H I «• Mtlt, M.-T·MM ««I** nin. PWW» l'M % Amínci IMIlD* . ■ <'** % Unti misu . tt L'*»— J« bo «dta: A>Y XLV^NCH. 15*45— PRÍÜ: U) CEXTIMt BARCELONA, DIJ0D8, i DE JVLIOl IM3 ÍSl TE1 lim FEIU Recordem que en els eomenços del darrer Ministeri Matin, an f i qual era ministre d'Hisenda ei senyor Cambó, adreçà el rivsidínt de la Mancomunitat, senyor Puig i Gadafalch, un teSegrOTa de salutació al cap del Govern, expresaant-li el desig que atiueU .Ministtíri presentés un projecte d'autonomia. La contesta i ej senyor Maura no fou favorable. Deia que quan el Gabinet sortia de les greus preocupacions que l'absorbien — ea reteria pfir.i ipaimcnt a la guerra del Marroc — tindria molt de gust a ocupar-** de la qüestió catalana. En resum, En Maura venia B dir allò de: "Ja en parlarem una altra hora". I és clair, aquell .Govern va caure sense que l*hora arribés. L'actitud que ara adopta davant la mateixa qüestió «I Govern Garcia Prieto és anàloga a la que adoptà el Govern Maura. "Ja en parlarem una altra hora". Això és cl que lia contestat, en cl fons, el ministre d'Hisenda cu una recent sessió del Senat. Quan s'hagin resolt ela problemes que ara preocupen els ministre;', aquests estudiaran el problema català. Quan? La data no poden dir-la, ni aproximadament. Prou què En Duran i Venlof.i. fent l'ofici de pescador de promeses, ïu&inanva que podria íixur-se, damunt per damunt, el temps de la tardor, u sigui després de les vacacions estiuenques. NiN aquesta fórmula una mica vaga ha volgut acceptar el ministre. "N'hem de parlar eu Consell, Tal ha estat la seva rèplica. Es veu, doncs, que en Consell de ministres encara no se n'ha parlat. Després de resoldre, almenys en llurs fases més greus, el problema del Marroc, el problema de les responsabilitats, cl problema del terrorisme i tres o quatre problemes més, vindrà l'hora d'estudiar, amb tota la detenció deguda, el problema català. Es comprèn, doncs, la prudència dels ministres. Elis no volen fixar dsta. Hi ha una mica de feina a resoldre els problemes espanyols nue tenen primacia sobre ei problema de Catalunya. Si el Govern de Madrid, aquest o qualsevol dels que vinguin darrera, han d'esperar per fer un estudi del problema nostre, la resolució dels problemes d'Espanya que més enutgen i entrebanquen, és segur que Ja ponència promesa pel senyor Garcia Prieto no podrà estar encara llesta per la tardor vinent. Hauran de passar moltes tardors, i molts hiverns, i moltes primaveres, i molts istius. Va per llarg, necessàriament. Mentrestant, els catalans í.^e tenen posats els ulls sobre Madrid, poden seguir mirant Ja rotació de les estacions i la rotació dels Governs espanyols. No sabem nosaltres, ni sap cl Govern, m sap mitgu, quan cí . presentarà al Parlament d'Espanya la ponència anunciada j 1 marquès d'Alhucemas. Però la cosa que des d'ara us veu ja i n clara és que aquesta ponència serà, no ja una àroíora buida, com la Mancomunitat, àmfora que els catalans hem pogut omplir : )c o molt amb substància nacional, sinó una simple paperma :;jda, és a dir, un paper per a la "Gateta de Madrid", inutim.