EL CATALÀ A GIRONA
En el reial decret del Directori militar d'Espanya contra el
separatisme, s'assenyalava en «erta manera un criteri per a
fixar oficialment els límits dels drets de la llengua catalana. Es
clar que aquest criteri no s'avé ^mb el nostre. Però sempre és
útil el saber fins a quin punt pot ésser avui lliurement usada a
Catalunya la nostra llengua pròpia.
En la disposició al·ludida, al .costat de frases prohibitives,
n'hi havia d'altres qüe reconeixien explicitamant alguns drets
del nostre idioma, I això donà motiu a un català del. Rosselló,
Émmanuel Brousse, a escriure que el reial decret era en el
{ans una concessió, puix que consignava a favor del català drets
(ue fins aleshores cap disposició de l'Estat espanyo! havia con(ignat.
Tanmateix, En Brousse oblidà que, si no per recòneiStment
explícit, almenys per un ús relativament llarg havia
obtingut la llengua catalana, dins el règim, unitari espanyol,
niés amples llibertats.
Però ara sembla que no tothom comparteix el criteri que es
iva com a fixat pel reial decret. .Es evident que determinades
ordres' governatives — i íins alguna d'eclesiàstica— donades
a Girona, responen a un critsri moit més restrictiu que el que
s'havia deduït de l'al·ludida disposició del Directori, i, més restrictiu,
també, que el ijue s'estableix en la recent circular de Ja
Direcció general da primera ensenyança, segons l'estracte te!ejpàfie
que n'acabem de rebre, a no ésser que es vulgui considerar
un compliment insincer cl reconeixement de la justícia í la
legitimitat d'estimar l'idioma propi, que es consigna en la circular
esmentada, i que en bona lògjca és tant com reconèixer
et dret d'usar-lo i d'ensenyar-lo.'
Hem parlat ja de ta suspensió de les càtedres de Llengua i
literatura catalana de les Escbles Normíis de Girona, l'aasisrèscia
a les quals per part dels nortnaüstes era voluntària, i que
no costaven ni un cèntim a l'Estat. I encara hi ha altres fets,
segons noves que de Girona rebem". Despullats dfe tot comentari,
donàrem compte d'aquests fets, que sabem per conducte fidedigne.
Als çoH·gto gironins sòls ha prohibit l'ensenyàr ni un mot
de català. .
A les entitats com el Foment de la Sardana i l'Associació
de Musica, «Ta obliga a posar cartells i fer programes en català
i en espanyol.
S'ha exigit a la revista de música "Schenando" que doni
li traducció espanyola dc.'s treballs que publica en català.
Ultra aquestes ordres de caràcter governatiu, n'hi ha una
süra de caràcter episcopal.
Amb motiu d'ésser la festa major de la ciutat de Banyoles,
d panegíric del Sant està confiat enguany al doctor Frabric
Dalmau, fill de la localitat; el doctor Dfjmau ha rebut indiitcions
dels seus superiors perquè el sermó no fos dit en
ola'à.
" .lli h» «n tot aix& ahmn tnatmtès,. alguns errada interpretes?
Volem creure que és aquest, i no pas cap altres, el motiu
tél que & Girona succeeix.
Deliberadament no hem donat a aquestes ratlles el to d'una
irotesta, ni d'una defensa dels drets lingüístics dels catalans.
Sns hem limitat a exposar uns fets, sense, còmentar-los. Només
volem repetir la frase de Don Miguel de Unamuno que l'altre
dia citàvem: la llengua és la sang de Tesperit, Per tant, la Bengua
catalana és la sang de l'esperit català.
El matcontentaffisnt
Full de dietari
Ulf ALTRE PROBÜEMA
I iví fondes de fóra, què? No cal
r una cnqucsia fairc minucin^i per
st'i r tl CDnvencíihçitt qüe són. amb
am excepcions, una verilabS* isnom.%.
Parlo amb tt pensamtnt fit en
h ïtïndpa d'una població de relativa
ancb, amb estació ferroviària i
HèíònÍM, amb Jutjat, atnh Registre i
Bib Xoiaria. Dc les petites viles munanja'.
cs ja no en faig qüestió.
