EL CATALÀ A GIRONA En el reial decret del Directori militar d'Espanya contra el separatisme, s'assenyalava en «erta manera un criteri per a fixar oficialment els límits dels drets de la llengua catalana. Es clar que aquest criteri no s'avé ^mb el nostre. Però sempre és útil el saber fins a quin punt pot ésser avui lliurement usada a Catalunya la nostra llengua pròpia. En la disposició al·ludida, al .costat de frases prohibitives, n'hi havia d'altres qüe reconeixien explicitamant alguns drets del nostre idioma, I això donà motiu a un català del. Rosselló, Émmanuel Brousse, a escriure que el reial decret era en el {ans una concessió, puix que consignava a favor del català drets (ue fins aleshores cap disposició de l'Estat espanyo! havia con(ignat. Tanmateix, En Brousse oblidà que, si no per recòneiStment explícit, almenys per un ús relativament llarg havia obtingut la llengua catalana, dins el règim, unitari espanyol, niés amples llibertats. Però ara sembla que no tothom comparteix el criteri que es iva com a fixat pel reial decret. .Es evident que determinades ordres' governatives — i íins alguna d'eclesiàstica— donades a Girona, responen a un critsri moit més restrictiu que el que s'havia deduït de l'al·ludida disposició del Directori, i, més restrictiu, també, que el ijue s'estableix en la recent circular de Ja Direcció general da primera ensenyança, segons l'estracte te!ejpàfie que n'acabem de rebre, a no ésser que es vulgui considerar un compliment insincer cl reconeixement de la justícia í la legitimitat d'estimar l'idioma propi, que es consigna en la circular esmentada, i que en bona lògjca és tant com reconèixer et dret d'usar-lo i d'ensenyar-lo.' Hem parlat ja de ta suspensió de les càtedres de Llengua i literatura catalana de les Escbles Normíis de Girona, l'aasisrèscia a les quals per part dels nortnaüstes era voluntària, i que no costaven ni un cèntim a l'Estat. I encara hi ha altres fets, segons noves que de Girona rebem". Despullats dfe tot comentari, donàrem compte d'aquests fets, que sabem per conducte fidedigne. Als çoH·gto gironins sòls ha prohibit l'ensenyàr ni un mot de català. . A les entitats com el Foment de la Sardana i l'Associació de Musica, «Ta obliga a posar cartells i fer programes en català i en espanyol. S'ha exigit a la revista de música "Schenando" que doni li traducció espanyola dc.'s treballs que publica en català. Ultra aquestes ordres de caràcter governatiu, n'hi ha una süra de caràcter episcopal. Amb motiu d'ésser la festa major de la ciutat de Banyoles, d panegíric del Sant està confiat enguany al doctor Frabric Dalmau, fill de la localitat; el doctor Dfjmau ha rebut indiitcions dels seus superiors perquè el sermó no fos dit en ola'à. " .lli h» «n tot aix& ahmn tnatmtès,. alguns errada interpretes? Volem creure que és aquest, i no pas cap altres, el motiu tél que & Girona succeeix. Deliberadament no hem donat a aquestes ratlles el to d'una irotesta, ni d'una defensa dels drets lingüístics dels catalans. Sns hem limitat a exposar uns fets, sense, còmentar-los. Només volem repetir la frase de Don Miguel de Unamuno que l'altre dia citàvem: la llengua és la sang de Tesperit, Per tant, la Bengua catalana és la sang de l'esperit català. El matcontentaffisnt Full de dietari Ulf ALTRE PROBÜEMA I iví fondes de fóra, què? No cal r una cnqucsia fairc minucin^i per st'i r tl CDnvencíihçitt qüe són. amb am excepcions, una verilabS* isnom.