10 CÈNTIMS Núm. 15.01/1 REDACCIÓ I OFICINES .£j(1 lE GRAClà, Sí, E\1X0S. — TELEF. tISML BARCELONA, dissabte, 24 de febrer de 1921 TALLERS D'IMPREMTA CARHJOl DS BARS ARA, II I 13. — TELIP. nu E D 1 T O R I A U La llengua pròpia i les altres B sc'.i>'or P61"6 PuJ01) redaclor-corresponsal "A B C" a ia, is un valuós col·laborador de la propaganda naciona.. i, ki la ssva forma més radical. La mentalitat d'aquest is i ts certament excelsa. Però fa servir el seu cosnom per . una toüsuOia campanya intencionalment anticatalana l·licaiií d catalanista. Fer inclinació pròpia o per encàrrec del l.uta de Tena, es riedica a la cacera a l'aguait, vigilant iódiC? i els actes nacionalistes, a l'objecte de trobar-hi mar a '.i. confecció de la seva salsa quotidiana a les planes del idis; çSlta art i Hi (tel 10 i .....da que aque/t periodista descobreix en un article o Lir? alguna afirmació que és, al seu entendre, agressil. maliciosa o perversa, respecte a Espanya, ser.t una ma. Hi ha cap caçador que, des del seu lloc d'aguait, no pas dels ocells a l'abast de les seves teles o dels seus :', otts el redactor-corresponsal de "A B C" no caça nofitable por a la seva feina, so sent trist i descoratjat ..ecialista en a::ticatalanisme, i l'home necessita caso ,i la seva especialitat. É senyor Pujol està consternadissim per la publicació d'ur >risU!J nostre diari, titulat "L'idioma espanyol a Catalunya", (uer.v.- creu li sap és que la Premsa madrilenya hagri recoiljiiiies ris les afirmacions que cn el dit article fèiem, declaktjue f!ó nacionalistes no tenim la intenció d'aconseguir que [ a spanyola sigui foragitava de Catalunya i desconeguda Btilans, Aquesta declaració contradiu la tesi mentidera dels itslaiitsles pel que fa al problema du la llengua. I el benesenyor Pujol s'ha cregut en el cas de desvirtuar-la en una dar; .iü telegràfic que publica "A B C" cn el seu número ItK d'r.nir. ■Xo Os els cregueu!", crida el senyor corresponsal davant el Sie article. I per demostrar la insinceritat d'aquest, recorda miaes enrera vàrem publicar a les nostres planes un altre JétíiI c:. negàvem certs avantatses atribuïts pels espanyols a laieixença de llur idioma. Com a escriptor documentat, el seiPujol leprodueix unes anteriors paraules nostres, que creu liifraut contradicció amb l'editorial comentat. Dèiem nosalEcue si Catalunya hagués d'ésser forçosament bilingüe, més iiria l'esser catalano-íranccsa que no pas catalano-cspanyola. Ninï'í que tingui dos dits de front trobarà cap contradicció iles tlaes afirmacions. La tesi nacionalista en matèria d'idioíb perfectament clara i lògica. Volem per a la llengua catahonors de l'oficialitat i la senyoria en totes les tnanifesI de la vida catalana. No ens oposem a la coneixença i a la l1:' J'altres llengües. No ens oposem, per tant, a la coneixença 1 lifasió de l'idioma espanyol a Catalunya, un pic assegurada Píiïtxm de la nostra llengua nacional. Entre les llengües es[terss, [a possessió de les quals pot ésser més convenient i t; caimans en general, hi ha cn primer lloc la francesa. Peró ■mm també un lloc important a la llengua espanyola. El- fet lnvui Catalunya pertanyi a l'Estat espanyol augmenta la utipraetica de la llengua espanyola per als catalansh llengua nostra ha d'estar a Catalunya per damunt de B, preci.