ïïo he fet !a prova. Però cs fàcil
le pr veure quç si ens acarem amb un
Kcp: -isri d'aqueila mena d'hostals i
íiuem la nostra desesperació
ia rnstifrucsa dels serveis i la
a dc les instaHacions, comenWà
't eníe^ar-nos. dc naraula, a
tn ■fi·ia destinació desaBraíable.
Dttprçi. si t'escau, ens dirà que ell
:';. cap reforma, ni cap millora,
línjtii !^ geva clientela sembla comï'tiar
-nt avinguda amb e! slat*
r-b:. ja està hé tal com està,"
I atifir^t & e! cercle viciós cn què
* Wiugucn molts propietaris de f on^
tn p<.h1acir.ni de cap dc parlil o
* üws dotats de certa atracció ra-
Rsperen que el turista s'acosti
^ cuitar a fer rcíormes. I què í'esS'esdeví
que el turista no s'aejpcrant
que el proílelari elevi
j^sMc a ia categoria d'hotel. Alesfes
reformes sempre resten
i el turista stmp« rtsta llu-
■)l
Ouia miracle del cel fari que cessí
iríg-c «llunyantenfí Na *oIdrí
rv"11, t** ^ •»'" bwí*»os
*. Cltalmij,, perquè a'ímpBsnt: el ta*iliti
d'uar a demostrar pràctica^l
la-a^mitil d'allotjar Im per•««
Woi a permwíf Ho voldrl
prodifi d'infofdn oa sentit
« la pensa At\ Paa i del
«« test» tn hNfal a la Plaça
Es;
fta i
ban
d ?r,
JOJnr
fínò
k LETDHiA
L'obra de desgermanltzacllí
Segons comuniquen a "'I."
Temp-s", alguns reprtseti tants
dc la premsa polonesa, dónen
informes molt suggeslius snbre
lii (lesgiïrmaiiització a Lnlíijii.i.
I. nspectc dc Riga ha eonvial dc!
tol. Els alemanys, scparalíi de
les Mrtminislracions pv'ihliqnís,
no pi>d(>[i lliurar-se al comcí·i,'.
Mur Eitüttóld í'*, en eencrnl, difícil,
enr 1^ població letona Ui
envers (4! una remarcable anlipatin.
El» antics noblí-.s alemanys
són completament nrniinats-
EJs orgullosos barons hailirs
fiïn do dispesirg mentre
llurs filles (ïónen lliçons tt domíf.ül
i altres antics feudals
v^iten (liíiris pf*r les eanlonades.
Dos diaris de llengua alemanya
surten aelualmenl a Ripn: l'un,
" H i iïasrli i1 tt N neliri th ten " . acot! -
sella als srns conipalriote.i
l'aceepl.icl·' lleial del nou estnt
de cosps. L'altre. al eonlrari, la
"RiRaschcrati", qne cotnpla nmb
l'ajut de (ots els medis nlemnnvs,
rtB diripl per Sehimann,
cabdill de! parlit alemany a í.ctfinia.
Sembla, doncs, que ela nnlie»
opressors dc Leliinia tonen nl
daTflnt seu un esdevenidor ombriu.
Sense IntlainCta. arminals,
no noden exereir una aoeii'i
qnnlsevulla damunt els afers
póblirs tí'aqliest poblo novell porft
enftruie i viva? cr que cl proUena serà
Durnnl la monarquia auslrohongaresn^
el degi^ méa ardent
dels eslaus del Sud. er^i la fundació
d'uií gran Kstaf, iugoslau.
Aquest Estat. csoriUGti iles ilo
Viena a "Libre Beigique", exlsloix:
els àrbitres d'el món l'han
creat, a • Versalles. Semhla,
doncs, que els eslaus del Sud
haurion d'estar contens, Porfi no
s'esdeví. dti'í- ïir. prpbicma ingosla-.i
existeix sempre. Ela dip'.omfiítcs;
i; cjs'. escriptors do
política- iniernacional sc n'bcupen
assíduament.