%. Parlo amb tt pensamtnt fit en h ïtïndpa d'una població de relativa ancb, amb estació ferroviària i HèíònÍM, amb Jutjat, atnh Registre i Bib Xoiaria. Dc les petites viles munanja'. cs ja no en faig qüestió. ïïo he fet !a prova. Però cs fàcil le pr veure quç si ens acarem amb un Kcp: -isri d'aqueila mena d'hostals i íiuem la nostra desesperació ia rnstifrucsa dels serveis i la a dc les instaHacions, comenWà 't eníe^ar-nos. dc naraula, a tn ■fi·ia destinació desaBraíable. Dttprçi. si t'escau, ens dirà que ell :';. cap reforma, ni cap millora, línjtii !^ geva clientela sembla comï'tiar -nt avinguda amb e! slat* r-b:. ja està hé tal com està," I atifir^t & e! cercle viciós cn què * Wiugucn molts propietaris de f on^ tn p<.h1acir.ni de cap dc parlil o * üws dotats de certa atracció ra- Rsperen que el turista s'acosti ^ cuitar a fer rcíormes. I què í'esS'esdeví que el turista no s'aejpcrant que el proílelari elevi j^sMc a ia categoria d'hotel. Alesfes reformes sempre resten i el turista stmp« rtsta llu- ■)l Ouia miracle del cel fari que cessí iríg-c «llunyantenfí Na *oIdrí rv"11, t** ^ •»'" bwí*»os *. Cltalmij,, perquè a'ímpBsnt: el ta*iliti d'uar a demostrar pràctica^l la-a^mitil d'allotjar Im per•«« Woi a permwíf Ho voldrl prodifi d'infofdn oa sentit « la pensa At\ Paa i del «« test» tn hNfal a la Plaça Es; fta i ban d ?r, JOJnr fínò k LETDHiA L'obra de desgermanltzacllí Segons comuniquen a "'I." Temp-s", alguns reprtseti tants dc la premsa polonesa, dónen informes molt suggeslius snbre lii (lesgiïrmaiiització a Lnlíijii.i. I. nspectc dc Riga ha eonvial dc! tol. Els alemanys, scparalíi de les Mrtminislracions pv'ihliqnís, no pi>d(>[i lliurar-se al comcí·i,'. Mur Eitüttóld í'*, en eencrnl, difícil, enr 1^ població letona Ui envers (4! una remarcable anlipatin. El» antics noblí-.s alemanys són completament nrniinats- EJs orgullosos barons hailirs fiïn do dispesirg mentre llurs filles (ïónen lliçons tt domíf.ül i altres antics feudals v^iten (liíiris pf*r les eanlonades. Dos diaris de llengua alemanya surten aelualmenl a Ripn: l'un, " H i iïasrli i1 tt N neliri th ten " . acot! - sella als srns conipalriote.i l'aceepl.icl·' lleial del nou estnt de cosps. L'altre. al eonlrari, la "RiRaschcrati", qne cotnpla nmb l'ajut de (ots els medis nlemnnvs, rtB diripl per Sehimann, cabdill de! parlit alemany a í.ctfinia. Sembla, doncs, que ela nnlie» opressors dc Leliinia tonen nl daTflnt seu un esdevenidor ombriu. Sense IntlainCta. arminals, no noden exereir una aoeii'i qnnlsevulla damunt els afers póblirs tí'aqliest poblo novell porft enftruie i viva? cr que cl proUena serà Durnnl la monarquia auslrohongaresn^ el degi^ méa ardent dels eslaus del Sud. er^i la fundació d'uií gran Kstaf, iugoslau. Aquest Estat. csoriUGti iles ilo Viena a "Libre Beigique", exlsloix: els àrbitres d'el món l'han creat, a • Versalles. Semhla, doncs, que els eslaus del Sud haurion d'estar contens, Porfi no s'esdeví. dti'í- ïir. prpbicma ingosla-.i existeix sempre. Ela dip'.omfiítcs; i; cjs'. escriptors do política- iniernacional sc n'bcupen assíduament. D'entro aquests eslaus, els croates sótj, els més mnlconlents. Es oomprensible — escriu' el mateix corresponsal — que un poble de mds ri'o quafre milions d'homes no pot ísser tractat com una quantitat neg'li(ftble. AI costal dels croates. lli ha Ires milions d'eslovens, Senso parlar dels montenegrins. tanmateix poc nombrosos, així'l forma tin total de set milions d'hnbitans quo volen fer-se escoüar, Qui> volent- One VEstnl iukoslau es ennsííhicixi frderalmenl, do puisa que cada nacirt.quo rinteitra fïuardi la seva autonomia, això ís. el