Olmsi* 9 d'abril de lats LA PUBLICITAT LÀ MUSICÀ a ajornar»);!. No Bsncft coüipíí*1 ({vt-' .•rnïEJí·ii! i tic, va éttbtat «0«sfft qu< primaftrt. El ífcitcüü bo Ter íï "Miü Lr: ■■a" ha i nosLrç prím'T (*1ÍSM Í L'OH T" EO CATALÀ €1 vinent diumenge, dia 8, « lea olno.de la larda, l'Orfed Calalh donarà ftl P-ilau dü la Música Catalana el cauceH-fcpiíb que mensual meni dedicu als »u» ào ctí» proteclürs. UX", Ol'BftA DEL MESTUiPABI88A tvMNMnr r^pfim "MarinofU". del meslíï l'ahisHi. I.'osrrcDa d'agiiesla i>bra kUm^ iiauufiftde per a l'aftí error ifiíD^oj-ji.!;.. p^'.-ò difimltiii- tl í.ïtima bom v»d ottígai (jüi, teniat <•■ ■<:*i ocualvd* i*1 «;tor do ba iH'?iir (art nrfs ftJímr. li)dubtabteneoi !a wfJlada fcauria reresili mé» braWwi w c*rt* *nr.:ri> d* ptobrn* bU's «xlWOiiBt'jtl deíítftHdoíWB ni» i.' giifia t^tjii ;·-:í'.·j.ic s \* nu de !a í»ia>»' ptractf. Anij t« i amb b^sA, vl AMln rutiiss* püf • - .•ar-cc «aiUÍW. U^peliua uu . ■s-i uiO; di'itL·i t-íi u:jj tnti'visla tinguda aiab t-J iscstre: incateai «tic c3 jt-te «Hàpoaiior tata>u f,'\.t^i iasiHr.il uu una olra di Li UlçTat'j;j t-atiíllaua guao ^ rii fD sagcsi'nm, Catalua^'a >.>';upfft aTDi blüu poelça exteUcauatat Jouts per dolüir vaidcndu: a r^itíK • a i que deo satisfer cl músic DH-dcí r. wís : i ■ finat i cxífL-ui, Per uaè' denca, mant-cir B^il' St ü·'-'-'i"- í L-- '> i: .i - •-• í i"!5 fH!l- aÍL-fl i sobrnot Haaaietiïr-ïo ü t'bora prea."-;! muíu míü uue tiiai caldria l'tatirUí Col.taboranA dí rur^: beix&at a baada RíïçoïXa atireciadíi tai» r^oi·ial pei j; ^.['r1 c. rw.oneganD quo !j figura dr Mitríaccla i *-Í problecia tti·iiLim^utal qui1 S'envolta po-peiiv uu íurï alrariin piT hd n.cnip'Jsitor. ]".; carbur o·üjlHíu dp l'as^naipic í-s eTideuiiiieiii d'anà s!Ut musK'alUtU : una noi.-ta i.oíjra i poc aíarorida {h'irawevi r-r la Bala™; i:n nuí íi\. ú' \?^:\. 7..:. íi qwfü cíiu'-Ua kpftçíi de ?":a carap*. H'ü irreüieiíil·" ■ -■".ymMr.irr.rní d'- l;i uo.;t pol «sc Deliciotoí capvesprw > n Hs finü's 1& (t-tídre acwpaoyaBt :;"':ia d'^xplícai j a! w, amb paraníes eraiüli.·*, I fíplèudi1 lielleau dfl roOn, ctni eOh ris esU'ta, el 1 col blau, l'aiffaa dels n-' ? >. is jívlI?. «.oci ' i.-, ra fi, el luiafliee amb to:* so va "vauíLit ^«leaiéBta Vn d a fl iec mi-o| bra !□ risla ; çfl que pi'inifr ven :il n;ó^ Ca H ««.-vil í-osíDa ; sViiíunora d>ílft. Alor borcs la noia d*«d*Bjada íuijt a amagar oi üíu incoïn) iíd r^1 j, on mort de i/Lti^ia i ínyorameal. l-J tncutre PahiüEa ha cïtilitzat J'add'-íad^ esoèoí^a dí ía ttO'.íJ.la d F.n iGaídtk íeta Ttí?Is sonyors Quíuitro. l^u agaeUa adupLutuí s'La pits dí raaíiaai^ li* ia jfeva ijíim dntiiàïH~£. Kn ■auvi. la !ra'.''r [WÉOütàlKa \ii qutüa quvIcoiD diluitj^ Vhi M i-ocfiicte «ütinfïflial dt* Ma* riaueiA d una inuneia taa ol·j·^cüva.. La íi^' ra de la itUu s-a^aia s'eisborra sobre cl paper piautt d- les 'J^ t ra : l'elüixiú líiica tic la aovtiUa h>miial.lideïï ea perjudici ül! Biúaíc. Jaume ra!-..^ ija estrit pef "Marian. j" uua jj.dtit^ia tiara j meridional, autiàa aliaus í.j- daltta it»»a tíei veiistut : .u'.