-.ble per a Catalunyai Tot indica, en efecte, que en eí millor cas la ponència futurs — d'un íutur condicionalr— arribarà fins allí on arribava el - ■ 'i-, de ia Comissió extra-parlamentària creada pel comte de Romanqnes. Aquell- projecte; tot fent concessions migrades, ..t.ficants, espatllava alguns dels avantatges que avui tenim t'et. Amb una mà ens donava unes quantes enjfrunes, i amb i altra mà ens prenia algunes de les més preades llibertats de les 1 racions catalanes, i sobretot de !a Mancomunitat, en allò . afectfl al punt essencial de l'idioma. Ei senyor Sala -per una banda i cl senyor Duran i Ventosa ter Taitra, sacsegen els ministres per veure de fer caure la Ir^.ta d'una prometença concreta. La fruita no cau, segurament Pirr;-dè encara és, en el clima moial de Madrid, terriblement ve rea. L'ex-díputat per Terrassa, fàcil a l'eníerniment, sembla íiie ara vulgui acostar-se als regionalistes. Ni amb aquest refon; jha aconseguit commoure el Govern d'Espanys. A Madrid no toen temps per ocupar-se de projectes que continguin co&cesiiors petites o grosses a la nostra terra. Es sabut que mai uo us troija temps per a la feina que no agrada. Carnet de les lletres POTES PER A f/AM ANTO* LOÇÏà-. MIQUEL {■{■.!<{< A .cu de1, raèi Jflvc dïls p'jçïcs ma' it.s -^ccrpora'i a ia uostj'j ic: .^n. r;. Tt&Sa d'cmiiciò. MiiíucI Ferrà seot l'ínynr de les horc^ pas; d Ittïïllffe ílcsptj-ta t-n A\ rtcwcaucn íomcrits ; el icmps, nurQi '. . íHusEd i vi g' X- W c&trviiy t\* 1 La c.iíiçó ric Mniuel Ferrà rs -'- cançó d'ahir"' quü zirib;i ;imlj la : . i el prestigi de b llunyania, tmft ressò flpagai, escolant-^r com on d'ug^a ciiire ITierbii. HI pon* iràgicarucpt. amb mguaribïq mc3. els anys que fiigcn- !'' ï'tiüaÉt dc nostra vida està en la En aquests ver?os Miquel Ferrà juï*- a f) scj canr rayeradír. prcsrircf í •L'.Tnrícni q-jc í-;. alliura. la jctfc ! poeta de "Cinçó rl'ihír" trefuitía *■ w-ts c im tm bou ar^r.'.çr. Els seus y ' ■ icncn utiiv gràcia mnít Hatina, *tf>r o! t's titulats "L'amnr dè Ics rres 1 ■ n s*. Alpun. Aç!í wu* poemes 1 c:it a cxaliar liricamenl tls 1 1 Malíwca. i d'al; res han cou* ^Tii.-ir'i n-, ííc i'autor davant p in&rjiBiol. A 'o\ arríii, pi-ró, v ■ ". -maríç prcsíiH rs bcllutja d ' EJ^ «erm dc Mí^trel Kk-rri " r bí sempre cltíííací, ^^•í diifa cn veu biixa. Dolors 'T— *í j pinínridcs, incfab'ís gaTics de - T'r:- s-tta b Huna í els estels, la lír.íí de M-nuel Ferrà wiiAla reflectir tt3 ^wi mis pures color» en el» verlindU de "Desig", «na dc ks canPW» més delicades de la nostra liti» rtiura d'ara: lòs ét íanf é* safrie *l mnt cor dtfaHh. 0. pfu mm, jo vnUrm atimar i morir* Converses íiio1ò<<íq ues Qu'uu hn istat Ij c-iu^u dr Í'íxít tltl mfii iih-iiii i]i;tí cl c.nali cormn, t'Blai tk IV'm! vsç'L· ii auUtd du nul doí moc ititrí A L lïívnna \'\x- tj-'ípt'ü tk\ iUt' i-i miíli aniLriui" a'ia' (W DWJlJtt, i. ümb IQI, liur ba pAKlraimolí ntrny) i-u t- IJvutfuatgc hbi^Ui qiic' iiqUnl atl·vtrbl·; en rvdliiat, nu \íí bd pt :i(.irai v La catu* de I'Omt re-Iu- Ihl ÚÜ »l'tli \ ÇS l|Uf Ujl BUM/J [lul ÉS' str rvciii;nrucic puramrut nucr.níca d'aqrcll