EUICIO DIÀRIA ama AXY XLV — KTJM. ISIOS— PREO: 10 CÈNTIMS BARCELOKA, DIMEQ^ES, 23 DE JtAIG 1023 Li •| ni H L/t PÀTRIA DE CADA DIA HA D'ESSER L'ÓBJECTB PREFE. P.EST DE LES NOSTRES ACTIVITATS. NO SUBORDINEM MAI A LES NECESSITATS D'UNA LLUITA EPISSODICA L'OB/ECTIU DE LA VOSTRA ACCIÓ PATRIÒTICA mmmmmmmmmmmmmà LV.'sxiaciò X.".íjonciióta dc Tcrraí-'a lu-i arlreest a! pvssi. jp; ú-j \i Msncoatttnitat tic Cat.-.Umj-a una llargs caria, en i;; j,,;. e- cícmrju la concòrdia i t'actuacií csnjunla entre o'.s diagrupaments polítics dei caoionslisme. Creiem que els jn^rí ci'aqueít (locunient han obrat amb perfecta bona fe, irapiais pol no'olc scntímentalisrao patriòtic que jusita amb trispi!-: lluivcs iníernc? d: les íorces catalanistes. Timbé 3 nosaltres ens sap greu 1 haver de combatrà l'aciua0 d'homes i d'agrupaments que estan situats en el mateix (íffiP ns rwwia. Forò en: .-3rribla que no seria cap remei adequat d csüar les des\iac!cns i els pecats dels sitres agrupament-;, tEi5i . vn gs"<;us i notoris. No cc~pr^:i?,:i tom ís poís'olc cl JjfnJ en rï can r.ue motiva la carta dc l' Associació Xacio.ialista èt Ten-asia. Es que havíem d'amasac aV poble de Catalunya Ij malifeta del pactí dc Saus, i en.-- havíem d'ebstonír d'aplicar sla conducta dels regionalistes los paraules coadínatiatòries ons clge':: li niés elemental i'ica? La gravetat de's fets no esti- pas, amic-- de Terrassa, en ; aniries periodístics c qui; nan donat lloc, sinó c;i l'avinença ced amb els lerroiixistes aaíicalàDC por furtar, a base dc mpifiades i falsificacions, una acta de diputat a un i;a:iona!ista. Volcra descartar la matarialitaí de i'acta, que ons interessa bon ;. Però és que també havíem dc prescindir do la lesió enorme is a !a mora! política i c ia causa patriòtica per aquesta sssna, que no té precedents en les lluites aacionalistes d'en. ü\ mca? L2 roncèrdïs enlrc ois diversos sectors díl nationalisme c::i™ix icndicions essencials, i la primera de tots: és la lleialtat en . . .!;;! tracte. Si ois a.ue signen cl document íerrassenc reficamb seroniíat sobre el tama que ha donat motiu a llurs comprendran que t-s una cosa excessiva cl demanar la manar i la concòrdia a un apropa enmt polític, i'endem* rna•Vitr ha estat víctima d'isaa denredació amb el caràcter d'un celiíiuós, mentre els veritables autor- dtl cop coatlnuen te; l'eutoricat dins racnroameftt c uc han compromès amb conducta. b-iposin els nailonalistes terrassencà que amb ocasió de ;:_,.ados eleccions de diputats a C;rts, un Ènia catalanista íerrassa hagués pactat arr.'o als clements ontfeatafona «'En ■ por fíhiíicar actes i donar així ia victòria al candidat Mard; ia ünjó Monàrquica Ssíioaai, en perjudici del candidat :;iam:'5Í3 senyor Palet i Barba, ríaurien cregut ois amics íerrsísencs o,vs r.O s'havia dí parlar d'una tal vergonya, í que cali;. eUidar-íO tot esguit? ï quin efecte els hauria fet que en -irsiar-se una campanya de Premsa motivada pel robatori d'asr, acta, els