^. ífuncument afaiasedorà de iVít. E! Uiüaic Uf -i ei:..! n L-auda, ui tantl '.I:. ïieíw ris:i:rscs d« lètníc nwilera L-xpertla^ia} ; a. c*>K'rarl, la seva f - uti-a poiiora <'s tyt icuipa maDitea1.1. íatirnaifícaDt>,£< tc aquvlïa pasaatxt* qur1 oi Utbret 11 b^reii pw travUtMoa aim fduuaincitt. la (Deíodla apareix t'D " Mariaafla" Uaiplda i dcaiacaóa, iual;ral (/■'-•!.■ e'úbservi, qo oííslant, -.' "^ tímida reieaiCifi de l'aniur en eíiniUr }té lüt-c?, cwn tnnenïs de fa ïhir üocdai. Perd (jae mfí; eos. atrau de la nova úpera fs ia t^5l^^J)3^■·nt M'SOritat de rorquwin. pempre Hüminuu 1 vira, hàbitmiut ïrn't*iüj ; elí fraslDeau d/" major fvrça r;-^criptiva en ris tfia I Etit«réN dramàtic «.^ trasllada delí 'entaats tia masies ebs nIfeJrn d nostre r^l...·*a assolim la aen ru'idirr/·'-a lè'·ni a d una mautra indn si»rwa i sploinada •, ■■ dai f preceat. SAa rantat^uMen pntre fracoieat-i lu w deferrípriu del ivprcvpn ■ :i - í primer uíi^ ïT-ioti pmvaal d* l'^uior. l'caceDa d»- b cutacïC al «•l·'Pn actei i ]a inirodnccíiS t'cJ teríir. aial com diverx/fe wjmenla dt-i maLvíi. K: aqueata frasn^a*^ princípalmeat, t^vai-Uca a itn Pabí^a uWW ï>'[ús d'uaa í-Tí·j.;^ cxprtssi^ uiusirai i*va. aift 'ej.jid->r d^ fór nrnlí's boto*, reuftt.iil'-ae de tant tu taal h loa [íryï/aiüftií cl '-.-ta (üuUCÜuai uitjafuiíi eonora. í". iú en rfi^MTa ■■Merianela*' t-1 tf s•rt rompotàtor preparava ana h'-rf t-T-u ; cl mestre r:.!i->a eeintila d«■l^nyar ca illa sqntíla iV.: ja eacablerta ra mfiaici HW twontit la recHi piipu* í»f rom aaa rralítzacid reusltiü dil pr*;natíie, Jt la mitrodií d'oà ha broliuí ii la manera d'un perfum convertit en melodia, Ud e^n'n ia ^nnl «'da eítrcilat tolt (ühïiií sirlft inï' ! ! < t jgl tir rar,:jrt.-i . ■,^■n'i.- í íy,f l.a .■ t- '. 'fc líL-·· ü al^iM fl·i/s, líflssia, p^r *xp;ïip!*, Tt-ar tuta uaa Klorloea encola d? hiúmUh nacionalAixo ri mcnlre l^abiata bo sap perfecta* m ui i j>..r ü'hò diem ooe íjo dradenja. Ln rditeia "Mm iatKla el toni|if> HÜjr empra díreraes eaaroda 'nu: Ulant«i entre .-ü^í: 1j dclïcloaa cançi'í de! J/Uflr-.- (-i ttxt de 3a [iii\ur íutxianz a aiiue^ta léBstbla noic t,i ü'A·J!''irir·-V raDçD apareix pura, nua, aenec cap obil'nmein que la tvn^i, i-l cuT;iitrj rausj.al tiiiL' preval en l'obra, lcip<»íwíblií ])-,'r rj'jKilirrrt nristir a U wnaaoié «atxanya que ena produeix «qtieat pro-xx-dimcaL l'oíaer ea allr« ciuuta dp fora do titaluoya do» lobra J&'üa Pabisaa l'uftml i la < an^ó sl^ui ftUMyaAl no fiuri l'efecte que a nosalM J?/ IndubLablemcat, ela Homenatge; al mestre Millef i a rOrfeó Català erlt'fv esport^ Ttcoàelacfa "i fot aefuít cl caràrtftt pop^tat dc la im-tadln 1 cl coDtrnsí rrapr,Rt que produe v mtorcloiir en ona óptra coa "Marianeln". obra-d'un QirtHio més attal inleLlectnal i nrísfdenta del.