ïí.ment perquè és la nostra. Es la llengua nativa dels i ha d'ésser llur llengua usual i oficial. En aquesta reitcaïió no hi ha cap hostilitat a les altres llengües. Peró quan r converteixen en instrument de dominació política i cilisme espiritual, havem de protestar de la imposició i td« ' -.mhatre, no pas la llengua intrusa en si mateixa, sinó ftttitinic de la intrusió. Full de dietari L'OCUPACIO DE LA RUHR PO!_ONlA I L·ITUAIMIA i qüestió de Memel ivcm ■ nvul que on Memsl «■nien raó nfra t'ls alemanys i i ilonesos. El tel Que ..•.ui» hagi seguit en r s una política mig li i mig ru-síifila, no . , ; ... le L lani» rtaIeJ Jo Memel i eJ seu l'tr això is deplorable ja PreniBa fran: sndenciositat diijue jsperit fle juslN ri e| recent acord de la in úfh Ambaixadors i i l.iuiània U iona és al ada de França. " lue la Premsa frann compte aquesta *"•»» lii en parlar de Ics ™s qn» afecten als polo''••;••> • i és pyssible obll: ms , piei | i .] sentit de a l'n .i. is jjue avui cen'" 1 ile la Conferència ■tiniiv^r: .rs gg ^ir^ctor !• [iíbals", M. Au1 n. qui relaciona l'a' amb l'entesa po': rnàlica entre Berlín, i.,- [ ■ 'Un 'Hi, [ I eím. 1 Vi ïiir.i. Ara M. Gaum ' , j ..p., Mil. No es la» i}i> -<,s enrera f.jrn clarh •ilència. nn t'i,bjcccions contra ,[ polonesa, ò almenys p^rii s polotieiios, .sen" rre^j^j en robltgaclò i realítal davant i qiu- la República aJa d« la Itepú- 'fia. aní ■ ■i-railable ni gaire . qui a Memel Is fraricesoa, Kls ".us g'apodrraren l^"* ''" ,a viulal de Meiji íe,i tcrrilorf. i al acaren k.'i.^'·n·'iiii francesa que l,.^1* ciutal hi havia. Ara "'*< tiaa arim^s eils fets tuània el territori qnc aquesta reclamava. Cal ^sser prou franc ppr dir que la culpa d'aquesta aventura no d verament de Lttuània. sinó dels aliats, els quals bavien anal ajornant la solució del plet. Si l'acord, perfectament equitatiu, que ara Iia adrjV S'ABDJCA DE LA PERSONAUTAT. PBRO, AIXI I TOT, QUALSEVOL GENERACIÓ POT TT'A'.V !/? A EXIIRCIKIOS EN EL MOMENT QUE EN TINGUI CONSCtEHCIA s 1 ban adjudicat a i.:- 1 .Afatrr ifi'aj POSATS A COSCREtAR, CONCRETEM BE Ne s'iii val, fraiicauitnl. Abans d'ahir tscriurc un artklcl sostenint que de^prts de la reforma del club calia que vingués la reforma etaeíó d'EsiudUtiis de la Universitat Nova, A Suïsa, els uns, estan indignats. Els altres fan contraban Un país trist I passat de moda Un ciutadà de Suïssa us farít. si voleu, un reliuljc, amb quatre canyes i us oonvertirtt la pela d'una mandarina en un fannlol u 4a veneciana. Ptvò aiïò no pfiVa que Suïssa sigui avui el país més trist del món. Tot mana a l liora, Dls trens arriben amb una correcció envejable, els buròcrates són amables i íompleiien amb llur obligació, les muntanyes són plenes de neu i els llacs són sempre tan poòtics, però el enr de. fada hiladà hulvòli ós un luncral 1 a cada casa hi ha una petita iragòdia. Ara, l'ocupació de la fluhr ha acabat d'ennegrir el quadro. Totes les desgricics hagudes i pet haver c.s onncenlrcn sobre aquesta admirable i litogràfica nació. I,6s desgràcies d«ls neulrals I dels bcDigerants, Ics indigestions dels rics i les inseguretats dels pobres. El franc suís està quasi a la paritat de l'or, perb ahir deien als diaris que l'EsLat federal s'ha hagut dc deixar córrer de fer un omprèstil prr ferrocarrils perquè les tianqiics han trobat curt el tipus d'inlerí·s que l'Estat oferia. I els forasters no hi vénen, malgrat que un diari aquí valgui deu cèntims i es pugui menjar per quatre frsnçs'l lot sigui lun net i tranquil. No vónen ni els malftlU a veure e'ls metges i a rcfpirur l'aire pur, perquè