nacionalistes dc fora de Terrassa els haguessin fcaianat concòrdia, tot presentant la polèmica con una "barada veïnat" i qualificant, arab no massa bon gust literari, da .. ^g-c;a': íe insisièacia s pariar d'aquest tema? Tres columncj de prosa té la carta de l'Associr.ció Nacionod: ïc-rraisa. Tan extensa corr. és. i no hi ha hagut espai, n ja per a'ia comdemnacio. sinó nt tampoc per a r&Husio al pacta da Sans, dc la realitat del qual no pot dubtar ningú, v\ que Ics proves materials kar. egtat oportunament publicaÉ. AÍ3Ò, amics, no es pas impcrsiaütcd. Si i'.i ha motiu per entristir-sc i (íídfgnir-se dais atacs, jusïï 0 injust 0:, que dos periòdics es dirigeixen, n'hi ha deu veSdes més per enü'istir-se i indiyr.ar-sc davant els escàndols ..r. -r. del districte dc Barcelona. Desitjaríem que els scicialistes terassencs, que tan cesifjcàos estan dc la cokttrdia catalanista, ens diguessin si consideren més greus uns »úi es c'e periòdic que les falsificacions destinades a furtar representació popular. :L PARLAMENT ESPANYOL üí mm mmm i mm •'. ' usa dc !s (arüa s'ebre la ■ . ^. aiíjría. ocupant la .. -is ï-r.r·jri· do mes tó ■ r.-vor :•; .'f - tbala, ! Vi.-,, ? ;* aca uls S8- nV)? Ar: Jimincz ■ . 1 . -'ca Puj.ada i Eclio. . ' . •• - .-.i liej <& la llUia " ■ >;,>;•- '"s i robin a , 1 CMs tífi.'rcl : «lo coovm- ■ 1 nü.v,ïnüni.cnís ílc vi- í sídcnl (i^clara oberta - : ■• "-t Icgi; lat1 ra, i ea vlr' ' ■:■ rsrt'ièls t&à invita el üj; iiilarcï, noaicnat I" ' prnr.civ· vifir-prcrïdcn-« »Jïíif la arc ■ aj:.:n-...i. . Oc Pilarcs ocupa i h ut'-s 'i CÍcgi (M al • ■ - fmv*$ •t.wn a '. ' ■ ' ■ l> fji.):;lr". '• ■-- ■ i . r..riiï' Afilis 'jo'; ' -n n [- i-, i»! fstiiflia ' i v1 - dA G'T! 5. ~' 5 1.1 iij ^ ,;ni (Jiii p.?r " n ; díjottí , la qe 1! ra 1 .; "vMi çpj *!'■ àCcre ■ i!*; \" comis: ífj d'actcd, ■■ 1 écnJ n ■■ itòasa 1 1 ■ ■ BSs.isU»ncia p^r à ïa ' s iJctnS. fisaiia po is Ifls tr» 15 1 :.v|;, 1 . ar, i la ! 1 niu j vuit minuts. COSGttÉS ■ 'f; qmr'J <) ■ pnalfA env 1 Congria ia sessió 1 ^■"· íüpuïat p;r Cliinrhou, ^ Lluís B~\ï-'/h\<*C. 'pic fou cl t'i" 1 resonta l'acta j la •y»'..? d«l Congrfin. w·-r.a la sessió r.nïi) bastant ^•to ,;. diputats, l'oficial 2J0 ■ '1 Ciirnonocia, ddaïa .r'^a ai Eeorct dc convocalò? 'I" Ics tótuab Cort?, new^ ,Jc iliputsla íjuo tenen pre™ua lücla : «rUílM dei re¬ clamen! sobre Is forma ric constituir Ica M..cs. A conlinuaciú ooui}a la presidf·ncía el diputat més aní;.-, coarto do íiaileat, figurenL eont a «ceretaria cis dlpulats mís Joves, conih de Yebcs, cou Rafel iiincbeï Guerra i Barrüru, marqíjífs iic Llauo: fio San J-vicr i Muroz Rocaíallada. Dr>na lectura il comte de Vetes de les eonrinícacions suïirc Ics - essions do don;à, dcsWjnant-so Ics comissions r«cepl···rc· dc In faniilla reial ca la cernniïnia d'ol;erlurs dc Cortj ca cl >··v.·c '■ . Scguidanicnt e'aiicca la íbsj S ió. SO.MEN'AME.VTS La "GaceJa'' publicà un Jccr^i (io la Presidència nomenf.nl vi cep residents del senat per a ia pròxima legislatura, a iínn ïííin^on Aunon 1 ^illalún, marques dc Piiares; don Felip ,!