seu prnpi parlamení, els seus tribuna's, los seves escoles, efe., e.onsfituint-so nom^s en nnifat amli la Sftrbia en les qüestions militar i econòmica. Cal tenir en compte, i éa una nbservacifi molt important, que aquesls pobles — els serbis. els riMnles. els eslovens — tenen fa mVeixn llengua, amb aqnesla rtiferíïne'a: otie el serbi s'eseriu pti cneíieíers f.in'ilies, monire qüe els ereates i els eslnvens empren els earíieteT's llatins, i qur' ois eslnvetís ban nnrfoufl llnr llenpna amb .ireàlsmos que els allres renetleijrnn. La lleficna d'aauesta pobles ós, doncs, la mateixa, però no aixf llur mcnfalilat. Es com que. riienésstm un prussià i un austríac. També hi íta una nfl-st.ió reliïiosa, (almenl rom s'esdev.' entre o'i prussians i els aststríaes. Fis eroetes si'm eilMif-s. nls serliis ortodoxes. En fi. bi ba una niiefliil Je eitlluiça. Els serbis són nn poble nnil> una orxaniízaeid nnlfliea, serial i eeorn'imira írortpeu orientat; pis eenateí. nn eTnvi tí'nnn tspfk 0Ívíli(7.aCi,d Bimerior, A Croíicin la inri·it'iTicia d^ Viena i, en gatioriv!. la d'AiMlrií líoncria. ba estat inipnrtantí. Per M qne l'nrnnileohira. la llenïn.i i els paísatïr^s ^-in molí incos'ans, born bi trn'ia un r'n ad quï fTlli, e^ï vo rercon'en :1 S^- . bia. i nne a t'Eii·'nria oceld"*!! il i^s n nrnn, I.a cniíttfn intr^T^e. tuat e-oata és sunerior a la (te la Siirliín pnSpiamenl rtlla. 'a Eniversilat d'Ajtram. que té toies les facultats, is exceUent, Aílli"e i>'s costums són mésonrnpeitv.nts. Es de remarcar tamh'', !>. flroJicia. ía rfítuosa del poble i l'abundor dels seus mercats, ben (Hferei'l dn l'Aiisltín nmiprada. El poble is prodnnfLment catòlic, EI clersat. ealblie ís oxciusivament del pafs. & RÜ8SIA — o — Declaracions do Trotzky La uWostmins[er Ga/oto" rep de Moscou unes (leelaracíons feies per Trotí.ky en un mtting d'obrers tiielatlúrgics: "Alemanya cs Iroba actualment, declara ol senyor Trotzky, rtnvr.nt d'un dilcnia. fia d'es■ioilic cnlre un ttíTpfidramnvnt complet i una revolució social. Antçlalecra ís impolenl damunt el continent europeu. Franca, pel seu cóippte, hauria de mobilitaar 1-700,000 homes «i volin ocupar l'Alemanyu revnlueloníirtn, però ri'iibln qun cometi aquesta insensalesn. Quant a Polònia, no ís probable que vagi contra Alemanya, Jo no crec rom alfims nmles nieu», en ía possibilitat d'una guerra polonn-russa. Polònia ha d'esdevenir, sia un poiif, sia unn barrurn. Nosaltres volem que sin el pont, porquíi lenim frelnpft in górUdàs a Alemanya i prrnu»'1 senso aquest pont In noslrs agricultura àipmllznria, Amb tot, si Polònia eídevé unn barrera (1 parjam tnib tata' fran^ quesa) tampod no voWífòm la guírrà, però no tnjerarem d'dsser isolats dol nicrcal europeuAI maleix temps, cal qnB. Polònfa garanteixi In nava neutralltal en Iota guerra civil a Èu- Dc ïejfndoí, quan ! un llegeix' un llibre escrit per aquests in. tuïliuà í (ibsorvadorai^ormidablos (pm hi ha hagut al nión. i es lopa ^amb un cert., personal - [• ge exlraonlinori, ! sombln que un digui; ' això no pot dsser, ! aquesl personatge no.cs dónn, | l'autor posseeix una linafrina! ció fora de mides, I quaníos vc! gades ens enganyem en pensar I taU eosa; per molt dun faci Par^ tisía, la vida sempra^e! guanyarà per mi», ■ . Entro ois escriplórs riiodonts, poser. cap com Dosloyflwski ha arribat a crear unoa, ^psicoilogiea fan complicades, i monstruoses,1 Jo recordo que quan . era moll jovenet, vaig començar d'aficionar-mo d'una manera boja a la leclura de Dosloycwski, i tenia el cDnvqncimenl· quo lot aquell món era una pura invonció de l'nutnr.'