IA fÜBUCITÀT Dijous; ^0 d'agost de DE LA XIX Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya SEGONA S EI 3 S i O PERQÏÏR. ES RKTARDA ET, CODE tA SESSIÓ ta SísalO" anuDcLarift ppr a Ina tjuatre íl* tEi'íía nií va ooiudi^nr ïtàfl a ti^s quart» de sis, Pfrls p^ssaiïlRíífts del Palau, eitranvdïnnrïrtmeQt animats, cimilaron r-uniors iasiislcatSi qu& atriliuícu nais objecte d'aquesta oposicit'i <>frn oJs diput^lí rçpublicans-nacíonfllislos per' Ijleyda scní-ori! Mif-s i Perpan, ^is fluals— POí-onB ens aípeírnren — van prestír a flíurar com r-lc-rutrirs ric la ^CoDCODtíflcifl lliborfll" tal de l^uir «B?ngurada Ve&wXÏü i nmb SQilíStk filiaciis figuraven al Ooreïm civil iie Llt^yda i al ministeri de ]h GoVeroa- Bpd) afirmava, ÍEmbí. que els diputats d'Aecifl C-'ralana Iiavieti mauiiugm una a^litnd cTaiisolnIft fiui-ansiffència i que s'baWrn nt^at rodonameül a rotar nnnis qu« estsvfü íTitimament rchtdóoata amti el vergonvOs paettf de Aíinests rumors círculaTon amb molta mïistciïcia pel? papsaaií^os i nosíiUi-í-s els hr Micít J^mana la paraula per una q'antlA prèvia i en ííser-Ii enn* cedi'Ja diu qut to] en primer íl« rcli'e hemenatce i demanar un Ttrt dp ^riu ü's per i'i'ní'í-rtada aehnefo is taiHa iïitrrioa. i deffpríf d'btrer fet DqunttH prèviey per lal (jue no B interpretia erròníamíut los »ve« pamules, d'ui baveut esïíU cïcgida ja la pnevidè^cla de l'Asspmlilr-a, t-aldria que ^bans de procedir-se a la vomrirt de (4>mfçUarH quedis c&n^l lluïda !a laula definitiva, l.i contesta el pre^idecr, maníCes>tant que. reclamemanauit-nt, eaï proí-edif-pe tot qetflU a 13 vottieió del Cíiq•ftl. Ri'iirèn !a paraula fi sfn.vor Mitó. iusistínt eu ]:> coDveDièuria que 3a taula definitiva prí ngul pOffflB^O de llur íiffcc, per tal rem ^iïíí, i3it). put influir t-a d resultat fie ta vi>taci$, Iniei-ví id senyor Marí, prf una íjUes* lií? d'pvdrr, doiÚUit Jfíiura a uim íirtitífii del BesÜoieBt i íwíajll-w per acabai Biob això stjUfBÏ liK-ident. es iir')t-edeii iot aespU a la vptariO d« conselK-i's. Volaren dipnlats, ú'-nijut l'eserutiui e^ eeïfiíntï r&rtitlltt: Rïha, 40 tÒï»i lliera. 40; Guaseb, ; Sol, ;!-S; Vallé«. -iS: Lloret. :ï7 : Mipç, ^1; KV euer. 32; Avellil. 21: Kot, -4; Jrtqins, 25í: Mii-rt, 22. i Colomina*. 111; rtsiíl' ten elí'sït^ eï» »éflyorà Itiba, Itiovn, Gnaseb, Sui, Vallès Morct. Míes i Nugurr. Tnt SP^idí prfn puís^sslú de ll*n 'í:^rm . recs ïa taula Oef'njiu i i el senyor l'ui^ ) í'edaEal· li fa új; de la paraula, llesim fi scjüunt dlsriïra; "He pnrlal d :ï! ípr;^ vrgados dc« tl'aqufeBt Sfïlidl d'honnr psdf-vin^uL sovint vullai iJo f]a«icí rom aquell "r-ití piïrililós" d'Alfons o\ Magii.&ni rn e s f i a precedir. sa rírtlrada triomfal a Siipols i que piniín-i ü:l t-om avui, mai m'he sentit iprbi ])?\ &entiinnnt .-ci-è de la r^spou^aljiilïuí, nii_j\';i i loJs vo^'AÏir^í ci5 ia guia a (íütiar a ín po1 i L : '.'a di? Ifl Hbiï o m un i í a ï nu í'neí [in} Diomcní !raíi.