IHD«4ret, t 4» J«Mo) d» líts Com cstara annnoiat i diguérom cn l'edlíiO do LA POBU-i CIT.i'f d'nhir, diurnença so oclïllrs a la vila do CíSltlló d'Eni-j pi;r>s p! s;tè Aplao Comarcal I iiMct;ó Clíalana. D;3 is l)cn aviat del matí s'ar.ni.a no.ant l'afiuíac^a do pent fi ; a r la vila comta! i ren- (le!s caslcllonins; A mi'.·J'·i «' nonibre de porsonos ,!.•• ■r'.f? ífi poblacions ds la ouniar :a cue assisíien a l'Aplec ja era r.:oU crescut. L'ARRIBADA' .\ ru.iris d'una, hora asseTiv..''-üa per a l'arribs-ia Cels! (radars, íà carretera, a l'enlrafn is] poble, s'enipionà g?nt. .\í rap de poc vingui de Fijptïts l'ai-ío que els portava, Hompanyits dol sor.yor Josep Tys. !?.=, l'alcalde popular destiIsil pel governador de Girona, i =e:iyor Josep Farrcró, ecf: - ari del Centro Nacionalista. El iidble ets tríbuíb una enlusiatta ovació. oh!;gant-los a aíiar a peu a! Centre Xaciona1;.-:;. i (icompanyanl.ïos tot e) camí cantant els "Soiiadors" i dr.innt visrucs a Catalunya i a! J5a Hovira i Virgili, t'APAT ■ " A l'Hostal Ca l'Anton se celebrà un ;ipat Inüm. que to'J esf·lL·üiidrinient servit, cn una sala cogslanwfa amb ílos formant IV-^'.'.i nacional. !li haviu c!s oradors d'Accid CalntaiUI senyors Antoni !lovir;i i VirjjilS, Pclai Vida! dc Llobatín, ílttíi ^^afSot i ETloguor, '.. .■ Pi i Sunyer, Gferlei Jordi, tauli Geli i Ealúiri ílaliola, I'iiícj! ií popdlsr senyor Eordas, ol senyor Vicens L'.ovel, presiui'iit det Centre Xacionalista, i eh senj'dfï Josep Farrer^, Joan Lslrr-saís, de Barcelona, Biset, <\K" portava la representació de l'Ateneu Naciúnaíisla de íans, de Barcelona; E.iuarJ Budó, J. Gtlaberl. M. Miria, J. Llove'. ï). CaSanOVíS, Claudi Ameília, Tom%« Garcíf. J. lloure i .Jaume Matsüt, rcí-idor de Figueres, EL M1TI.VG Pnc nfeans de les dues. hora anuno'aía per celcbrar-stii el aiiinfr. la cantada que arribi a i:, je totes les poblocion» d? comarca i finí de fora fou tan •n-.scnsa, qu« preeíaà eel«Ir ■■■-.-(;■ l'aetc a l'espaids camp de faíbol i no a la. Sala "Foc K i", IlDs assenyalat. I.'^p.'c's de cea~p era ve. ratnsnt imposant. Prop de <::■ mil parsones, dretes, asf ides en cadires o be dins d sm&bits voltaven el cr.daí; ! qi:e s'havia alçat al mig, r :í an;b una gran bandera v lalana, L'enlusiasnic que regBEVa era corprenedor, malgrat t, «Oi abrusador que feia. Cmwí el públic bi veiérem als tínj-ore Mascorf, alcalde de Torroella de Montprí; Gusó. al&\it ia Vilanova de la Muga; Vergíí, alcalde popular de l'ArmtnUíij dDstiluil pel governi» dòi de Girona; Ruig, alcalde de Saüt Pere Pescadorl Llistoreí, Pau; Jcsíp Sabater, regidor l'Ajunlarcent de Roses; Ra!■: '. Ma? d i Joaquim Camps i ArL·l.:;.. del de Girona; Joan Cap. dívila i Joan Vilanova, del d'O. loí : Jaumo Massol, del de FL guefba; Vcrt, del de Torroella C: .Vontgri; EaJdoirn, del de FdftK; Ramis, regidor del de Figueres i president de la Mancomanítaí de i'Timpordà, reore£(•:.' ats de gairebO tols els ceniTia i eníilals de la comarca, F; .::cí;£c Sajús i Ventura Guillr;n-,il, ds Ripoll, i moll? d'altíts nuo sentim no recoi'dar. Presidia el mítinj En Josep Borda! de la Cuesta, que obrí l'it'.s a dos quarts do tres. EN JOSEP BORDAS qu^ fou ovacionat en comen. Ç»r a parlar. J'.i.pordanesos — digitd. — ■ Va a començar el mílias que lia orjajïlfïiit Acció Calalana per ceIHirar-ss a Caslelló d'Empúries. nom dels nacionalisles de Cü^lló i em penso en nom do lo! i vo.