íB'àbléi'U d'agosl 'de 1923 LA. pmLlG&iT A LA XINA EI corrasponEal dci "Temps"a ïoquio comunica algunes iaJormacions interessants1 sobre ei conflicto ïino-japonèa. El 15 de juny passat, el govern japonès fúu remelre a Pequin, per mediació de Yoshiiia, el seu eücarregaf d'Afers en aquesta capital, una noia relativa al moviment an( i- japonès cjue es manifesta d'algun temps ençà en ílverses partiu da l'imperi xinès. Aquesta nota deia r'íxí: "3£1 govnrn japonès demana al grj\ern xinfca de donar a Ües aulorilats provincials les instrucrions necessàries per tal ^jue firong-uln mesures enèrgiques, rcíerents a la vigilància dei moviment anti-japonfcs. Si les ai;(orjíats provincials xineses no enloquen aquest probiema amb la sincerilaí -solçuda, la vida i el.s béns de nombrosos residents japonesos conlinnarau essent en perill, i el govern japonès prendrà aícsliores les mesures que creurà nacfssàrics. Dssprés d'una eaqueïía minuciosa, cl govern japonès compta entaular neg-ociacions amb cl govern xin&s fobre li qüestió de les indemjiüats qus caldrà atribuir als residents japonesos a Xina que bagln sofert danys a causa dei moviment anti-japones." L'actitud enèrgica del govern 'da Toquio s'explica per la necessitat de saivaguardar inlor>1^;cs que podrien ésser greument comprometos si hom no obrés cn temps útil. Els comorcionts i els industrials japonosns reclamen tina accid enèrgica, i e! govern està absolutamenl decidit a donnr-los satisfacció, K. Toshizawa, ministre b Pequin, assistí no fa gaires dies. amb K. Debuehi, el nou director de les oficines asiàtiijuís, al ministeri d'Afers estrangers, a un míting organitzat a! Club Industrial, pels principiïs homes d'afers do Toquio, amb el fi d'esaminar les znosurcs més eficaces que cal prendre a Xina per defensar els interessos japonesos. "Si el govnrti xinès — deia ía poc un funcionari del ministeri japonès d'afors estra!i^ers--é3 incapaç o refusa do reprimir un ^viment tan noïble a les empreses pacifiques dels japone-sos a >Xina, el mafeis Japd, pel t»u compte, haurà d'emprendre els actes que seran necessaris per protegir eficaçmeiU els seus súbdits." L'opinió pública s'inquieta de les noves enutjoses que adés I r.ra arriben a Toquio, A, Ilanqueu, .Yang-Xa, Tíen-Tsjn, Wuhu, Txonj-King, Kiu-Kiang-, Han^-Tïau, Fu-Txeu, Amov, Tíi-Xan, Tïí-Pu, Sliasi, ll3(4 n i cn altres districtes encara eJls Japonosos són víctimes de manifestacions hostils, d.? vies de fet, que posen llur eiisttncía o llur haver en periü. Els canoners japonesos ban de patrullar en aigües vineses l vigilar les regions on les pertorbacirms eúü Tmh pponucciarfp?. Tol això no és gaire aconhortador i podria evidentment o.'asionar complicacions dolorr.çes. Dl moviment an/i-japonís pren, en certs indrets, la forma 4'un boicotatge a les mercaíeriís d'origen japonès. Aixf. per f-semple, a Xang-Xiang. Els habitants d'aquesta part de la Xina, de la mateiia manera que els de la Xina septentrional, no D'ALEMANYA — o— Berlín, ió. — El presidenl de !a Kepública, senyor Ebcrt, ha prohibit la vcudi de marcs a l'estranger. — Havas. Berlín, 10. — Res no pot contenir li caiguda del marc. Com a conseqüència, les cascs de canvi tanquen unes després de Ics alires. Aquesta situació afecta tant els alemanys cora t!s eslrangers. A més ^ més, el cost de h vida augmenta ei» !als proporcions, que a la zona belga i especialment a Aquisgr.i:i el descontent general amenaça maniíestar-sc d'una manera més greu cada cop. ATï:r el mati a Aquisgran el mercat dc llegums fou bruscament envaït per la multitud, la qnal féu malbé els llocs de venda. Diverses botiguer dc comestibles dels voltants de la plaça major foren saquejades, costant grai; treball a la policia restablir l'ordre. A Dcurviss, prop d'Espchwçllcr (territori belga d'ocupació), un nombrós çrup de comunistes armats havien començat d'apropiar-se les collites dc patates i de llegums. Els camperols defensaren llurs camps, produint-se Topades san^nants. Les autoritats d'Aquisgran han tramés forces dc policia amb cinc automòbils al lloc dels successos, efectuant-se detencions. Són de témer greus disturbis, puix nafrat dels salaris íaÜulosos, cap obrer guanyarà aviat prou per subvenir les seveï necessitata i Ics de la seva família. — Radio. EL COBPUCTE &EJ. SPROVE!