<; «na* qw na pes «enxibla a l'cmocuí UKca 1 a l'oir «■«tu )>iatf>r«mc ocm ét V.n Tahíssa. i^í mateix rferte fa la CABçï d» "Eï nurlnór", cantada per Uarluni, naa^i1im ncia asturifïUH enamorada del /ottfart ca tali. l·lu raart la Mariagneta". ■.los-aí'.s en Ibwis dol» nnoaires, no pro(iueíx'taJ ■ctrfdèatla, degui a la latcrvoncift del iVíij;|) >s;ior feta d^iiaa manem U'-·w^·y fseaiVnt i 'telicnda. ]"u "JJMriuneia- les reus riri fRiitj&ta. Ki duo íiaal del primer acte é? d'aaa f;ran tetcnalW, iolírewwtiart ír» tíe.s aaiplvii i ívaum». K3 onjs cl quartet dd segon art*, í-·'s úsiim^ .1^1 lea^er 961 bnlLaiits, p- ró l-.tV» .^sn»»: l'tes en Hiir se^oui par!, vi morin si-!e'-'é pinto1 c^c. ladnbtableaariit refiipaa>tfJ 'in.v Hi-cgua qa« <& niNvieix a la mdalca ; ufs l'acara *i ca tracta d'oaa o;-ra eanlta er\ -.iroa*. VA mesí:.- Paíiií-fai j-osa «ovia; cn Havia ivL· ix-r^ouaiaw dj- 'Xoriane la*" íreso» parlades Aquceív^ traatt sóu ■I' kkl eisutesa <• ■ 'ï-^nidoi :t. l^feru nr- füra si fos itn.t nliiti ncagiu eafH' l'ida (ia Iteujo'ia *-at-i1aDa, la fisanfa, la italiana...] t'eferte aèria di/erçat. l'a 1 sottíf !ïu Jatuu* Pabi^sa ba tterit una t*; A-ra d';ia aotable iaterèa mmdcati pcrfettaowat tfiiucturada i molt asraduvri ilc sentir. Ki podrà dir ju^ l'antor tvrca l'aprovacSO d'iiu pAblic eflens! 'iue la pmcupàctd de l'ètíl í;V U í-a en ell e.iiiftt, pcni-d'aquíMita reírv-Li l^n Pabissa j'01 Uifensar-it diyuaim·^i amb clï ije'd,- p.i^a^fi» q-ae l'i'bra ■■^n Lé i que l'imposea cota a coQ]i.HJsiiL»r peritliaim. !?i en ccm^teR de mcludïes i'f pülaja cataianCM s^bafaía aerrit de] füik4on oórdic d'£fjiaatTa. lun ric i firút a'haur!» w.·-.ix mxtmlM vsilr'.dcmia que tant gtalíii ea loiza. ii'it què au sesuir el [nvcifdimeDl lògic i respectar la color loçal 'le K mdsica iiopulaj? Marl&aeia, com bem üii al oomençaawaí d'aqatai coBMmtarl, fou molt bea rebuda pel prtbiic. El duo del primer t& te donà Hoc e una yran ovae ó i Ja mnjor part dc l au iilori i'bauria wui'\l amb gust uoa ieíuua vedada. També lea dauaca foren força apiaudideii i encara bíi .r.mrieti tuiiii müy a no ésser [M-r la neri-Ihsíiih íUí pií (.lic ia uit ^e ^ Imuguració. Ki ni-strc VoíjíjIío íüu iriJat a Ja Jluij.i eseèuki ai tiualiuar cada acte, ^urtint repti!des vedades. I-ü int^rniofít iü que ohlïuzuó l'ópera va ésser bona ;wír lots eMnccpu-a. Carlota Dabmen, s«.'iirDQ de veu exqoUda* rauta, üi)ri> gran defeavóltarài cj paper de la prótasoniata. l-a aenyora Dabmea lattrprtt&và uoa íisrura J-i;n ambiuot a^tno-iu per -1^; <,i ui.uí* t]ue dotià a la uyiu l'Diíinunida l-s resíeii'.ia queltuni del coaveneítmalietne escfnie pert així i 1 artista pala^ una iul·.l.'igçnt wmpri.'usiú, L·l tGDor Xadül Mrtl mo!í airúe do la wvb dífícultosa i)yri. Tjogué fra^ dítt's amb tota briUantor i eïprewiidr M '-i bé el baríitia senyor b'arobe, el qual íispríaií usa gran oatumUiat al lienonatse del mclgfi Golfin. Igualment *' wnj-oï QtafCQlp enta^nà umb pcrfccctó 1 "Pau^arca d·AJdoaeoi·ba'·, La senyora Velàxquec produí excel·lent fiapreauO; potceeix uïxu veu, d'agradOs tinibro-. preseatacid Pou PMlt acurada. El decorat duu de L'OI eíttit'; efpeciaJ/uení al darrer acte, oferia jraa risloaltat. üirecció ^e^DÍCa -iü tiaíaé rea que dir, anaal a càrrec del couegut periodista senyor Moru^as. 111 rnesUe Pabiw.a diriíí ta teva obra amb aetüretal i eaergia ; partitura toa oferta aiub relleu, tneat gusta da plenameni pel pftbtic dea d'aqucaUi la primera i,lili'-JO. E. Wl. Ferrando Escola Catalana d'Art Dramàtic DuBDcnoe p^aaat dia de Pasqua, a dot qtzarts dc do:rc del nul! va trflir Hac al í'aUu dc la Música Catalana (anunciat homcna'.gc al niestre Lluu Kfillèt i al Ma rloriós Orfeó Català— una de Ics bsmocíbna que més liii;;nrfn el nom de Catalunya davant eh ulls del món — , en ooiitiner*or.