mot. l'erò. .1 pafl de la ililiculiaï tinc w ■pn-.u m di^io^ar d'un mul Qttç e'l }(H yA íorvuxí renieïaf urt f^Cérmin^t OH^Wftinlr. cy) consmur que hi ba ni^l·;- a qui fini (lvf|ilau (i « n^lu-jríeu mts avià) d'yl·jíf.irl que eí caMV,\ 110 pox£criAJ un mot ijut corrc-ipouf\u exaciameui al mol foravicr. i bo cmMtfcrpn ff.iirrbé com un defecte de "a tcnRua cjtalana. En converíí* íiieccssí»** traefafem d'opoiar i d'alfm en^tr'bnísmr^ i|ue e« troben en cl mateix cas que «Mürr, ^ Fabra ACCIDENT D AUTQMOBIL jo FERITS GREUS Regnin di Çalàbría. 4. — Un au(ocamió s'ba estimbat cn un btrranc d'aquosui immedUcú»*, resulluu m fe» riu de~ grtvcUt^-lUvu! u K U £t períòdti vollefà "Oeni d'ara", dona- en son durer númuro luinti-reesam notiua ú'Iia■ Kr.vs'ai Mifí'Jia utiu uocumeniida geiteatogiu del» Prat dc la Hiba. Es ton nulor. Mossèn Gabriel OIIé, actuat rector da In PnrrO•tuta dc Sant Pere de Bigues; cl iiual donant prova d'upa cultura i bon gust ben esltritables, ba osoiei'^at els moments vagarosus a*l$ treballs del seu mmislorl en ordenar l'arxíu parroquial, i n'ha estret uu seguit d'mleivSjaiits ttadys «obre les cases, els llinatges i els costums «tel terme. Réroljiu els nntecerionts. n'ha oplpgnt un tlatrO* ramell; elsr»(«rétil's a una dc Ics seves fumilins més linnilís, que té la glòria d'£à*rr la d'En Pral do In Riba. IMií cl primer President de la Mantibimihttal, que tenia la iinprcssiú d'4sMir dcicendenl d'un rainohsa: l aquesta g·'iiealogh ho confirma; a Ien prinierit's rt.'l si'glH XVI moit poc temps després de la sentència arbitral uo iindiMj «ixecar-se rt'^s^r niaoiviTS, 1 encara de cascs beu pi-liles Anys rti'ppri!? s'nslaHen la ferraria en una raseta nprop rt^l ram' cal qm* va dtv Oranollersi a Síint Miqufl d^l Fnv i a Víe-b, i p.T níuirsi;! ^IminilllTiets i la ílc ileíx:ir l'ofiei. per a íSi^er Rn- Inméni nnjfesos, l'anomenon Pral fli>l eam). A mHJftiin del senii1 XVII, l'hereu pra) rs rasa nrnh nua imia del Míiruarlt que li juirtn en iiof, üiiH pcitia. nspirt I seeam·r-.i pleva de lerra; en ella iii bA^luisten penosament niiii eafia. Ia qual ris fixa rtefinlNyiunanl el nom, pi'fquí1 l'-ssenl linüilídií Inrani a l esiiailal o rlbà d'rtn lorrcnJ ets iiati-ja ileKd'all»vrH-s autli ,■! noin Je Pi-al He la 1! '!>:). Aoncslr, gCTM'àlOtfUt, nti^Muss.'d Oller rTt'rnrne^lH uiirtiieíoSQfnint. ;inib i r,*i)iser(p(^ous dels Ihliré* parniinualrt. eiiMenya one deí tfüVúvtríl e/s Prat preriefi iHlen míüdiün·l dVstlína «"rqnl! i--- lia^-a en una abx'nu·iade prns'pi.niar rrialenaf: u^alfinit p*-1itt'*.:i, eníri>ni[iien per rasainenlí* nmh l··s ease^ ym^ses ili·l (errítnrr. i d'trien filf^ n l'Pïf^fAsl:i: moren anil> leslamenl. fan finiil·::riiniis. miiil·Wriiles ínuilaf un.,*. In hmi-ji fHidlliar funda imles dinnslies a r.a'n Pdiiel - Prat i a íï.1'11 ElOHflereis. 1 Vllletl nti sef!