= c "-neiej - " la] pfïr a Qaíítlnnya- lís la quai'ta Ví^afia. i firnso qut sorfc fa darrera, qtje i'eï)ò rcBidÈnHa i ilfs nifvps paraules çLesiljo qoa íingui» avui U t'ro-r da . ini rtíi vk ía í i ta t. d (.'I q u i coníempla amb uJIa ^'historiador Kst fïm; ía un q u nnlA l ^ ni pj»(i t'Oïii volialfl íl>neinií;s. Cüjii a U Is elB govern a ctis t pftcr U- n . ^embía quo si la jMíincuniunilai. iúe C^lalunya creada pfJ goVern; yrroduïdíi 'eom 'Jrc.jftcíi? dc ïhïi pel partií In«eral cn 19Í2, siprui còsa SCdirinsa. Era aqucsia Inslituej^ irer à cIJs i par a nosaltres "obra dft íratismirt i d'oporliinilat. carní do ni/'? ampla llibertat." K\ IXcnu qbe la "impíariava apMcnia una r^ial proiAofal ^bsoUreé hi liftni Mtm·'fiüaU"; més bí pot dir que crl^'-gonís d K-spanya. no IVan liatííut ttfóta végàda paraula 'de roí» Jàp do Ics d'eíe^aciona de l'veis íl-J3atal fïns han ealal indedíd^ií, n) aquelles que per lintífàr ' fjobre- eoi.es mai ena Is mblavMi mf1" fàeils a liúr knkiti ni tiqueíies eu què la DISCURS DEL PRESIDENT JnfcolfipstÈnoia dc) poder públic ha ustal maíor. Al colliran, la sijric dels obalacies passals i prcsonls ós inacaliablc. Recordem aquell llarj Pürínde, encara obèrt; davant el Tribunal Suprem dc Madrid, en què el Govern niíiotenia vaga~ meni ta idoa dc ïà iMititud dels nostres imjiostos: recordem la campanya contra el traspàs dels serveis; In ropelida i insislcnl çfi què l'única àuïonornia concedida, !a de !a votació ilels noaIres pressupostus i dc re^aoicn dels noslres eomplcò, es volia que ens fos arrabassada: la negativa de la coiíccsíió dels lelèfons, meníi'c os donaven fàcilmeist a València a una Companyia eslrangera, nicni.-c es projccla ila concessió de la construceíi) de Iota els d'Eapanya a un trust americà del que íormen pari mims ben ísontgnls en les campanyes coatrn n istilIres; *1 retard dc 'la trami'nt .) de carreieref. Trenla projccles rlo nova construcció dormen al ministeri dc Fuincnl, alguns dels quals daten de iBíg, Hccordcm els concursos dc hesliar snspcS'ïs, N'hi hagué prou d'una detiünqia d'un funcionari de Tarragojia. tristament calalà, perquè i'Kslaf quo no fa res pci foment de la nostra riquesa pecuària, trame'és (a força, que devia sobrar a Tiarcolona, contra el? anyells ; Ses vaques pacifiques. Al cap <íj temps se'ns dóna la raó, però en mala forma que no oMign i l'agraïmenl. Avui, encara el dissabte, van al mercat scusc cap precaució els ramals, i ei diumenge toia la quiricalla de la Higiene Pecuàrid espanyola es mobilitza contra els que van ais concursos mancomunals. ■Recordem la campanya contra les brigades sanitàries. Ara ís un metge castellà de Deyda cl denunciador de. la nostra manca de mitjans, el dia abans de la campanva reaMitza^la pe! Servei Sanitari a Barcelona. Eniretant. ía incúria dtOl Kstal. deixa que les tnlmé