-;c:ó d'haver-^e cantat, get fesctcnlat Ürfcó» "La Paasió de N. S. Jcsucrist, segon l'Evangeti ric Sani >í.itfij-, dr Joari Sebasti;-! Dach. A l'horj utucbd:^ íoic* les secciom de TOrfeó Caialà i la comitiva organitzador;! c! traslladà a L'.ingle Jesqucrre de i e- dc ataHire blanca el léjd diu així; mE\ XXVII díi tnes dc març dc MCMXXT Fou donada cn aquest Pilau, ia prirotru audició a Catalunya de "La P^àsió de X, S. Jesucríjl, segons l'Evau^eli dc Sau; Mateu", du Joan Sebaílià Bach. — Kombre de calaUfid ho OMUincniurcn ça hi menatga a l'Orfed CaUUài i al mestre ta Lluís MiUet. L. U."* Seguidament . b coaiítiva i ris or(conistrj cs traslladaren a ta sala d'actes del Palivu. ocupant tnt l'henvcicK'. A! centre bò havia els orieotustes, reient« en priiner ierme els sotistCS ^ intervrngxtcren cn rexecució dc "La Paasió"» senyoreta Foruelia, senyor Fuster, Callao, eíc. A r^squora cu I roba Ta ptcsidtncia, íonnada peís ir^v-rs VaUèj i l'uials. pa h bfaaoonntnitat; cl regidor xecyor Dttvollada. per l'A* {ipttaiaeni; caaonft doctor Serra, pel senyor Biibc ; senyor Kurcll, alcalde de Masnou, cn rrpreícnlactó del pible nadiu dol int-.s.tre Millct, i lín Vicens lioragutí. \ :ceprcsidciii de la /unta dc l'Or* íeó, en rcTircseutaLció del preúdcig d'aquesta entitat. A h dreta de J'hefn.-crcie hí havia una altra preaídtoca, integrada pels membres de la Comissió organitzadora, En JtfWÍ de Mora^ucí. presidcnl : niestrt: oaa Llongueras i cl senvor Ratcras, accretari. Entre la diverses períonalitats i represcnt.iCLcns d'enlitais artístiques i literàries que prperyfueren seient a l'estrada. figuraven Eii Pau Bertran í r'n Mirujcl Matalí, regid^ri do Masum;; En Josep MVia Pasqua!, çft reprèn. ntacíó de la Premsa, i el li'.erat Kn Narcís Oller. El secretari, senyor Katera^. IUrí ud PRÒXIMA ESTRENA DE 'MA TILDE D*ANGtATERllA" Kn el Concurj dc qttt ra con v car PEscola Catalana d'Art Drímà I ic per prenvar una oi>ra tejiríl, er verí, (jue foi inspirada en uu fet dc la iiiitória de Catalunya, va resultar gua ttyadwa d-aquífta distindtÀ la íra^dja en cfnc actes titulada "Matilde d'AngUlecra'*, dc la qual n'és autor cl nostre \iniíc i pulcre escriptor Ea Fci r.m Suldcvila. - j j-.'-i/.í L'Escola anuncia ara Tcstrcna d'aques ía obra per al viivent diumenge, a U'-'-.r/c de) uuiti, al ícg/rc KíJoiado, Jiapenl deipcrtal aquesta estrena cl natural interès entre la nostra ítent \K p^rfrfríh a cap la traducció d'A aíÇTtiirriy i l'adaptació catalaaa a !a música, tasca força dificuitosa. L'expressió modesta i emotiva d- 1 ineslrç Millet fon escoltada ar.'S tot silenci i interès, obtenint al final, l'admiiable dir^.