D'entro aquests eslaus, els
croates sótj, els més mnlconlents.
Es oomprensible — escriu'
el mateix corresponsal —
que un poble de mds ri'o quafre
milions d'homes no pot ísser
tractat com una quantitat neg'li(ftble.
AI costal dels croates. lli
ha Ires milions d'eslovens, Senso
parlar dels montenegrins.
tanmateix poc nombrosos, així'l
forma tin total de set milions
d'hnbitans quo volen fer-se escoüar,
Qui> volent- One VEstnl
iukoslau es ennsííhicixi frderalmenl,
do puisa que cada nacirt.quo
rinteitra fïuardi la seva
autonomia, això ís. el seu prnpi
parlamení, els seus tribuna's,
los seves escoles, efe., e.onsfituint-so
nom^s en nnifat amli
la Sftrbia en les qüestions militar
i econòmica. Cal tenir en
compte, i éa una nbservacifi
molt important, que aquesls pobles
— els serbis. els riMnles.
els eslovens — tenen fa mVeixn
llengua, amb aqnesla rtiferíïne'a:
otie el serbi s'eseriu pti cneíieíers
f.in'ilies, monire qüe els
ereates i els eslnvens empren
els earíieteT's llatins, i qur' ois
eslnvetís ban nnrfoufl llnr llenpna
amb .ireàlsmos que els allres
renetleijrnn.
La lleficna d'aauesta pobles
ós, doncs, la mateixa, però no
aixf llur mcnfalilat. Es com que.
riienésstm un prussià i un austríac.
També hi íta una nfl-st.ió
reliïiosa, (almenl rom s'esdev.'
entre o'i prussians i els aststríaes.
Fis eroetes si'm eilMif-s.
nls serliis ortodoxes. En fi. bi
ba una niiefliil Je eitlluiça. Els
serbis són nn poble nnil> una
orxaniízaeid nnlfliea, serial i
eeorn'imira írortpeu orientat;
pis eenateí. nn eTnvi tí'nnn tspfk
0Ívíli(7.aCi,d Bimerior,
A Croíicin la inri·it'iTicia d^
Viena i, en gatioriv!. la d'AiMlrií
líoncria. ba estat inipnrtantí.
Per M qne l'nrnnileohira. la
llenïn.i i els paísatïr^s ^-in molí
incos'ans, born bi trn'ia un r'n
ad quï fTlli, e^ï vo rercon'en :1 S^- .
bia. i nne a t'Eii·'nria oceld"*!! il
i^s n nrnn, I.a cniíttfn intr^T^e.
tuat e-oata és sunerior a la (te
la Siirliín pnSpiamenl rtlla. 'a
Eniversilat d'Ajtram. que té toies
les facultats, is exceUent,
Aílli"e i>'s costums són mésonrnpeitv.nts.
Es de remarcar tamh'',
!>. flroJicia. ía rfítuosa del poble
i l'abundor dels seus mercats,
ben (Hferei'l dn l'Aiisltín
nmiprada. El poble is prodnnfLment
catòlic, EI clersat. ealblie
ís oxciusivament del pafs.
& RÜ8SIA
— o —
Declaracions do
Trotzky
La uWostmins[er Ga/oto" rep
de Moscou unes (leelaracíons feies
per Trotí.ky en un mtting
d'obrers tiielatlúrgics:
"Alemanya cs Iroba actualment,
declara ol senyor Trotzky,
rtnvr.nt d'un dilcnia. fia d'es■ioilic
cnlre un ttíTpfidramnvnt
complet i una revolució social.
Antçlalecra ís impolenl damunt
el continent europeu. Franca,
pel seu cóippte, hauria de mobilitaar
1-700,000 homes «i volin
ocupar l'Alemanyu revnlueloníirtn,
però ri'iibln qun cometi
aquesta insensalesn. Quant a
Polònia, no ís probable que vagi
contra Alemanya, Jo no crec
rom alfims nmles nieu», en ía
possibilitat d'una guerra polonn-russa.
Polònia ha d'esdevenir,
sia un poiif, sia unn barrurn.