-Jíalnralmen!, un estava alcshorns tnu Huny de conèixer la vidn russa, la febre i l'epilèpsia morat del lomps del tsarismo i del postísarismel Ara, després que s'han vist una mica les coses, que heu fullejat revistes, quo ns heu assabentat de fets his(òrics i eoneret», després que aquesia nebulosa eslava ha sofert una mica d'nnfitisi, trobeu una explicarid UOííicn, veiou en certa part els modrjs de carn 1 ossos que serviren a aquell 1 geni línic. La figura Raspiitin, per ejemplo. In seva vida i la seva morí, es presenta, als nostres ulls com nua cosa mís oxlrnordinïiría què iotes los invencions dels novcl-Iiïícs russos. I nn s'ha do córrer latit cap a Llevant, per veure que la realitat és més tnrla i més compilicada qne la poesia (aqui ta paraula poesia té un sentit lan ample com volï'noti), al cor do la península ihirica s'hj produït, també una mçna de life■raturií epilítpíica- é flíSesperndn. d'un «lí mé.s curt. natural-. me;il, però nue no deixa de tenir ta seva inmiírütncia. Aquosla lítarftlitta obeeix a una tri(Jti'id de ja fa ennís anys. Avui dia els ri'presentants més snlvenls d'af^tiesla íiterntura s^n, encara qne sembli paradoxait. En Bnrnja i r.arins Arnirlins, Per molia misèria, per meflía a?ror, tant. en sentit Ipàfcfi mm en sentit, jrrnlesc, que l robeu en la literatura d'uiptcsJs dos homes eminenls, la realiiat de la vida madrilenya veureu, si son una mica observadoi'í, que us en prnporeinníi molta més cnenra i ca un si-nlit. mís imprevist i més disloe.nt. Jo be eonegní peraon^s i tï^í visilal cases do debò, amh i>s(adanls a dintre, que deixen curts i pclit.s ois momonls més esqueixats dn T.a mala liierba" 0 del "Arboí de la elerreia". I a líarcelnna i a Girona i arreu de Catalunya passa el mateiï. No cal anar a cti) barri tdrbril, a cap iudrcl perillós; no cal cercar "la titiíralnra", diniro la soc.iedad burgesa, dintre els nuclis més normals i més deeents en apan'fuI eia s'hi Irobou tresors inapret'ibles. tants drames i Innlas ftr«es i tantes novel·les com mlgtieu, A França. Ia societat burgesa ha tingut magnífics - exploradors, se n'ha tret. forra ei suc, i íoles nquelies misérieí humaites dels pisos de Piin's 1 dc la província fraueesa. ban cslnt vestides d'immnrlalitat per obra i sríicia de mitja dotzena d'artistes. En canvi n casa nostra ostíi (ol por fer. III ha hagut' eorl» inlonls do Siovella nalnrallsln, però que, magres, aquests in(e.iilsl Relnlivamenl a Catalúnya polser hi ha un excés do lirisme, Tolhnm canta les penes del seu cor i iles íacòcios del seu fesloig d'una manera més o menys encarcarada, però aquestes coses sl no es dinen d'una manera moll viva uo interessen a nlngt'i. Però atlò quo és l'cscudelal i la carn d'ulla de In xafarderia bumana, allò quo consislcfx en agafar un ho-! me pel carrsr, agafsMo pol rlatcld com si fos un conill, i clavar-lo do peus i mans en los pïgines d'un flibre,- això st quo inlorosaa do ilíthïil Agafacto .dasprovingu^, quan encara no hagi tingut teiqpa do dissiJiutar, antt» 10(08. Ics seves jnisòrlcs i. Iotes las savos grandç. sc». Tot això- e»»4 -jíter 'fer a Catatunya; l'allro din eni deia En Josep Carner qua està decidit a esoriuro una nrtvolla. Tant de hol .Perquò mlrou quo n'hi hado tela l leja por tallar; cl quo manca és fil i agulln . i unes bunes mans.. - XTn jïs.ponsa, en-aquesl món, quo té una terla malícia, qua ja poques coses li vindran da nou, i com més va més ens adonem do ía innocèttpin i' do la no.slra manea d'imaginació. A cada cantonada