s'ha descobert, segons una revista humorlslicadc Zuric, que no hi ha olima com el (Te, los muntanyes dels països de moneda depreciada. El lector nodrà veure que. aquesta snrlldi ■?s més aviat vulgar i que la traa;Mia do Suïssa 6s sobretot domèstica; però quina culpa hi 1é el suís si aquesta no és lerra t'"l"fTO)9, ni tan sols terra de fetjisles? No conec pus ía Suïssa do l'any 14 i anys anteriors, ni tan sols la Suïssa (Ws temps de la guerra. Pfrí) es veu a simple vista que la crisi és protundtssiïna, Els tontres són sempre buits, els trens no porten ningú, sobren le nicilnt dels eaíòs i els allres. els hotels semblen cementiris, el personal de Ics tendes es passa les hores amb els braços plegats, A totes les riulals, el mateix eípcclacle. Especialment desoladores m'híin semblat les queixes dels empleats i propielarig de llibreries amb els quals he parlat. t precisament perquè Snïssa és avui, ideolíigicament. cl pals més passit de moda que es pugui Imaginar, vull dir que és un pMs sense feixisme, sense mililnrfsme i smse comunisme, la tristesa sembla que s'augmenta i fa l'efecte qno les últimes person"» de bona voluntat es vindran a retirar en aquest reïó d'Europa per no veure ni sentir mai més les empentes i mdalons dc la nostr^ épnrn miserable. Suïssa protesta oom pot... Els preus a la frontera suTssa-alemanya I els preus a Rússia Les conseqüències de l'ocupació de la Itulir i de les ciutats del Baden cs fan sentir cada dia més n Suïssa. !,a paràlisi del trMcc ferroviari entre Francfort i Basilea, ha povocal una sèrie de notes diplomàtiques dc protesta entre Berna. París i Berlín. Això ha provocat la inevitable i natural divisió de l'opinió suïssa. A la Suïssa alemanya. Iota la culpa la té França. A la Suïssa romana es vol justificar , l'ocupació, però tinc dc dir que a Suïssa la política de Frantia troba cada dia menys admiradors. Malgrat l'extraordinària anjohilitat amb què Paris tracto a Berna, malgrat la promesa feta per França que et Iràfe: Francfort -Basilea serà reprès, si convé, amb personal francès, només hi ha una cinlat a la Suïssa romana quasi unànimement franeòfila, en aquest moment: Lausanno. L'antipatia per França es mauifeslií dlutnengí passat, en el raferèmlum -sobre les zones fran - qites de 1.1 fronlern franco suïssa, departament de Savaia. F.l flonsell ti'ib'rnj demanava que els ciutadans confirnie.ssin l'acord ja fot amb Paris segons el qual ve.. nien siipriniides unes iittligues zones franques de la frontera citada i, per tant, que o» permetia a Príinçn portar la duana a la çeva frontera política. lH'Pnrlarnent francès havia ja aprovat l'acord amb Berna í s'esperava que el refercnd tm confirmaria la | /lecisió del Cunacll federal, tala vegada que Ics zones no representaven cap avantatge per Suïssa. I bé. El referèndum fou contrari, per més de tres cents mil vota de majoria a l'acord amb Franca. Davant d'això no s'ha pas de creure en un ofuscament momentani del sentit polític dc ■Suïssa perquè cl vot lé simplement una importància moral; cs una protesta indirecta a l'ocupació de la rtiihr. Entre los poblacions de la Suïssa romana que han donat una majoria contra l'acord, va Dl davant Ginebra. Però s'ha de dir també que si els suïssos estan indignats amh França, els alemanys, sobretot els de la frontera, estan indignats amh Suïssa. En cap altre pafg d'Alemanya, segurament, com en eïg confU nanls amb Suïssa, els preus de les coses de primera