pal·lúdiques del .Prat de Llobiegat iníHuilicament. avancin Jins que és coneguda clarament la cau^a. Ara és contra la ijq'j.isn material, ara és contra els Ifosyr? de l'art, nra conlra ia ' Kengua, arn contra els nostres líbies. Kncai'u jauen alnunloniíue- :tt pji li de la Diputació de Tarragona les cstíi'luo.s imperials icseo-j berles per l'insiilnt nl 'J',lHU'e romií, decomiísades per l'Estat, ara fa cinc o sis anys, A Empúrïes, les rebles d.^ la Necròpolis grega, on .s'bau I rebat vasos preciosos que té tothom, menyí els Museus públics. l'Estol les ha venudes per 2J0 pestes. ■Ha preferit HanfftrJla ans qun veure com era per la Junta de Museus de Barreiona explorada i per l'Instint, estudia^ da. l'n governador de Oirona. ve/la que ens sisuin demats uns llibres per a la Biblioteca d'OUna fnlutBCió cortès en lleu pua catalana cus is I irada a Sa l'ara, cum si In nostra baixesa fris lal que parlar amb la pròpia llengua fos la hlflstímia o l'insult. Si ia representació de l'F.slill en coses nnsli'es és aícsa. Fa aays que c] mjnisleri d'inslrncció pública no ha fet els nnmenarnents dels seus rleIfgais al Palrnnar. de la LTni\-ersitai Indult río 1. qo'1 })er altra part s'ha deixat príltiieamenf .pense la sídivenci«'> cslaial qne tol just compensava els imposlos amb què el fisc grava l'ensenyança. Ité es veu que lio és la llnila solamenl ontra no.saillies. sinó cnnlrn Gatatiunya. Torna a poder referir-se als Governa in1tua'Js aqiíejía frase del conl ilels ".Scgiidurs" ilel temps do Felip IV; ilAi-a el Rei. nostre senyor declftraila en i fi. ta guerra". Tes coses catalanes porten el seguit de Ha infàmia i de la maledicció. Sortim fora da les fronteres de la terra i la maledicció ens segueix, l'u mol.de l'Ambaixada i a Kranvà eis nostres orfeons, invitats per la Himicipalif nl do Tolosa, són expulsats com a criminals, i la noolra bandera qun flamejà a Verdnn, onejant a lles alenades darreres dels catalans moris per ia França, és Indiferentment abatuda. A! parlament es parla com de cosa innoble de la nosira indiislria. del nosire Ircball, i hl lia en els alts sctials qui e? com plau en ila ruïna que les pertor¬ bacions SDcia'ls porten al comerç i a ía riquesa, ja que així es f ari, la bona obra. que la indústria s'escampi per Espanya, emijfrant·dc la;tcrra «ifttdïda,, ;. I ometo, encara aquelles causes, nioUes1 i gra'víasimes que apenen fol l'Estat: rius do sans que deïmen la joventut, rius. de diner que ejxuuuen la riquesa del pais, que si afecten espo-. cialmcnl Catalunya, es .perquè eüinpíeix püntutUlrttflDt els deures públics,' i lleial nu deserta ni del que sent radica! aversió. Vegem Barcelona; aquí jcs congria l'aiti'fl enamïc. El socialisme, t'obrerisme, el sindicalisme, han tingui en tots els països per principa't el prescindir dels ciiràcíei's nacionals, i sovint en nom de riniernacionalisme s'han aliat al