·xr dc 1" Orfeó, una Uaífea o\ ació. El stnyoF Derollad-i, parlà en nom de rAjunLanv::!:. dü-flicani yrrms elogis i la tasca artística de l'Orkó. Prfjmctiv en amn ée l'entitat popular que rcpr- nr.ri: r. -y.r'thiir U-ls ch niiijarn, atab cl fi que es perpclui entre oosaíircs l'ubra dc Bach. En finalitzar el seu discurs, abra(,ú t) mestre Millet, entre- grans Í cuíusiaítes 3piaud:rncnts. Ef senyor VaUèí i Pujaís. amo parr.ila c!a.ra i precisa, recollí algunes maniícsvacvcns feies pel pecretati senyor Rateretj palesant radnuració que tot Catalunya sent per tobra portada a capp per ÍVxccls Crícó Català i c1 Sfu fervorós mestre. El senyor Vicens Mora^UCS pronuncià un eIo .1 ií<: la diada, essent íorça aplaudit. L'acte e< clogué amb cl vibrant Jr;nnr de l'Orfeó, cantant-se toí seguit -vWs Segadors**, en el qual hi v;:i\ prendre part tot? fis assistents a racte, públic i orfeonístes. Crònica Social ELS TEATRES ESPANYOL. — "El EaranfldP", tres aotGs d'En Juli VaDmitJana viva rfitíade* suuh ^igua de /uar que Li; JuJi V'aïJniiljana ena ha U'l veure al teaira llóinaa, suliem 1 ud quadm tolalmant ífitüienl, qut; cl mateix autor ens pretenia al lealrt Kïpaiiyol, E[i Jiili \ .iiiiur.jana, eji "El narandci-", ens luvna a dir allò que ja uns Ua dtl allres vegades, hom de eonfejiSar duien L-jiüs snoit el coniessar-ho, que ea aqueala darrera #jbra En Vallaiiljana, a més a níé$ do no ensenyap-ii0s'TjS;8 d» nou, no està ■'Jl-s aí nivell tíft tes seves atvteiors produccions dfl gènere Ucis /.i ncalús". De(s ires dfames que En YalJmitjana Ita donat ai públic aquest my, jo on quedo sense vacil·lar amb cl primer, En "A l'ombra de Montjuíc" hi havia traça de debò, bí havia forlea situacions dra:iiíiUi]tK-s. 1 rr-lenir-iLl piuluí'csc s'hi bellugava amb gràcia i iuic- 'A ]a cuala brava", com deia '.*n Ja meva última ruda leatra/, üib sembla un bon paiio dramàtic, però una "nica ínocenl t in bon Iiüs snliquat; malgrat això, cn a ..1 .ü,-;-i orava" tu ha bons moments, i alguna Figura dibuixada amb encert l valentia. "li.! Darandern és, pep a mi, la triés fluixa d'aquestes ires obres, L'argumenl és un bell lligam dram&iic que ha produït coacs iun fortes com "Romeu i Julioi-a", perè dui -a t'ambient nuo cl duu En Vallmiljana i resolcnt-)o mm tll el resol, no passa d'ísscr una comedifta mansa i aigualida. Això en quant a resquelcl [ramàtic do "EI Barander*. 'Les eïiccntïfi i Ics situacions pequen d*ei»opide&; cl lleiigualquan surt del vocabulari jíííilore&c que ru VatlniMjiinn ja h;i donat a conèixer en altres obrei sembla que tto rebpiíi ni tiatogui, resulta una paraula, \m xic morta i pobrament iilerària. Les 1 \-. 