deseobrim co- ' ses que crèiem ' impossibles. Ens ve un amic i en* diu; No ho saps, Fülaao, aquell que viu a lal carrer i a tàl ntimero? Doncs, mira, ha fel' això i això, o ha dit tal cosa, I un es queda amb lalboca haidada a cada dos per tres. Dc vsgades ens lorhírcm la imaginació, per cercar Un argument -quo tingui una certa origiualila-J, per escriure un cnníe o el 'í[ue sigui, i tuls els nostres lrei>al!s, totes les nosh'^s Icolures i ia nostra inventiva- no són res nl cosïal. de ta imaginació prodigiosa que nn Imb^eil tia demostrat, a' ft i efecte da no pagar una quantitat quo devia, o per Ireure unes quantes pft.sselc.S a un usurer. Els aeudits quo li! un personatg.-! vulgarfssim, les coses qne inventa per donar raail viure a ia dona, aV gos, o al canari, no se us acudirien mai. Es evident qua vosaltres íindreu una intel·ligència superior a la d'aqu-^sl personatge vulgarísfim, p^r.ò n'tai 'hauríeu; alinat a fer una cosa tan refinaíia, tan complicada, com la quo ijiconsoienfmenl ell ha arribat .a realitzar, i " I això de la ineonscitneia és l'interaaant, lloües vegades una frase dita ineonscienlmeii't per uu ase trobeu que lé mil: gustos; rnsaltres, per més ((ne haguéssiu rumial no t'iiaiirieu encerfada. I és que es ven qun dintre l'cspècio humana s'hi belluga una ' mena do dimoni faceeids i irònic que posa « la lleugin i a les mans deils homes aquestes paraules i aquesíe-5 accions que es donen en la realitat í. que deixen curtes toies les invencions dels artistes, Només cal rJlorar una mfica, obrir ona mica els ulls i ja us hn donaran tat fet, I valdria [anl la p'ra de lantr íin òart*. tei lüei-ari, un invcnlari senilimBul'n!. dc la nostra psirot'ogia burgesa! Es. sens dubüe, allò mfis característic,.' allò més important del temperamenl caiafà, el q;ic s'amaga en Ics fasninics innoiorcs i innlensivos ili !:i;i(s aenVor» l·iiigs, scnv.ír:- Ferrers i senyors Comas. ' I no es traïda de fer-bi bromeía. de fer peasigoNM al lema ni (l'usar fórmules d'una ironia gastada, simi d'agafar-ho Seriosament, amb una grapa fnrln, deixar-los ben clavetejats amh lots els cmlors i amb tota l'ànima. I això, és clar, costa molt de fer, però valdria la pena que els cscriplnt-s de Calalunya pensessin una mica més en totes aquesfes coses. Josep Maria d« Saflarra OS LA HÒSTIA 6ULTDRA Els darrers cartOpafs ia mmb a EUROPA La nova Rapúblloa Rhanana. es va ocnBOlWant. Ha estat Ja constituït sota ta presidència del senyor MatllKa- Ha estat proalamada la república a noves poblacions. A conseqüència do la ao rostia hl ha hagut graus disturbis a diversos Kocs de los reglf.no ocupades. A Bevttra, Von Kahr cs negaa traotap amb cl Covarn do Berlín 1 declara el baiooU a 1* naixent repúblloa del Palatlnat. A Saxònla han oalr.t ataotdaa tes tropes dt la Belchawefcf, Oomenoen a olrculcr a Barlfn *t* primers bitllets dl t'eniorkrttl or. Ha començat t P·Pf·tJ· termpd eonrtròiwla d* Tàngar. La Política :-: COHHBNTAtilS m 4 UltES nfiXÍARAClONS 'tt ie Calalunya' tonmiCa tf' Uú imrtr mttícU riifòrifll rtft*'m\-sl· a ks rfrtíoraçíiMiJ íd tffetlòr ie ta. 'Tgbm-ali-rti, íjaygf Sitiet, te Ut /patis t'txl·rrsSaii» *tl itctt/t . 'moll nablt, .