-altres, jo saludo els hoXiCs d'Accid Catalana, aoucsls Ha latora nous do la Catalunya ) ;nvln-uls siguin a aquesta '«■:rv qua r.o es doblega i que Pir ajtó sofreix indignitat i odi. ''■ai d'Acció Catalana, féu quo irriu ds C-lalunya hi ba?i caní Viro faci el quo tia vosaltres, tjus digui el que és el nacionalisme, ï al oap n'iii ha proupercuè aquesta nació mai desajarejui. Va català que bo íàpiji mai dciT.arii d'ésser català, 'Centre un poble no ho sap pot r;cular, però des tíet moment que tingui prou consciència ja r.o reculf.rà mai. Un poble óí com un riu: mai no recularà, Ui sempre cap a la mar. L'n ptble va a la mar de la índenertiència. (Molt bé.) Lesparaulcs no són efímeres, ni les qua diem, ni les que escrivire. Les paraules .jorten a la conscUncia, que és l'ideal. Ano-n ds poble en poble a pre. dioar t! patriotisme. En trobem alsun* que encara el desoonsixon 1 losaltres hi plantem Iss primctJS llavors; a d'altres, so'ls referma. Al costat. l'Empordà, potser cansat de t'esforç estèril ïn cerca d'Espanya, que té un eiearcaramcnt de la cosa moria, 50 sap remoure. L'exemplo de Castelló d'Empúries és fàcil qie s'estsngui. Creo quo l'Empordà ja torna de tot li que sia una cosa sense vida.'dal* berolsmea del Jlnr. roc, de o'.s els principis fia salvació dMtri... En canvi, avui l'Empoivà ha tornat a encendro el foc àt ridealisrco par a la salvació ;3 la pàtria próoia. Heu de fer a-ribar ies vostres espurnes a le» nostres terres que no sentit aquest patriotisme. Seu de línir un convenciment de les rí'.llcs de lea nostres , fronteres. El vostre e^enipie pur i desinteressat, ha do fer quo el dia que Cttalunya esíigui encesa en l)u;a, l'cvèrcit empordanua Sigui Ce alao i no do resor. va, legió de cors encesos en fia. acrades (tiargs aplaudiments.) EW PAULI OELI que és saiuclat amb nous aplau. dl mants. Catalans — digué. — No ós e! primer dia avui que ens posem on comunteoió amb la gant de l'Empordà- Ü'anys onrà que ens poíoín en relació arnií vosaltres per desportar els vostres cor» i el vosfro* sentiments per resoldre el plet de Catalunya. Hem tingut la tíls-ort... £n aquest moment arriba al eamp on se celebra el míting el diputat pel districte s.nyor Xarols Pla i Carreras, El públic el rep amb aplapdimcítls 1 tel el silenci, En Gid continua; Hem tingut la dissort d'ha. ver-nos da posar en contacte en I«iüm d'aleMiíml. Avui aquest ebmftete í» ditsnnl. No vlSAlm amb iltra {Inalltat que I* de faíorjair li .V4el£s - Aquesta noble vila snneorpor» ft la oauea de Catalunya amb l'íspletdor que és possible. Penseu bé que a tothora ue heu de portar cem a bons catalans, penseu b^ çub Gels actes que raalítzeu ía qta es pujul ar;nrar o no nels camins de in llibertat. Si