- IKENTS A LA RUHR ELS CARIFEftOLS PERDUDA LA COfJFÍCPm EN EL MAR PAPER ES NEGUEM A VEWDBE. AUQ NI ENTÉN LES VAGUES Dussddorf, 10. — El proveiment d'srtic'es alímenlici.i es fa a 5a regió de la Rhur cada vegada més difícil a conseqiiènda de la manca de numera* rí, Eís camperols ban perduí ja tota la confiança en el marc paper, i es neguen a vendre. Kls Bancs cs veuen assetjats per innombrables clients, Les vagnes augmenten cada dia, Les fàbriqEies Thysscn í Varaborn estan tancades. — Havas. ban tingut mai gaire contacte amb els japonesos, cnglobanl1 los en rbostiütal tradicional que nianifesi.eií envers els occidentals. Airuesla hostilitat es complica del fel dc les intrigues per part dels fabircants xinesos, els quals cerquen d'aprofitnr-sc de J'agitaeiJ actual per fer posar a l'indez eís productes japonesos i assegu-. rar-se, d'aqi;:esta guisa, e! monopoli del mercat. No ós la primera vedada que els comerciants 1 els industrials japonesos eí boicotegen. Es un fenümen esporàdic. Així, oonfuijil «7t l'acció de ílur govern, no tenen pas la intenció de plegar valçs. Seguiran !'oxempie dels negociants anglesos boieotejals l'endemà de la guerra dc l'opi. Lluny do deixar-se intimidar, limitaren ilur comerç a les mercaderies, de 'les quals els xinesos no podien passarse del tol i, tot esperant la fi del boicot, substituïren amb compatriotes ois empleas autòctons que havien ocupat fins aleshores a Ihirs cases de comerç. F.is japonesos pensen fer 91 mateix i Ics pèrdues que sofrivan a causs del boicot no podran ísser molt considerables, consistint llurs imposicions a .Xina en articles diversos i capeiíeria. LES RERA RACIONS 13 na SOSTENEN QUE ALEMANYA HA DE DEMANAR L'ENTRADA A LA SOCIETAT DE NACIONS Les directives italianes en el problema de les reparacions Berlín." 10,— Durant el debat promogal al Reicbetag respecta de la qüestid de les reparacions, el soclalisLa senyor Muller ha dit que opinava que el Beiob hovia do solucionar la qüestió de la Huhr (l'acord emb França i Anglaterra. 13a afegit que calia que Alemanya fes ofertes pràctiques. El senyor Muller creu que el moment és propiei per demanar l'entrada d'Alemanya a la Societat de Nacions. Comontont el darrer discurs del Canceller, qualifica de tardana la presentació dei programa financior ■del senyor Cuno. A continuació parlen els ae-i nyors Strassemana i Hergt. PreconiUsn la continuació de ía resistència passiva. El senyor Hergt demana l'espulsíó de ta Comissió interaliada do. control. Oonteata als oradors et ml-! nistre d'Afers estrangers se-t nyor Rosenberg. Acusa França d'haver provocat el caos eooniM mic en què és -troba Alemanya. Mentre parlava el ministre d'Afers estrangers, entrà a la sala una delegació d'obrors rhenans qua volia parlar. L'in-, cidenl s'acabà amb l'arribada -de la policia. — Havas. ACTES DE SABOTATGE Dusseldorf, io.— A conseqüència de la recent ocupació dc la mina Dortfeld, sitaada a TOcit dç Dprttntuid, han estat inandadea pels sabotejaders les centrals de les miquínts elèctriques. S'ba obert una enquesta per descobrif els autors del fet. — Havas. EL CONSEU. BRITANIO Londrca, ro,^ — ^Eti el Consell de ministre! celebrat »hir regni acord absolut respecte als termes en què hi de rcdaclar-se la resposta anglesa a les notes tranteses recentment pels Governs de França i Bèlgica. £! dit document quedà ja redactat i serà tramès de seguida a la seva destinació'-1 Acabat cl Consell no s'assenyalà data per a la nova reunió. Als cereïes ben informats ca creu que el Govern no accedirà a discutir la qüestió dc t'amdlactó dels deutes aliats siaó eti cl cas que es presenti una proposició concreta i ben defini.da sobre les reparacions í ïa Euhr, per creure que Ics dites qüestions lian tí'ísser tractades conjuntament. — Havas. : EL DOCUMENT ANGLES CONTESTA TOTES LES QUE8TIOME FRANCESES Londres, to.