Nosaltres volem que sin el
pont, porquíi lenim frelnpft in
górUdàs a Alemanya i prrnu»'1
senso aquest pont In noslrs
agricultura àipmllznria, Amb
tot, si Polònia eídevé unn barrera
(1 parjam tnib tata' fran^
quesa) tampod no voWífòm la
guírrà, però no tnjerarem d'dsser
isolats dol nicrcal europeuAI
maleix temps, cal qnB. Polònfa
garanteixi In nava neutralltal
en Iota guerra civil a Èu-
Dc ïejfndoí, quan ! un llegeix'
un llibre escrit per aquests in.
tuïliuà í (ibsorvadorai^ormidablos
(pm hi ha hagut al nión. i
es lopa ^amb un cert., personal -
[• ge exlraonlinori, ! sombln que
un digui; ' això no pot dsser,
! aquesl personatge no.cs dónn,
| l'autor posseeix una linafrina!
ció fora de mides, I quaníos vc!
gades ens enganyem en pensar
I taU eosa; per molt dun faci Par^
tisía, la vida sempra^e! guanyarà
per mi», ■ .
Entro ois escriplórs riiodonts,
poser. cap com Dosloyflwski ha
arribat a crear unoa, ^psicoilogiea
fan complicades, i monstruoses,1
Jo recordo que quan .
era moll jovenet, vaig començar
d'aficionar-mo d'una manera
boja a la leclura de Dosloycwski,
i tenia el cDnvqncimenl·
quo lot aquell món era una pura
invonció de l'nutnr.'-Jíalnralmen!,
un estava alcshorns tnu
Huny de conèixer la vidn russa,
la febre i l'epilèpsia morat del
lomps del tsarismo i del postísarismel
Ara, després que
s'han vist una mica les coses,
que heu fullejat revistes, quo
ns heu assabentat de fets his(òrics
i eoneret», després que
aquesia nebulosa eslava ha sofert
una mica d'nnfitisi, trobeu
una explicarid UOííicn, veiou en
certa part els modrjs de carn
1 ossos que serviren a aquell 1
geni línic. La figura Raspiitin,
per ejemplo. In seva vida i la
seva morí, es presenta, als nostres
ulls com nua cosa mís
oxlrnordinïiría què iotes los invencions
dels novcl-Iiïícs russos.
I nn s'ha do córrer latit cap
a Llevant, per veure que la realitat
és més tnrla i més compilicada
qne la poesia (aqui ta
paraula poesia té un sentit lan
ample com volï'noti), al cor do
la península ihirica s'hj produït,
també una mçna de life■raturií
epilítpíica- é flíSesperndn.
d'un «lí mé.s curt. natural-.
me;il, però nue no deixa de tenir
ta seva inmiírütncia. Aquosla
lítarftlitta obeeix a una tri(Jti'id
de ja fa ennís anys. Avui
dia els ri'presentants més snlvenls
d'af^tiesla íiterntura s^n,
encara qne sembli paradoxait.
En Bnrnja i r.arins Arnirlins,
Per molia misèria, per meflía
a?ror, tant. en sentit Ipàfcfi
mm en sentit, jrrnlesc, que l robeu
en la literatura d'uiptcsJs
dos homes eminenls, la realiiat
de la vida madrilenya veureu,
si son una mica observadoi'í,
que us en prnporeinníi
molta més cnenra i ca un si-nlit.
mís imprevist i més disloe.nt.
Jo be eonegní peraon^s i tï^í
visilal cases do debò, amh i>s(adanls
a dintre, que deixen curts
i pclit.s ois momonls més esqueixats
dn T.a mala liierba"
0 del "Arboí de la elerreia".
I a líarcelnna i a Girona i
arreu de Catalunya passa el
mateiï. No cal anar a cti) barri
tdrbril, a cap iudrcl perillós;
no cal cercar "la titiíralnra",
diniro la soc.iedad burgesa,
dintre els nuclis més normals
i més deeents en apan'fuI
eia s'hi Irobou tresors inapret'ibles.
tants drames i Innlas
ftr«es i tantes novel·les com
mlgtieu,
A França. Ia societat burgesa
ha tingut magnífics - exploradors,
se n'ha tret. forra ei
suc, i íoles nquelies misérieí
humaites dels pisos de Piin's
1 dc la província fraueesa. ban
cslnt vestides d'immnrlalitat
per obra i sríicia de mitja dotzena
d'artistes.
