LA f ui...... ..li ANGLATERRA ^le la iíí?süú de la p- TjBJrrtl· 30— El Gotwti britànic M^crt «v'at lin* n<>ra 11011 Cio- i V* CODr«nM que bsji tingut Jlúc r&jç-'j&í3^ rtsuiU qi3e Anslüterri jS^Slai sa^síaccift -ia Rtoll sobre jji ftfcreaï 4 la qÜMílb ue U pro- • ^E.HAT SOURE EL BTLL D'TN"v-i SiTAT A LA CAMBUA DKLS COMl'NS íSSSrO PINTORESCA t^idrí*. SO.— A la Ctmbm 4» Co.■■< coQ'iDuat l: d«bat sobre el igl i ítideiiuih·£· >'a£cbro·0« ílip^Tita Lmj acudit a íl ^[u j' 3 -a majoria deia paísaren i ííssí'' dorraim íSTjraü cn ela esaai ; àA'ltres badiÜAnC nparatcvsa- El ^fcnic cootiaaa PopdrijkUL MtD3 i·ítuva digeatiat ri biil els dipti■■:ti ■ -íat stes* ítr cas dels ora' i-.-i ciBt*vc& eftBfiüU tlultflt als dí[cj i con^-a «la ciniitresjí d^scusslft ooc'jsuà -ïd açoeítee e^don*. Quan cl* partits de l'opoí'aisabectarfizi que ei bill estenmdçxaiía: a cI^tís cent ^íví, Etalíral e! fi^o liana decla3; el Govern, ti haí^fi ^aa gran pre^ au, íím que lonl Kobfrt Codi resa caltpaj proruewnï que |1 biU fíi^-ria oo^is als deiv>ríats. — Ha* ■Jf- LSS DEErn» DELS DITÜTATS LABORISTES LpEdr» 3Ú. — La Ouubra dalj ConbaijtC per 174 vots ctídíts gj, l'íctoritiaeift deT.anads. per nn crc'Jt cooMrFléoí prfFODtsr a i ÇtEÍbnL propMfdò que Imuria TiaBt per obj'wtí ítn·pedir íjuc ftíi !a->\-j!es cotfadfi P#f a í'Jbvwtr o Ita í.í:k liel* di^ia'j afi'-als a la Tva- :.A QGEKTtO DE TAXGEa Londres. 30. — A la Cambra í^s Comuns el aOls-secreUn í'Afers Ei'.rmqírs genvor Mac VíiJl anun^tè anir que els i-èc.rs france&oa, espanyols i bri; reuniran fiviaí per Bh >« bases de la coníerènque ha de !:ac;:.r de la ïÜ(5 de Tangor. — Havas. D'ORIENT' -o- a iPIONATGE RUS A PARIS ;.: :t. 50. — Co:aunica "Ls n ' que a Paríj s'iia proce, la actenció a'un siiiii rus. al diespionalge. Zs cor.ceu molta importànclai a la ilurR d'aquest ru&, que semque és ei cap d'una orifa1 ó, segon? ?emb]a dels [iCíunienls que se li han ocupa'., ramificacions ala «ntreí Eilíiars i martliíD; I eítà enarrígada d'inlorscar ai Goirn cels soviets dc tot allò que ;Eu; afectar a la defensí r.a- Ha estat pronunciaria l'ordre lÚElencíó contra un altre yCb'. r^s, que té la residència a iris : actualment és a A'cma'■X on ha d'ésser el receptor u - >cumenl8 que la dita oria.·.z&cvi d'espionatge aanva : — :.; a i'ra:.';a — navas l EXPORTACIÓ DE COTO AMERICA wa.íb:r.gtor^ 30, — He1 del pr.mer 3ï!cTj?rt pròxim s'apïícari la no- i 'eçLmentacíò ptr ^ i>,Tp7r:ac:ó : R-.í— HaTM. I/lhwm, 30.— So «Tià irrilut a m acord eü lí* cooverBM que han mediat »n!re eh dc-xgats aliats i 4] delegat turc Ismfl Paiii «obre Irt (jrantiea ju-Jldiia gu« han d» ruar« a íavor delí eatmiget! rtsidena a Turquia, Ela reaoica qn«l#r*ii d'acord rfsptc. tf. a la forttla de portar & cap la rec. lififacifi do fronteres, Daea de la iret pchjaticai que fina at» depínieD de Kaa^aLi paasnrsB n énn turgoea i la teiwra ho eeri timb* al ca conjproTa que la majoria d#I» habiuct» eren turos abanj de firmat» l'acord da Mudània. Semblo ^ue la nova tronttra tinjjrà com a límit la rali del Marioa. — Ha. Tia. ACOKD SOBRE EL TRANZIT BULGAE PER LA ZONA CEDIDA A TCRQÜIA Lauaana. SO- — Els pèn^a encarreeat» de wludoaar l'incident de Karaffatch hsj) arribat a un aecrd sobra e! trtnbdlgar a travía àt la tona cedida a Turquia. L'icorò amb el representant de Bot giria per sortir a la mar serft bm*£TirEt per La 'Societat de yacionp. Ia q^al uttmeaiar on Oïmisïari perquç co!4abori amb els representants de Grècia, Bulliria I Turquia.