Ír líarff li'wph·múir basat en una pelili-sa rnalerifll i en nu mal riinrini rn- i-i'aquelleti rpinlïirjl- que fan t'annnieuaila dir la mi^l ra pap sia. Rm ol pnrnnr fnrç del se(fla X/X uji esi arnnl dr lladren, iinil fi^la entren a la easa solllhnn 'i llnftyàna d'aiisli. asjiaSKliien et (rap lli) la fatnilia. raattmit rteten ser-se íiravament, i la vlilna. jnve. amh duen pelífes r-rial uri-fi, i 1111 pnl rlinoni Fntgradixslni es refiiniti 11 easn d'uns parents a Caslelll^rs'il. 011 anvs ílespr^s neix rl·lnrír. niír de l'assassinnl. Aquest:) As, a Rrnn» (rams l'hislAria-dP Ij família qne 1,1 geuealnein rnmprnva. «mh detalls niLe la fan per demés inleressant per ríifepenis eoncnples. 1,'rrbra de Mnfsèn OII(*. mereix ésser nssenvaltido com exempln n »eírnir: l'flíswr tmilal equivaldria valorar la font inestmnrahle dels arxius parroquial» de ta nostra temi. f, tols per aunest mcdlu de mnílrar el iiae s'In pul fer, mereixeria l'nul nr ntl efusiu aplaudimenl- fteirnua el /nuiieix perihdie "(lenl d'aea" p| Consell de la Maníomunilal, cnneBU'lt) In gnneAloffln ba aeordai pubrirar-la en fer l'irntirnsíl/i de le* nhreít cnmplnles ift'.n Pral rf'i la ftibn. Lea Infof maolon» da la pramsa «ngicsa •abm l'aotHud brltinU en la «Oastiò c» l«a raparan clans, ha provocat un dotmantlmant dal Poralng OTflaa, (tal qual as fatlella la matslxa pram sa qua havia llanjat las amar ns«ai contra França. Las na* ■aataaMn* eontlnuan I a'aspara qua a'arHfetrk niat • ta raoona- mmmmmi·, s lllllfll Ulli ilTtllidNJl Després del Conprfs fociaIisla d Hamburg, la s;iïiacio inlernacional s'ha ,ar;ari! constderablemem. Ara, hi ba noroía dues iniernaeionni;-. la sociali*la. capital Londres 1 la contumsia, capital Moscou per. els afers russos \ asiftllos, 1 capdal Berlín per els afers eurupeus i americans. A Bertln, en electe, ei fan les reunions de i;£ie«u|iu allargat de la internacional roja. Dííprís del Congrií d'Hamburg j'ban fos en una sola ta Si-goini internacional i la segona inlernacional 1 mitja que tenia per capital Viena. La nova inliírnaelonal socialista agrupa el paflit socialista francès (Blum, Mayenis, Lonjrnel); tu MVial demncríieia alemanya (Kauiski. Sebeidemann, Bersfein, Loebre) ; el p.irtit «oiilalista italii dit collabor.icioni.sla tKauIsk. Scheidcnian. Bersteiu, (Turali, Prampolíni, Treves, Mo digliani. Buoi/il ; el Lahour Parly anglís (Henderson, Maedona^ld); el pnrllt soeialií-ia aiísirino (Adler) ; ol parlit socsalisla belga tVandervelde) ; els partits socialistes revolucionans russos minimalisies (Abramovitch) ; el parlit obrer a mer irà (fíompors) ; el parlit suce (Rranling); el noruec, el suts. IbolandAs, cte.. e(e. Es de supivai' iiiie En n.ifel Cim- I palans s'iia adherii a) Conírri1? en fium dols som'nlísteí cata- ! laiis. Kn la iniernacional forlida d'Hamburg, els anglesos hi faran el paper pre ponderar! r. f sabuts ois mètodes del Lnbnur Party. sabuda l'nrienl aeii\ del ({ran nrpanisinB. t.es nedes purlinls. eu efecte d'aquesta iníerivartonnl. a jui.lar per les sessions d'Ilanihurs «eiàn; PríI mer, Nqaidaeiil dn t'netivitat 1 piir.aujetil verbal i leArira d» [ la itiierTiài-íohnl 'ú'ahíiiM de íà trnérra. Sepon. opo^irtA a l'a- neriíuinenisine rie Mi*^eim. TofClir. rnnriucsta del pnder pels iiièi mli'S ileniueràl n-s i parlaniontajU dn ii\ lluna pcAUltta i de l.i llutfa sindical, i Vi·irs oqui ridiiei-h' di·i Cnn- prAs intambaijr. e\iu,sal ad* nilrablenieal pel Ueleírar Italià Treves al llimi "La fiíiisliíia". de Mtlft; ■■('."