— Segona cle periòdics, la nova comunicació del Govern anglès al Govern francès cotistilueix una extensa exposició del punt de vista anglès sobre les reparacions i la reconstítucíó econòmica d'Europa. S'afegeix que el document britànic contesta detalladament a totes Ics qüestiona franceses. — Havas. EL GOVERN BRITANIO FARA UNA DECLARACIÓ :: COMUNICAT fi Lft PREinSA SOBRE EL CONJUNT DE LA QÜESTIÓ DE LES nEPARAC]{>MS Londres, to. — Anit es considerava com a possible que 3 causa que les vacances del Parlament li impedeixen de donar a conèixer 1» seva actitud per la vís ordiniria de respos- te» a le» pregtmtet fetes pels dipaUW, el fipverp britànic Ear& una declaració en {ornu de comunicàt a la premsa sobre el conjunt de I» qüeetiú de les reparacions, en el qual pnblícarà documents anteriors a Ica recents negociacioos. — ftadio. OEOLARACIOHS DC LORD ROBERT CECIL SOBRE EL TRACTAT DE GARANTIA MÚTUA Londres, io. ■ — Lord Robert Cecil ha declarat a la premsa que el tractaide garantia mútua realitzable, i que el món s'obtindrà grana bweficis. Parlant de la seva entrevista d'ahir amb M. Poíncarí, Ii4 dít que e! primer ministre francès fi havia expressat la seva satisfacció per l'acord a què s'arribà en la darerra sessió de la Comissió temporal múrta per a ïa reducció dols artnatnenu: / ■ Lord Robert Cedí ha acabet resumint la seva conversa amb M. Poinearè amb les següents paraules: "Estem fih Hany eom is penible d'un d«aconí".— Radio. EL PROJECTE DE CONTESTA A FRANÇA ÇO QUE MES PREOCUPA EL GOVERN ANGLES ES MANTENIR LA INTEL·LIO ENOIA AMB . FRANQA Londres, 5). — El Coniell de ministres ha eümlniít atentament la polítics exposada eo les retpostas tiaueesa 1 belSi. Mr. Robert Cedí parià abans íel Consell amb ilr. Baldwin sobre les entrevistes que tiqivé ahir amb M. Polnenrí a Fstb I amb M, Sflllerand a Hamboltlet. En e-l dit Consell es trteta del projecte de contesta a França, En els cercles ben taíonnats es confirma queia preocupaeió deminaat del pwjactt d« nota brltènica €a el dcalc de mantenir ta inteRieèBda entre França i Anglaterra. El document contefitatà la darrera eotacafaaelA francesa 1 sembla que el Oovem s'eftforçirà ea obttnïr qne els atiats trametin a Alemanya una resposta Conjunta ; però ss sab per bon eonfluete que cl Oevem brttànte desitja, d'evitar l'esfrondíiment tconòmlc definitiu dFAlMMBj», a la qual considera com nn deutor en fallida, l'actla del qnal cal inrentarlar curosament. Gal celadonar amb aqnest punt de vista certe* Insinuacions per & un control d'Aleca&Bra no sotamtnt interslíat, tind IntetnneíonaL — Radio, Londres, io. — L'AgèncU Eeuter diu que sembla ésser que la resposta anglesa als Governs de França i Bèlgica serà tramesa dintre de poc a aquests Governs per conducte dels respectius smbaixadors a Londres, amb l'objecte que arribi a la seva destinació abans que s'efectuï la publicació dels documents britànica, — Havas. La nota italiana ]j 'Agència Steínní ha comunicat la reapostaitaliana a la nota. anfdesa, aiií com l'acció diplomàtica desenrotllada per Itàlia ara i adés inspirant-se en els criteris il·lustrats pel govern ita-< lià a la Conferència de Londres de deeomibre 19SS i després en los successives fasos en la qíies tió de ies reparacions. La resposta italiana s'a^herels en tesi ig-eneral als propòsits del govern italià actreçats a aconseguir la "détente" europjea mit¬ jançant cl manteniment de l'unitat aliada _am'b la riplda s(v iució de la qüestiO de les reparacions i de les qüestions eonexes, mínima entre totes, segons cl govern italià, la dels deutes inleraliats. Els paràgrafs még Smporíants de la no., ta són; ' "Itàlia reté