— ÏTavas. S'BA ARlilBAT A UN AOOKD EN LA QCIISTIO DE LES GABAN. TIES JUDICIALS A FAVOR DELS ESTRANGER^ A TURQUIA Lauaana. 30. — Desprèn celebrar eltenae» confer^ucied ela capa de lea deJeçadont aliades amo el senror Ismct'paixa s'arrib a uo acnnl en la qüestld de Ifi garanties jüdiciaia a favor dels e»trançsadLS per la indústria pe,- a les garanties quç està disposada a prestar. En un comunicat oficia! dechra qnc Ics proposicions deia industrials són digues d'ateució 1 que el Govcrr. de rimpcrí 'es ha examinat amb satísíacdó per ta.1 com demostreu en principi la t-via s'oluntul dc la indústria per contribuir a la soiuciò dei pnrfjterw de les reparacions. El GoVerfl examinarà si Ic; dites I proposicions síri n'ilítzablc^. 1 Declara expressament çuc nouiés ell és respons.iMe de les noves proposidotw alemanys i prepara lleis que asscifurií) una rr.ilior pr^Iucció. Fj's principis que el Govern ha seguit | en la preparació dc la nova i:nr:t són essencialment els maltixos q-^e el Go- . vern ^t'irth havia seguit en l'clabors- I ció de la sen r]ota del 5 de novembre de 1522.— Radio. ' Berlín. 30 — KI canceller de l'Imperi ! senyor Cuno presidi^^ avi[l ki deliberaeicus de la Cofríissi^ d'Afers Estrançers sobre la situació exterior— Ha- I vas. \l ' probable- coormorr DEL NOU projecte: di; UF. l'ARACtO.VS D'.VLEÍIAXVA Berlín. 30, Reípacl* rtal | contingui rlpl Hiarrer prvjAr.le de ' rfpavacinns snlttlAs pp! Ctliu-r1- I ller C11110 als i"nps rl;i parlil, ! ftura qne Alemanya re no- i va la seva proposició de pacu- j ment d'una suma deflnUlva út trenta mil milions Jo marcs or : i sollícila tina moratòria do j j quatre anyft. Proposa esoaloníir | 1 oli paçainçnts cn e.e.rt nombro 1 d'noys, )a totalitat ilelc quals no es d'ermina per ara. La pninora d'aljueileA nnna- I lífats patradora a l'expiraciv' dji la inoruUiria s»rl snp··rj.·ir 9 nul ini!i'nnEta6ililzació dcí mare. — Radio. I.KS i'HOV.VVUftES LI ALEMANYA :: UN EJUS$ABJ DEL CA.N'CEI.LElt ALEMANY A LONDRES Londres, tiò.— Ei uovernaítiir del Bane ile Darms'ndt enviat pel e.aneeller yo" Cano por evpora-.- «obre tniida bt'a fonamentava el; seus eà'i.'uis oi Govern brilàp.ic per BAtneíonar el problema de )çs Reparacions s'ha enlrevtstal arnà el Cr.iniíís dtfl jmip indiislrinl de la Cambra rtéífl Comiitr? el qual ha es, ttmn' que les pr$patïíclon9 nrcsen'ades pel tl»:.>h ifirt absoluírimerii tnsufi.-ienls, L'emissari ilel earïeHrr alemanv ha tomat a Berlín. — !i i.'. nmAr.xADO.ii angle? a BF.fiLIN. ARRIBA A LONDRES Londres. 30. — Ha arribat a Londres Lord D'Aíii-rnou. ambatiaíor ile la Gran Bretanya n Berlín. — Radio, EL PLA DE ÍIEPARACIONS BELGA TENDEIX A FER ÜEÍ. DEUTE ALEMANY CS DKLTE COMERCIAL Brussolles. ïO. — VA pla btlpa de Ic reparaelcnn tendaix a fer de! ilctila alemnnv un deu'ç comercial i ha dc Imbara Alemanya maleii poss'hiii lats de I i paçanicnl, evitant ensems que el,- frnneesos i hílíguès cs J-sposMixin 'de les garanties que tenen i es deixin portar per la fal·Iei-;! de nrò.