DlsMbta, 10 da març Ét 1823 LA PUBLICITAT 3 per la Tarragona imperial , Tot çothw s'aijcfca fi] clam tí afcuiis ^is tarraacnms, plaqycnt-se que poc a cb enderrocamcnCs vagin fnn per-, i-c a Ij impenal ciutat tot cl seu catre jajestuós i sevct. i que e-. deixin per^•e, de una ítàsq estulta, els joiells pr.-uats do la seva corono. Tot jjï.ni aquest Çbm troba un ressò simpal-" a 1^ Prt'in.·a liaTCi:kinu>a, Tot, pc- db debea d'ésser perfectament in- lie ílL-gít suara que a Tarragona hom ,^1 conitituir mia Uiga d'artistes per J^ffosai VaiL i l'arqucotogia del sefimt t'ti.tiiU i malvestats que els inflíjcLmjï els orj^anlsmei me» o raenya sotttsos a l'Estat espanyol. ^No podria P^r-sc aquesta lliga en contacte amb jjsiiiudons consemblants dc Barcelona, pe iVAuJir d'una major eficàcia? La qüosïiú dc saJvar U Tarragona an* tlga üe ks escomeses dtla bàrbars moí::iíí, oo és uu^. qüestió purament locJ. do l'aíccla ti» roIs a ella roatci>2 : és una quesliú uzelonaU és una qüesr/ic aíecta tot Catalunya. I-lr ha ciutats mares, cn Ics quals s'Sfl fcxírií to! l'esperit d'una raça; ciutats limbols, çhltatS mites» Cfltat^ de lïci:r.^a i misírri. origen a \olíCS dc [íta una liít'ratuiü, motltofl d'uu anni i: iií sensibilitat huui2n,i.'I aqücixci iiuía^s no podirn ésser tractaries bafrofirmrnt, dc fa:só qualsevol, coïa ciutats ie ciment armuí, eixides amb ducs nits » l'eotmoc d*UDes línies de ferrocarril [..• ■■ beca d'una mina. \ 1 aixa Ca vena, ía uua pregona pena, j^f pugui Óíser oM-dat per alguns larUgooins, tan migrats d'snima, que nin;|ü dïria que teixa eU Gclcpi per Uu'Epna i obsetira í lorbadura nissaga... ■ Ko es. però, (lificuUós, trobar ïcs caoítí d'aiiutíí oblit, t^fn bon veu cl ftnete que FEiïat típ^uyol dóna als BÈ·.niuir.LMits qiiü haurien cVésser mís preats ptz un p^bíc: o els deixà enderrocar o els convertí cn presons o caser-* ks. Presidi íou rc5glcsia de Santa Maria tM Miracle, Ics mines dc la qual Ieti )'·vm h.t ci;f;;iiiat, follament, amb íamnila ; presidi f^u durant cert temps i\ ív.ui.íx mtrsvuilús moiiestir dc PoIfd , presó ès encara avui l'augujt Í fa^ c Castell dc Pllat1*... Els antics edi- £is daurats i ni nfals com çU pergaiu dels vells missals, que no haurien ^'ó-tf tai-s qut i cliquiaris del nostre art í dc U Oú^lm història, han hagut d'atabar ficr esdeveuir guardadors de les tksferrei de la mateixa raça abasse1 pdu-a. I h No hi pot haver idea més antïcrisliaha ci mes barroera, que la dc convertir eís monesfirs i c(s palaus cn cascrIcí o cn ptesems. ja ubem, però, que •0 ha esiat nul la sensibilitat i la fuie1 jj d'esperit una característica espanyo\. Cel pas d'Espanya per Catalunya, ^» cti rcsLïrà aJlra remembrança que jm seguida d'atemptats a l'art i a la I Wh;ra. Peró cn restarà també — el que a ri'Jor encara— un ferment de bruta| cn rànona d'alsuns catalans espaI iroL'.iils prcgoiument. | * Ja veuran, sí no, els artistes que vo1 fc» aji'esar-sc per defensar Tart i la tai'.c;ó de la Tanagnoa imperial, com I làdr.in per tots els espanyolis- te, ja veuran com els caldrà lluitar amb I Itt&cs de reial ordre, amb regidora roJB&cnisles i maurins. I no hauran dc