En canvi n casa nostra ostíi
(ol por fer. III ha hagut' eorl»
inlonls do Siovella nalnrallsln,
però que, magres, aquests in(e.iilsl
Relnlivamenl a Catalúnya
polser hi ha un excés do
lirisme, Tolhnm canta les penes
del seu cor i iles íacòcios
del seu fesloig d'una manera
més o menys encarcarada, però
aquestes coses sl no es dinen
d'una manera moll viva uo interessen
a nlngt'i. Però atlò quo
és l'cscudelal i la carn d'ulla
de In xafarderia bumana, allò
quo consislcfx en agafar un ho-!
me pel carrsr, agafsMo pol
rlatcld com si fos un conill, i
clavar-lo do peus i mans en
los pïgines d'un flibre,- això st
quo inlorosaa do ilíthïil Agafacto
.dasprovingu^, quan encara
no hagi tingut teiqpa do dissiJiutar,
antt» 10(08. Ics seves jnisòrlcs
i. Iotes las savos grandç.
sc».
Tot això- e»»4 -jíter 'fer a Catatunya;
l'allro din eni deia En
Josep Carner qua està decidit
a esoriuro una nrtvolla. Tant de
hol .Perquò mlrou quo n'hi hado
tela l leja por tallar; cl quo
manca és fil i agulln . i unes
bunes mans..
- XTn jïs.ponsa, en-aquesl món,
quo té una terla malícia, qua
ja poques coses li vindran da
nou, i com més va més ens adonem
do ía innocèttpin i' do la
no.slra manea d'imaginació. A
cada cantonada deseobrim co- '
ses que crèiem ' impossibles.
Ens ve un amic i en* diu; No
ho saps, Fülaao, aquell que viu
a lal carrer i a tàl ntimero?
Doncs, mira, ha fel' això i això,
o ha dit tal cosa, I un es
queda amb lalboca haidada a cada
dos per tres. Dc vsgades ens
lorhírcm la imaginació, per
cercar Un argument -quo tingui
una certa origiualila-J, per escriure
un cnníe o el 'í[ue sigui,
i tuls els nostres lrei>al!s, totes
les nosh'^s Icolures i ia nostra
inventiva- no són res nl
cosïal. de ta imaginació prodigiosa
que nn Imb^eil tia demostrat,
a' ft i efecte da no pagar
una quantitat quo devia, o per
Ireure unes quantes pft.sselc.S a
un usurer.
Els aeudits quo li! un personatg.-!
vulgarfssim, les coses
qne inventa per donar raail viure
a ia dona, aV gos, o al canari,
no se us acudirien mai. Es
evident qua vosaltres íindreu
una intel·ligència superior a la
d'aqu-^sl personatge vulgarísfim,
p^r.ò n'tai 'hauríeu; alinat
a fer una cosa tan refinaíia, tan
complicada, com la quo ijiconsoienfmenl
ell ha arribat .a realitzar,
i "
I això de la ineonscitneia és
l'interaaant, lloües vegades una
frase dita ineonscienlmeii't per
uu ase trobeu que lé mil: gustos;
rnsaltres, per més ((ne haguéssiu
rumial no t'iiaiirieu encerfada.
I és que es ven qun
dintre l'cspècio humana s'hi
belluga una ' mena do dimoni
faceeids i irònic que posa « la
lleugin i a les mans deils homes
aquestes paraules i aquesíe-5
accions que es donen en
la realitat í. que deixen curtes
toies les invencions dels artistes,
Només cal rJlorar una mfica,
obrir ona mica els ulls i ja
us hn donaran tat fet, I valdria
[anl la p'ra de lantr íin òart*.
tei lüei-ari, un invcnlari senilimBul'n!.
dc la nostra psirot'ogia
burgesa! Es. sens dubüe,
allò mfis característic,.' allò més
important del temperamenl caiafà,
el q;ic s'amaga en Ics fasninics
innoiorcs i innlensivos
ili !:i;i(s aenVor» l·iiigs, scnv.ír:-
Ferrers i senyors Comas.