\;nis e.nipròsLi s internacionals. Penseu els b^lïues que pesi miljít de monopolis i evploiacions ferroviàries ccneédtdes ais aliais es pot treure d'.Ve- • manya un mínimuni de ?,400 milions de mares or per anr. — Badio. LES CAMBRES DE COMERÇ ALIADES I LES REPARA-" CIONS Londres, 30, — Segons el "Times", eli delegats <\K* Comitès micíDnals de les Cambres do Comerç fr.meese.s. americanes, angleses, belgues i üaiiar:a es reuniran aviat a Londres pe:- pr.vedir a l'examea de ia qüestió de les repara rions. — Havas. C'N" VIOLEN'T ARTICLE DE L'ORCAN DELS PAXGERMANISTES Ecrh'i:, 30. — La "Dc-jtsr.hc Zeitmïf", irem df's pap^penoatríttïj, publica avui u:i vMlentissLm article ttnúat ■■Odi". En et susdit article es diu: "clï akn'.ínys i-.o dtmanen: rcccnciliaciò, Et ssatíment que inspara totes les nos-, tres classe- socials cs el sentiment oe l'odi. No hem d'apaivasiir aquest sent-'n^-u'. ; i'c
  • -:-- eiiii t f oti. — .\ consaqí'ií'ncia d'uns ccmenlarls insolents, h» esta! S'pspAs per VUil dies e1 diari "Xolícies de Dusseldorf". — Havae. LA VAGA A DDISBCRO ST.STEX Duïsburg, 30. — Avui s'ha ei* lés considerablepaent la vaga. — Havas. ELS ACTES DE SABOTATGE A LA ZOXA BELGA D'OCUPACIO OVultatisc'i. jo. (Zona btlga^EIs actes d; saboíítsc són considerables a ai/.ierta zona. Anit passada teu t.dtada la xartea teleeràíica cu i esuensió dc tres quilÒmílfCb — H.-.vas. LES AUTORITATS D'OCUPACIO S'iXCAUTEN DE CENT MILIONS VUIT CENTS MIL MARCS R·.·Icl··VShsuscn, 31,— Lci autoritaa d'ocupació s'han incauut avií de cent milions vuit cents mil niares per resp.adrc d-'. pa„a:ii-.:ii de m-uites iraposad<:3 p-. r actes de sabotatge. — Havr^. LES KOTICJES TENDENCIOSES Dusseldorí. 30. — La informació eublicada per la premsa aleme.nv-* dient qtft eles gcmrab DtgOUtW i Denv\ne havien autoritzat el tiametintent de policia de seguretat a la Ruhr. és abst?, liitamenl ïnexaetc, EI Gaeer'i .ilermny havia wWici'al ailtoriteació per a la policia srrda ; essent-!! negada : únicament se h coucecí pcrn.is per* transportat a a.-uetls llocs que cs trobaven cu ntonteuts crítics elemem? de polrai cvmunaí. ta qual 110 té res que veure amb la de seguretat ni amb a verda, però sempre 11 reserva del cooscntïnwnt dels goventadors militars dels lí-xi que es írOi besstn ni Gomproraíï. — Has-as. Antologia de contes catalans UN "HOME FATAL" 5e:.-;prç m'han preocupat cis oblemes ordinaris de la rtMan ptr exemple el de tr«",!ar ei menys possible, I el Jtabst.enir-mc de viatja" arnb tsrret fort. A. mar^e d'aquests í-'j: smís, però, he dedicat -•-pe.·-.gi a molles 00|4'> is 1 aix& sen=e finaii"tfgoifta, per matar el temps. ó7a .r.e n'avergonyeixo, pettl cert is que ben dos me1,JS de ]a meva jovenlul s'han fwdut anant darr»ra dels hofatals. Em cns'ii moll de ""v si wtisteíï aqitesla me- I ^dbomes, per6 a l'últim els i aig descobrir a '.es pianea j ' - '■ revista pai.ana molt ciert-''a. a.olt positivista i m'ót í-'tosa. per .es notes d'aqucil ••icie de revtsla vajg aprendre e-s sivis alemanys desco"■^a i homs fatal l'any 8«. el ''Cetuhre. No cal dir quina !ou per a mi 1'have.r-so -í^at la ciència dedicar aten^ 1 i'objecte. en aquella àpo..' (l<·» meus ensomnis. De to""•aefj 1 malgrat el iiuïnienl 'pf en podria proporcionar la i- A^cció de lot el materia/l ci*n SL"" l%nn* íatal ba prom'estalviaré de íer-bo, perquè ben ^arboliat, el llegidor tampoc no hi entendria rea. Una altra revelació he de fer, i es que lot em fa creure que Jo he coneyjl un tiome fatal. Això va ósser a Nàpols, i'tst.u de i'any 1 assit. Però... no precipitem ,e,, coses. Que el llegidor judiqui per eü maleisr. Aq-.ií van dos fulls del meu dietari íntim. En