costat dels opressors. Aquest fenomen esdevé comú *n la iiistòria dels moviments nacionalistes. El tsarisme antic, era mestre a aprofitar-lo. A Catalunya hem pogut veure eis més quinti ficnla òrgans del sindica!lisme combatre el pals; menysprear públícameirt als seus diaris la llengua catalana, combatre tota kv riquesa, -declaraül el "boycolt", no a una indústria determinada, no a ía d'una enlilaí o d'una comarca on hi bavia la tíuiía social, sinó a tela ïa indústria dc Calaiuiiya. Hem vist aiçarsc un exèrcit roig que ara assassina, ara saqueja, i menIréstanl vagar la vigilància de la jnstíeio, clauillcar els organismes dc govern, com si uns i altres, en els moments més difícils, estiguessin en mans dc la negligència o dc la mala voluntat. s'ha intentat encarrilar l'anarquiu hrunzenla, ni donar cariat ample dij nova justícia a ■ics aigües tuelmlenles. ni s'ha sabut, liesviar-tes o eod'egar-ies. Tenim dret. a queixar-nos d'un govern que s'exerí-eix sense ïa nostra inl ínsa. comp'aenixi i que pa^ueni amb durissim i car estipemtí anyat que s'apropa fiegríiiis les estadístiques d1» iS anys ein;:'i. al ciftqíu; \lel [>rrlssiipú'st dc l'Eslatí Es difícil a l'tioiTie rJVds països noi mals oclnals interp' tlar aquests fris rj l·|i i~i iirju eonl.]]]porunía'. Cali.tvia rn tol ras w-ii1eae parió cn ta Tiotfiïi-a oni·itlal d>' la líús-iia rtelf 'í'^hi í o r.. la Tdrqiíin dels ^oldans coigs. I1..^ilrièni ilir que s'ha balcaii'17.1 liarer.touo ri bé ooe ttavess. m sfgtes prrièrit*. v'vim tu pí illica ileserita en ei r.it Elas de ísantillana. Ara. com utliívnrs, els terços de Felip IV ussaiten les cas^s dí les eíulais. es bufeteja els :ilç'aldes i es profana td sagrat .;e la liar do Ics autoritats (tel país. Vivim una ntopiji o arroriia. Per ella pafsam es^uard'nnl amb ullada rh|ií'ía seguint et cons.lt virgilíà. rom en el lloc niés Lqcribtfl de l'infern. Tul l'esforç de vèncer la polílii-a vella dKsj,anyK, renovant -la i regenerant -la, ens ha fallal. No hem aconseguM. convèncer l'ànini simplista dn nui. com t'inune ttel li'esrrl, r"pugna la varielnl s'enninora de l'nrabeso geomètric. El cnml et (toc d'pijvareí' sobreviu. Melo podria encara avui 'després de dnrtssimes cxppriòo. eies da la ilislòrin ile la decadèiicin d'Espanya, fcpnlir éls •seus consells de govern i les seves previsions. En íanvi. aípipala política nefasla ha fel el sen vial dintre les ànimes. Tol s ets tòpics ;oilies qne unien nostres passats a Espanya, han anat caiem. Ha caigut tu velhi ínlmiraeió a una llegenda heroica; ha caigut l'esplendor d'una :liferatura: )ia deixat de seniblar-uos sufícipnl, pern comunicar amb el món, la llengua castellana: ha caigut la veneració a un art del qual fa anys que vivim separats; s'ba romput tota col·laboració cienllfica, Cada dia el govern fa nous esforços per trosllígar el vincle pooníiintG' i ja nD impressionen ni aq.ui