1 : 1 ■ n e .s 1 í / j i t/ u e s , com ] el que »alva a ia oomÈdta. }\n Vailmitjana en "El Baran^ der" dernosi-ra que uti hou ob- servador, que coneix perfeotameni nl mdn dels gitanos, que sap dibuixar t pintar figurés que tenen un cert valor decoratiu. Parò en canvi en aquesta C0-: míidia li manca frescor i vida, o sia auo íi manca poesia i veritat, i senso nfiueaies coso^, és Impos-í sible que una obra dramàtica sU ^ui consistent i tingui durada. M fil^C 3^9 í-4 UJiffa l là tibte cm d'En Vallmiljana s'hi veuen a cada pas, I a;ií> fa que ena mirem !a comèdia amb respecte, p^rò En Vallmiljana aquí jjü ha tingui un boa niomeni, i jo qnè Ci[ireoio molt raportaoid que /a seva úb/-a ha í*;! al nostre teahe de confessar que altres gadrs m'Iiu local moit més at cor, i que espero que i'aulor dels "Zincal·ia" ens ha de íer veure Cü.ses que cus ubliguin a utia aplaudí 7jï '-' íj ; s juíís 3 1 m e rs. que aquests aplaudiments de simpatia i respecte que ueui oíerl a El Barandcr". La ínlerpretacid i la representació de t'obra foren de primera, i la companyia d'En Sanipere es va tiuit S víí tractar l'obra d'Erv Vailmitjana amb toies Jes consideracions que l'autor cs me- Josep Marta tfe Sagarm ESTRT'.N'A DP! "LA MONTE UI A " AL T1VOL1 Dtssabté passat s'estrenà l'esperada sarsuela del mestre Guerrero^ precedida duna gran r·.c.'ani. ia qual cau motiva ple com poques regades, L'obra na de inic- re ix tü íuiiera en res a aquest líci.erc cíjanyol cjue d'un iiuanï rernps ençà tan! se prodi|fa en els nosItcs teatres. L'olira no uoruí l'acceptació t|ue hoïn tzpcrava. Alguna "nútncros" mcreíxeitn, pi;»ó, ésser bisbats. Inauguració de l'instal.lació dels fanals de gas a pressió de ia Catalana dc Gas í E!cctricilat EI dijous païsat tingué ttoc amíï senzillesa i sense espectacles cridaners, J.i inauguració de la ínataUació dels íanals dt: (;us a pressió le:j [)■:: la Catalana dc Gas i Eltc^róvii. E!s fanals coï.1ocaU com a prova, ión a U Plaça dc Santa Anaa, carrera dc! Portal dc l'Angel i FontaucUa, i els treços dc les Places dc Catalunya i Lif/irinaoua, com'ïponents al iarrcr dc Fontanella. líli nous fanals són d'un ru-'l i d'una senEÏllíïa fxtjuisits : un artisrc canalüljrc, damunt d'un pedestal lli-í, aguantant els glubus. L'eícc:c ís vcTitabícincnt esplèndid pet la cUi-jc que expandeixen. El repariuneat dels (nnali està fet d'una manera molt justa, qua fa qiie )a distribució de h llum es.ii;;iïi igual' ment repartida per tol arreií. La c)aror té una íi.xesa i una tonalitat altament agradahle a la vista. Els fanals de gas tenen Vavitníiíge per damunt dels d'electricitat, que la seva llum fa méí claror com més temps s'han encès, lleu's ací per qui Ica principali capuati eurniw:-,, pr:ncipalmenl Paris, usen el Ras. Cal íe« Ikilar la Catalai\a del- Gas l E'cctricitat per la bona idea d'haver fat" v làl·lat ^"tsU fanal; çon) | prvy^ ENTERRAMENT D'EM JOAN PEY El díumeoge passat, a Ics deu del tnatff, HHiguè lloc Ventcrrament d'En Joan Pey, mort cn l'atemptat dçl dimarts passat, al vespre, a la Rambla dc les Flors. I.a comi.aíi]I;UT moral, una jtdvt-ncia davant dc fa cfí lectivilat. alxequem-WH a protestar anilj totes les forces contra els. fets que han succeí i, contra els que ^apropen. Ho* res força amargues hem tingut que pasinr perquè tlnirucrn experiència saíuada; no esperem que el mal no tingui remei. No esperem, com en l!