el primer descric l'home fatal modèlic, valenl-me de la inluició i apoianlme. sempre que em convé, en els detcobrímantí de la ciència, i cn el segon, parlo d'un home fa'a, napolità, "Boma, juliol, 20. — Com sempre — diu el fuM — lo ctènm'ha fallat, I això és pitjor que, leoir una cita i quedar amb un pam de nas per la incompareiI«nçe d'ella, que dirien els advocats. Divagacions a part, he de dir que l'tinica cosa que no *ns abandona mai és la intuïció i l'insltnl. Veu's aquí les eor.dieiuns negatives d un home fatal; nü explicar les aventures galants i no fer ia cort a totes les dones pel aijaple fet d'ésser dones; no adonar-fe (16 la intel-lig*n. c;ar de la superiopifal o de la Inferioritat d'tina dona; no donar impot-tòni-ía als deítiiils en rcslraléçia amorosa i empraf nomó^ visions de c mjunl .això prwa. entre paríntetis, que sense poder-li! fer mt'is, Phonte lafal és un idiota' ; no escriure en eis àihums; no enviar Carles postals illus-rades; no portar la tarin de visita i les porteries de le- aínislals feme* nines, al retorn; np escriuie ni caries d'amor ni d'amlstnt: no caure en la vu paritat d'unn declaracld d'amor; no immutar-se davant la presencia d'un nt-al; no ciir mat utl mot cle promesa ni de gelosiu; no eom-' prometre's ni comprometre nttii a ningú; no esperar ni fer mai esperar. Un home latal no pot ésser tin home d'ulls clars, de ca - bells rf|ssc-. c castanys, de riure ttreo'. No pot ei^er propens tu a la tuberculosi n, al linfatísme. Un liorm- ía!a! ha dv-sser pàll id i bru, os sal. artritie, i hipérclondrit. Un home fafat-és sempre un home silenciós que sembla ignorar 0 despreciar l'amor, que exclnij les dones de la seva conversa, que no e; l-.-oba mai all'i on es troba la generosilat dels homf--, que sap que farü templ'e tn4i impressió i les dones una frase nense pudor que un madrigal. Un home fatal necessita que ela seus aíiics l'iníormin .dí JTnterès de les dones per Ics atïVes absències misterioses, pels -■■us retornis seoreU, per ia sova glacialital epistolar. Davant d una dona uu home fatal parla només el Hcnstualge Jeia uïls i js capa;a rborò d'estrenjer la mà a uoa senyora de mírac-la amb utiti d'ívquelles mirades quo deveçades dureu mig ï'g'ie, de vegades provoqueu un ad'.l'teri fulminant. Un home fr.lal •'■; iquell boine que «i ,,rc.pi-o\ i-, quan no el veu ningú, en un aiontínl en qu" ni ia dona veu re.-, típaculunt sobre ta ifaprrparae-ló i ofegant ia dona atub ei seu atreviment, diu, molt seet — Vosle m'ha d'estimar." La sejrona pari del drama ve Inclosa en diversns rufts del meu d' pei-ó per faeiiüar% els refiunieixfl en IU1 (ie sol. " Sipn Is, de Nàpcds os'. — El millor el meu bartxr. La seva adrefa fi: Lartro Ciii> racílalo 89- Grassonsl. rosseno ecaninral dn les arts de la pau, la música, la cuina dol país. la fidelilal a la dona. La música, però, la seva dchilital. Cada barba, per a ell. ós una cançó. En e! moment de eomençar rd nuílrapo! us diu: — Amb el seu petmís canlarí niïn "canrotiel la". . . Com que us ho demana amb la navaja a la mà, vos penseu; — 31 aquest ttimple no cs nnt esbravar, em seararií les venes. | Primer comença piano pia; no. desprís, a mida que el con- | Irapel va avancin', el lo es va j el·v·irt', f a l'últim, a rimra do \ passar-vns l'aigua a la enrit, 5 explota un pinyolà^ que f-, (re- I • molar efs miralls de la barbej fia i les llambordes le enrrer, : — "Cosa r.e dice?"