■«u>fl jml, d'méiíif JUiV ftil'Myoliíaa-' idi completa it tou tls feblts àe h tmoi.i". Hi toHcf» rf£t|«noiÍJ(a quaUfk» it»', ciftaiti gquesits irclaracimi. La cartograíta . dols últims segles piodicvals I del^ primers dc l'edat moderna ló un doble origen. D'una banda, leg cartes terrestres i cf riiapa-mundi iíeriven. de l'obra de ptolomeu, conservant-ne fins la prctftrila' toponímia, que ja no responia a cap realilal ;vive,nt; d'altra, les caries do navgar, el3 porlulans. fill» dc robservadora experiència de la geni de mai' v d'ets conoixementa aslronòmics. Eií la cartografia mcditefriïni-i, dues escoles npaveixen fo! s-iguii, com do» erm els pobles mariners: l'escoln italiana- amb les branques de Gènova i Venècia, i l'escola catalana, a la qual va donar el seiv major retien el (all de Mallorca, Eiïa és una de les glòries més grans de -la nostra cultura i bé caldria que hom emprengués el catMeg i !a publicació tjV (ol fo que ens en resta. Els treballs d'Ahraliam i de Jafinla Cresqués. yol-)ieif ais lolhnra pílsi'Cis Pere 111 i Joan t. !a gran carta catalana do. 1375 i la nue fou tramesa al rei bibliòfil Carles V de Franca, la i meravella d'En Vallseca, pos1 selda d'Àmírico Vespuci i avui | a la Dildioleoa de Catalunya. ; IcsMmonicgen l'edat d'or de ta nostra escola. Ella és la que fa I niixer la carlografia periv.gue1 sa- amb cl convers malíoroul Jaome Rlves. establert a So] grel. vora d'-Enrie "el Navegant"; ella- la que amb la família Olives, després «uo el poder marítim ha fugit, ja ■ fa temps, ds tes nostres n^ans, enrara manté a Sicília, quan csliv per nètxcr la dissetena centória- cl seu tradicional preslisriGoíï dels ulls aquelles cartes amh ios coiors variades dc in? eosifs, amb la visió es'quemfit;ca- d'ï les grans ciutats, e.mb e!s penons i en^bletne-í de les .terres ben ronesudes, amb Ics ingènues i admiratives ponderacion»- rto; 'íen·ftflcs 'ftmnWsfSl Monslres marina, fantàstiques tniafgfs do ía (erra del Preslc Joan i do la biperbòría última Tulel Dolça barreja d'exaeliím? i fantasia, ample marge donat al somni i a l'aventura en aquells lemps que navegar ora encara descobrir i cada modest nauxiv duia l'ànima óTlisses. V'da lenemiària qu? avui. massa cieiiíífií·? que som, éí J.i impossible. Vida d'heroïsme i rl'astdeia mercadera, que liavia modelat l(s ropóldlqites miinitipals de Catalunva i d'IVlUa. on la Ltolja de Comerç, obria amplament, vora le; naus d» fusta les seves naus de pedra, oloroses if-1 foif.s Jes espèciOS, esljvadcs d'exòtiques nin-cad,'rics. E'i Micuel dels Sants Oliver volia eanl.n'-la aquesta vida en la seva "Llegenda dc Janmo el Navegant", Obra interrompuda tot just du eomeni ada, com el mnteix període df glòria i dc riquesa qne n'hi havia suggerit el tema, quan cl Consolat, de Mar era la |1el mediterrània. "Tcmpora mufanlur et nos mulamur in illis"- ,TJna nova mostra dc la cartògraf ia catalana en ia seva ipoca tardorenca, hn rTonat a conèixer a )a revista florentina ^T.'Universo''. la senvorcía Aagiolinn Oodaízi. Es tracta d in petit allas de cine caries nànliques '-n pergítmi. adquirit rcoonlmonl pee la Etbliaoca Drair/fnse. d.i jfil.l. siïaal a Mos^ói-l l.'any 'lSÏD per Joan Marlincsl.'aülor és prou conogc.t diris 1^ cartografia, nmb la seva llarga dotzena dc treballs i els seus trònta anys d'activitat. ijuo !'nl.Ias, del qual no roprofduoix Iotes les caries la senyoreta Codazzi, esUcili. com Ics altries obres de! nialeii autor, dins la Iradició de la carlografia rialalnna, n-ingú nn pol pas dublír-ho. Es ben caracf orístiea la.d(aviaeió de tres graus cn l'àrea de la Td-^diterrània, la ■ forntíf donada a l'iUa fabuíosa da Kliilnnda, In representació d'Escòcia pom una illa, la marea (M passatge dols hebreus per la mar Hola. i'exaoln longitud re/alíva doljCap Bïoní i cl Cap Víjrd, i la (Jfuracid do ta fnnlàsttea-illn do naní llatou an ^•An&nti» alrici». Ouin». toran cir mnaels