•..,• ,! ■ Mna·nü·.d"i! Eduard Gullín Daban, 1 í''jii Lluís Paionio Ruiï. t'n al'fa líomeiiant senador 1 ■ al u • n ijon Jcscp Franeos r.r.Qríguei. KO'l'A 1JAUL.\ MEKTAFtIA La sesí ú prcpiiralOiaa ha pavlEil. baslanlií àair.iaiJiú ui Ccrírrcs y pi'ioiera li^i'a de la l·iika. El ministre de Ja üovernaoiú, que üi assialj r»prQien(ant al Govern, va rtis ais periodistes nuc no I.ÇVJ!n ic; flc 11 On per ccr]ii!nici|:,-]C: La ra.i·r.a 'Ms típals^. r'ecar.-cr.V. e- «J'-ll·'-rcn de:príc a escollir i'escó que ban. rac d'oeupar al aea Parlament. El eomlo do nomanones anirà a la so: 10 ríjia .i« dema, enr,i miniatra dc Uràcia i .t a - I :>,.•!. i el dijous, a un àpat a la XuAclclm-a. Després maesai à aJ carai) i al lornai· a ^niriíl ilonarà posEessiú al nou miuistro que uls -.ubaitueis. RLCAPITLLACSO Jo cm Uispoiisaraa hi demana la paraula altra vegada, tàs una nuca tard, cartameul, però fr.is avui el temps m r,a mancat. Ja que rorcji una arlioics aiüus ei qae inicià et debat i he estat un ell- rciteradnment ailudit, hi tinc un esrl dret. Ets articles que valj escrni^ rc i'idvcrn pa.<^.il no volien pes Enarea? urai Leadeiaua general ^.au simpicria-uL dcsLru.r uaa íama pílrifieatía de ta sonsibilUat cataíaaa. Una política ti to; el coinran d'una eütratif.cecié. I.loyn Ocorgc definia, na ía gaies dics, cl lli'n _|.ii per airaj que i'Aeeiu taetelaaa coca En Ca; a . .' ha dit .. "La Vci* que ro e til bé qne un [Uarl polií;e n.iaal .e eni cn ia seva re* daccié dos eriter^ disliats. L^ cviíienl. Les divereCacnes t-àà raei aviat pír a uae. rèvlsla qae 1 pe:' a uu diari. Però una rcvist la vivi cas lalta. En tiàííé! aa■ïft dïl que jo era ua home llunya i çac-eaírj e. Haurien pojul dir moò.çj allríí coses: per exemple, que jo soc un plagiari, ua rodamón uine^ijabie 0 un pflítitui rnatasiEta. Xuihom ho hauria cr?g::t p.^quò loftiaiii au sap i ei; re-peeiius írcbaïií amb ^\ brodat iine a tes .: c v 0 s ir.a:as tot . d^euineat liui.jà. per petit qae signa comporta, haunca guanyat en niuitea 1 diverses qualitats. La iicdémiea Lln^Ud el seu ,aleratídi eornie ta l'ater de Ha bandera catalana, afer que Ja vaig re ti or tai' uuiaat la inca dec. era eiaaOa a Parir, t-iem il'agrait alt ■• files ' de Paris rdaver províïcat al rjctr, inei(font pcrqní! així no ens tuai In'lvat dí ia mla quo Cl seavar Va/ 1,1 Ètíorijué a "La Van^ucr, - dia ' narlaaf. def que ell orou quo és una polèmica, Aquest Ceeuineat óe uu dels rues d,vertlis do 1? històt'iii da la hurnaniíat i quedarà per los rna.leixcs raons qu^ e.vpilquea ia supeeviveaeia a'ua feaani^nt 1,0 Ton i; l 'tO'·· id1 r coau'. Desaràs d'aquest fre, meni, pot venir qualsevol cosa. Put vnic. per exemple, nir"' la fracció moiiàrquïca dc i. i "LI ça ücçian^l!