- us diu I després amb l'aire dliaver -na I nyat una fran batalla, totes , dues matis asrafniles al eoll eont sj el cap li hair11^- fn^íf de Hoc i se i'hnpui's de tornar a posar al cenlre. l-i! eas és que tres dies despres de freqtieitfar ia nurhpria, et! barber ja es passejava per i dins de la meva vida privada. ,, 'i — Vo = iè iss U|,a vír'ima del llit. Es lleva massà tard... em digué i'honve a ia quarta barba—. El vaig mirar amb un Din d'ast ora ment, i jn-r excu- i sar-se d ;ué amb unn naturalitnl que ent sembla grandiosa 1 dirigint -ac a deu o doue c'miadans que esperaven lorn i que seguien la nostra conversa t — -"Si eapisee.,. Lnvora dl ] nollo coid'e.erveilo" .. . i Si no hagués tingut ia nava- i Ja a ts mil. II hnun.a Ural al ea# una ampolla de - lleve d'a-, mriiir" o d.! "Roses dtl crépus- I i-ulu". Per venjar -.'ne, l'eudeOxk li parli. va del que t'IaVOrs em preocupava tant, dels hnmes falals. Vaig quedar parat. El barber cn sabia més quo jo, cm digani que a Xilpols n'bl ha molts j que ell en coneixia un. — Quina fulla de serveis líT — vaig preguninr-Ii, —Ha dcvnslat vuil primave- — lles més! —Encara més? Si les e>ladistiques són \-eriiai i soni dos a utl ba fet el treball de quatre... Això és l'arilmèlira. — E- t'i hi'. Perií v.'slò que cn dia d -.s b -one- fatals? --Son uns mfel·.i.·os... — di- ■ gué el barber amb un aplom | formidable — . So li diré res nies. sinó que jo soc una meni de preceptor dels afers amoroses d'aque-et -"gioviuottn". Sense voler vaig donar a entendre ui baber ine iot aliò ím trobava uua ftinfarronttdií. i etil ?s mi creure amb ei dret d'explicar- ^e. — Aquest xicot m'ho explica loi. Sempre està disposat a obrir-se'm de cor. Si va i em diu que la cosa es poí trencar per la pn.- d'ella, jo le dic: fer-li un ii-eball ilaboretLo) a In imaginació. Si la cosa es perd per massa idetvüsme. jü Hi die: Apríin un vers ben Pavg, recila-li i s'avorrirh. I així per tols els estats... La manera lleugera i poenso'ta que tenia el barber trnelant uns nssuniples Niu dWicals, aiu fein-mala espina. Per allru pari, m'escamava aquell ■home pfrquè sé la gran q-unn- tilal d'esptit que hi ha a les barberies d'Uiílta, L'endemà vaig conèixer l'home fatal. Confesso quo vaig rel-.-.- la mateixa impressió que ei m'hagyessln promès de re-t ralar-tne nn estornell i em regalessin un mussol. Era un iicot d'uns vlnt-i-cinc anys. ros, alt. la cara plena d'aquestes ro-, seies veí mellèf que tenen a la i,. ventin els Immes que han nascut per tenir el •u! llogat, e's peus imponents. Vestia malament, com un alemany. — Es un"l:ona" — digué el barber èlavatvt-li una esquanada — . Jo veia visions i el que vaig proourar va ésser canviar de conversa. Parlàrem mitja hora de la urbanlliació de Nàpols, i l'home fatal, que va resultUt empleat de l'Ajuntament, em va explicar el que es faria i et que no es faria. Sertint-lo em mossegava la llengua. Em semblava impossible. A IMIUm vaig decidir d» marxar, però a'n.inf, amb la malenconia de l'home que aeaba d'assistir al fracàs d'una altra llKisiió. \»ip preçrunlar a l'home ínialt - Dispensi. F'aig eol-lec.tló de respostes rAiviles, può em podria dir quin fora el seu ideal f EI "linne" es va m.rar el burber. es ia tornar vermell i el barber es posà a rlura. La contesta me \tí donà el barber a cau d'orella. Josep Pla