hi penseu, sabreu complir el vostre deure, i en la ilulta l'Empordií sot* digae do la lliberta!. (Llargs aplaudiments, quo es repeteixen en aísecar-se per parlar EN LLUÍS IRE.SSOT Catalans, castellonins. Ko venim a fer un acte polític; ve-' nim en creuada, palriòllca empresa fa un any per desvetllar la u.oRscieòncia dols catalans, per arborar els cors i els cervells dels quo combreguen en aquesta sagrada amor, per trucar als ei'-1' dels quo no tonsn la sort do combregar-hi. Es a aquests darrers, especialment, a qui avui em dirigeixo. Els vull parlar de quelcom comú n toto els catalans, pensin com pensin, quo res tó que veu. re amb matisos polítics ni d'alira mena. Vull parlar de com el català ciutadà de l'Estat espanyol, per forfa, des que croix fins quo mort, por'.a al damunt la marca de l'esclati. Xeix, un calalü. ) st II poseu un nom tn cataià, al registre civil és Vradull i el porta en llengua estranyo sempre mís, (Molt bé.) Passen pocs anys, aquell ca'.alíi va a l'escola de primeres Uolrcs, n l'hora qvio la seva intclligèiicia esmenra a íorwar-so I amb una aberració pedagògica i v.n greuge cl seu es;>oril, sa l'ensenra cn aqi'fíla mníeixa llengua estranya (Molt bé), i li pavlcn dc coses falsis, 11 doneu una cultura que i» Is negació do la catalana. A les escoles passen coses pintoresques. Escoiteu-ne un exemple. En 01 poble, on per sort lia sonat l'hora do la reivindioació, fa poca dies una pvofeasofa oficial cucarreïà a Ics seves deixebles que fessin un trcbai!, I el treball nr^Mia on composa'- un dibuix amb una bandera espanyola. Ina noicte, toia inganuítat, li va dir qun ella faria el dibuix, p^rò Ui jiujana la hauderu ea(n'asií. i dflvant rasloremont de totes les deixebles la professora contestà: "Uc: graciadal Si no íuese esla bandera no comoríamos". Potser si que ella no fr-sníariai... (Llargs aplaudin;ents no deixen sentir el finnl del paràgraf.) El cs'.a'à després va a la Universitat, a una E.-xola Indusir.a;, a l'Escola de Comerç, i encara es troba l'ànima obligada al mateix perpetu csc.'ava'go. ] ■jaan arriba als v.nl-i-un anys ha d'anar servir la pàtria dels allres (aplaudiments). Aquests joves sapats, que són l'orgull de la raça, que són el millor de cada terra 1 de cada ilnr, es veuen en l'amargura de deixar les cl- nèk det trsball 1 tgUtr te arnes ptS-aosra Uu:'3rpil·u»»catua que r.o eenten KpM... (Molt W, molt bi.) Ve que té £5 «ays, 1 allavors cruel com un boci/, sembla afalsscr.lo, el crida I li tíiü: "Ets cluttdà d'un país on la vo. luniat es domostra per la forma der.osra-lca del BMÍ-'a-ji. Aquesta és la gran conf[Uesla, aquesta és la teva arma per particL par ds la cosa pública", i també amb aquest .engany. l'Estat espanyol continua vc.raal-lo,.quan l'elco'.or no es doblego a ^es imposicions del cacic q so es deixa tenítr pel drine del metall, allavors tots els morts del poder, des de la força pública als funcionaris de la justícia eia posats cn Jos per odrccíònar la voluntat popular. Vosaltres en teniu un esemplo amb la destitució i proaassameiit ds< vostra alcalde pipular (Aplau. dimenls) , I Passa més temps, t aquell calali, si ba ci'onar als tribunals ' de justícia, li {alien els seus 1 plets en la llensua estranya 1 amb una llei quo no és la prò. pia, sinó forastera, la imposada, contrària al nostre esoc rit i a la nostra vida, si ba d'anar on oficines públiques, si actua cn certes coipo.