ni a Polònia aquelles paraules de Nicolau U; "On portaren els prodiictes (Tela voslra Indústria, liba volia els mercats russos us siguin lancals". ■ 'Calàlunya té afany de llibertat, i creu que ella fóra garantia d'una major cultura i d'tima major tècnica, t restilud en l'art de governar. Aquesta esr cala comenéa en ela parlils moniírqiiics i acaba on els que' es diuen .clarament separatistes. Contra aquesta ferca cl Go¬ vern aprofita, la gt;orra social sense normes i sense llei, (io lal guisa, que el poble, ho cuiuprenent la ineptitud en .posar -b i ■ordre, creu cu ei ma.quiavellsme d'atiar-la. . I mentre, ía^ ciutat màrtir sofreix. c!s govemanís lli riuen, i hi fan bons mots i frases plenes de- fàcil enginy i de saruasme. ■ , . Tal és *1 quadro de la nostra histèria actual. La Mancomunilat de Cafalpnya, enlrclattl, va fciil seroqaniínt el se'n eami; en certa moments llaurà semblat que ea desentenia dels fels qiit: ens volten. Np, no ora així. Unes vegades era impossible la noble cooperació. No podien alternar amb els qun auih fútils prelcxlos- processen . honrats ciutadans que el sufragriia enviat, als Consells numcípuls, i amb els qui per la seva passivitat sembla que r.. guien, en relació al inovimcnl. rmoionnlisla, el desenrot tinmeut. viel movljr.ent terrorista; no podia la .\!iinçon:!in.itat aviflar amb la seva assistència l'obra cii·l jïoHliC. de darrera fila enviat, a Barcelona com aquells prefo tes que Roma enviava a la Pannoníü d a la . Cílícia. doiíanl qué dir als flesvagnls de! Fòrum i que tingueren la mata sort de tenir per crònisles l.i ■ vido o Tàcit. Quan per alçar la q un li tnt i la conductn, tia portat MexeopC>c5( com en el [jreseni, hi mostra, no ha faltat U n j.-li-a nssiíltnoía, Si litïï: viscut vüia indapmdenl de! Icir.ps picpaiani. l'e... devenidr-r. La n. : els voti; que el G positai Idea. AlI quiqueí per ns..-,' i ülIkiu'm i tasrn lv. | llosllCs euglio c: meni I e publJC.i'. ri de li el> ninp iiv» ob-a us la uiran •íi de i'cbiM l'eaüííatfa 'tisv.íI ru;: acabí na dii la Mesa üj i'í.s-.·.in· •rilr» ;es taartcí aoir. ■.iív:·a i ca. rwüava :i '.n capdal il;> Cj- C OO ; .'r^aS-en la EL-e [ s ■ i" t •;1 y a í . .•al no i l.qui.ía-c.ó a; vostra dél.berEct'j. ■ is hem cor.soiidat la obra en mig de la rui. a 1.' s'oh nra f:;. que lasra i i roí/. 111'",-'sot li , . Nc - n-. -ó.. a na que ens ha voltat i dsl terratrèmol que ara seiirbla que s'a. paivaga, però que no és aturat. Dunumt d'ell, damunt ta lluita baixa d'mteressos i de disbauxes, nosaltre-s-hi hem encès la llàntia perenne de l'ideal, del sentiment, que és c:ieara niés pul.enl que [a forca material: cpie hi ha encara tionies qne moi'en per l'honor, per liéu. per la Pàtria, menlre quu on nom de les baixes passions no es fornien màrtirs, sinó botxins. La llàntia encesa pul ésser senyal de salvament per qui vulgui. Avui, desprès de tol, no