*la" cfereiri a l'autor ne ja novella '■Scntiiacnl" la direcció de "La Veu do Catalunya". Si íos possible treure una psIsSa coaelusio d'ordre més geireru'l d'aquesta 1 4rie de mot 1- Full dc dietari i L·l riDLUTAT AL TEXT L'W.vzrn pjí.ní. ftnanl Mn:i rtprtsewiac^ «ivi ntíía éfliHprwnesa, art d;ls Bïtèfftíifi s^-'-rï-S^ l'li íïiLca l conictü í: pt-^ d'. cctitiuar v.::a cícr:l·i aíeghn rirpika molt apro- pòiit p^r ■Efíujsr «na si'.uaciú |a i>rcu L'cmprcíi!, crf'.citi (^üfl cl comediant smh.'ja ieva extralimitació btvh ca iia: un pentidici a l'obra, va, lar iaia dcni:mda Aíï«M els Tt Fyiyry^mj i ia Unió d-Ar;i',*[.5 vai íiLií-ir 0í Küà Iwas oüeis fint reso i - ilrc la (jafsr-ó ini'J-nïar.t arbit"3írr. Lt Fcníèritu M **i2t JBçüda ín posí (ii*í. Uts íií'-> ■\·o:r5.dcrrij'Li'"i ti jj^j iKt.·òrc·Laiiï, í'iü : "Atèa ;:cb?m-w establert ai.\i r.ccsf-·'cl t/'-'fi* v i'i;-.·.^'· 1 fit: iVi^Wï-^H Aq-jc;;^ MaíiCiè— 5d gc-arà air KXC^Hif i i-.ia'atüblr. Pcrü DcJ-no:-r.i jqarj ve&ro^ïf ^r'^ida a c^tsa Mitra! La n&jotA cdr E&dfw usïk^ -idfl ergre rart^rçia i *b co:-\íaisi\i3; Ptfquf, tíocljvstscíit, íóra diíí^:! troba: £.iir;5 ar.ie'íi i B-ircdcm qvi" Esplfiscn abatíflí.'-rf f'^terar cl íc:;{. t> t. c 1 ■•' • ■ " .'•-• i .f tsc íl :r I c^liíà a'jvír'.': 1'.^ só;;. pr:c!;aiWCíllt fils bríE. t\t gTiltS íí- \.:7j ç&miw, clj v;i^ di lis TÍallfj, íí; r-i; yj i. i-^v .v lli i;:; .:í ,ï i aïjliítl viel c:;:;r^b'tí. ; i En ttsi gfnÉfil i-"'-1 f1»- coíiCç-l-v.-j^:* i hft ttatucateieilt. Però. l-; r^-^-'J-'i nu: j ells tiií ■asK-iï^iiÈJ a^iib i;íricc;c r.plsn i;ue up és cl text v.z ['autor cl gal· , ia l'abrn, sf»w ía.bülr^is «amo t placia de íï^rBt}ciaJ T^irbí jkjï alir^ar ra^ü/, que no çtíftrthr?::, p?:ò ract: . rj c^n d anü, per sspjkar la IttííLcàtia do la t^v.-í ç--iió c::ví:j: Jcs lj,ir(ir.i dc pií' tóïíf' qüí: a^ílsiltlÇí cn dia ch Ctuiat!an3 inchícnsos. Però pcdr.t (.^;n:ccr.n os c! senyor gaveriiqdor ptí qui tclíra i^i pro^liE'siciü. d'altn : tij'iA ct.i;^or:3, o.'giniezi 1:. u;íi-:ím. c.Ic i'ini": Lmh un cj* Msí no !-:ivi uíK MW llibsrtat com* fírp.íih a 1?, gaudeixen .itj^r tcs "rjri^j" p:r aci^ar (hi d: Tirtinnes íicr« del vespre i prlcvtf£j (rann de : iSi*:íí v.t ; eSïSnsió éMfiMfiUb. dir.: liaïtï-E.íi fet h ÍHibId dc vitirc cn uti barri fcíSRt, (Tíhia temporada c:::;'l í". ;robí:t bli&eïliíjidH p?r ui: eÈtvJiis íiii^iristJüíat atris- íí'o ma fètil b :U"5:ó dc vr:ir: suprimil u:i íbgcll (as: nn'ie, ;i ía o r.o h, tom cl mún. Però creiem m^: cv::..r ÍÈ^hib'rfilKfíaM i i'c^j^tíol iïí df^í íyrtvfv.ta'L d: l'iuSE^iliíi aU [:;.■: 15 civirílilLl. úfi eoslF i ú'm i es ieFlÉen | i:;-.a ll.i:-;a teraporada al psfs delí cs' {i^kúLj, iíabi dí (k;-....r ^ja cvftíc.· S-.^cti. c! r^Jat ty teúpïï \V troti, lÇ| dasíiCs c^qui^-íí. a I« í^tSÍS .. r. | r::^it,i g^svLteíni a;;;') liti : ^ pecíc acccnluadgííCiU piinitir, ci van lial?ituant dc nv.<.i m mica a n^iíizar miqüítEri eestr ç&ftffr^Mar Ü-jrs 'lm^-i::;. D'^íín fccïída eti hopkíí, píï ü& QUítfaf'S* enrerj, címmiude ier 5;r\ ir la n.'. fi:!:;a dV^nü- . ti per i la K^a çeïre^ppiídèTKi* Ca! i í.i'ir prcscíi*. q'.i- ítgflaa diu cl cd::ÍLTcuaint ci: c^-juimali í&Mnçïi utia ■ Lt: t ritmi nnii tiR-pcplíbJeï de ^> gre; d'.