-acions, ha dc fer-ho on aquella llengua ostranya.- í A Barcelona ara üí ha stra1 cadors. L'Esla! que us oprimeix també atraca els contribuents, també us atraca, honrats pagoíos, (ie.uart.inl-vos eJs vostres cabals, i aqucs's' cabals contribueixen en una part immensa a les disbauxes uuls polítics ceaIraliïfes i sols qv.alqueB engru. ncs vos són rclornadcs i eitearc aquestes servaixan d'esnuer per fer mèrits als diputats anlic.ila.'ans. (Molt bí.) Es funció di l'Estr.l garantit, lar la llibertat i la vida dels seus BiutodatIS, i d'oixò l'Estat espanyo) r.o se'n cuida. F.ls cinladana de la capital catalana sembla que ho són d'un pa's on no lli cria la civilització ni hi ha una ombr^ de poder públic... (Molt bé.) I la tregédia del català quo és encara ciutr.dà do t'Estat espanyol arriba fins ^Is darrers mo. irionts d-j la seva vida. El mart, abans sacerdot de) drel, ha de donar del seu teslamenl cn aquella llengua estranya que la v^.-.at toia la «fís, ' a'"' *! catr. là ha de portar fins a la tomba la marca de l'csclau. Jo us demano ara. sl voleu portar per sempre més aquosl;; marea d'esclavalga o be voleu (rercar les cadenes, essent ciutadans lliures d'una Catalunya lliure. Vosaltres, castellonins, en aquests mon onts són per molls ! un exemple. Fra Anselm Turme. ' da deia en una de ses màximes: "Estir'a la Ciutat i ta Fàlria" com feu vosaltres. Vosaltres, íaotonr.listcs oattalloalni, qua h»u.«a'jul lluilatt trrvoroHB^Dt per vostra vila rica i formosa, plena de records h:stt.;''ai, sou illdttts da i'avar^ad» do l'ecv.cit que eamiire II ha estat I de Calt'.upya. Acció Ca.r.lana vó | avui pef a dorar-vos la mà I tgc.-vcànar.vos per .al d!à rua calgui cl vostn» esforç t «l vostra íirai pnr al definitiu aiiiberamont, , ' Per f o em dospsdéizo do vos. altres parcdlanl aqucllos parau. tos dol T.sl Martí a les Corts dé Psrpluyà: 'Alceu, nldcu vostres bardircs p.-rquà d-gnçs sou de la llibertat do Catalunya". En acabar do parlar Ea Lluís M^'sot se II tributà una ovació que es perllongà en Aplaudiments en aixcear-se ' CN PELAI WOH. DE LLOSATïfU 1 Nacionalistes ds l'Empordà. Quan ara fa un any. Acció Catalana coman..,à les seves tasques í es proconíava com a a»ru pació de patriotes quo treballaria per la llibertat do Catalunya, algú se'n reia. Molts deien que era un pcrtil més. Avui vo a Castelló d'Empúries a dir- vos da seva Ideologia i els seus procüdimcnts nous. Fins ara s'ba predicat nacionalisme amb una flaaflíat poJífiea, sn vigílies d'eleosions; noraís Acció Catalana s'hi aventura l'endemà per conquistar no els vola, sinó el cor i la voluntat do tots els catalans. (Grans aplaudiments.) Avui hem arribat a nnuBàla terra emporrlanesa, oberia de bat a bat al