•n!i"l la Terei-ra Fnl,-ra.-|. eííiu.ií ( -Mnsi'íiu? 1 .ii l'MiiMiinariiS -r,.fiH-in:iiiva íli' l-> InlrrnaréTlat riiarxista. I',,íiíi·i:(i.- rti;( (lonpr^s (tíi fundar una inïer nacional d'areiA pOltUfta pqíi liva sneiali-sf a. la iiuai. respec ianl .'is mèli·iles prnpií de uon qm-la dal poder jn.f Irs Ifiíia divfn*it*rittlquus en eadaxéiln dels [i:i,>r,-». Iiarniriiiílïí rACCid de Inïs els poders puiiiics narinnals fisïp à una convivència dels 1^1 als basaila sribre la BIUlua enníianca. si.bre l'elevaeirt del nivi'll rte vjda de les classes 1 riiha)lart"r/,s. snbrn la ^iinpi'raeiO' en la prr.dneeirt i en el canvi, sobre Ja fiqnidaeín di·ls residus de (ïiierra 1 rle indilarismiï".. "Aquesta obra — diu Treves — no una alis)rar;n!ft. 111111 esperanea. nn ideal rte persnnes ben peasanls i írenernses. l-is la neei·ssirat mateixa ilíï les denioeríieips ipie es troben en fa llinda del pnder o que jn en iiarli^ipen". "La nnvn inlernaeiniinl — diu nn un allrfi punt l'escriptor soeialista — no vol íssor ara una associació ideal de personí-s qij« viuen fura dol món, ni un laburalori de crlíica del capitàlismo internacional, ni un enmpromls ahstrnclB de solidnrilal «nlie els precursors ri'nnn mateixii bnlnlla, Aquesla ínlnrnaeional ha mort en mans dn la (fuerra, la qua'l RUerra, menlro per un eantò donava In documculaeirt suprema de la crtlica untieapílaliAla amb el deseucadiïnainnni de lols els imperialisme», de l'nllro. privava n la Internacional d'nquntlD mitjans d'eficbeia per impedir-la d pnr ciutvArlir-la en unn pnu do i confiança i dn rnnnvaciò," ] Ja qnn la guerra — sembla pensar Treves — no poguA ésser aviladrf per Ittivnr dnsciiidat als pnrtils soclwllstes la seva accid polttlca i par haver-sa enlpcgal a un nnmínalisma i verbositat revolucionari «ante arrels en la realitat, cal tmpernnr ta nava iiflcrnaíionat en In maleisa, vida 1 Hulla pollti- Íca. Treves acusà a la Interna1 cional rusia de' tàr, consolent- Imonl 0 inbWiieiootineni, t\ joc de la reaeeM univirut. La i» lernacionnl roja deKoneu la reatiml Inlernaruuinl de» del rnnmeiil que vnl imposar, des de fora, a les nacions basades sobre ta petita burgesia, una clicladurn d« rtafru complolnmeni rslrnnya » l'assincía vital d'aqnnsles nacinns. Desconeix encara le» fases de l'evoInciO econòmica normal por les qualí lin de passar nceesfànameni vada patà, des del mo. meni que lia projcetal sobre Aa n\i»»in aavftvio-trudut «n rísim eoniumsla nlApie. Finalmenl estil en eonlrndircirt amb ai malrixa ja que la internacíonn) qne sorll da ZirnmM·wald doclard forma lineal et seu inlcrnacionnlisme 1 lti\ssia ís avui un dels pobles m^s gelnsameitl nacitinalistes de la terra. Eí la prlmern vegada, rrer, que els srM'ia'lisles recóneivon jjúbliramenl el Tel dn les varívlnls naeinnnls i en rteilueixnq d'íiqní la pnrrespnnenl iDifonu· mia que ban de lowïr ei* partits sorinlistes Di's del punt de vísfa de IVtfcftci^ prActica. així) representa un Krii'1 pas. Es possible que ara. ioordinanl