i fin», potser, alg:j;-. ha?! dc di^íresses. Jo mateix em doIcixo qu^n sento els prïrair rcfiiaUs del Hàblol i ics notes !:.-rm5nioses dc la tenora i també ballu la sardana, com a bon cmnord-iiès. Pltü, tot estrenyent lea nians dvls companys que amb mi £an la rodona, i no deixant d'escoltar Ics notes, per a repartir i acabar bé U aró:-jja, deixo lliure d ptnsamait... Si UI així la nostra feina és ben cert que la Pàtria tna ox rL^atía bea poc agraïda! D. V. L. UNA PEL·LÍCULA FREQÜENT Sr. Director : \Ío acabo dc presenciar : Un auto, esverat i contra direccin. un ciclisia tosut a ícr füjgra^trs to* cercant dreceres inexistent?, el pi^hÜe astorat... ^Urbani*? iPojicies? i Ni t:n per a renaeil F.nconianeia-noà a Dòu en Sortir dc casa.„l ;E5 que no hi !ia mantra que cl servd d.; g\iarda urbans es tingui en les condLions de Ics cíïi'jïs "drili"? J. L·l. Armengol J Viver PER A LA CULTURA EN L'ESPORT p Si. Direcíor; Fa pocs dits, en un dejs nos.ic^ primer i Clubs ur.s aocü s'abr^uiiarcn per fútils escuses. Aquestes buruiscs comeocju (Tésser massa Eroq&otSi «Ks que hi h.i un intcrèn real a "c^uanyolitzAr" el íulbo^ L·ixò és, i convertir-lo cn un c·-iiccl-íck riral deii "toros"? 1 aixó ccvcg-àL-s — i q-jína vergonya l — s'esdevé cu partiu in'Lcriiacfortals... Deir'.j,no;n a Ics juniei d'cxpuhar els síícís quü incorren en un acte d'incullura scniLib.nt. D·.·niaJíem a la l'cderac.ó que aplani