necessitat han augmentat tan ràpidament i tan enormement. Amb pocs detalls n'hi baurà prou. A Lorrach, petita vila unida a Basilea per deu diínut» de tramvia, un terròs de sfefe val, en aquest moment, set marcs; un gra de cafè, tres marjs cinquanta; una cerilla, tres marcs. Amb ol que cs paga avui per un gra dc cafè, fa quatre anys se'n podia comprar un quilo i el preu que avui cs dóna per una terça de porc bastava, cn oqueUn època, per comprar deu bous. I comparant aquests preus amh els. de 1914 es constata que :omençen a deixar pàl·lids els preus fantàstics de la depreciació austríaca. I molt serà que no s'arribi als preua, simplement manicomials, dc la vida a ftú^*a. Comunicava no fa gaire el corresponsal del "Corriere delia Sera" a Moscou, Zingarelli, que el mee de desembre de 1921 es podià encara fer un àpat per cent mil rubles i que el mes d'agost de 1922 us demanaven quatre milions per un dinar a preu fix, sense cafè ni vi. Ara. a Moscou, menjar a la carta val: plat de sopa, 4 milions; biftec, 6: formatge, 5: compota dc fruita. 5.. S00; una taronja. 4; una ampolla de. cervesa. 3; cafè, IKÍIO; dos terrossos de sucre. 1 milió, t'na capsa d" cerilles val cinquanta mil rubles i un diari cent cinquanta mil. Anant a comprar al mercat., la vida. nat uralmcnt, és més barata que al restaurant, però sembla, segons Zingarelli, que l'aigua, la llum i el oarbó rcvonlen els pressupostos familiars. La Il·luminació de dues habitacions val 50 milions de rubles al mes i l'a'gna que gast^ una família corrent, en val 13 mi lions. Els preus que han arribat a tenir les coses a la frontera suïssaalemanya són la causa d'aquella indignació do què pr.rlàvem. Els suïssos especulen amb c'ls mares i sobretot fan contraban. Mai — diuen ets diaris de Basilea — s'ha via vist un contraban fel en lan gran escala, f calculen — els diaris — almenys el ?5 per cent Se persones que travessen la frontera ho fan per dediear-S" a aquest ofici. Josep Pla La situació a Europa Els oomunistos alemanys emprenen una activa campanya contra els nacionalistes por contrarrestar Teocló d'aquesta en favor de la resistència bèl.lloa. A Boohum s'ha efectuat una temptativa per organitzar una milícia obrera. El mateix passa a la zona belga, on el Úovern alemany fa grana esforços per ofegar ol moviment. El canceller Cuno nega que c'esltgul organitzant un exèrcit alemany per combatre els aliats. A Orient sembla que los amenaces bolKovIstos a Turquia fornauladaa en articles dol diari rus "Prnïda" hagin donat resultat. El Govern kemallsta ha decidit d'acudir en auxili (ta Rússia, havent tramès al Qovern dols Soviets un missatge anunciant-li la tramesa do sooors. A Irlanda hrn estat dotlnguts nombrosos robots. Es duia que entre etl;: hi hr.ula '.'o Ualcra, però no l'ha oonfimHtV VARIA LA PERPLEXITAT DVN DIARI ANGLES Un diari angíés, el "Evcning News", donava una nolícia francesa. Es tractava d'un criminal anomenat Hof ínninn, que havia estat empresonat. Un cop ï la presó cl criminal va experimentsr un horrible mal d'eatómac. Ulls meiyes hi acudiren i, després d'una o]>craci6, dcscobhrcn que s'havia empassat uru quants rossinyols dc dintcníioiii diverses, amb l'esperança d'evadir-sc. El diari anglès no se'n sabia avenir. Confessava amS una franquesa poc corrent cn cl mòu diarístic, que "hom no comprenia com esperava servír-sc d'aquests ocl-Hs per evadir-sc"- Agregava que et presoner s'havia, sens dubte, empassat