que la sistemalilsaclú gfïnerai idcfinillva do les reparacions ha fl'ino'lourc la dels deute»,, tal com el govern italià ha repelidanvent i públicament 'declarat, i cal aisi mateix tonlr en compte, per quant parli oularment es refereix als interessos italiansi de les altres qüestions preindieades. Itàlia manté a ta vegada el propi projecte sobre els deutes i les garanties que podria integi'ar-üe amb la proposta del govern bel(fa en uti recent estudi- " "Sobre la qíiestió de la ces«aclí de ?a resistència passiva com sobre la de l'ooupaciú do la Ruhr, el govern italià reclama de l'apinió púMioamont i repetidament expressada contra la resistència passiva, contra tota ocupació militar de la Ilibur i per una gradual reduccid de l'ocupacíó militar franco-belga, una vejfada garantit l'acord general". DECLARACIONS DEL RIINISTRE D'AFERS E8TRANQERS Berlín, to. — El ministre dè Negocis estrangers, senyor Rosenberg, ha declarat al Heichítag que eta iimni-i ïieíit la publicació d'importants documents relatius a les qüestions d'aCtualHat. El ministre ha afegit que a. la publicació d'aquests documents seguirien noves negociacions. — Havas. EL PAPA FA REDACTAR UNA NOVA NOTA DE PROTESTA CONTRA ELS DARRERS SABOTATOES ■Magúncia, 10, — (Comuniqueu do Roma a la Premsa Catòlica alemanya que oi Papa. ha encarregat al cardenal Oasparri que redactí una no·va noto de protesta contra els darrers actes do sabotatge comesos en territori ocupat. Atiuesta nota serà lliurada un d'aquests dies al Gocern alemany. — Radio. BONAR LAW SEGUEIX ATENT LA SITUACIÓ POLÍTICA Londres, ÍO. — L'ex-primor ministre Mr. Bonar Law, que va haver de resignar les seves funcions per matius de salut, ha seguit amb gran atenció l'actual crisi política. Mr. Baldwin l>ft estat diverses vegades a veu^ re'l; ahir va passar una hora junt amb ela seu predecessor. — Radio. U« PROJECTE D'ABIORTITZAOM PE LES REPARACIONS i DEUTES IMTERALIATS Londres, 10. — Els representants dc la Comissld nordamericana- de comerç internacional han sotmès a Mr. aBldwin un projecte d'amortització do los reparacions j dels deutes inleraliats. La Comissió proposa de fer concertar les moratòries 1 l'amorllUacsó dels deutes que ois aliats han da reemborsar als ALS EE. UU. !0 " 6 i. t i. ÍÜf- aÉiüislrsitfa — 0— Washington, io. — • Eí president CooIftlge consefvíírà cn el Gabinet eís raateLtos col·laboradors dels president Harding. Per evitar l'encès dc treball que ha estat faíai al president Hardíag, mister Waltcr Brown ba presentat un projecte de reorganització de l'administració, que ha esíat aprovat per Mr. Coolídffc. Cert nombre d'assumptes seran confiats i ia Secrciaria permanent, la qual tíndtà el dret de decisió cn ífran nombre dc f/úestions de política interior i la signatura per delegació. Per realitzar aquest projecte cal una llei, que se suposa que et Congrés fio es negarà a votar.— Radio. EL CADÀVER DE MR. HAROiNG ARRIBA A MARtON Maríon, 10. — líl U-en especial que couduoíx el cidïiver del president Uardins Im arribnt a les 32.30.. — Havas. LA CALOR A WASHINGTON TVashingtoa, 10, — tScjfCos Informes dels centres d'aBSÍstència píiíjllca, durant la cerimOnin de l'euteirameat del president Hardiug forçu atacadcB d'iasolaciA 100 iiorsoucs, que hagueren d'ésser sssistides, sense que afortunadament es regtstréa cap defunció, iloates altres persones pogneren arribar a llurs domicilis pels seua propis mitjans. — Havae. FUNERALS PBR L'A NI HI A DE MR. HARD1HG Londres, 9, — A l'Abadia da .We.stmlnster s'iian celebrat amb tota soíomnitat funerals per l'ànima de! president dels Estats Units, Str. Harding. En representació desi reis d'Anglaterra han assistit a la cerimbnia religiosa els duos do York.— Radio. LA JORNADA DE VUIT HORES Nova York, 10. — Fa alguna dies que es digué que d Trust de metal·lúrgics estava de*idit a aplicar la jornada da vuit'ho-í ves. La Companyia Carnegie, una do les més importants empreses met