^uttljo> PSgbl·li iiol^rj. La rr.n a dcl.j M7 ücrir i f& i: j I íi ! g Jii; Ébs pítí^D ccrrcclament l ^.iglhr- l -■ i E^jb lül ai:;ò encara na lïTit I tisffiícs pr^u. cl ícnüjrsí. inet ;o;s cií iïUi bíincrí, 'ün-btj E^tu ííï pryívl v i cn'^í gqvfillí bciM aíílï, do ma:-;:.i i- aírúí d :! . Isiíni es i:.. • • - mx csbítií ei ïlü Ibti·d el pltrpoï dV.ni bòUíiu d." ffliiííTíí ^iff, st^i fffan saií j f stcçita dc ia UirEIUi poln;-. c^ vrjtt cl., i^^^-b-iid i ^irCb r.v ibls íl·io,;' arist^ti'alícs d'IÍLM'ojia e-í feiiïlís t] pftS dc la féCï. el m mm Eudapcít, ■d..'1 — El Pspa coiuctÍl í! prç£ide£: del Consell d; BalaííUrs, cc;vue Bctlvki), cl cordó dí í'Ordfç pia, Ja cotdcconcíó mes tïtvjà* de i'Eçglcsia.— Hai ní. El MSliíGE A U Lequin. ïï, — El bannoiers qae ia aljuus rlics agafaren a Xantuiie alguns via'caürs, donaren líihei'íaÈ a un golanieoL íugint anih els altres can a les muntanyes de Fan-Tzumuruu. queuant, por tsuò suspeses ies negociacions que amb c'ls sostenia el ^overaad-ar iralitar, cl qual sortí cap a Pcau.'n. En mi 'opatín que íinjcud lloc eftEfo els fepl'í'Sí BlsiUí del Gu-. Viro i c'ls handob.-c-. un i'a,iuect> resulti aaoit j un l·lLr« Icní ■ — Itavas. , _ y i sa m Eraea iPjrlirçali . 3?.— Ibi cl i ren firaieular del niuiit ílon; OUriO.s ha ocoiregut na aeei; dent, .1 eoa-eqiie.'ieia del qual | iaia resuliat niorles sis perso-: M ;, entro elles el cuate de Saa j)«josa i una lienteua de fetals. I la major part de p4·u·.ctiil. Tots ■ [ifivicn vingut d'Oporío per pas. se r ol dia. — R.idio, Al S,K mm ;; mmm meni - L'Cotese q íe Catalunya cria aquesta ;a de marxar ho demosíra que 'I eatala- nffme mne'' ivya dirall^nar a eepU ealalans. I, naluraliüenl, era v-: irier i..i posa r-n'is ej lo d» Íe*, fo'-cs pclòniiqucs i les teves iïtes tobrft la eortcíia. Jcsep Pfa Gonverses filològiques Tr^Vam lii en c^ciit Cilaia "Paí in fCC írc.er na. ígrie-O...". \.-ient Sie i,*. HO Ui poi èee.T p/lta; agi\idój. Et qui hà cf:;it ae.e ie cl KaUiana de l·l Hïligiia ca'.aiíM m: ar a per b :eile-aaia Cípanyola. Res no een-Jjjfé.í c^.·c·n e la tradeceiü, r.i d frlp, ; ■ ha'jír mi El S£.\' TtilEUT DE PÀTRIA UA ÇEHERAT ELS UOi'lUEtíTS VACIOVAUSTHS. Í.A KAO I l-ES ALTES COÍiVESLEUCII-S SG::i.J.iS .KOt!SEUM DU SHCUIR L'li!l'ULs O'AQVIÍST i'tAT/- . JJA'.v,' Aaacíti cc,a;lrii:e:ò e?r:ayüla ;■: !.t ealpa de te taba de catilft, ree e:^ dl en cl las.aiee irsn crii. üiti hs acudit, ce 11 - *• la ca'.alnna, a b pi rai de ïíuter bilinsue, cuc no bi ca«tlai a radeada bé, Ssuc 1, Interposició d^ h coratiuccid espa^te^. l'auior no beuria qeíaat uaceiv, ira: ï d ea fa d ven. í·nvr. LVatcr lla Oetei: de l'cïpanyolï ■', cn fer b Iradcccíó, caienajor dc la c-aeuaici eaíalane, ca i1).! oelàbt d'arijeaitar ca 113 al verb; rrrò cl ea SfCtimtiU de! català re he fjísi prou íort per Icr-lo ad-air çj- talla tacara aífçir un f;-'. feereo cl n.i, la irv-e