so) i a Jit íranjunínna, com els cors d.'ls seu^ hfíbljants, a plantarhi una fita del camí de ta justícia. A'^ú estranyarà que d'aquestes terres nobles de l'Empordà n'harrin sorlit també fills que han traït In bandera catalana. Tots els pobles que toneu qüestions de la transoondf·ncla de la nostra, han de sofrir entra els s^us conuaolonsls claudicacions 1 apostasics. Parà la cosa greu no és solament aquesta. A4 costal d'aquests homes traídors o venuts, n'hi ha d'a'.'.res que es earacteritmi per llur '^dlferüno'a nociva a la pàiria. Vhi ba d'nllres ■ quo cs diuen nacionalisles i encara orcuen en soíucinns de convivlüc'r.. Digueu-los que no es fíiDin iVlusiens. que ja no és posvblc la concòrdia; dl^elloi a aquests homes quo tenen por dels porsiblcs v.-.çsaminls de san? si creuen millor conf.cntir la sang que rega ds carrers de B.irj.·'ona i !?« lerre4 del Marroc. S: el seu conservaüurisme és aixft, nosaílres som revoiuoionsrls, perauà volem acabar-ho. (Aplaud'ments.) «uaa tots *||- eauiaiu slnup »íflojia;i»i«., la'jittirtài nhi del toia »«la. • . Saisju «i (tiw pot la lor^a ileis eneui.oc, Babsm que és un mite. Ena diueu quo au teuim lusatis oi oanoat, perà mireu el Marroc i vaiou cum no ds la qu-litat ni la quantitat, dels aS maiucuts Ja üc.enninccló de Ics vict&ries. (.'Joll bé, molt bé.) Sl les eapingr.ide» dels muro» són eapaoís ú'alsó, qu6 no faria el poble oa.ala raúrera.iu se com on sos homo contra un Estat corromput 1 anihilat per Iota. mena. de coacuplscincies. (Molt bé. Grans opiaudimenlt.j ,■ Gn periòdic dia que no té dret Cataíuaya a saha.-se eiia sola, oiajormonl tenint- una cultura i una vida superiors; diu que ba do salvar-se ella i salvar els seus germans. Un nàufrag ió Vlobligacló ds salvar els sous cumpaayg, però si aquests companys ce 11 abraoaen ü'amunt, té l'.tàiïgac'.ó d« llanrar-Jos l mirar per la salvació pròpia. L'na gran ovació acabi ef parlaíiant d'En Pelai Vfdal·do Llobalera. EN CARLES JORDÀ En aixocar-se a parlar, tn nom de! Consaü Caníral d'Acr cló Catalana, se' l'ovaolonà. . Empordauísso» di suó —que que ten vingut sols aquest soí abrusador a sentir Ja paraula Saivaa'ora. Acció Calalaua ía uu any que nasqué, formada per homes que, cansats d'esperar aciuaia au.oi:oï.iia que attce^ semblava que tenien a ía butxaca, couvocaren la Gonfortncla Nacional Catalana, que fie) nostre ideari. Aeció Caíaiauo, en mig del silenci i el buit de tols ets partits, s'anà organidaní, i als fots esdevinguts, que ban estat uns vents favorables, ban fet que avui sia coneguu's arrou- Es ara, en aquests moments dn poes.'bles desviaments, que ei Consell Central vau la necessilat d'in'enaifícar la propaga-da da les diverjes contrades cataianes i volem dir-vos paraules per i·ocoïdsi· .el nostre ideari, fixar bd on apem i què volem. Per així», els actes i els aplecs d'Acció Cataiana tenen avui una dobla finalilaí, la del proselitlsmo que de primer tingueren i la de recoriiar les conclusions de la Conferencia Sacional Catalana d'on uasnué la nostra calalanitat. So'íw ha d:l per uns que érem slraplomant autoi'omisios; per altres, rad'cals i partidaris del tol o res. Xose'ltres ho volem toi, però acceptem per arribarhi el que sa'ns doni per fer-ho servir de graó per a més definí Lvos conquestes. Sa'ns ha demanat quò farem Acció Caíalana predica pels I sense exi.