sostenir gaires qüesGou aitístiquc* o arqueològiques : cn el kas, to4 es reduirà a una qüestió pobca. El trioml dels espanyolistes reloscntaria l'enfonsada defuutiva de la Igona imperial, amb tot l'esplendor ^ te sem meravrUca; que aútò s6a 4*es q:te poílcn abrandar cl nostre esl^mt, remembrant-no» la nostra pranpassada t per al caciquisme í per 1 *b dommadòr^ tots els noetres afaranfnotts SÒB pei-illosos. Cal iuie tota eh catalans ajudin a sal1 hr \i Tarragona imperial. No deixon I ffr fi dissolgni, que s'esvaeivi sota la inl 'flniroa espcta^-ola. Fem que, més vira I } tri'., forta encara, cs redreci del sen | Itpii^rc de marbrc- Domcnec Cuansé El Monument a En Pep Ventura FESTIVALS Fiti çíikm avenç^r diferents de.^lls • Kr^üs fesírs n'Js sc cc'-i-hraran íwí iS i 19 dc març. a la ciuiat dc ■Síbill. a profit drl Monument a En | ht Vento»» L'Aj-j!i;jmrat d'aquíJIa ciuiat ha con| fil el seu al! patronatge, C£5Ciit les tttil its or^anitiadores, el Foment de la Sírdana i!- ftàtil 11. Joventut Nacio"lis."!. JonnM Catalanista, Centre In[*«nd i' Orfeó ove Lluís I, vestit amb aquella ca sa cu de satí blau, tal com cl veieren c's pintors Kaltier i Iiank( es belluga sense traves de cap mena, seme adonar-se'n qi^e sigui rei i ícat oblidar al públic que tt tracta d'm rei espanyol. La farsa d* aquesta comèdia mteiügent i ben deixada,, tant podia passar entre personatges històrica com entre figures unagiuàrits. El fet que cs tracti de reis. és, potser, una mena de prejudici dels autors, per donar més prestigi i més truc a la comèdia. La Rosa de França, que èa la reina Isabel, resulta d'una' finor i una feminitat que enamoren. El teatre espanyol, generalnieiit sec i incotnprensiu, no acostuma a tenir encerts tan gracíosos, tan a la francesa, com aquesta noiela de setze anys, dibuixada i pintada per la fantasia dc dos poetes i encarnada per una actriu lendrfsttOBt, plena de íre^por i de promeses. / En h presentació de l'obra, s'ha de lloar la intervenció d'En Jamne L·L» gucres, k qual va ésser la causa que En Marquina i l'Ardavtn veiessin la seva nova producció cn un marc digne i distingit dc debò. Us sardanes I l"™15' c''™™ï*- dia li, a) vespre, hl I una «iraurdiairiï audició de urper h colib Barceldra. »t Centre I ji'"1^01'4^ de Depewbala del Comerç I " lüdHKtria. la qual dcsenrotlSaii I ^ "^'tsaniLMim programa de sarj»- ROMEA. — Can Laperctrit L'empresa d'agitcst (catre ba formalitzat un contracte amb aquesta famosa actriu francesa per tres funcions que es donaran a liltimi dc maig o primers d'abril. Les obres que posarà cn escena aquesta companyia francesa, seran: "Mon homme", "La vagamande" i "La passarelle", de la protagonista de les quals Cora I^parcerie en fa creacions persooalissimcs. TIVOU Avui, dissabte, tindri lloc Púltima matinée aristocràtica per la companyia que dirigeix Esperança Iris, posant en escena l'obrcta dels germans Alvarez Quintero "El úllimo capitulo", per ll senyora Iris i els senyora Ramos i G llepo, i l'obra musical en dos actes dd gran mestre Fram ' Schubert "Caocite dc amor o la Serenata de Schcbert", i nn Unit fi de festa a càrrec dels ballums del FoHes