na hayfia enat tan bí, pprò lueifa :ijt tncara caiaïar.a; ;ev~. Vai no ei ien rel- eU-liee. JlÜbr dïl. C5 rj-j. be-, rifi ]■■" ■■el i'- cl que Vz-jl'.W ^ftia éi; i e j f.e Ce v 1 ^i. c ■ fe; sWí-íiiV-. Qucií c ad-, Cn feia dc r.o perdre r.nl dc víïla cl r.renv Català, parlat; qe; et, carrcfist de defectes ceri t . eai fe', me-aa c l aliar dc ciaiftre rial:; de casteüaaisr.iesl P. Fabra Rttbfl!, CJ, — í.e rceeai reJueoió dels Ucni-Bouicrt, lia perie.ós n l'Alt, eoniandaiuenl ori atea1 ela ssus esforços cònica les fcaeei na; mes im;o; - tatils dels Ail-Tccoueiien, ell quals cs manleuei! en el tJiíüfS inuntaiiyds del Su i de jíomto'.aBC, on s'ha re l a ai, la darrera i enèrgica ilissidància ce la rc-f giú central del Marroc. lli general boyiniran. les tropes dc! qnsl l.uia terminal llur ecaeeatcaca.o es disposa donar un seriós atac eonlra les esmcntadcs fraccions. El grup A" Vet ocupa la reaa'1 dats Almi^ i ei grop dc MoSinci la u'Ln- Seijibla que avia!. E'entaularà una iiinioriaut batalla, puix els Hinroï lian aficiíiaL Si'iç ferma volunlal de físlslèiicla i e lian reuail aaih aqne-t objcctil a icannií de]^ aan'oas local. — ttadiO. ià wm wm n u ce ím wmm mi ■ mm. wm Presie, £2.— ÍUva iaeugiaait la no'ícra Al· aiild's d; le Ceai.'iiiaaa l'arleireabe-ia liiiçrBe.ciónal dc Cjuicrç, Estan rfpicscatats ca Laais. M niedlcir. d-! Ceiue'l tsecosterac -ue-·a- daaa llu praaacdït na dis* ReLio. Wm U L'ei mm$i io l:l/ca;! i" l'Esícl espanyol Ita signat nu decret aprovant 1.: c " l·ieiin de ie. llei de l'EiNauiala dc Barooloiia per a la couslntc onj d'una via c'ci llne entre cl Past.mg il·i Coiooid : vd t'e.rc ue | Monljuicí», - FIGU_R£S Màfia Chapdelaine, o les veus de la teffa futes les veus de, la torra han parlat a l'orella de -Maria Chap-, ialalnt ia dona furta del Cana^ dà, lieruina de la novella dC Louis lícmon. Totes les veus han volsut persuadir-la que romansués al pais, fidel a l'esperiL de in seva raça; li han dit que íos una dona a·iegoda i tlUStll, resignada àlé lltrga lii^ verds durs ccnipeiisats per la l>rcu iirimavcra tèbia. La lliçó de Mana Citapdelainc er; aquCila, la pcijisttíneia i 1 übuanent, PadscripsW tulal i vid-.intdrai at pahatb'e. Les veus de la terra que dïelen la Uiçy a alena Gnapdelamo no són carn aquelles que tielmnavcu ú e-trafcien al cointe Arnau en ca seu acivari. Mo sóu retòi-u ques ni lurbulenls, Son clares ; una mica iiumides, ctmi aquelles qae feien rajar la eanfí uelí llavis de la donzella que va redimir ol comte llegendari. Mana CtiaiicieLsin > ha viscut çn un ciubnenl de paciència i da lluito. Ha vist l'cscmplo quotidià del seu pare arrabassant al buie ia terra de conreu que li prenia, variant conslantinent. ie sojoro, .avaui.