-. pobles birbnss. qne d nombre de riçilmci .figui ijíiul per iotes duo parts per a obligar a fer les paat> ("aíla jorn qud pas^a el nud l'agreuja; abir era lluita de miUtants en la violència Rtuevalment, avui stTuola revestir el caràcter de persecució de les id.cs. demà scri U persecució i!LSc;irada eonli a la Idea. SÍ ■tenim d'àuar YCTJ un íuïur més justicier i mes periocic, té d'é-saer conservant totes Ics cuscs nobles, totes les costs balles que crei cl passat, que crea el present. No.-:rcs avis, nostres parei, noiallr«sJ Itcin lluitat per dona^ pa dret per a tots els homes, qu? els ens^ tiyii ta ta lluita per l'Ideat,- na elegant cairallcro&ítat, un digne respecte; que la paçsió, la beneïda pasàló, portes a l'entn-'asme, a l'hcroLacoc, al sacrifici, no a la violiucia innoble del que íuig després de comès son crínii- Nosaltres no podem permetre qno tol el conquistat avui es perdi, no debeas donar ní un sol pas enrera, sots avant debetn marxjr. Que DOSgttl crcicions d'altir no des):m perdre ki a\ó. rar cas mancarien p .r nostn labor Jl-i dfmà. Nosaltres dcmjnem oíjs (oi; ris crufa* daus consci·nn dí IVirt d^ la civditzaciO facin ;u am-n! dc dcímijr-Ia; que íjuant eJs nous atac* a ella ho demanin c-íifçuin Arrv.^ntí a córrer allà nt dc la brulicia als carrera ói- Barcelona. Sembla que no hi Lt^ío orenaoces municipals, ni agents d: 3'auíoriraí per fer-Ies complir, Molts carrers de Barcelona estan cuben^i talment d'escombraries escaruçades, {gual qvje ta temps de vaga çcneral o de vaga d'esconibreriaiïcs. Mai s'havia v;>t tan'i incwidicia ni tanta indiferència Inhienisu com ara. Sovint es troba el vianant amb caMS dc brutícia urhana que ian horror, PotSer )i fa m;*ssi temps nut li. gu^ es lamenta d'aquest e«lat dc cotes. HAarlan Rogent AQVEL·L A BAN DE RA-A N ü CI DE LA RAMBLA \a bauder,\ anunciai.Ï!>7a que sol penjar de banda a banda dels terrats qut- emboguen la Rambld dc CanaletCS^ sovint cl ven! l'ancbossa tota en un rnanyoc a renlorn de la corda horilzoatal qpu l'agauta, quedant hores i hores com un parrac; ti a aquestes hiiuuies hi posaven uns plou^ al cap d'avall, aquell arrebossanknl tan anti-urhà no esdevindria, Peró ia) vegada serra millor prescíntíif per sempre d'atjuesis anuncis, encara que anunciessin çx\)us,]cioas municipals. Potser uu sigui cosa escessivament seriosa aqaeat abús de gv^ns banderes, enormes màstUs i altres exurbitatns anuncis al bell mi£ dc la \ .a publica. Angol Tabcmoc L'OFICIALITAT. DEL CATALÀ Sr. Director ; Es utdiscotïble l'aplmidiment do tol rer DackHialjsta a la tasca meriti.^sima del Company d'Acció C ataUiu, Beaya^ Massó i Llorens, catalanitzant les socieiats rtcrcativesj l'e/ecte ha citat admirable. 1 ; I*cr quà no fer cl mrittix amb totes Ics Corporacli tus i entitats cabds Is de. Barcelona que amb normalitat dc pro» víncia u.wn la coondaKtal del català^ llevat dels c;i^!^ en cU quals cs proscrit cl nuslre idioma ? Es intolerable que Ics tals entitats* que presumen dc dcíeniar els interesso^ [ malerial^ formades, dirigides i sostia-· ' | gud.es per catalans, permetia aquest è^» (at de cojHSi jNo creu, «nyor Director, que val* dria la pçna dj parlar-ne en el periòdic?