Bergere, de Paris, ds Gromwclls í Esperança Iris. Vespre, última representació de "La Mascota* Demà, diumenge, últim dia d'actnacíA cn aquest teatre d'aquesta companyia, posant-w en escena "La ver bena de la Paloiw.1*, "El eslücile dc monerías" i l'obrà dc Schubert "Caoción dc anioc"„ donant-se al vespre l'última rcpresenUciò de 'La duqüesa del Bal Tabaiin1'. Per al dimarts al vopre s'anuncia una funció extraordinària cn honor i profit d'Esperança l'is. integrant cl programa la primera representació en aquest teatre de l'opereta en tres actes, adaptació espanyola de Casimir Giralt "La condesa de Monlmartre" i «n excellent acte de concert, formant part del mateix el popular cuplet "Les Caramelles*, posat en acció i cantat en català per Eiperança NOVETATS Amb motiu del debut dc l'artista Maria Conesa, que tindrà lloc aquesta nit, l'empresa ha aiornat l'estrena de l'operela "La màscara roja" fins a mitjans dc la setmana que ve. Demà, díumenga dotze pàgines Els llegidors de LA PUBLICITAT sabran lea importants reformes que es preparen i que començaran de posarse en pràctica el primer d'abril, diada de Pasqua PALAU DE LA GENERALITAT ELS ARXIUS DE UINST1TU T DE CIÈNCIES Acaba de sar tir el volum VIU dels Arxius de l'Institut de Ciències, cl qual cooU "Excursions cntomologiques de festiri de ipaa", pel P. Laogi Navi*; b ctnticuaeió de la "Histcnre de b Ps>·chologia en FranccVde M. G. Dwelaiuuvcrs, en la qual és estudiat amb toia amplitud et pensament d'August comte, Anton i- Agustí Cournol i Fèlix Ravaisson Moílien; í la lliçó tercera del "Curi de, Filosofia Natural d'En Pere M. Bor tïoy -Torrents, que tracta dik principis d'aquella ciència; del procediment experimental i el racional; 1921 ; Gironella, Corbera del Llobregat, Gelida, Saní Cugat Sasgarrigoes i S^}ir Just Desvern, corresponents a l'any 1921 -22, Dictàmens de censura* s^nse esmenes als comptes municipals de Badalona i Vilanova i Gehrú, de l'arty 1020-21, que s'han d 'elevar al Tribunal de Cninv-'es dc Madrid, al qual atany Bor ddtuitíva rescluciÓL EI lector diu. VNA MICA DB NETEDAT... Sr. Director ; Els que vivim a h barriada del Pul>!e Sec estem deixats de la mà del Municipi- A Iotes hores del dia cs veuen sortir dones de llurs cascs amb sengles galledes . i caixoos a dipositar les escombraries al bell mig del carrer. Ko podrien esperar la uit quan passa cl carro? Si , passem per les vorere^ a cada moment cos vt al damunt un núvol de terra d'una bona dona que espolsa uua estora al balcó. Més amunt tiren una galleda d'aigic, deixant un hom fet tm pop, i és perquè ningú es cuida de fer veure a molta gent d'aquest abandenat barrí, que no iotes Ics hores són bones per a regar plan- Podria citar molts altres abusos, peri faria la llista massa Darga. Solamcnl que el Uunicipi destinés nn parell ò'enérgics urbans que anessin vi. gitant í castigant Ics infraocioos de les ordenances muakipals, tot això s'acabalia. Urbans al Poble Sec ningú n'ha vist mai cap, a no ésser que el porti alguna missió especial de repartir o recollir fulles d'empadronament per a ccduks, etcètera. El senyor tinent d'alcalde d'aquest districte dirà