·aiit cap al Nord amb l'esperit àvid i aventurer, lla vici, la seva mare conformada, cneneatjaat el marit, amagant oi Jese;per deïsola cl bou humor. Però quan Maina Uimpdeiaine ho sabut que l"ho-i aie que alia amava íoeretament ha dftsnpartgot per a sempre niós dintre la seiva immensa i quan ella 'na hogttt d'elegir mant entre cl treballador tenaç i pobre, que li oferia per a seni-. [iro .oLmateis panorama d'oqacitj^erea dura, i et forailer que pasava davant ela ulls piorosOi de la noia respeclaclc 000 de les jrans ciutats, ha citat a punt da trair cl teu paiIBtjc. tia eatgul que les veu» eanleísin a i'orelia do Maria Cliaridelaine los gràcies inaealiabies del que anava a deixar, ■Taparieio quasi miracaloía do ta terra, a Ja piimavcra, des-, prís ocis llaiys nictus ,1'liicern...", "i.leïpies t'eSíiu; l'enllucrnament dels migdies tsso-i lellats...', "lic-nres, la collita, el gra aialraíer apílolaiil-sti ,i 1 ■■■ masies, ia larSor, í ben aviat l'íilvern iiue Lmnava portant la intiiuíta1. At la cita tnneada i a fora, amb el mleuei i la inoraiI cae tïé Ja nen aïau.l gada, ta [jau, naa gran pau... ', Les veus de ia terra recorden tambí a Mana Cbapdclaine ia dolee^n de la llengua mateeua i Ie: cançons ingènues deia infants, resforç dels avantpassi i s i 1 i jicc ■ e,,L.ia : a de i i i i ^a. I Maria Cliapilelaine obecií ei comananaent de le^ \,eu.-. Roraamlrà pe? a sempre al .-■ni palí i no escoltarà l'ataaic enganyador tle les grans eiuíaL;, i quan el .camperol callat i deïcspereL li demani car. qa^ nonitis sigui una mica d'osneraaça, ella dlrú, ífgura; — "SI... St voleu ens ee.iarein, com in havíeu dem anal, no aljacsta primavera que vc, t'atíra, quan els houií! lorrairaa del boie per a la mora '. l , l c oi us va ííil 231 iar-sa d tlalaliieyn ler de la Ucn Plantada el nies alt exemple per a Ica no»ire> 3í!iv31flls Dacionals, Mana Cliapdelal ne po.it.a ísdevenir també un mite, fuseiladar d'energies, que en.- íos cseolter les veu» do la 'ena. fiiiedienis 1 eommoíjs. SOLVEICi, 0 LA '! BADICJO En aqcell drama taa ircíe i taa [iré dc lluïu, que es cota au Mae. tranijuil en la boianirla ib. íeiilann, en aquell "Peer Gynf." llis ] csponíaiií, lii lia upa escena que nu put- Hcpír-fC sense emoció. El protagonista, que he. tunvgut torres i perills, loroa ii l'Uia -'^a, a la en'mna dc S dveig. Empaitat, perdut irremíssiblcmeiil, cs llença, rap a la casa. Es aleslnues que iciveij, la dona amorosa, suri a la llinda, amb el seu llibre du clintícs a ia mà i pronuncia Ics dolces paraules de fe i d'amor. "Solvue; eonfiança, Irebau, vir- lul. Hobeig; tradició. òíuitre pcer Gynt s'abandonava a la fallia l el m in 11 era potil i s'enlcslava, orgnilós, a C.-ser aciupre "ell mateix", tfolveis; esperava l'estiu i la primavera. Passaven les ctiaciona t ela an; s i ella era allà. amb cl seu llibre de càntics I amb ta seva irena ingènua i daurada. Pcer Clyiit era cl nu luninlluó.1, resforç desfet, cl ori! qui e.s prv,l cn r.aiec. Soivcig el salva. "On era -J.i n-e.leix", cn la meva pler.i'a i i cu la meva veritat'l On cr- irl com ving sor marcat pel segell diví?, deman^ Pcer (iynt, pic d'angunia, •■ "En la meva fe, cn la mei'a esperança, en el meu amor", respon Üollvoig. De primer, Pecc