' I no es traïda de fer-bi bromeía.
de fer peasigoNM al lema
ni (l'usar fórmules d'una
ironia gastada, simi d'agafar-ho
Seriosament, amb una grapa
fnrln, deixar-los ben clavetejats
amh lots els cmlors i amb
tota l'ànima.
I això, és clar, costa molt de
fer, però valdria la pena que
els cscriplnt-s de Calalunya
pensessin una mica més en totes
aquesfes coses.
Josep Maria d« Saflarra
OS LA HÒSTIA 6ULTDRA
Els darrers cartOpafs
ia mmb a EUROPA
La nova Rapúblloa Rhanana.
es va ocnBOlWant. Ha estat Ja
constituït sota ta presidència
del senyor MatllKa- Ha estat
proalamada la república a noves
poblacions. A conseqüència
do la ao rostia hl ha hagut graus
disturbis a diversos Kocs de los
reglf.no ocupades.
A Bevttra, Von Kahr cs negaa
traotap amb cl Covarn do Berlín
1 declara el baiooU a 1* naixent
repúblloa del Palatlnat. A
Saxònla han oalr.t ataotdaa tes
tropes dt la Belchawefcf, Oomenoen
a olrculcr a Barlfn *t* primers
bitllets dl t'eniorkrttl or.
Ha començat t P·Pf·tJ· termpd
eonrtròiwla d* Tàngar.
La Política
:-: COHHBNTAtilS m
4 UltES nfiXÍARAClONS
'tt ie Calalunya' tonmiCa tf'
Uú imrtr mttícU riifòrifll rtft*'m\-sl·
a ks rfrtíoraçíiMiJ íd tffetlòr ie ta.
'Tgbm-ali-rti, íjaygf Sitiet, te Ut /patis
t'txl·rrsSaii» *tl itctt/t . 'moll nablt,
.■«u>fl jml, d'méiíif JUiV ftil'Myoliíaa-'
idi completa it tou tls feblts àe h
tmoi.i".
Hi toHcf» rf£t|«noiÍJ(a quaUfk» it»',
ciftaiti gquesits irclaracimi.
La cartograíta . dols últims
segles piodicvals I del^ primers
dc l'edat moderna ló un doble
origen. D'una banda, leg cartes
terrestres i cf riiapa-mundi iíeriven.
de l'obra de ptolomeu,
conservant-ne fins la prctftrila'
toponímia, que ja no responia a
cap realilal ;vive,nt; d'altra, les
caries do navgar, el3 porlulans.
fill» dc robservadora experiència
de la geni de mai' v
d'ets conoixementa aslronòmics.
Eií la cartografia mcditefriïni-i,
dues escoles npaveixen fo! s-iguii,
com do» erm els pobles
mariners: l'escoln italiana- amb
les branques de Gènova i Venècia,
i l'escola catalana, a la qual
va donar el seiv major retien el
(all de Mallorca, Eiïa és una
de les glòries més grans de -la
nostra cultura i bé caldria que
hom emprengués el catMeg i !a
publicació tjV (ol fo que ens
en resta. Els treballs d'Ahraliam
i de Jafinla Cresqués. yol-)ieif ais
lolhnra pílsi'Cis Pere 111 i Joan
t. !a gran carta catalana do.
1375 i la nue fou tramesa al rei
bibliòfil Carles V de Franca, la
i meravella d'En Vallseca, pos1
selda d'Àmírico Vespuci i avui
| a la Dildioleoa de Catalunya.