snluia encara pronunciar una altra paraula; hem de seguir la nnslra obra de formació do ia pàtriu. Hem de seguir l'obra del palau de la nostra cultura, aixecanl-ito cau amunt perquè os vagi pel món; eixam plant-iu perquè tothom hi càpiga. Jiera de coilonit/.ar les muntanyes encara inacce-ssibles i posar en coiiRinicació material i espiriluat a tols els catalans. Aquesta lasea du cultura, d'obres- püblique.s, d'obres socials, és .ia que piil unir-nos encara a tols. Esmercem cn això les engrunes que ens deixen. Gastem on un any dl que l lislut al Jlarroc, en deu dies, però aqueixes engrunes slín llavor que dóna Cl cent per u. Majories i minories heu eHDgli representant aquesta idea amb tota ía seva transcendèu. eia d'una inàüiiïia Iliberial obtinguda encara dintre l'Espanya que fa anys esquerpament ens !a refusa; però tots els altres podeu amb ella conviure-lil. ■Jo us Invito a seguir junts aquesta jornada en el -eamf comú sense pensar en les possiMos blfureaeions del camí fuiliiv. Jï) invito no sols els que.: •vagin m<8 eHIlà. (juo nosaltres sinó els quo receiosos es queden endarrera. Entre uosallres fins vira no •a'ha aisecal. qui vulgui treballar contra Cníalunya, Estic se¬ gur que en la nova elecció 'do diputals de Catalunya no ha fet enfrada encara cn aquesta sa'la històrica qui es gosi declarar enemic de ía seva lliberlat. Entreveiem ifa Catalunya de l'avenir. Ens hl acostarà ii'à»» forç de lots unils, encara quo sembli lluny. Pel qui creu que és servir el Rei anar contra ia pàtria. ís proper el dia que se'l* aturarà' 'la pedra í la mà'a punt de llançar-la atreta per:la muntanya mare, i el giavi els caurà atret, per sou germà ei ferro de tes entranyes de la terra. El sindicalisme que ha lingul -a tots els països per principi el prescindir dels caràcters nacionals, girarà el cap a la Maré generosa, els ohrers caiala'os es cansaran (fe comandaments exòtics. Notem, els que eskiíliem els mdvimftirls socials, que la classe obrera s'ha naeíonalilzat a mesuiM que ta seva organització ha crescut. La primil iva tiomogenoït at iníernacíor.al ha passat progresvanient a la iieíer.igeneïtat, d'avui. I arpieü dia ptoper d"unió i de força poirein ser com Finhïiídia pi r UUssia: mes. si Espanya 1)0 vol, podríem fw lambé com r l Piemont per a unrt nn. va Espanya on ta qual convivfssim üinb IMbeKal. ·í|! eflpero wti jorn en qné les masses obreres se seolirai; ealalanfS. A.que^ta Assemh'ca segnirà, n'estic si'gur. ia seva tradició. Ella. en enda període ha fet patents els tresors incògnit p de l'ànima catalana. Segles n'estar privada de les allres func'nns pniitiqnrs no han pogut esvriir ei s-^ti ant:e seT.y en l'ari de governar. Honies vinguis de loli-s li'S oor.l ra^cs ,].. nala'unva. eilurnts per tr iííiM i per üls afer» irif·víilni'·». han sabut aquí investir s^ d?. !a d·gnilat senatorial. Aspl·-·n· al (fe' 1* ""gir-nos apïl· mi"! an-n1.. !'"