Gynt no çomprèa, Després, cau'. dc dolce; illuminat dc joia 1 Diu quo Ibsea va escriuref nqueít drama sense cap ílnall-i lat d'argament. Es proposava( fent reviure fes aventures del íantíisiio personatge popular,' dislreure's de la feina que li havien donat altres obres, I, no obstant, a mida que cl drama avança, ve dibuixar-ío més; clarament U lliçó. La lliçó dq dolveig la de l'aniur quo sain. va el disbausal, in de la leadin ció uae salva el íiesarreiat, la;' do la íe que salva el descregut, Quan Pcer Gynt, local del raig de sol, crida; "Mare meva! es-< posa meva! Verge sense màcu-n la", atribueix a Sotseig tol dC íimbols. En la veu pura do SoIh veig &'lii arrepleguen, com en, la de Maria Cliapdelaine, totes les veus de la terra. : tasen, avesat a treballar amb i idees, home que podia posac' noms abstractes a lots els pro-i tagonistes do les seves. obre3f no va aconseguir fer amb ei. "Peer Gynt" un conte do fadesj' nau do significació. Tant li fa;' Millor, encara. Ei fet és que cn ! iea trencs de Solveig i on el aco mirar dolç hi lia tol un inOu. i.- ■sf;., ,J Ei "Peer Gynt" cs la ercacid ibseniano de mf^ regusl naclo-i na!. La cançó de la noia ld la teOtot dc les herbes i la clara delícia dels "fjords", amb el res d,- la pinedi. al damunt. La tecra canta en els. Vlavià de Sal-) velí. , « Ei llibre d'oracions a la ma, suscita la greu imatge de l'e?glcsia i proclama una vida planera i una gran fe, Peer Uynl va eoneixer Solveig un mati de festa. Era una noia manyaga, d'ulls blancs plens dc llum. La. nilaa 1 "navia dciïtada fresca com in rosada a^Wï tiors. La religió, la lo dels avont-pasials, s'amaga ça .;t llibre de càntics ie Solvtigi La terra i ta religió dc Solv^ig. que són teves també, són el leu far, Peer Cynt. Corre, corro, ij-ac mil perills cl íotgen! Com has perdut et temps! Has navegat, has viscut en terres estranyeí, has provat tots els plaers; l'orgull cl movia. Corn re, Peer Gynt, quo Solveig M íalse.rà. Tu ja no hi penses, pera ella i.'e?pera i el temps li és dolç. De tol cl que has fet. Pecc Gyul, ce? no en quedarà. S'esborrarà lot com un mal somm,. Ja cal que t'apressis a llençar-, (c als peias de la Aola que da llany estant vetllava els leus' passos. Ella suri al portal de çasa seva i et mira amb cl ma-i te Ix somriure d'aquell matí de festa, barreja de nnmavvera i de jmisica. La lliçó 'és també 1» de sempre; Solveig redimeix Peer Gynt, com la Verge va Sil., var la liumaiuta;. Cai>o<1 La situació a Europa tànloa. El mlnlstro de Finances, Mr. Stanley Baldwln, at qunt l'opinió considerava massa nou cn política, ha acceptat Un cop hagin dimitit ela altre*, et nou cap do! Govern nomena-' rà ois seus col·laborador». S8 Lloyd Georso ha aproflUf l'ocasió per pronunctap un so- Bonar Law on «J Oovorn, dient quo a oli es deu el precari estat de l'amistat fraaco-brllàní. ca, "qus fins ara havia reelatlt los mís dures proves", I Lloïd Qoorge sembla nl.tudlr a temp* El treballant por aroao·turqutt