-cí! i senso ormos. .Vo pobles que el govern de Catalunya ha d'ésF.ar dv'ermv.al.pcr l'esfur; dels seus fills, per qui; ACCIÓ CATALANA k\t inicial ds propaganda par ísros de Ueyda -aaaaa- l 5 ülümïngs vinent, dia 8 de juliol, a les onze del mà'i MITIGO- al Teatre "Nova Catalunya", organ?tzat pel Ceníre Nacionalisti de la capital ''Via fora...!vt amb la col·laboració de les altres organitzacions de la comaica Hi parlaran els senyors: J. JW. Xammrr Pels Nacionalistes de forges Bïanquss pï's J. fauret : J. M. Bassols Matti Esteve L. Nicolau d'Oíwer A. Rovira i Virgili per Acció Catalana Abans de l'acte es reuniran els representants Uéydatans i els dels pobles amb els de r organització central ■ ■ m K ■ K r i ■ ■ » i k m ■ v | i a ■ B fi ■ 6 « B B t i I t I I I totes les llibertats s'obleaon per les armes i amb Sa sang. Sí hi el nostre poble, tú un benestar que l'ailunja de la lluita dura i del sacrifici, penseu que quan hi ba la. passió patriòtica, en scjuimonl de la bandera toluom e.-devó horo'. Ca!, raenírcslant, eonqoarjr ta rad, que és la roslra íoree. Tingueu te eii els directors. Qv.an la volunla! s'tu) ben caía.'flna, Catalunya tindrà la llSbcrlal, La íorea la trobarà Aoeld Cafaiana organ/lianí els cï.'aians, Infi'.tranl-'.oa el virus patriòtic. Ima^lnou-vos la força de la page-'\ orj.·init.·r.di on S!'""t cats, I de talió pirc'.la lots els estamcp.ls £» la nostra terra. Alosho::s, potser, no ens caldri l'ta^asa ni el fusell per fer la revolaold. ■ 11" un ,;ovlrrenl naclonalisln cal aprofitar toies les torces. Penseu que la vtotúria dels pobles la fan els homes que sa. b":" rccoll'·· lo' es' les trrc'·í del Íiobts per la llibertat de! qual aboren. La llibertat es pot obtenir per canins que Ignorem. Nosaltres mal nt» serem cap cb^sele « f», eoroesslons que es facin. L» crit Ica, dono*, na i» Justa. £1 que no farem mai ís est.-.cio na-.nos cn la pujada que donart ta co^iplcla IMhortat; rosaltres arribarem, malsral tot, a la fita- (L·larguíssims aplaudiments.) iü p^vi»» i v»w»iti £n donar Za Boróa* la paraula a N'Antoni Rovira I V'rgl. li, legítim rsprasentar de Ear. colona ■ les Corts d'Espanya, el pdblls II tributà «na V.argulssim» I entusiasta ovsaW. Catalans de l'Sm.tonlà— dlyu* un p e fet «l aiíwc»— ; Em plau vsnip avui • )a yoHt» (tira oberl» t.fniaoa, «^talndtr.la en nua dal-CpTuèll Cwtnl d'&c- £ti vls'.jes per 1» Urre» ca'alaní» qua cèlebre», t& mostren là rMHUt dt C«<»t·njn1 jib ftn vmif» !■ MPrt v!n, .|.çom. t eóm ni» yt.ig eoàe^wt h nos.ri 'erra ti^ vait aíouwt J*é», cue snonra i. m* Ja llibari».. tApi.andlmeptjí.) ' Si ve t de la vóslM eor.