; IcsMmonicgen l'edat d'or de ta
nostra escola. Ella és la que fa
I niixer la carlografia periv.gue1
sa- amb cl convers malíoroul
Jaome Rlves. establert a So]
grel. vora d'-Enrie "el Navegant";
ella- la que amb la família
Olives, després «uo el poder
marítim ha fugit, ja ■ fa
temps, ds tes nostres n^ans, enrara
manté a Sicília, quan csliv
per nètxcr la dissetena centória-
cl seu tradicional preslisriGoíï
dels ulls aquelles cartes
amh ios coiors variades dc in?
eosifs, amb la visió es'quemfit;ca-
d'ï les grans ciutats, e.mb
e!s penons i en^bletne-í de les
.terres ben ronesudes, amb Ics
ingènues i admiratives ponderacion»-
rto; 'íen·ftflcs 'ftmnWsfSl
Monslres marina, fantàstiques
tniafgfs do ía (erra del Preslc
Joan i do la biperbòría última
Tulel Dolça barreja d'exaeliím?
i fantasia, ample marge donat
al somni i a l'aventura en
aquells lemps que navegar ora
encara descobrir i cada modest
nauxiv duia l'ànima óTlisses.
V'da lenemiària qu? avui.
massa cieiiíífií·? que som, éí J.i
impossible. Vida d'heroïsme i
rl'astdeia mercadera, que liavia
modelat l(s ropóldlqites miinitipals
de Catalunva i d'IVlUa.
on la Ltolja de Comerç, obria
amplament, vora le; naus d»
fusta les seves naus de pedra,
oloroses if-1 foif.s Jes espèciOS,
esljvadcs d'exòtiques nin-cad,'rics.
E'i Micuel dels Sants Oliver
volia eanl.n'-la aquesta vida
en la seva "Llegenda dc Janmo
el Navegant", Obra interrompuda
tot just du eomeni ada,
com el mnteix període df glòria
i dc riquesa qne n'hi havia
suggerit el tema, quan cl Consolat,
de Mar era la |1el mediterrània.
"Tcmpora mufanlur et
nos mulamur in illis"-
,TJna nova mostra dc la cartògraf
ia catalana en ia seva
ipoca tardorenca, hn rTonat a
conèixer a )a revista florentina
^T.'Universo''. la senvorcía Aagiolinn
Oodaízi. Es tracta d in
petit allas de cine caries nànliques
'-n pergítmi. adquirit rcoonlmonl
pee la Etbliaoca Drair/fnse.
d.i jfil.l. siïaal a Mos^ói-l
l.'any 'lSÏD per Joan Marlincsl.'aülor
és prou conogc.t diris 1^
cartografia, nmb la seva llarga
dotzena dc treballs i els seus
trònta anys d'activitat.
ijuo !'nl.Ias, del qual no roprofduoix
Iotes les caries la senyoreta
Codazzi, esUcili. com Ics
altries obres de! nialeii autor,
dins la Iradició de la carlografia
rialalnna, n-ingú nn pol pas
dublír-ho. Es ben caracf orístiea
la.d(aviaeió de tres graus cn
l'àrea de la Td-^diterrània, la
■ forntíf donada a l'iUa fabuíosa
da Kliilnnda, In representació
d'Escòcia pom una illa, la marea
(M passatge dols hebreus
per la mar Hola. i'exaoln longitud
re/alíva doljCap Bïoní i cl
Cap Víjrd, i la (Jfuracid do ta
fnnlàsttea-illn do naní llatou an
^•An&nti» alrici».
Ouin». toran cir mnaels di\
cocles de., i'obrn d'En ilarllnegT
iJ?s molt' 'acostad)) a ï'atlaa J#
Joan Oltwcs. dalat de 1563i i a
-un' altre d^nònttií. antorfoc
d'uns deu anis ( (ambd do Is
nmleixa itiscota^. estaf jals nvul
tota dos n In IllbUnleca Ambrosiann
de Müà- Ni de l'un ni de
';l'allrci però- n'ía còpia exacta.
Segurament lols tres dariveu
d'un proíotípila comú.