di\ cocles de., i'obrn d'En ilarllnegT iJ?s molt' 'acostad)) a ï'atlaa J# Joan Oltwcs. dalat de 1563i i a -un' altre d^nònttií. antorfoc d'uns deu anis ( (ambd do Is nmleixa itiscota^. estaf jals nvul tota dos n In IllbUnleca Ambrosiann de Müà- Ni de l'un ni de ';l'allrci però- n'ía còpia exacta. Segurament lols tres dariveu d'un proíotípila comú. Algun» detalls ladividunliticn. l'obra (ie #o(ui Martlnos. Supera camp habitual dols cartògrafs íua, per etemp;ie,.i. ^Oest af^fj solAi detiiraV-so' a C·J Veri; arribant ell tlnS al Cap. Sant Joan, sola In Ifnia'equinoccial, cssenl remareaUo· -domés, ta seva exactitud çh !o(a Ipt carta africana i ea cspcoiai l-^illirilf^ ca. Ço que avalora. njds 'iíquesí àlias és d'bavor adoptat pels uor .? deltoc I.t forma conlcmporànïa, ahaiplonant, fes aitligucs, Iradícionals dals carfégrafs.ique !'un dó' l'altre s'anaven cnpiant a travis dels segles. L'obra que ens ocupa no era feta per dirigir un pilot i no li* pcriíielia ni la sova reduïda es, cala ui Jfi' manca ' del 'rctieulati' per haver-hi a cada mapa nat-v més una rosa dels vcnlí- 'Segurament que amb nquesl atlas En Ma.rtines prelflnia do satia-' fer les exigències (Tun client, ' desitjós de conèixer la nomcp-i clafura llavors usada de fes cartes. Fon aquesl el Raldomes VigÇlïi que, ambllelta do final* drl segle XVI. signa com pos-t sessor el revés d'una do ies car.* tes? Tots ela històrics 9e ia v**-* foirriííia, joro Desímonl, UzieIII< Xórdausljilildï Fiscber IKrífsch'· mer .fan mrssinès Joan Marti-; nes, que signa a Messina tols ois seu» treballs.- IÍI .cognom Martines o Marlíiieü no ís pa* desconegui avui » Pietlla. i mòlt menys no ho- era en -ei sep?« XVI, Tot i això- la senyqroIS Codazzï conseifa do posar na punt irlprrogntíu a la naciona-' I litat d'En Joan Martines. Aquest interrogant, però. és ben posa!, hie sirpriniir-Io. Lliomc que en nn lémps de decadència, per la i llengua catalana, vivint i trebaI ll.mt n Riclíia signa sempre- cn ] tala'à la seva' obra. és.que tonia el cala'à pit llengua materna: "Joan Martines en Meeaina any - 4ST9?,- esti signatens ocupa- T.a mateixa f 'rntf..."cu Messina any"-.,) usíü . els mallorquins Olives, qui pd mateix temps I rehíiltavcn o 1.1 mateixa ciutat. E! cogtnm d'En Martines té un mitcadíssim re-, gust valvuciò però la grilfta del» s»us mapes és la d'un e»'atíi orient il, q-ne; esert.: si^t,»mài ican'.en|;cainnnl "a" ert comptes ile ta '< " itotta en ets iioms de les ncstres.coslcíï. I'-»driem suposar. f|.ine^, que, f:!1 de la Cnlalunya oriental o do les íilcs. per bé nne de f·'.milia originíiria d» València' i- p«'a-' blert a Mesina, EnJoan M-irï'n'ts aprenjné en aquesta í-iuía'it'allrcs ' cert^^.'af^ de': reseola oatalnna, l'art qua ht exerei eï>Irc IcriO i ISS0. Vi-'l ací. done-^, un nom oue anà caldrà afegir als d'En Prunes i do la família Oiivrs en estudiar elsiiltlms rcbrnlls deia nostra. cartografia, U Rloolau d'Otwer Converses filològiques AL S. C. V, Sense gosar condcmiiür cn absolut la cciislrnçció Des rfr lal indret cslonl, nosaltres creiem íjíic cal donar la preferència a Oc ifl Mm* isioiil, en la ntateixa mesura, però. qus preferim De tní íniírít u tflí QÍfrí o Dt-J (ff-fdl - ÍHïòrt a tal üítr,*. Per indicar cl punt d'origen tenim tes dues proposxi&is . dt- i deí a ieidubta* ment un parió en la, llcttipi» ; iTmct dri Pfrò conUfaccieni com upieilM, fw - podem iceeptar quu hi tnÀNa )*■ fetes pel poUc, so semWa rnn qoe na eKriplvr tel crei deül ment. DVjMat it. Hn laitcia. as i bla luTcr «onqw-rit cap tdefta. .