sí és 0 no justa ta demanda que fa un veí del Poble Sec Un Mlali d'Elvlssa LES 'CONVERSES FILOLOCIQUES· Sr. Director: No havent pogut recollir Integres les "Conversa filològiques'' dd mai prou ponderat En Pompeu Fabra, crec que el criteri d'aquell * Català d'Eivissa* cs una bella idea. almenys per aquells que no disposem de temps per concórrer a classes de català. La claredat dc les "Converses íiïologiqiMS* per a aquella que comeocem d'escriure cn català, no pot ésser més manifestaL ^ Podrien els exemples del savi mestre editar se de guisa que permetés llur fàcil coUeccionament ? 'Amb aquestes lliçons, que molt econó micafaent ens donen cada dia, féu una tasca, senyor director, altament patriòtic*. v. 9, a VNA FREGUNTA Sr. Dircclor: Més que dir, cl lector pregunta : jOní cs las dels rnUions que recapti per raó de b llei de Retirs cbtert ta Caixa de PcnaiOBS per a la Vellesa i d'Eslalwsf En fer aquesta pregunta, perquè la contesti qui pagui, no volea entelar cn ei més mtnítn k bona tdnkàlració dV quella casa. Creiem, però, que presideix «n mal uiteri cn fer-se ks inwshxis, tobn tot li és veritat cl que et dia que quasi exctoinuBent e'mwrtelxcn tia mfRow que ca recapta» to paper de f Estat espanyol La usiutiuuJó de casca de lloguer de tipus econòmic * Barcelona, jno seria ■na Iwersió taa fegura «oat f adquirir «ttute de t'Estat i, totee tot, molt més simpàtica Mb catalans 1 sués ptoiilosa pes t ta com» duen de h nostra du- DEL MUNICIPI MOCIONS A LA COMISSIÓ DE FOMENT Davant ía Comissió 'de Foment han estat formulades les següents mocions: Del «nyor Cararacb, iiricressaut que es foromli la valoració de la casa dd carrer de Sant Andreu, necessària per 8 completar l'ofecrtura del carrer de Guardiola i Pcfíu, í que es tarmtsH cl projecte i. plec de coodtcïbns peí a treure a subhasta la urbanització del carrer dc Frederic Rahola. OSSEOVI ALS DEIXEBLES D'UMA ESCOLA Els alumaos de PEscola nacional del carrer de Salmeroiv 211. podvn passar demà, diumenge, de dou a deu del mati, per l' Escola nacional dc noies del carrer de Ballester, 72, on se'ls remetrà l'obsequi que la Comissió dc Cultura ofereix als alumnes d'aqudlcs escoles, els mestres dels quats passen a prestar setVei a! grup escolar Jiabccras. L'EXPOSICIO D'INDÚSTRIES" ■ ELÈCTRIQUES - AEiir, a les quatre dc la tarda, van començar els UelwIU d ^derrocament de les últimes edificacions que a Tentrada principal de l'Exposició Íni])edien la urbaniízació dels terrenys per a la cousirucció dc la Secció Nacional. Aquua tes edificacions formeu part de la propiclaí de don Jaume Saritornà,- i un cop enderrocades totalmtiïi, així cora les que eren propiciat dc la Societat Mútua de Propietaris per a l'ert raccíü de letrines, Tcndcrroc dc les quúls està molt itvanrçat, quedaran com^leíamcnt desembrassats els terrenys i cu situació dc començar la coi^strucció dels cdiíicis i Palau dc !cs Nacions, per ^ la (jïïal co^a el director gcaen] de Ics obres dc l'Exposició» senyor Ferrés, ha dotiat les ordres oportuns perquè es doni í^rau rapidesa als treballs d^utenocafflc&t L'AfiBt'fRt SOÜItE INQUIL1NAT El Negociat municipal d'InRi-íSiO* avisa