*b*r!A' i hee; d'adoiii-tr li '"e- !a t.oí'ra cli:a i p"l :"-·-lre '.""v. Rebpii s^-- i.-s .Hp ·'iU, d inerr lrOn*epaítx. y-Cifccv-éu. T stgl'íi] l^.i -·1·.v^T — .-^^ pnrnnli's 4t ••■• •• > ?. Cala'u- y,-\ •, i ;• | ; 0 s f.j ; c- a1-l>· » • íl li r •; ■ -. •! .vivír ■ • »'• ■-! frcnlfii .■■ i ■ •• ' i --i d- '",'-■•■' • ' ;'^ :" '· ■"^:,; al íTiifl ,.•-.. ' : • ,. .- P»Í^Í5( pr:1;'r"l lau- A MKLtíaatc;A parlnr pI pr»«dfnt elfcíf t'A^w^ folri. ífnjPíVr .1 'ouim. ïíiauí quf vrtlia f|iif les üi'vi·ii príiï,i(,rví pnrijiiji>s fof-sin fle «t'IutRi i-" iils i*rnpirs díputELts i ■■si>(-< ij!mí-iii a|t aú* p^v nrïwwra víTfflda s'h'JHiK'RvtïM Tinyi'srntitnf pIb tiiterci>nH dc Cl«TfiÍriiiïn -linirt Iii ManWHiiuiiíal : Sfi sahídn i\ Iíiïk — Aip;ipj -(k·iiiiítiüuí-v·hrt pw?ip(i ï ! mostri valun^n i·fi'-l ilj'Tíífif'i ü !'itJ>rj pal l'^'í iui rlf l.i ílüiifiïniTifiii i. ^".'i pratucirp fanOr cl f-T U ilfíi'iT in- il· Ivi dn'l- i pttrt-^%nii.vs ílf].--- yrayi'r* '?íiji:I.i1,·í i inanitc&k qü* i·l^ (k-mflii va ntif. n^s avial iïon Ics CfíiüiiiSWJiïï. Taxàhé msníïusta In iiieAMcBcia tiuo jn tefulO 'luvili pel'i df li oe dn n iní-'Tp«UaCÍoní(, piv s í prrxtiatíE, i ■.■oiueiiÇíirii h Ics íiuutrr úo Ja lairla. S'ai-ti-t-ï li if^firt a àos quarts i mig do nou. UXA Aï-TIÍA ADnKSTO A ÀQ&ÍO CATALANA Kï Tfel) íUpntat nncionalisu por Bous En Ííaiiumi \'iilir-ilH s'Ini adherit ^íuiinl' ment ü Ui íuíiiutíj d'Acciú Cíilahtta, ■ yjc.ï ïocll Fni'raatèulica Xíicional, t'utitat nfií-i'íii Címstkuldii' per,.. la. .l'Vüfraciíi Jt&s 49 CpHrgrs Oficials de FJrtojTíèu.th» à-'ím dius l'Estat esiwnyo!; tfue s.s.'ïu·" mcíj» per" tawt, la ^oprewonracW do la tpraJííttt de ía cl üíse' fatma: è^tíca esíjauytla i catalifiina. ; ' , . . •E^CülÍPgi-Ofií-ial .do-Fírmur-ciiíics d a aueata província cstíi em'n·tt'gnt dpl'or^ fflniízacfó. ílfc 1e ^iia AïwsnAïça í ; its festf;* quo I^coniijauyarau. comp' tarit: amb. l'ajut í coop&ptó àe iotes lç« entitats fsimatèuUiiMes de la nostra ciutat í dels restants CoHrjjis Oficials de FaraiK-èutics de Ciïtaíuiiya i Balears, qui; juatH «instlt neixen una forta i prcHlígHjfa "eotifit iJi^oO^BÍpauI. awontenada "Maiicoaiuuiíat fÇ#>àcèUÍlçÍ Catulauü-lialear". i- For los reforèneies quc tf-aini» nodrm dir que aq^ctU AiAeüibtoa i&vk iuipor[l'ütíiaiiíia; tant i print-ipaluieiit pels Wiuts (íi'í* disculnaii, rom la nonihroslrtïiina corïeiiiTèi1í.ia de farmaírèttílcH de Cataluuya í d'Efpaa.va ijnc Iii Imliffl.· H.i despertat en.trçIrt"çl«i*K." nàtAthr rieu* tant de Cütithya cw»ia d'ÜHpnttya, una srandísMÍüia espwtiè^ if·Üüjttci d'aqw'Kti rcunífi de tots els farmacèutics çspíityol? a la nnfltra t-iutar. ■En la pròïiBia '"l'iïíïina de í*Íciicios Mediques'! piiWïçari-nï el mnrifcKt í e.i prosrapi' ofitíal 'í'ncj\ií!sta Aítieuil·lca, ou cl fni^l els íetis oi^anll&awts haí posat ima cxtrçBiàíia mm, jjpr fer t iure ais far'ji-' èuti' ^ efpftayal* r^motosa hospiíHlítut ijiiq peí olís'ffoai'tta la nosLra tikit^T. Els Ai** ÍS, 10. 