els ocells de viu en viu i així era cnlcíicdor que íi haguessin produït un violent mal d'e^tóroac. Peró, què diantre en pensava fer? En una edició poslcnor, el diari anglès, sempre honrat, declarava la relliscada. Rossinyol, en francès com cn català, és l'eina que serveix per obrir les portes sense clau,.. EL COS DE CIIOFIN El cos dels homes cèlebres mai pot reposar Iranqnil.lament. Cada generació vol portar-lo a nua banda diversa. De vegades çn aquests canvis Ics despulles famoses hi perden perquè passen d'un enterrament discrel i graciós a un enorme mausoleu dc mal fust Peró. dissortadamcjit, ells no poden protestar i llurs dcsccndcms, empesos per la vanitat, no saben apreciar aquests matisos. Cbopin, el cos de Chopin, està cn litigi. La Polònia ressuscitada cl reclama. França vacil·la. Sembla, tanmateix, que a darrera hora el partit dels que voïcn rctornar-lo a la pàtria guanyarà cl litigi. "Quan un músic— diu Ganchc. bióKraf de Chopin— ha eslat fins a tal punt el crit dc dolor i dc còlera dc la íeva pitria opresa. h. dc lïei que sia exaltat a la categoria d'heroi nacional i que a la resurrecció del seu paíà cl seu cos hi sia restituït çn triomf, precedit dels es tfnda rü i .senyeres de lot el seu poble i saludat pe»-' toies Ics campanes de les esglésies i Ics catedrals." A qui ens caldrà reivindicar a nosaltres? Dissortadament— o afortunadament — no tenim cap gran músic català soterrat cn terra estranya, Per arribar a això, cs clar, b primera cosa que ens cal cs cl gran músic. La Política EL MÏTWG DEL VENDRELL En Vanunciai tníling d'afirmació tm· cionalisia "Pro Estat ealalà". QUt ha df tenir lloc dttl·li diumenge, a la Tjiía del Vendrell, parlaran eís sttfüenti oradors: Doctor Riera i Puhíí, per la Unió Catalanista; Pttcgri Llangort, per La Tralla; Isern i Daltnau i W doctor /. Muntanyà, per EsquerTa CvaUna; Ouran i Albesa, per la l'edcraciu Democràtica Nacionaliata, i d diputat En Francesc Macià. Converses filològiques Dcicm que cn la llista dc les i:\lles de català trobades ptf A. Mai lorcll en un llibre destinat als infants, figuraven alpuns casos de per a en lloc tic per. Algú ens ha prc;-;untat, Moíliorcs. quin és aqucíl Per a deèecli;ús inic, segons nosaltres, cal reemplaça? per la preposició simple per. £t el /V 0 HOC molíi usen davant un verb cn tnfinitíu que depèn d'un altre verb que expron u:'.a acció vi'lnníària, c:is cn (;iiè els escripínrs fiutíci rnipraven sistemiticamnit per. Exemples d'nt|iicst üs indegut de per a* Agafem un número qualsevol d'un diari catati, i en la seva secció telepràfica cn trobarem scgurauienl a b.iltiucna : "Aquesta tarda l'ha presenta! al jutjat,,, ptt a icr djligiaKks·" "On lo comparegut per a dec tarar. * "...recorri tots els campaments pe> a explorar la votutual de.,." *' ... formar els n dates ^.-r o pi;.: ;tr als v;ii;íí\is." (IVii dt CataUm\a. del 20.) Kn tots aquests exemples cl* antica haurien vsssA per i no pas per a, "Nós trametem aquí írarc Ai!f^nÍ Ag« per comprar bna Bíbïia." "Que de continent viogats a lió^ per servir-nos at vo»tre ofici. ^ "En cas qnc íóssrla partit de CàrchN noua per venlt a Nós." P. F.-b-a — En U ennve^a anterior rn i'^k "per a posar a nqm-stes noticien cl uv nllií mes categórir" ha de dir; ""ptr a oposar a aquestes notfçki el mentís mïs ca'r'óric"; i on diu: "tern:nació v rhal" ha de dir: "termingeió wrL·ií de f^nni iií-rMinn". ÍPi (h!Kda la repi i^ucció sense clUrne la proceJcitcia )