els con.'ríbuenls que dc^llgin avançar la quota dc l'arburi sdire inquíbnaT de J'cNcrcici 1923-24, ímb el benefici dd descomple del 6 per cení, í ésser inalterable la quota durant l'i'ny si per canvi de circumstàncies ek corresponfiriés superior a Pactual, qne poden sollicilar ho fins el dia 25 del que som, a les oficines ínjlal.lades al carrer dc ttdlafína, piaça de Lesseps, València (xam* irà Bruc) í Tín«>ctes d'Aícaldía de!» dístiMiteS V. VII i X i Sarçià, aí qual eíector tastarà subscriure rimprèi. que gratní^inenl se'ls fftcitUarà a Ics di:c» depr-miències. Al mattix temps fa avinent que els qnc soi-lícilirr avançar la qn^O, hauran de fcr-Ia electiva ditUre c!s deo primers dies del iiws. (Tabril, ^ les olicinc* dc rrtaptació, siluadts a la plaça de les Ollrs. i que de no efectuar-ho en cl dit tesraint quedarà annüada i schíc efecte b pelidó- CRÒNICA DE CULTURA OonroPinola sabre mossèn Rexnoh En l'Associacid d'EeleBi&stics per i'Aposlolal, Popular donà una coaferència el canonge dootbr Josep Maria Llovora, glossanl e) tema "L'esperit pedagògic de mossèn Daldirl Rexaoh". Va esmentar, on primer lloo, ela escassos delalls biogràfics que ea coneixen sobre aquell eximí pedagog del sogle XVIII, nadiu a Bell-ltcc, i rector duranl molls anye de la parròquia rural de Sant Martí d'Ollecs, del bisbal dc Uirona. Va fixar-se el confercncíanl en l'ardorosa afició de mossèn Ealdiri Reiach, envers les bcMcs lletres i els idiomes, segons, os desprèn de nombroses cilanionA rjnií va fer del seu famós llibre "Jasiruccions çíer a f'ensenyanç^ de- rninyons", on os ponderen sovint els múltiples i inapreciables avantatges dels bons llibres, í es deturà a examinar la influència d'alguns autors, assenyaladament dels francesos Roilin i Jíicole, en la formaeid pydagdgica de mossèn Rexach, sense perjudici de la seva originalitat. Traclà del caràcter sempre elevat i ple d'un profund sentit (i'humaniUl i d'cspiritualisme cristià que informa (es pàgines Iotes (Jl·I susdit llibre, re^. marcant els cnpilols on s'explica la nalurnliisa do la funció docent com a picparació del pervindfe les coiuiicions que ha de reunir cl mestre en ordre a la major eficàcia do sa professió, «Is graus d'cnseiiyainent, el mètode de lectura comentada i, singularment, el mètode racional aplicat a Iota llei d'cnsenyamenl. Remarcà, així mateix, )a importància que mossèn Ilexach atribueix a la lectura lingiifstica— dc manera especial a l'esludi del llalf — i féu notar com alguns dels mètodes recomanats i praclical.s per aquell humil rector són avui preconitiats com l'última pat'nula de la moderna pedagogia. Assenyalà, finalment, l'all sentit litúrgic que traspuen les pàgtatea de l'esmcíiUit llibre i lea noies del sà feminisme, que, avantçant-se als temps moderns, professava aqucH luclit sacerdot a qui avui fa objecte d'un meres-, eut liumenalge tota la Pàtria. Crònica social ÏUiOONBlSEMENT D'UN AIU Per la Matiiínçn d'artillfria de Karoelonn l-a «tíd ^'ilml Tobjeete eospitós trobat fn al^^ui !cir:;»K t fe Plaça de Sant Pere, renUtant 6swr on saqxiel qne contenia una pc^a tomntfWM a una pila eeca i per Uuit complet amisEl