les vdiunlafs pnlií figues so(?lalis(es de lol Europa es poguí's fer alguna cosa contra la guerra. Kl nominalisme i verbalismo revolucionari encara que empernnl sobre una admirable nrganilraein sindical caiguí com un embft. de canyes l'any II En canvi sl els partits socialistes poden, amb )'acei(í política, fer impossible la vida a iots els governs que presenlln crèdits de guerra. s'haur.1 guanyat considerablemnnt. Les noies que Treves ha publicat sobre el Congrés d'Uamhnrg han fel una gran impressirt en «I ui6n obrer italib. Full de dietari F.t. í.4tíAUC ES UNCARA LA HASti Úlít. NOSTIH- sisrnvA nu th.'.s·sport Km vnihl.i rfiMr<Íjr íjuí cl novclliV 1.1 Wt-ll-i. ni una iK- i«a «rwa nbres. cus pu'snií.i diu t·.sers vai;a:ncot pari fil^ ifi'l-. Inin.vs, fK'rn .lirjb na niusmlnr reílml al millim ( un ïislvnu iirrv\i>4 ili*. tf-; le* ftirrs íle !vn\;i .Llar mlrlliB&KLa. ce caavi. Ita de rcil·lltr un Ire- ball rnerme. Igrnimn iy la inimaníraï hi d'ifiis. W'K inai a anurüi ii|iuj tjne .1 hfínn r cop «Vull nn ni? abeïteix injua: ee ca^ atirniAtnl. crmvinilrA tiue Vi'vnIucj'ó mnrúl au deixi nn sol nieiiiriir ric manpf n b fnart'ixa vclocil.it ,|iir l'evdincln matcriul. (m.iKim-n de lransp*>rl< en nn.l sonctal rcn.c mnçclesl Iminincii quo l'aiur^l nnalscvel mgfaaatjir en una íi\iliiraí;n ullra-rnccanilltait.i .' La ralàslrníi' (jgc cn iirovc li.l de. ser fitlrninanl. l·ln direu nnc no cal temer el ile*,acorO que eslic MilívcTÍni firnin^ és evidenr ijuc calla màiiuiu.l. de-ipréí íle la rcvoluriò rnrrc^poncni. arnlia a imprjsar t'rsralur meraJ i infídic nue li ral per funciítiur d'una manera pacifica. Aïxò és una dliisiA — ns cnnlconrc — . Itstic persuadit que en Ics nmrrrs íalilnils la civililTnclé malcrlM fs uns grans nits perfecta qup la eivjlilxació moral, lürncronca a narcrlim.i alpuns mecanismes que cU harccloníiii nn mereixem encara, Snm infants que prematurament ens era apoderat d'nua josuina massa complexa. Per això la mahneiem tan fnvint—o deixem que tus h malmeiíq ell altres! Els primers batallnns nordamericans que aleshnrti de la ffiitrra s'alançarcn a le* cnsíes d* França per JesemNarcar-hl. van veure amb csiupor que ais ports óc Bres) i de Bnrdcus i de l'Havre encara Itiorae feia un paper pre. ponderant en la cjrrcea i la descirrega. Ai teu país les maquines l'havien redimit d'aquesu feina embruti. dora. El cor se'ns en va a anvejar-los, oi? Però si reílexionem amb calma i mirem amb . ull scri Ics feréstegues difkultau dc . ta nostra ccmvivfncia, cru resignarem al Costum dc iraRtnar personalment maltès coses que altres pobles itn irsffinir fer dòcils enginys elèctrics. Com ho fiTÍera a horci d'ara, tmte aquestes, belles aptituds dc camàlic' que s'han revelat efl giireM tots els' citaitunls barcelonins 1 Owm·qMwlla- Sl des de Lleyda feu via a Balaguer per la carreteru, veureu durani ií( trajecte u l'un o l'aitre costal de la ruta que seguireu, unit explanada etigravuda sense apissonar t que avui ja lé estesa una Unia dc tren de via ampla; cl normal del» carrils espanyols l'Q5 melref. Si no esleu assabntunle ds la topografia del país, i