·.trez us «ssayaia cl toofef davant •n > Hulla por '.t Kl^í»^,! jo dic .qus us cal anar Ce pressa psr aquest esmí. v;i)e de tat muiitadj-es . d'Olot, 1 úa vist J'en^islasme d'BqueI|ts swit; nprwseu-vos, am'.es ' t'ei plaj mireu l donrell rtçl "Par tn plorp", /l'En Pep-Vttilwi,. éa el sf.n>íif>' del' oatali nue plora per la PMría. esclaval, Ercsra hi ha ' hone.'!. de T>arl* catalana que es yeneij.- segurament perqub es creuen íer un nejroei, Pirseu rue aquests homes sún culpables de ia sany catrlana nuees perden ríventij. res dels. allres. £/ randlds; que vo! ésser diputat ant:-e~ta!ii reparteix diners al poble • per eoirprar-se l'íçta. ül» í u- yls segueixen no es vetien so'usïïnl el vot, es venen els lil!», es ve. nen la sanf, es venen fií-s i lot l'honra. Aq -esls home* tú ; responsohleí també de l'aventura tràgica de l'Estat espjnjol al Marrot-. (Ovac!*.) : ■ Per seu qus aquesta guerr» vindrà un dia que s'ecaba-it— si i i'Estat espattyol no se'n va del . .llarroc, potser «1 trturan — í Pieshoree es pOvSible qus en buf "ui un altra, llo podria fsser e Oïtalunya? Certa gent td ets tijlf ílls a- la rosíra terra. Els fet' que estan passant a ïarcalon; ho dejioslreii prou bí. USveni d. juardar aquesta toria caittian iier deforsar la nostra 'líbert*' La- sang qua fins ara kem es aiviat per unsalfres, «fts l'h' >bllçada a donar peís altres. L'Empordà ba estat el bress . !el rtpu díca -'S.T.e I del í'·dafa iisme, i avui a aquestes íorec; •'ajunla el necionalisme. Per h. vostra obra, que ha oalrr./·.al·er Hjui--' i·.acionalis r.c, avu' Ça*(ollí d'Empdres torna ft ésser la capital deVEn-poríL. Jo «et que les vostres ruïnes d'altras en'.ps. el vostre castell feudal, iquïsla catedral nrngri'f.ca, ét el que us records ■ les vostref . Tlòr.'ís del passat; jo t^to qu alguna espasa dels comtes dTEBiníjries s'ha mogui I ns ha tornat la dignitat de cdialans. (A·)lftiidLtrent9.) S'ha dit que s'havia ds tendir sempre a la consenüftncla, per. .lamunt dels temps i de la -voluntat d'l polile. La vosfíyi «m«eqüínefs, evlífíntment. bi d'ésser democràtica. Però s'ha do ten'r pre?c«í qua confe^flíncíà. ds pro^rís; conEfqüèric'a is aver^, Traí est^lonareent Mi ba. tnoífs emporrlanosos qut tfnen per Htstre a En Pi i Ma^Sall. Si avui vismjés En Pi i «argalt, oom a esperit progressiu que era, túra dintre les nostres fileres. Tots ais qui e! relpícttn haurien de voler-lo seguir, no les seves BSitletes Uorlcí d'anj» enrera, sird el- seu esperit, el que etí pensaria. avnl si «oeara visquis. L'hotce roraeqüenl é» «1 rua va soguint »1 »»" eaml. Els nartits rontf» sdn forma, plofolM'í '•o s-c«>t autonomistes nt federa - Vtfhf. .Mrnl b» rtostigural.·il ivenaaatr-ent d* la rostra "netu-cld- 1 ds la roslra nroi·ianiln, íf.··Tlno* t^'Tf-ntste?."© tn sim. «"."c» Irem "*i^pi* diíï'tt'í·li citi firsm. ?!flíi»Urí» toVh» 1» 'e»al i a'·ssCtt'· Hürtrtal í* Ct•alnuva. 1 a'-^ l'O d* W» tett '•at noT·txr i* W-'» al sVu «nlw. »1 'Ioa on >>■ tfííser. ^'«tí» «pland'-ant»;) HoíaUfl^» «o •om dsls que no adm·ten.n·ot·· K eo'veríe», no torn tTÍ»»»» del 'olo res. / . , H* ha bMDt metU ^tiMI- . ewtt. moltt »«·í*«M*»«» aoeeptat n^qnM HttW» 4. social» El» i>w«viw:. MUS}| btwt·f . ««HM* ans ^n ■MlHftft·.