inofenaiva. Kr. S'INDICAT MUtífCUti Sindicat Jruí-icul de Calalnnyt es re>inÍTú en asnrmbki s^UMal exlrr.ordiíitl. rb ol fioiHnce* diu. 1% o U-adcu del matí, *Ie primera euavocatória 0 a dfM quarts d'onze dí sczona. en el ae« cíttatKe social (Hvíipital, 112, prindpa^ yer a la reforma de dolenuínats artit-Ifs. dels eítaluts, Iji voiacifi dc rürreca dc la Directiva, que es /.irà d'acord amb 0! nou rejf'ament qne a'aprnvj, ea realitijirit cl dinun.n se- guent .continuant b ftíUeM ^ íb, 30 si íos uiHossnri. UXA VAGA S'bau deefarat tn v*ja ekobrrra d'nna seexió de U fcibriea dc funii^teria.J. ilaa Bajríi, els qual» no s-oleu tjtztàt treballaot a prou fet. Han j-reseofat «U patrons untó 'iasé-s de Lrcímll en les quals os domsoa el se- güeut : Elif jor-nal^ jibana de la vaífl creu ; Ponedora, uok 11 p^wn-lea I «ns nltrvs -la JO, D. 8 í 7 pwaten; nwrii(inrt3trs,-dfi3 à* 9 pettetes, nn de 8 i nn altr» de 7. A cinc peoca que ív-k-h dc mnqmnUten seta donava C iH·s.setes 50, igual que el.« nltrrs pcoiiï. ■ Am demanen eb; fonedors «n asigoient de duefi posseïes sobro ol jornal ; ela «1milanj fi>u^dors jorml uíduu de 10 pe» setí-ít; «Iri paona jornnl mínim d.' í> pa*ectes 1 abolició del treball a preu fot. T.FS «)WPANYTKS n'BF.RC- THJCICAT fít^ott» ofW robtit pe* ïuvernadnr civil, /nU ti-efaallanl aelivancnt a U Dmma ptx deixar enllestits el inàt avtjt i^osaI bïe el*; trümlí» per fer cleeríïe» Ic» príiaíg de carbona • Ica quals (ecen dn>t la» Ounpftiiykta produttorea de fiuk) Hèctne, qoe per eanas de la nanci d'uigua l'bnn vial obUgadet a produir IVwfka amb Corça de vapor, KLfi OBRBR3 DRl, M KTHOl'OLITA Alfnoea pareBcn 4c la irnArtít civil apostade* pda voltaota dol pant ntlBero 1 van Hr i«Hnr ta Mftffc M pou, que íou aeooilatfada abüa d*«bfr I In te oU va reprendre rl treball. * Ua ■nftrdie· ehllt iiapadlm lamM que tonatri» al trvball h najar part dTehraradal pool nteai»^ «Dftbavleal«aiai tanW neocaiadata. Aqueata feta notlvam anttalea talre inauguració de l'Escola "La Farigola" LA MUSICÀ "La ntMlò", dt J. t. Bach- a l'Orfeó L'Admlnistracid del Psiau de ía Música Catalana, en la impo-s Eibililal de contestar a lotís i cada una de Ics demandes rebu-i" dos aquest» dies d'enlradií gc^ nerals per a les audicions de la grard'.osa obra de J. S. Bach, "Passió de Nostre Senyor Josu* crist segons Sant Mateu", fa pú-: blic perquè arribi a coneixement dels interessats, que no p.il de cap manera atendre les demann dea rebudes, puix sevuinl la Ira i dicional costum del Palau, totes Ien entrades generals es vendran solament a la taquilla el dia da. l'audició. En lea dues audicions tque es donaran els diumenges dies 11 i 18 del corrent, a la tarda), >ef baix senyor Fusté executarà, com els anys passats, ta impdrlant part de Jesús. Amlsa 4* la ■dsloa Viu interès ha despertat entra ela aficionats el recital d'orgue que els Amics de la Música tenen anunciat per el dia li de l'actual, ' puix a la importància artística del concertista a qui s'ha confiat - la interpretació de lea obres que constitueixen el programa, cal afegir la- circumstància d'ésser escasses les sessions (Torguc que es donen en nié« X'iy