Algun» detalls ladividunliticn.
l'obra (ie #o(ui Martlnos. Supera
camp habitual dols cartògrafs
íua, per etemp;ie,.i. ^Oest af^fj
solAi detiiraV-so' a C·J Veri;
arribant ell tlnS al Cap. Sant
Joan, sola In Ifnia'equinoccial,
cssenl remareaUo· -domés, ta
seva exactitud çh !o(a Ipt carta
africana i ea cspcoiai l-^illirilf^
ca. Ço que avalora. njds 'iíquesí
àlias és d'bavor adoptat pels
uor .? deltoc I.t forma conlcmporànïa,
ahaiplonant, fes aitligucs,
Iradícionals dals carfégrafs.ique
!'un dó' l'altre s'anaven
cnpiant a travis dels segles.
L'obra que ens ocupa no era
feta per dirigir un pilot i no li*
pcriíielia ni la sova reduïda es,
cala ui Jfi' manca ' del 'rctieulati'
per haver-hi a cada mapa nat-v
més una rosa dels vcnlí- 'Segurament
que amb nquesl atlas
En Ma.rtines prelflnia do satia-'
fer les exigències (Tun client,
' desitjós de conèixer la nomcp-i
clafura llavors usada de fes
cartes. Fon aquesl el Raldomes
VigÇlïi que, ambllelta do final*
drl segle XVI. signa com pos-t
sessor el revés d'una do ies car.*
tes?
Tots ela històrics 9e ia v**-*
foirriííia, joro Desímonl, UzieIII<
Xórdausljilildï Fiscber IKrífsch'·
mer .fan mrssinès Joan Marti-;
nes, que signa a Messina tols
ois seu» treballs.- IÍI .cognom
Martines o Marlíiieü no ís pa*
desconegui avui » Pietlla. i mòlt
menys no ho- era en -ei sep?«
XVI, Tot i això- la senyqroIS
Codazzï conseifa do posar na
punt irlprrogntíu a la naciona-'
I litat d'En Joan Martines. Aquest
interrogant, però. és ben posa!,
hie sirpriniir-Io. Lliomc que en
nn lémps de decadència, per la
i llengua catalana, vivint i trebaI
ll.mt n Riclíia signa sempre- cn
] tala'à la seva' obra. és.que tonia
el cala'à pit llengua materna:
"Joan Martines en Meeaina any
- 4ST9?,- esti signatens
ocupa- T.a mateixa f 'rntf..."cu
Messina any"-.,) usíü
. els mallorquins Olives, qui pd
mateix temps I rehíiltavcn o 1.1
mateixa ciutat. E! cogtnm d'En
Martines té un mitcadíssim re-,
gust valvuciò però la grilfta
del» s»us mapes és la d'un e»'atíi
orient il, q-ne; esert.: si^t,»mài
ican'.en|;cainnnl "a" ert
comptes ile ta '< " itotta en ets
iioms de les ncstres.coslcíï. I'-»driem
suposar. f|.ine^, que, f:!1
de la Cnlalunya oriental o do
les íilcs. per bé nne de f·'.milia
originíiria d» València' i- p«'a-'
blert a Mesina, EnJoan M-irï'n'ts
aprenjné en aquesta í-iuía'it'allrcs
' cert^^.'af^ de': reseola
oatalnna, l'art qua ht exerei eï>Irc
IcriO i ISS0. Vi-'l ací. done-^,
un nom oue anà caldrà afegir
als d'En Prunes i do la família
Oiivrs en estudiar elsiiltlms
rcbrnlls deia nostra. cartografia,
U Rloolau d'Otwer
Converses filològiques
AL S. C. V,
Sense gosar condcmiiür cn absolut
la cciislrnçció Des rfr lal indret cslonl,
nosaltres creiem íjíic cal donar la preferència
a Oc ifl Mm* isioiil, en la
ntateixa mesura, però. qus preferim
De tní íniírít u tflí QÍfrí o Dt-J (ff-fdl -
ÍHïòrt a tal üítr,*. Per indicar cl punt
d'origen tenim tes dues proposxi&is .
dt- i deí a ieidubta*
ment un parió en la, llcttipi» ; iTmct dri
Pfrò conUfaccieni com upieilM, fw
- podem iceeptar quu hi tnÀNa )*■
fetes pel poUc, so semWa rnn
qoe na eKriplvr tel crei deül
ment. DVjMat it. Hn laitcia. as i
bla luTcr «onqw-rit cap tdefta. .