el viatge 11 In bwfdnOH i gloriosa ciuUI dc Balaguer cl (cu en tren, en el "remolanser", us trobareu, durant un llarg Iro» del Irnjecte, amb un alir» via pnrallelu a la que us condueix . Si sou furiosos i prejriinlcu qui representa nqnelln via. eu ambdós onsos ns respondran: Es el Nofriiepa-PalliireBa; me» si te persona do seny el qui us parla, afegirft: encara bl-ha anat auii ninjni. ' Kls nntecedenls lepals de la qílcsíirt sín moll exlensas. bu fel moure el carril fínj;iii'ra-Pallareisa H'anles vedades, ie^ carcasses diplmàliqnaa i ban emplenal [In feix considei'rtble dií noies, rouvetus, irae.tats. ralif'cai.'iòns, actes. elc. elo. Knlre Eraju al l'Kslal espanyo! es con vingué en ttt d'agost de I90A. nn tractat que fou aildiciürral cn S de març rte IWIS i rutiflrat en 28 ile gener ric il»n miljaiin-»nt ço que eu leruies diplnniàlics Se'n du el "cange". Sesons anuest Iraclat havien de construir-se tres línies fèrries Iranspirenainues. la de Pulgcerdft 1 BourgMadame: la que parlinl d'Olorin havia dl travessar c( port de Scmporl i baixar per ia vull del riu Aracon i desprís el Odllego; 1 per rilíim. la que parlínt de Saint Glrons. hnvia de passar .per sola el port de Salnu 1 en'(rar a la vall del Noguera-PaUares'a nrop d'Isil, seeumt per ja mtirçe del r>u. pus-uni per Sort, Tremp i Balajuer fins a l.leyda. En la susdün lalifrcacirt es fixa un termini de II) anys per l'acnbnnieul de les Ires Mnies, exrepeiorTanl pel iule es refereix al N'egiïara- Pallaresa eu cl sentit de qníl hauria de crirrnr cl lertnini des rte la HOiííCaoW ri'buM'c-sn ara bat el ír,»s de Lleyda » Snrl. Ims iiuu havia du fer-si' ell 111 anys. Dels tren projecles. el de Ptrí^ r'erdà. esííl .'H-jibanl-se. el íle ('.anfrane eslíi li.-st i el del .No(ïnera-Pallari.sa . .. fot fusl es nimenea. rnnienrnun'nT ipie f.l anys que ilnia 1 no poiia 1 races di; ttinií' una reïihlní intm<*ifiatji. Jín la llei d.- ^Ti ii.- ilejsnnibr·j ib- tor? s'1111-^ni el Í.-Tr'i -enn-ll di-í K'iiOie--rn-Mfliliirpen en Ja denuniinaMO de terrn -earr-il conipteinenlai'i dc la xarva neneral r-sparivi'la. ass.-nvalnrtt-se la fnriíKa «hpecihl dn eonst ruir-se I fixant en l'artlala nnnrt com n lernie de Jn seva cmisíi'ució, el 38 de sxener de IHIT. VíVldi'la ésser just en les meves aprectacinns. per aíxA parlarii poíhnl ínta lií serenilat np els meus jndiejs. Ml ha qui ÍUPOW) que l'esínl d'eiiilarreroïn-nl es tli-üut n h-s dif icall.'il 5 n'l'' cepcesenia el seu tr-aeal. Si hn eonsidi'rem imparcinluienl lo-m dc vonipai-ar- lo nmb el de finnfrnnc que no rci-ocrc rnp [ilniíüriu. 1 iiiob el de l'ilidf ei'díi nue ha calant traves, sac la cftlf.-ida d,- Tossa que, si no recordi) mal, passant -la en carrualíii- va seuildar-nie cosina germarm íle In deí AIonfBecb. l'er i\ Canrraiin .s'ba fe) el |re)i, pec sola d,- Tnssa s'iia perforal la vra i en canvi pernl .Nojiiiera Pallaresa _r)iie hu de ae. guir la vall del riu, encara nn s'ha fel ívifrehè eap feehalf no miis rexplanaeii) 'i esleaa dn via per le» plnncres (erres do l'DrRell, Avui ens lrnbem ijtie. per nnnr n llahi^'iier, lenim un tren que, o dolent, i