20 i 21 dtl" vinent iüfs d'oeltibre, nc eelebrarA a la nostra ciutat la XI AssciaMea de la Uttíó L'ileiïifiDl iïw Fef I F Ahir al matí liil^uí Hoc IVnlcrvaincnt del que fou cüiripany apsttt OI periodisme Etí Pere BQXdfeu. L'yc'.e comtïtbi una vçníaftVe nianïítslació de dol i de simpatia al, finaíAls patis del Clínic s'bl c«lçr«Atl«J> Sraíi gernació, entre Ift l&ií lli l·iuv^ít dUinigídes pcísonalliars.- Les pwiaéBcíí* Àt\ iloí erca iW* niíÉdcs. tin» per autorUus i w»* altra per rcprc£f:iianU dt la prc:T3·;.'ï barcelonina. F-n priíliïra Iii auavon el prtóïdíilt dc la MancomuDhat «1 gDVcmarier?. Prc^íd "iieia de íainílís : oi director espiri·.nal dcí tÜÍUpt, P. RímtKY -M.íc;;i. de- rfj-a'.ori" òe Sint Fcl:.p Kcr:.-( Pvn'J. Allnv- Cíia'j vrcarl de Sitges; l,bis Bux.uen. Joan P.Vit Pn^arct], F'·Srïtcv: de Síria, Joan Torranj Buv.írrTt. 1 l'.'-.Mr Pò it ^i^carea i Isidre Fpül BjAarnL Sc^uTpis ísjfiírà Hrirc? pàreíïlfi. i mh'i aqtíí&l? li Ji:nla del ?:-;::ic;it Prr!■. íiiíPfiaí úé Píricidisiesi, prejiííida " pel Efttffi eJí roiirunciítí reCOrdítn els wiiyo^? Ahiu'rich. Ani?Tl!a, AíiJjcrcií. Agitnó, Aiiiiiíi'j rsurerts, A:silr1-, AldacÏL, Ardiniuy. Ayu ': Rabell. Arçenii. Agcll i Afícll. Aïzcorhc. Bo i Sinf;I;i. hinrràs de PaíatU Badin, iíular: i Kialp, liarccjò. Bat]\t; l'ni, Bustillo. C;trabén, Gariïàliú, Csrrcrs, Gerro. Costa i Déu. Çíapera. GïíuÍÍvj ^ Un Micutelt, Cul^aré, (*5içalà. Capdevila (Mirinel í Carles), CíLfiïtï (Scixisiíà }.), Carranza, Carv^jaí, Fíotrc?, Doniíngtwï, Kstçlrícíl, ÏVfitraba!, Kcrranth». Fio. fet; i Torves i.M. Frjtiïíinct, l'eruàni^z Safini. Cjjis^ffh, i nicia Aüiic. Crau Salnxav, Gndd. Gn^iàn, G rases, t.iaya. í!eirci>i. Jorlja, JlJUquitO, Larr^rh Lucutro, Luiía. Ua]ita:íares. Lkipis, ífàrt í. Aí ai lleu. MingúelU. MaTJiL-iKla, r\!ir.'i i FQÍ£itera, Masíern-r, Mayiíar* Masi'i Gíplfcrítïis (Ka- tclï. M:;v--à. Olives, PïlKC-fi ' Ruciía^ Pniit, r^lfïu Ciaíí, Pahi^ia, TuPaïïariíúr' Ptiiíípítjtici Püis i AIPla i DcjhòIi l·V-rt.-l·: dc Ja Rosa, .Podí, Peu do Earròs, l-'ni.ír i I^stcvc, Rour:i. Rorli·fg'Ueï SoríànOi Rívl'h. Rodrigue/ ( AhkcI). Rk|ttdmc, Roíkljfqci Cçdoíà, Kn!rl;n!. Rucabado, RíVcro, Roàís J (C!aremis els senyors O'l* r JBerlran, mossèn Gay. Povill Ad>scn Paradcda. MorliOS. Graugèa i Camprodon, Graells, Portï i Rosquetle-í. En Ribera í Knvira. mtítibre -del Juraï. tïr?ïia cl còrníat DfiS^íesi si prí;pi rítatíít. la Itíwia [>ffr! qn hireb ats aíí-i^\ejit?, que f^u ocasió de parUmlats i rccflals, T.ES F.DIOÏOXS POpVIrfUVa BE "NOSTRA PARLA'' Es réaJínçWI Afalagador t'èsíE qtir' fli'.'tíia (jrçs&riír la pubttàftíii úc\ prjïn^r j^úih'orò los ndicioh? ipopuiara dc "NoslrA Parin". çonUnihl una donimpnUrr:i l'siadiVtirn sobre potlca civ- Llenfçoí cfttfi1»n&* Iti quaí, üís pocs